16 de novembre de 2020

De ruquets i descobriments

Feia molt de temps que volia fer un ruquet amigurumi. De fet, tenia un parell de dissenys a la llista d'amigurumis pendents però suposo que no m'agradaven prou perquè mai eren una prioritat fins que vaig descobrir aquest ruquet de Cutie Me Store, que els va desbancar en un tres i no res.

En aquestes alçades, tinc clar que si no m'entusiasma un disseny és que no és la millor tria. Així que m'alegro d'haver esperat a trobar un ruquet que m'entusiasmés, perquè el patró és genial. I venint de mi, que soc bastant crítica amb els patrons, això és molt dir.

No et pensis, que després del gat d'Airali Design i de la llama d'Aukillu em feia força peresa tornar a fer un amigurumi a quatre potes. Pero m'he trobat amb una autèntica obra d'enginyeria, amb un resultat impressionant que fins i tot m'he atrevit a fotografiar.

L'altre gran atractiu d'aquest patró, sobretot per a les que odien cosir jo cada vegada menys, és que les potes i les orelles s'incorporen en el procés de teixir amb una precisió matemàtica i que per tant no s'ha de cosir pràcticament res: només el cap i la cua.

Parlant del cap, potser és un pèl gros per al meu gust, però també és veritat que no l'he acabat d'encertar a l'hora de cosir perquè havia de quedar una mica més inclinat. El disseny també és genial quant al cos, que va fent la forma de la gropa. Això sí, amb tantes disminucions seguides cal vigilar la tensió per evitar forats indesitjats. La cua també es molt divertida. Per rematar-la, una borla que aquesta dissenyadora ucraïnesa proposa fer amb una forquilla.

El toc simpàtic s'aconsegueix amb un serrell mig despentinat. El patró fins i tot indica quants fils necessites i de quina llargada.

El resultat de tot plegat és un ruquet molt simpàtic i un gran descobriment en el món del disseny amigurumi.

2 de novembre de 2020

Amant de les guineus o tocada del bolet

Segur que no et sorprendrà que torni amb una altra guineu amigurumi. En aquesta ocasió, és un disseny de Tra Nguyen Ami. Vaig comprar el patró el mes d'abril, en ple confinament, quan aquesta dissenyadora vietnamita era encara poc coneguda a les xarxes, però la meva guineu ha hagut d'esperar fins a la tardor, quan Tra Nguyen frega ja els 20.000 seguidors a Instagram, entre altres coses perquè el mes d'abril ja n'havia fet dues més, una de Hello Lady Ellie i l'altra de Lulu Compotine. Una cosa és ser una amant de les guineus i una altra de ben diferent, semblar tocada del bolet (o estar como un cencerro, per a les que em llegiu en la traducció a l'espanyol).

Em feia una mica de por arriscar-me amb una dissenyadora poc coneguda suposo que per una de les meves últimes experiències, concretament amb una marieta i una altra dissenyadora vietnamita, però el patró és molt correcte i el resultat m'encanta. I això que hi havia alguns factors en contra, com un cap enorme de 78 punts de diàmetre i que no he tingut gaire traça a esculpir els ulls.

El patró, amb bastantes fotos del pas a pas, té grans encerts, com els brodats i la cua amb jacquard. Tot i això, hi he fet, com sempre, alguns canvis aquí i allà: els braços més llargs, la cua més curta... També he afegit una filera a les orelles, que em quedaven massa petites. De fet, mirant amb atenció les fotos del disseny original, jo crec que també tenen una filera més del que indica el patró.

Pel que fa als colors, com que ja havia pogut renovar el meu stash després del confinament, he tornat a triar aquest color caldera tan bonic. Per a la samarreta, en la qual per cert he desestimat les ratlles desiguals del patró original, el color mostassa i per a la corbata de llacet, un color rosa vell, una combinació que darrerament repeteixo sempre que puc.

Tot i que intento dissimular-ho, segur que en aquestes alçades, amb tres guineus amigurumi en un any, estàs convençuda que estic tocada del bolet. Per si encara tens dubtes, he de confessar que a la meva llista d'amigurumis pendents hi ha almenys quatre guineus més. Però no et preocupis, que les aniré dosificant.

26 d’octubre de 2020

El Sr. i la Sra. Carabassa

Em vaig encapritxar del Sr. i la Sra. Carabassa per desitjar-te una bona tardor, tant és si celebres la castanyada, Halloween o el Día de Muertos. Però de poc que no me'n desdic perquè aquest divertit disseny de Sasha Koffer m'ha donat més d'un maldecap.

Com segurament has intuït, les carabasses estan construïdes a partir d'una peça teixida en fileres i no amb la tècnica amigurumi. Doncs a la filera 2 ja vaig ensopegar amb el primer problema. I és que em vaig veure incapaç de fer el que indica el patró: teixir més de 50 fileres de punts invisibles a la baga del darrere, és a dir, slip stiches in back loops. Potser amb temps i moooolta paciència ho hauria pogut fer, però vaig pensar que si no em divertia i més aviat m'estressava no valia la pena.

Així que vaig tirar pel dret i vaig seguir teixint en back loops però no pas amb punts invisibles sinó amb punts baixos. Això, evidentment, afecta les dimensions de la peça perquè el punt invisible és molt menys voluminós. Però per sort Sasha Koffer fa constar en el patró la dimensió final que ha de tenir cada peça i només calia fer una regla de tres. Qui ens havia de dir que les matemàtiques eren imprescindibles per fer amigurumis!

Quan ja semblava que anava tot sobre rodes, va arribar el moment de tancar els dos extrems del cilindre en què es converteix la peça teixida després d'unir, ara sí amb punts invisibles, dos dels costats. I el resultat va ser un bunyol. Sí, reconec que soc massa perfeccionista però per experiència sé que si alguna cosa no em convenç no puc deixar de mirar-la. Així que vaig preferir tornar-ho a intentar. Aquesta vegada, però, no vaig tancar la peça del tot, amb la qual cosa vaig aconseguir un acabat més discret però amb una petita obertura. En un extrem va ser fàcil dissimular-la amb el peduncle és a dir. la cueta de la carabassa i a l'altre extrem vaig improvisar una petita peça rodona imitant el cul de la carabassa sí, ja sé que deu tenir una altre nom més científic però el desconec.

A partir d'aquí vaig començar a divertir-me. Tocava brodar el somriure i les celles de la Sra. Carabassa i també fer-li el barret. La meva versió és una mica més petita que l'original i amb una flor.

Pel que fa al Sr. Carabassa, el bigoti és molt divertit. També cal brodar unes celles i fer el barret de copa. Havia pensat que el Sr. Carabassa necessitava un monocle, però després de tantes desventures vaig desistir. 

Malgrat tot, el Sr. i la Sra. Carabassa són una parella ideal per celebrar la tardor, que fins aquesta setmana no s'ha començat a notar de veritat en aquestes latituds.

12 d’octubre de 2020

En Bart, el ratpenat

A aquest ratpenat no li agraden ni els insectes ni la sang. Li agraden els cupcakes! Es diu Bart i és el meu nou disseny amigurumi, ja disponible a Etsy. En total, 10 pàgines amb més de 35 fotos del pas a pas, com sempre en català però també en espanyol i anglès.

Quan et vaig presentar en Keanu, el koala que adora els koales, vaig prometre que no trigaria un any a publicar el meu pròxim patró prèmium. De fet, ja el tenia en ment. I no he trigat un any, no, sinó més encara: concretament, un any i un mes! I és que posar un patró a la venda requereix el seu temps. No és tant el disseny, que en realitat és la part més divertida, sinó tot el que segueix després: essencialment, fer fotos del pas a pas, editar-les, escriure el patró en tres llengües, maquetar-lo... Hi dedico tant de temps que acabo publicant només un patró prèmium a l'any. 

Tornant a en Bart, feia temps que volia fer un ratpenat i com que no trobava cap ratpenat amigurumi que em fes el pes tocava posar a treballar la imaginació. El primer pas és fer algun dibuix i, després, intentar traslladar-lo a 3D amb fil i ganxet. Però he de confessar que els dibuixos són per a mi només un punt de partida. Després, el fil agafa vida pròpia i el resultat mai és fidel a l'esborrany inicial. 

En aquest amigurumi, les formes poc convencionals tornen a ser protagonistes. A més de les ales i el nas, que jo tenia molt clars en la meva imaginació però que no va ser fàcil idear, la clau d'aquest patró és esculpir els ulls. Al llarg d'aquests anys fent amigurumis, he vist alguns tutorials i he fracassat moltes vegades en aquest procés. De fet, crec que algunes dissenyadores es guarden el secret. Així que en aquest patró he intentat explicar a bastament aquesta tècnica. Segur que cadascú té el seu truc però jo m'he centrat en el que a mi em funciona.

Pel que fa als colors, els tenia decidits molt abans del primer esborrany: el negre rentat de Tex Cotton i el rosa pal de Cotton Nature 3.5, sempre fidel a Hilaturas LM.

Així que si busques algun amigurumi per Halloween o senzillament busques un ratpenat grassonet amb cara de "M'has enxampat!", en Bart t'està esperant.

Mentrestant, jo tinc en ment un parell de dissenys més, però seran gratuïts. I alguna altra idea em balla pel cap. Però aquest cop no em poso terminis que sempre incompleixo. Tot arribarà... Et quedes per veure-ho? 

28 de setembre de 2020

La Lucy, una elefanta presumida

La Lucy és una elefanta molt presumida. I ja pot presumir, ja, amb el que m'ha costat fer aquestes peces de roba per a les potes... És un disseny de Lilleliis, que és tot un referent en el món dels amigurumis. He de confessar que a mi mai m'havia cridat gaire l'atenció aquesta dissenyadora d'Estònia, potser perquè els seus amigurumis són molt infantils, però aquesta elefanta em va enamorar. 

El patró és fantàstic. I és que l'experiència és un grau. L'únic canvi que hi he fet és teixir unes flors més petites que les que proposa el disseny original.

En un primer moment em va sorprendre que aquest patró estigués qualificat de nivell avançat: a banda d'una trompa bastant original, l'arquitectura d'aquest amigurumi sembla força clàssica. Però quan va ser l'hora de fer les potes vaig entendre el perquè del nivell avançat.

He perdut el compte però crec que en vaig fer sis prototipus fins que vaig aconseguir dues potes similars i acceptables. Per començar, la base no es fa en espiral sinó que s'ha de tancar cada filera amb un punt invisible i començar la següent amb una cadeneta. I per a mi, que he après a fer ganxet amb la tècnica amigurumi, això és un problema: el prototipus 1 no em quadrava amb el patró i els prototipus 2 i 3 em van quedar diferents. Així doncs, tocava fer el prototipus 4 a veure si coincidia amb el 2 o el 3.

Un cop superat el primer escull, em vaig haver de barallar amb el paper termoadhesiu que vaig estrenar per fer l'os Bjorn. I és que ja no em recordava que cal planxar-lo per les dues cares: primer per fixar el paper a la roba i, després, per fixar la peça de roba al seu lloc definitiu, en aquest cas a la base de les potes. En aquest procés, vaig destrossar el prototipus 3.

Però encara quedava un pas fonamental: cosir les peces de roba amb punt de festó. Després de mirar un parell  de tutorials a You Tube m'hi vaig atrevir, però a mig fer em vaig adonar que no havia triat bé el fil. Quan vaig comprar aquesta roba de floretes de color morat sí, la foto no li fa justícia, vaig triar un fil a conjunt, però el resultat no tenia cap gràcia. Aleshores se'm va acudir que havia de cosir-les amb un fil que contrastés, per la qual cosa finalment vaig optar per aquest color salmó del mateix to que algunes de les floretes de l'estampat. I sí, aquest va ser el moment en què vaig descartar el prototipus 4.

Malgrat la meva epopeia, m'encanta aquesta elefanta presumida. I si em decideixo a fer els seus col·legues el mico i el lleó, crec que ja tindré el procés per la mà. A més, m'he guardat la plantilla de cartró per fer les peces de roba per a les potes.

Ah! Per si t'estàs preguntant el mateix que em vaig preguntar jo, sí, algunes femelles d'elefant tenen ullals. Concretament, les femelles de l'elefant africà, mentre que en el cas dels elefants asiàtics només solen tenir-ne els mascles. Ho sabies?

21 de setembre de 2020

En Pinotxo, en versió amigurumi

No tinc cap obsessió especial amb el personatge d'en Pinotxo. De fet, ni tan sols he vist la pel·lícula que en va fer Disney ni tampoc he llegit el clàssic del segle XIX de Carlo Collodi en el qual es va basar. Però, no em preguntis per què, em vaig encapritxar d'aquest Pinotxo amigurumi de la dissenyadora turca Sedef Bay. Per si tu també te n'encapritxes tinc una mala notícia. I és que acabo de descobrir que ara mateix el patró no està a la venda a la seva botiga d'Etsy, By Sedef, i tampoc en trobo cap rastre a Instagram, xarxa en la qual ha desaparegut el seu antic compte, Kedi Peri Atölyesi que traduït del turc significa taller de la fada gat, tot i que sembla que aquest mateix estiu n'ha obert un altre amb el seu nom: @bysedefbay. Tot un misteri! 

I si el patró no està a la venda, d'on ha sortit aquest Pinotxo? Doncs resulta que el vaig comprar el desembre de l'any passat però que el vaig haver d'aparcar fins fa unes setmanes per problemes amb el material. I és que no sé si te n'has adonat però aquest amigurumi té una peculiaritat: els cabells no estan fets de ganxet sinó amb la tècnica de needle felting, que consisteix a donar forma a un ble de llana natural amb una agulla especial, molt esmolada i amb una sèrie d'osques.

El problema en concret és que em va costar trobar llana negra per treballar amb aquest tècnica. Al final la vaig comprar a Puntos de fantasía, juntament amb una agulla i un mànec de fusta. He de confessar que al problema per trobar el material s'hi va afegir que em feia bastanta peresa treballar amb una tècnica que desconec completament. De fet, vaig estar a punt de fer-me enrere i improvisar uns cabells de ganxet però al final vaig agafar el toro per les banyes. Això sí, després de mirar un parell de tutorials a YouTube. 

El procés va ser un mica estressant: sense haver practicat mai em vaig llançar a fer els cabells d'un amigurumi amb el risc de destrossar-lo. A més, a mig fer ja vaig trencar la primera agulla, segurament per la mateixa inexperiència, i vaig haver de comprar recanvis. Però no és tan difícil com sembla i el resultat m'agrada prou, tot i que potser el meu Pinotxo està massa repentinat i no he aconseguit reproduir el característic serrell del personatge de Disney. Ara bé, no tinc intenció d'utilitzar aquesta tècnica de forma habitual, sobretot perquè el resultat és força delicat i no apte per a nadons. 

Com que molt em temo que el patró no tornarà a estar disponible, no cal que m'allargui gaire en la resta de les meves vicissituds en el procés de fer aquest amigurumi, però sí que vull dir que el patró és fantàstic. Per exemple, els pantalons i el barret li queden com un guant al meu Pinotxo, la qual cosa no acostuma a passar. També m'agraden molt la forma que va adquirint el cap, que no és una simple esfera, i l'expressió de la cara amb el senzill brodat que proposa la dissenyadora.

I tu, coneixes la tècnica de needle felting? I el més important, què et sembla la combinació amb la tècnica amigurumi?

14 de setembre de 2020

A treballar

Aquesta setmana sí. Aquesta setmana toca reincorporar-se a la feina. Soc conscient que soc una privilegiada perquè, sis mesos després del confinament estricte, podré continuar treballant des de casa. La resta, tant els que aneu a treballar com els que van a l'escola, ja ho sabeu: distància, higiene de mans i mascareta.

El que també està perfectament preparat per afrontar la seva jornada laboral de constructor de preses d'aigua és Mr. Beaver, aquest castor de Natura Crochet Shop del qual em vaig encapritxar tan bon punt el vaig descobrir.

El patró, en general, és genial i molt divertit. Per exemple, l'arquitectura de les potes és molt original. La dissenyadora proposa donar-hi forma amb un filferro però t'asseguro que no cal. A més, amb el contrapès de la cua, el castor fins i tot s'aguanta dret.

El casc és un altre dels atractius del patró. És més senzill del que sembla i el resultat és espectacular. El que m'ha donat algun maldecap és el llum frontal, que sí que té certa complexitat. De fet, no me n'acabava de sortir i l'he acabat simplificant.

També he trobat a faltar alguna indicació per fer les dents i per cosir algunes peces, com el musell i el nas. I el que no he aconseguit de cap de les maneres és brodar la cua per simular les escates, principalment perquè tampoc no hi ha cap indicació per fer-ho.

Quant als colors, si coneixes els amigurumis de Natura Crochet Shop ja deus saber que són una explosió de color. De fet, Mr. Beaver és el seu disseny més discret. Però jo encara he sigut més discreta i, en lloc de brodar les urpes en blau, a conjunt amb el casc, he optat per un color més neutre.

En conjunt, aquest és un d'aquells dissenys que m'entusiasmen perquè, un cop superats els petits reptes que planteja, el resultat és molt divertit i original.

I tu? Estàs preparada per afrontar els reptes del retorn a la rutina?

7 de setembre de 2020

Kikiriki

Cada vegada hi ha més gent que opta per abandonar la ciutat i viure en un entorn rural, a la recerca d'una millor qualitat de vida en tots els sentits. Són els neorurals, que a més solen tenir un hort i fins i tot algunes bèsties de corral per aconseguir ser autosuficients. Aquest és el cas d'un amic meu, que ja fa anys es va traslladar a un poble de 300 habitants, on conrea un hort per a l'autoconsum i té unes quantes gallines. 

Ja se sap que no es pot anar de convidat a casa d'algú amb les mans buides i que cadascú té la seva especialitat. Per això, el dia que aquest amic ens va convidar a casa seva, el Sr. Descabdello va fer unes coques de crema i pinyons i jo, un amigurumi concretament, un gall amigurumi per fer companyia a les seves gallines. La veritat és que el meu amic, com a bon neorural, és un home pragmàtic i que li van agradar més les coques que el gall. Ja m'ho temia però jo el vaig fer amb molta il·lusió.

Només tenia tres dies. Així que vaig haver de decidir-me de pressa. Al final, vaig optar per aquest gall d'Elisa's Crochet. En realitat, es tracta d'en Hei Hei, un gall bastant ximplet que apareix a la pel·lícula Moana Vaiana en la versió doblada a l'espanyol. Evidentment, no vaig dir-li al meu amic que el seu gall estava basat en un personatge de Disney o li hauria agafat una al·lèrgia.

Si has vist la pel·lícula, estaràs d'acord amb mi que el resultat és una reproducció fantàstica del personatge d'en Hei Hei, però pel que fa al patró he de dir que és una mica pobre. Per exemple, no hi ha cap indicació per cosir les més de 20 peces que el componen. I això, al meu parer, és un dels mínims que cal esperar en un patró de pagament.

Durant el procés, hi he fet diversos canvis que potser no cal detallar: el cap, el pit, la cresta... Només per posar un exemple, he modificat les ales perquè, si les feia com detalla el patró, havia de cosir-ne una del dret i l'altra del revés. 

Pel que fa a les potes, al final no he fet els espolons, que em quedaven molt grossos amb el meu fil habitual. I tampoc he brodat ni el bec ni les urpes, ja que el resultat em semblava masa recarregat.

En definitiva, és clar que la qualitat i la quantitat estan renyides amb més 160 patrons a la venda no és possible destacar pel detall en les indicacions, però també és cert que aquest Hei Hei en versió amigurumi és molt divertit. 

Em pregunto què en deu haver fet, del gall, el meu amic neorural. No he gosat preguntar-li-ho... I a tu, qui t'ha despertat aquest primer dilluns de setembre? Un gall o un despertador estrident?

31 d’agost de 2020

De dimonis i plans endimoniats

A mi m'agrada fer plans, no perquè sigui una persona especialment previsora sinó perquè crec que la diversió comença ja quan la planifiques. Però hi ha vegades que els plans s'entesten a sortir malament. Això és el que m'ha passat amb aquest tendre dimoniet de Blue Rabbit Toys.

Vaig teixir aquest dimoni a primers de març i vaig fer aquest foto davant d'un grafit només cinc dies abans de l'estat d'alarma que es va decretar arran de la situació per la Covid-19. És clar, en ple confinament i quan tothom estava pintant o teixint arcs de Sant Martí per conjurar l'optimisme no em va semblar un bon moment per presentar-te el meu dimoniet. Així que els meus plans se'n van anar en orris.

Van anar passant les setmanes i el dimoniet continuava esperant en un racó de l'estudi. I jo, que també em diverteixo planificant els continguts del bloc, vaig pensar que podria publicar-lo a l'agost i queixar-me de la calor infernal i tot això. Malgrat el canvi de plans, semblava que tot aniria rodat. Doncs no. Fa un parell de dies que les temperatures han baixat considerablement, amb la pluja i el vent de mestral. Una altra vegada, els meus plans se'n van en orris. 

Però ja veus que he tirat pel dret com quan algú fa plans per anar de picnic i se n'hi va tant si neva com si plou. I és que crec que aquest pobre dimoni no pot esperar més, que ja s'està omplint de pols.

Amb tota aquesta sonsònia sobre els plans, encara no he comentat res del patró de Blue Rabbit Toys però és que tinc poc a dir perquè el patró és genial. Només tinc dos peròs sense importància: he fet els braços una mica més curts i si hi fos a temps posaria els ulls una filera més amunt.

La calor tornarà, que només som a primers de setembre i aquí ens queda un mes i mig d'anar en màniga curta, però a aquest petit dimoniet ni res ni ningú tornarà a destarotar-li els plans. 

Parlant de plans, avui comencen les meves dues últimes setmanes de vacances i, tot i que tinc alguns plans tots casolans o de km 0, que aquí estem encara semiconfinats, no deixis de visitar-me que hi ha molts amigurumis fent cua darrere del dimoniet.

17 d’agost de 2020

Sonalls amigurumi i bones idees

Aquest any de confinament, distància i rebrots s'han cancel·lat les poques fires i mercats als quals acostumo a anar amb la meva parada d'amigurumis. Però ja veus que no deixo de treballar. L'avantatge és que per al pròxim mercat el de Nadal encara no s'ha cancel·lat però pinten bastos tindré un gran estoc d'amigurumis. Entre tot aquest estoc, vaig pensar que em faltaven més amigurumis especialment per a nadons. Així que quan vaig descobrir els sonalls de la Mariya Kostychenko ho vaig tenir clar.

Després de triar i remenar a House Sleeping Toys, que és el nom de la botiga d'aquesta dissenyadora russa a Etsy, em vaig decidir per un moixó que jo he convertit en aneguet.

Tot i que no tinc cap crítica al patró, hi he fet diversos canvis. El primer és que el meu aneguet és més petit, senzillament perquè em va semblar més proporcional a l'anella de fusta de 70 mm de diàmetre. L'altre canvi evident és que he folrat l'anella de fusta en vertical en lloc de fer-ho en horitzontal. És a dir, en lloc de fer 9 fileres de 20 punts baixos jo n'he fet 25 de 8 punts baixos. I és que, potser perquè tinc poca traça per fer qualsevol cosa que no comenci amb un anell màgic, trobo que els laterals d'un teixit en fileres tenen un acabat menys polit.

Pel que fa als detalls, he eliminat les floretes i les fulles del disseny original i, com ja t'he dit, he improvisat un bec d'ànec.

Potser pensaràs que, amb tants canvis com he fet, no calia comprar el patró però jo soc de les que creu que les bones idees s'han de pagar. I m'encanta el senyal d'identitat dels sonalls de la Mariya Kostychenko, que són aquests ullets adormits tan fàcils de brodar.

Ara bé, també he de confessar que un cop vaig tenir l'aneguet enllestit, em vaig animar a fer-ne la versió osset. Només cal substituir les plomes i el bec per unes orelles i un musell.

Amb quin et quedes?