De tant en tant arriba aquell moment en què has de decidir quin nou projecte amigurumi poses en marxa. És un moment que m'encanta: sospesar quin dels projectes pendents em fa més il·lusió, calcular-ne la dificultat, començar a pensar combinacions de colors... Fa unes setmanes, però, quan va arribar el moment em vaig marcar una limitació. No volia comprar un altre patró. I és que en el que va d'any –i només som al setembre– ja n'he comprat una dotzena, alguns dels quals encara no han aparegut al blog. Així que vaig recórrer a la meva prestatgeria de llibres craft i a Animal friends of Pica Pau. D'entre la vintena de patrons d'aquest gran èxit de Pica Pau, vaig triar en George McPlatypus.
El resultat és un ornitorrinc molt divertit i simpàtic. A més, va ser una agradable sorpresa que tingués una alçada de només 20 cm, ja que habitualment els amigurumis de Pica Pau em semblen un pèl massa grossos.
Quant al patró –i espero que no et sembli un sacrilegi criticar Pica Pau– hi he trobat a faltar algunes indicacions pràctiques sobre com cosir el musell –tot i que hi ha algunes fotos del procés– i també sobre si cal cosir els peus i la cua abans o després de posar els pantalons a en George. A més, en el cas dels pantalons, l'obertura per a la cua és una mica baldera i potser estaria bé assegurar-la amb unes puntades, però tampoc no hi ha cap instrucció al respecte. Ah, i per acabar-ho d'adobar hi ha un error en la indicació per posar els ulls de seguretat –almenys en la primera edició anglesa, que és la que tinc jo–: és evident que no poden anar entre les fileres 11 i 18 sinó entre les fileres 11 i 12. Malgrat tot, no li vull treure pas cap mèrit a la Yan Schenkel: és clar que el disseny és genial.
Encara hi ha quatre o cinc dissenys d'Animal friends of Pica Pau que m'encanten i que per tant tinc a la llista, però mentrestant –sí, ho confesso– ja m'he comprat un altre patró. Així que ja en porto tretze! I calculo que a final d'any n'hauré comprat almenys tres més. I tu, quants patrons compres en un any?
