Un disseny de concurs

Si em segueixes, ja saps que des de l'any 2015, un any després de començar  a fer ganxet i d'estrenar aquest blog, cada tardor em presento al concurs de disseny que convoca Amigurumi patterns. Enguany el tema és la prehistòria. Pfff! Quan ho vaig saber em va decebre una mica. Vaig pensar que tot es limitaria a dinosaures, troglodites i algun mamut. I potser no soc l'única decebuda perquè a hores d'ara, només 10 dies abans que s'acabi el termini per presentar-se al concurs, hi ha poc més de 200 dissenys, quan per exemple l'any passat es van superar els 700.

Però si cada any em plantejo aquest concurs com un repte nou, i no pas amb la intenció d'obtenir més vots que les dissenyadores consagrades que s'hi presenten, vaig pensar que havia d'acceptar el repte. Això sí, sense pressa, perquè soc de les que creu que potser sí que la inspiració t'ha d'agafar treballant, però que no la pots estar esperant sinó que més aviat arriba per sorpresa. I efectivament, a poc a poc, una idea va anar agafant forma: un dinosaure sortint de la closca.

Posats a triar, vaig decidir fer un dinosaure ben extravagant: un parasaurolophus. No tinc ni idea de dinosaures però Google em va donar un cop de mà. Ara bé, no deu ser tan extravagant com jo em pensava —o més d'una ha tingut la mateixa pensada que jo— perquè ja t'avanço que hi ha més d'un parasaurolophus a concurs. 

El parasaurolophus és un gènere de dinosaure herbívor que va viure a l'Amèrica del Nord en el Cretaci superior, entre 75 i 65 milions d'anys enrere. La principal peculiaritat del parasaurolophus és una cresta cranial que podia fer més d'un metre i mig dels 10 metres totals de llargada del cos. Hi ha diverses hipòtesis sobre la funció d'aquesta cresta cranial, però sembla que els paleontòlegs estan d'acord que era un ressonador natural per emetre senyals sonors i comunicar-se amb altres membres de la mateixa espècie.

Però no vull fer-te una classe de paleontologia sinó explicar-te el procés de disseny. Un cop tinc una idea, el primer pas és pensar per quina peça començaré. Si és indiferent l'ordre en què s'han de fer les peces, com en aquest cas, acostumo a començar pel cap. Tenia clar que el meu dinosaure havia de tenir uns narius prominents i uns ullets endormiscats. Per fer la cresta, vaig necesitar dos o tres prototips, però curiosament, quan dissenyo un nou amigurumi, no trigo gaire a donar per definitiva la primera peça. La resta, en aquest cas el cos i sobretot la closca de l'ou, ja va costar una mica més malgrat semblar més fàcil. Ah! I el xumet va ser una idea d'última hora per a la qual vaig necessitar 10 prototips diferents!

Per als colors vaig voler defugir el verd típic dels dinosaures i vaig optar pel carabassa i un dels meus colors fetitxe: el corall. Però si ara fos a fer potser optaria pel blau, que per cert no és gens habitual en la meva paleta de colors. Quan hagi de repetir el meu parasaurolophus per fer les fotos del pas a pas —perquè d'aquí a uns mesos el trobaràs a la meva botiga d'Etsy— potser estreno alguns tons de blau. 

Ah! Entre finals de novembre i primers de desembre està prevista la votació popular per triar els dissenys guanyadors. No t'ho perdis i si quan has vist el meu bebè parasaurolophus no has pogut evitar un ooooh reserva-li un dels 10 vots que pots atorgar.

Les papallones nocturnes o la bellesa més enllà de l'aparença

Segur que coneixes els dissenys de Little Owlet. En el cas de les dissenyadores amb un estil tan marcat com la Marina Kolmykova, acostumo a comprar només un patró perquè m'avorreix fer amigurumis massa similars. I no va ser ni la guineu ni el cérvol, tot i que tinc debilitat per aquests animals del bosc, sinó que em vaig decidir per aquesta papallona nocturna, ves a saber per què.

El patró és senzill i perfecte, però hi vaig trobar a faltar fotos del procés. Sí que hi ha enllaços a alguns vídeos, però no hi ha ni una sola foto! Durant el procés vaig tenir els meus dubtes: una estructura molt simple, uns ulls molt petits i separats, només tres puntades per brodar el musell i uns tocs de retolador tèxtil Alpino... Res feia preveure un resultat adorable. Però al final tot adquireix sentit. 

Les ales em van donar més d'un mal de cap. Primer, molt valenta jo, vaig voler fer-les de roba. Fins i tot vaig comprar uns retalls de color groc molt bonics. Però em quedaven petites, perquè el patró no està pensat per cosir dues cares i després girar la peça. Això deixant de banda la poca consistència que tenien les ales de roba i un resultat molt millorable a causa de la meva poca destresa a l'hora de cosir. Així que vaig tornar a la proposta original i les vaig fer de feltre. Fàcil i amb un resultat sorprenent.

Encara em quedava pendent la bufanda. El patró proposa fer-la de mitja. Ja hi som! Just ara n'estic aprenent i espero sorprendre't ben aviat amb la meva primera peça feta de mitja, però no tenia ni material ni agulles adequades per fer la bufanda. A més, per què se suposa que qui sap fer ganxet també sap fer mitja? Amb tot plegat havia de buscar una solució i se'm va acudir fer un i-cord de ganxet seguint el tutorial de Lanas y ovillos. M'encanta la tècnica, que és hipnòtica, i crec que el resultat no està malament.

Però deixa'm tornar al començament. M'estava preguntant per què vaig triar aquesta papallona nocturna entre molts altres dissenys. No et faré una classe de biologia perquè no en tinc ni idea i, googlejant, el món de les papallones em sembla molt complex; només et diré que n'hi ha més de 160.000 espècies, la majoria de les quals són papallones nocturnes. Tot i haver-hi tants milers d'espècies, 10 o 15 vegades més que de papallones diürnes, ens passen desapercebudes. Potser, tal com va escriure la Montserrat Roig a L'òpera quotidiana (1982), "la gent no hi pren interès perquè només es fixa en l'aparença".

Ja és Halloween!

Sí, ja és Halloween! Semblo entusiasmada? No t'enganyis: ni tindré tones de caramels a punt ni em disfressaré. Però s'ha de reconèixer que Halloween dona molt més joc que les castanyes, els moniatos i els panellets. 

Enguany he optat per aquest fantasma, un patró gratuït i molt senzill de Crafteando que es gerundio.

Com gairebé sempre hi he fet diversos canvis, tot i que la majoria són imperceptibles. En primer lloc em venia de gust una corbata de llacet una mica més extravagant que la del disseny original. A més, no sé per què vaig trobar que el meu fantasma tenia una expressió una mica tristoia i la vaig voler accentuar més encara amb aquestes celles brodades amb fil negre. 

En el disseny original el fantasma porta unes ulleres de feltre. Però, després d'uns dies mirant-me'l, al final vaig decidir no fer-les. He de confessar que en bona part va ser per droperia però és que aquesta carona ja m'havia robat el cor.

Durant el procés ulleres sí-ulleres no, vaig descobrir que aquest disseny era el protagonista d'un CAL al grup de Facebook Ganchillea con Superwooly. Així que la xarxa es va omplir de cosins del meu fantasma. Per descomptat, jo també m'hi vaig afegir però fins aquesta setmana no el presento oficialment al blog i a Instagram.

I tu, has fet algun amigurumi per Halloween?

En Paddington, un os peruà addicte a la melmelada

Ja t'he explicat alguna vegada la teoria del Sr. Descabdello: jo no tinc un nen interior sinó 22 com a mínim. Potser això explica que la pel·lícula Paddington m'agradés tant. Tan bon punt la vaig veure, potser fa un parell d'anys, em va estranyar no haver ensopegat mai amb un Paddington en versió amigurumi. És cert que no és un personatge ni de Disney ni de Pixar, els grans monstres del marxandatge, però és tan tendre. Vaig buscar algun patró per Internet i res de res. Fins que, aquesta primavera, vaig descobrir el Paddington de MarvelsCo a Instagram i immediatament va escalar a les primeres posicions de la meva llista d'amigurumis pendents. 

Unes setmanes després del descobriment, aquesta dissenyadora indonèsia va anunciar que el patró ja estava disponible a la seva botiga a Etsy, però quan al cap d'uns dies em vaig decidir a comprar-lo no en vaig trobar ni rastre. Aaarrrggghhh! Vaig contactar amb la Vania Marvely a través d'Etsy mateix i em va explicar que havia hagut de retirar el patró per problemes amb el drets d'autor, suposo que amb la distribuïdora cinematogràfica. Llavors... Xxxttt! No sé si ho hauria de dir, però vam trobar un solució directa: jo li feia un ingrés per PayPal i ella m'enviava el patró per correu electrònic. Dit i fet! Això sí, em va acabar costant un ull de la cara: als prop de 6 euros del patró vaig haver de sumar-hi vora 4 euros de la tarifa de transferència de PayPal. En total, uns 10 euros per un patró! Segur que és el més car de la història! Però ja se sap que quan a una ganxetaire se li posa una cosa al cap...

El pitjor de tot és que mentre escrivia aquesta entrada al blog he descobert que el patró d'en Paddington sí que està a la venda a la botiga de la Vania Marvely a Ravelry. Ppppffff! Això sí, no es diu Paddington sinó Paddy Bear. Suposo que en una altra plataforma i amb un altre nom ha pogut esquivar els problemes de drets d'autor que em va comentar.

Però anem al patró. És força senzill. De fet, en Paddington només fa 11 cm d'alçada. Però crec que la senzillesa és en aquest cas la gran virtut del disseny. Això sí, hi vaig fer alguns canvis. Per exemple vaig haver d'improvisar com substituïa els botons de la trenca i també vaig haver d'adaptar el patró de la maleta en funció de les mides del meu rectangle de Porexpan. Però el canvi més important és que el meu Paddington té orelles i que no porta el barret cosit al cap.

I tu, coneixes la història d'aquest os peruà addicte a la melmelada que viatja com a polissó fins a Londres? I el més important, quines bestieses has fet per aconseguir un patró?

Benvinguda, tardor!

Si em segueixes, ja sabràs que fa temps que friso perquè arribi la tardor. La tardor de veritat, la d'abrigar-se i prendre un te calentet. I per fi, tot i que encara anem amb màniga curta a les hores centrals del dia, sembla que ja s'acosta. Per donar-li la benvinguda, ningú millor que en Fungo, el gnom del bosc, un disseny de Sameko Design.

Fa temps que aquest disseny em va robar el cor però el reservava per a la tardor i primer em vaig decidir per un altre amigurumi de Sameko Design: en Bruno, l'os que adora la mel. De manera que quan fa unes setmanes vaig començar a teixir el gnom del bosc no em vaig divertir tant com em pensava. El patró és perfecte però tots els dissenys de Sameko Design són idèntics. És el problema de les dissenyadores amb un estil tan marcat. Almenys a mi m'avorreixen una mica.

Tot i això, en Fungo és molt tendre. Hi contribueixen aquestes celles amb expressió tristoia. De vegades opto per no brodar-les —jo crec fermament en allò que menys és més— però aquest cop eren imprescindibles. És més, fins i tot, després d'una enquesta a Instagram Stories, vaig decidir brodar-li un mig somriure. En definitiva, les meves seguidores a Instagram van donar la raó al Sr. Descabdello, que va dir que a aquesta cara de pa de quilo li feia falta una boca. Ah! I també he estrenat uns ulls de seguretat plans. Els vaig comprar per error però m'agrada el resultat i potser repetiré.

I si en Fungo és el gnom del bosc, calia anar al bosc a fer-li una sessió de fotos. Dit i fet, la setmana passada el vaig posar a la motxilla i ens en vam anar a les muntanyes de Prades. Llàstima que, en la pujada sense alè a l'ermita de l'Abellera, la sessió de fotos va quedar reduïda a una de sola. Però aquella estona al bosc, entre molsa, falgueres, la pedra vermella de les muntanyes de Prades, les últimes mores de l'estiu i alguna papallona, va ser tota una injecció per començar la tardor amb força.

Benvinguda, tardor!

En Tintín, en versió amigurumi

En Tintín és un personatge de ficció creat pel dibuixant belga Hergé. Poc t'ho penses però en Tintín té gairebé 100 anys ja que va ser creat el 1929. Els còmics de Tintín van arribar a Catalunya a la dècada dels 60 i van tenir un gran èxit. Força anys més tard jo en vaig llegir algun però mai vaig tenir la sort que me'n regalessin cap.

Però això no va de la meva infantesa sinó de la d'un amic, molt i molt tintinaire. Aquest Tintín en versió amigurumi és un regal per a ell.

Vaig trobar algun patró a Internet però no m'agradava. Així que vaig recórrer una vegada més al patró base d'altres personatges, com el casteller, la castanyera o la Frida Kahlo. Només cal customitzar-lo amb uns pantalons de golf a la moda dels anys 30, un jersei blau arromangat i un coll blanc de camisa –això sí que em va donar algun maldecap–. Pel que fa a la resta, només falten els cabells amb aquest color coure nou de trinca de Cotton Nature 3.5, un nasset amb puff stitch i una mica de traça per brodar les celles i la boca, amb aquesta expressió característica d'en Tintín. Tot plegat, ho tens en aquest arxiu en PDF a punt per descarregar-te'l.

I tu, ets tintinaire?

Bbbzzz...

Només fa tres dies que treballo després de dues setmanes de vacances i ja vaig de bòlit. Estic cansadíssima i gairebé no he pogut dedicar cap estona al que m'agrada. Només per posar un exemple, ja fa dies que he d'anar a la merceria a comprar fil i altres endergues i no trobo el moment. I això és un símptoma molt greu! Sí, l'estona de fer ganxet és sagrada: des de després de sopar fins a l'hora d'anar a dormir, i si puc abans de sopar també, és el meu moment per fer ganxet. Però ahir m'adormia i tot amb el ganxet a la mà.

Fixa't si vaig de bòlit que he hagut d'endarrerir fins avui l'entrada que tenia previst publicar dilluns. Però val més tard que mai i per fi t'ensenyo aquesta abella, disseny de Superwooly. 

És un amigurumi molt senzill però molt graciós, sobretot per aquestes ales en forma de cor i aquests ulls, que per cert són una de les senyes identificatives d'aquesta dissenyadora. Per fugir del groc, massa vist, i del negre, poc infantil, jo hi vaig voler donar un altre aire amb Tex Cotton, de la casa Hilaturas LM, un fil amb un efecte de cotó rentat.

La idea del sonall també és de Superwooly. Quan el vaig veure a Instagram ja vaig avançar a la Lidia que li copiaria la idea. Dit i fet. Però per saber de quina mida havia de comprar l'anella de fusta vaig haver de consultar l'Stefy, a qui vaig recórrer com a experta en sonalls en vista de les preciositats que recentment ha publicat al seu blog: Iradumi. Finalment, entre totes les opcions que tenia a Puntos de fantasía, l'escollida va ser una anella de 7 cm. Ah! I aquesta vegada sí que vaig poder utilitzar una de les capsetes-plenes-de-no-sé-què-que-sona que havia comprat feia molt a la mateixa botiga en línia i que van resultar ser massa grosses per als sonalls en forma d'eriçó que vaig regalar a les tres bessones. Encara més, perquè sonés ben fort no n'hi vaig posar una sinó dues. 

Després només va caldre improvisar una peça rectangular per cobrir l'anella i cosir-hi algunes flors, com les dels cabells de la Frida Kahlo.

I en ben poc temps l'abella ja ha marxat volant. Una àvia se'n va enamorar per a la seva neta. Ai, les àvies, quin bon gust que tenen!

Superheroïna al poder

Ja vaig avisar que aquest estiu havia pogut dedicar força temps al ganxet i que durant una temporada publicaria una entrada setmanal. Doncs vet aquí la d'avui: una superheroïna, disseny de Yarn Society.

Encara no fa ni dos mesos ja et vaig parlar d'aquesta dissenyadora estatunidenca. Sí, sí, recordes el gos amb una bandana vermella d'estrelles? De fet, ja veus que la superheroïna és del mateix estil: un cap enorme amb una encertada distribució dels augments per donar forma a les galtes. En aquesta ocasió, però, hi vaig fer algun ajustament perquè la forma que adoptava el cap conforme l'acabava no em convencia.

El gran maldecap de la meva superheroïna van ser els colors. Estava decidida a fer-la amb una combinació de colors ben atrevida. Dons tons de rosa o dos tons de lila eren una aposta segura però estava descartat. Em vaig decidir per combinar rosa i carabassa, però quan vaig arribar a la cintura, potser pel contrast amb el negre, vaig començar a desfer. I vaig seguir provant altres tons de rosa i altres tons de carabassa. Però res. A tu et passa allò que saps que l'has encertat per què se't dibuixa un somriure als llavis? Doncs cap combinació de colors em feia somriure. Així que al final vaig recórrer un cop més al meu color salvador. I és que quan no sé quin color triar, el corall sempre és infal·lible.

Per acabar, i no menys important, t'he d'explicar que tots els guanys per la venda d'aquest patró estan destinats a l'Andrew Weishar Foundation i a l'Alex's Army, dues entitats que donen suport a nens i joves amb càncer i les seves famílies als Estats Units. Així que bravo per Yarn Society. De fet, aquest és un dels motius pels quals en el patró original el superheroi no té cabell. Però jo, que per sort no l'havia de regalar a cap nen amb càncer, n'hi vaig posar. És que vist des del darrere aquell clatell no em convencia. Vaig pensar de posar-li la caputxa com a qualsevol altre amigurumi, però llavors no encaixava amb els ulls i el nas. Així que aquesta va ser l'única solució de compromís que se'm va acudir, malgrat que impliqués perdre el valor simbòlic del superheroi sense cabell.

Sigui com sigui, amb cabell o sense, tota la força des d'aquest racó de la blogosfera a les persones malaltes, les autèntiques superheroïnes.

Una morsa a port

Per fi setembre. Punts positius: és temps de fer-se nous propòsits, tinc uns dies de vacances i en teoria hauria de fer menys calor. Punts negatius: encara no m'he recuperat després d'un cap de setmana intens al Mercat d'Artesania de Montbriart, a Montbrió del Camp; estic una mica saturada de relacions humanes, i fa una xafogor insuportable.

Per tant, com li deia al Sr. Descabdello ahir tornant a casa des de Montbrió, avui només tinc ganes de quedar-me a port, al meu refugi, i envoltar-me del que m'agrada: el llibre que estic acabant de llegir, el gat, els amigurumis, l'aire condicionat, el ganxet, la bona companyia, el blog... La llista és llarga però l'ordre és arbitrari.

I en aquesta hora puc combinar gairebé totes aquestes coses –sí, el gat també, perquè mentre escric acostuma a empènyer per ocupar el lloc del teclat i aconseguir algunes carícies– per presentar-te la morsa d'Airali Design, un dels personatges de Zoomigurumi 5.

No és la primera vegada que faig un amigurumi dissenyat per la italiana Ilaria Caliri i no m'ha decebut pas. El patró és genial i alhora senzill. Això sí, a l'hora de fer el mocador de coll he hagut de fer algun petit ajustament i al final l'he hagut de cosir al cos de la morsa. I pel que fa al barret potser jo m'he perdut però crec que no està prou ben explicat com fer la ratlla blava. Malgrat aquests pettis detalls, el resultat és molt divertit.

Zoomigurumi 5 és un dels meus llibres preferits d'aquesta col·lecció. De fet, he de reconèixer que no m'he comprat els dos últims perquè tot just hi ha dos o tres dissenys en cada un que m'interessin. Ara bé, i tornant a Zoomigurumi 5, després de la morsa, del flamenc, del paó i del camell, i un cop descartada l'alpaca, que va estar tres mesos inacabada esperant que algú li cosís les potes, crec que només em queda pendent el cocodril.

I tu, t'has comprat els últims llibres de la col·lecció Zoomigurumi?

La meva Edda Bag

Ja et vaig dir quan et vaig presentar els meus posagots de fruites que a mi el que em va són els amigurumis, però aquest estiu estic tan productiva que, després dels posagots, m'he atrevit amb un altre projecte de ganxet que no té ni cames, ni braços, ni ulls. De fet, és el projecte de moda a Instagram. Amb un patró o un altre, qualsevol aficionada al ganxet ha fet aquest estiu la seva bossa de malla. En el meu cas, he triat l'Edda Bag, que és un disseny de la Paula Strickt per a We Are Knitters.

El patró és gratuït i, tot i que per a les que ens limitem als amigurumis pot semblar una obra d'enginyeria, és prou fàcil. Per descarregar-lo només has d'obrir el teu perfil a We Are Knitters o registrar-t'hi si encara no ho has fet. Això sí, ja t'avanço que rebràs un correu electrònic de publicitat puntualment cada dia.

Per fer amigurumis utilitzo sempre el mateix fil. Això em permet tenir sempre tots els colors en estoc i evito tenir restes de cabdells per aquí i per allà. Actualment treballo amb Cotton Nature 3.5 de la casa Hilaturas LM i, per complementar la carta de colors, amb Keops de Valeria Lanas. Però quan el projecte que he d'emprendre no és un amigurumi, no sé mai per quin fil optar. Així que per assegurar el tret, vaig seguir la recomanació del patró i vaig comprar a We Are Knitters mateix dos cabdells de The Cotton, un fil fet amb cotó pima, que és una de les 50 varietats existents. Aquesta en concret és originària del Perú i es considera de gran qualitat. Ja ho pot ser, a 10 euros el cabdell! Sí que és evident la qualitat, però és una mica car, en la línia dels productes de We Are Knitters –de fet, el cotó és un dels productes més barats d'aquesta marca que causa furor sobretot entre les aficionades a fer mitja–. El que més greu em va saber és que es recomana comprar dos cabdells de 100 g per fer l'Edda Bag però me'n va sobrar pràcticament un de sencer.

Seguint amb el cotó pima, per la brillantor, el tacte i com s'obren els fils és molt semblant al Natura Just Cotton de DMC, fetitxe de moltes ganxetaires però que jo no suporto precisament per això que el caracteritza. És més gruixut, és clar; de fet, es recomana treballar-hi amb un ganxet de 5 mm. A més, no sé si per una excessiva tensió, crec que la meva Edda Bag és un pèl petita. No passa res perquè és molt flexible, i això en part és gràcies a la qualitat del cotó, però si en faig una altra intentaré que tingui més capacitat i una ansa més llarga.

Rellegint el que he escrit fins ara sembla que no estigui contenta amb la meva Edda Bag. Res d'això! M'encanta! Però tinc un esperit crític, la qual cosa potser és poc habitual en el món del ganxet, dels blogs i d'Instagram, en què crec que de vegades, entre un excés d'amiguisme i alguna influencer del ganxet –que també n'hi ha– patrocinada per les marques comercials, la crítica constructiva brilla per la seva absència. 

Fixa't si estic contenta amb el meu projecte de We Are Knitters, malgrat l'excés de publicitat i el preu, que ja en tinc un altre entre mans. De fet, fa més d'un any que el tinc entre mans però m'he proposat enllestir-lo aquest setembre, que tinc uns dies de vacances. Quan l'hagi acabat descobriràs per què he tardat més d'un any a fer-lo realitat. Intrigada?