Fa uns dies que ja és hivern i en Bonny, el fraret dissenyat per Pica Pau, s'ha abrigat amb la seva gorra, però l'anticicló s'entesta a quedar-se i el fred no arriba. Mentre l'esperem, et faré cinc cèntims del procés de creació d'aquest amigurumi.
En Bonny és inconfusible: és un dels patrons del llibre Animal friends of Pica Pau i és un dels set dissenys que tenia pendents després de fer la gasela Audrey, que em va enamorar. En el cas d'aquest fraret, una au marina que viu a l'Atlàntic nord, el resultat és també molt bonic però he tingut algun contratemps en el procés.
Per començar, la mida. Si la gasela fa 36 cm amb banyes incloses, no m'esperava pas que en Bonny arribés als 30 cm. I és que em resulta força incòmode fer amigurumis tan grans.
Com et pots imaginar, el segon contratemps va ser el tapestry per fer els rombes del coll. Són només 9 fileres però se'm van fer més llargues que un dia sense pa. De fet, no van ser només 9 fileres sinó 18, perquè vaig repetir-les totes. El problema és que soc bastant perfeccionista i no vaig poder suportar el salt que quedava entre una filera i l'altra amb tants canvis de color. Desenganya't! El canvi de color invisible no existeix si no optes pel mètode radical, com jo: tallar el fil en cada filera i començar de nou. Tampoc no vull exagerar: evidentment qualsevol ganxetaire més experimentada i menys obsessiva que jo ho farà en un tres i no res, però a mi em va costar una mica i, malgrat repetir el procés, el coll em va quedar més estret en aquesta zona.
Portem dos contratemps. S'acaba aquí la llista? Doncs no. Encara n'hi va haver un altre. Quan ja em pensava que era a la recta final del procés, gairebé a punt d'enllestir la gorra em trobo que les 3 últimes fileres s'han de teixir amb rib crochet. Per a una ganxetaire autodidacta, que normalment es limita al punt baix, era tot un repte. El llibre de Pica Pau inclou algunes intruccions, però és difícil aprendre a fer un punt nou només amb unes fotos. Sort de sant You Tube i aquest tutorial de Mondays crochet. Una mica d'atenció, un pessic de paciència i ja sé fer un punt nou!
Podria acabar aquí la llista de contratemps o explicar-te que per fer l'única foto decent d'en Bonny, el fraret, vaig necessitar tres viatges a la platja, fins que hi va haver la llum adequada. Però no em puc entretenir més, que la setmana vinent vaig a un mercat d'artesania i estic en plena producció. I tu, què tens aquests dies entre mans?
