14 de gener de 2019

Muuuu...

Només fa dues setmanes que no publico al blog però em sembla que fa molt més temps. Entremig ha arribat l'any nou, he passat quatre dies al mercat d'artesania Calaix de Sastre a Reus, han vingut els reis mags i ha calgut tornar a la rutina de la feina i a esgarrapar estonetes per poder fer ganxet. I tot i que tinc mil i un projectes alguns en ment, d'altres a mitges i també algun altre d'enllestit, enceto l'any amb aquesta graciosa vaca d'AuroraGurumi, una dissenyadora canadenca bastant coneguda fa uns anys però actualment inactiva.


Quan em van encarregar una vaca, ho vaig tenir clar. Feia temps que tenia aquest disseny a la meva llista d'amigurumis pendents. El resultat no m'ha decebut, tot i que hi ha algun detall que no m'agrada. En concret, el cos no és regular sinó que fa una mica de panxa al davant i una mica de gep al darrere. La idea de la panxa està bé, tot i que per donar-hi forma cal fer moltes disminucions seguides, amb la qual cosa l'acabat no és tan perfecte com voldria algú obsessionat que no es vegi el cotó sintètic entre els punts. Però això del gep no m'acaba de convèncer... Per acabar-ho d'adobar, la meva vaca geperuda semblava tenir cromosomes de girafa, amb un coll massa llarg i unes potes també llarguíssimes. Així que vaig improvisar algunes modificacions.


El que a tothom li agrada d'aquest patró és que no cal cosir ni les banyes ni les potes, que és allò que més peresa fa a l'hora de muntar un amigurumi. A més, la tècnica permet que la vaca es mantingui asseguda. Però jo hi he trobat a faltar alguna indicació, motiu pel qual t'aconsello fer les peülles un cop ja tinguis les potes col·locades, i també alguna foto del procés.

L'últim pas, essencial, és cosir algunes taques amb feltre negre. Tot i que el patró tampoc no dona cap indicació ni cap idea, ja veus que he copiat la taca a l'ull. Ah! I jo encara hi he afegit un últim detall: un cascavell gros de color de bronze, a tall d'escallot.

I tu, amb quin projecte has començat l'any?

26 de desembre de 2018

El fred que no arriba

Fa uns dies que ja és hivern i en Bonny, el fraret dissenyat per Pica Pau, s'ha abrigat amb la seva gorra, però l'anticicló s'entesta a quedar-se i el fred no arriba. Mentre l'esperem, et faré cinc cèntims del procés de creació d'aquest amigurumi.


En Bonny és inconfusible: és un dels patrons del llibre Animal friends of Pica Pau i és un dels set dissenys que tenia pendents després de fer la gasela Audrey, que em va enamorar. En el cas d'aquest fraret, una au marina que viu a l'Atlàntic nord, el resultat és també molt bonic però he tingut algun contratemps en el procés. 

Per començar, la mida. Si la gasela fa 36 cm amb banyes incloses, no m'esperava pas que en Bonny arribés als 30 cm. I és que em resulta força incòmode fer amigurumis tan grans.

Com et pots imaginar, el segon contratemps va ser el tapestry. No pas per fer el blanc de la cara, que implica pocs canvis de color i que ja tinc dominat ara que he après que cal teixir a la baga del davant, és a dir, en front loops. La dificultat important van ser els rombes del coll. Són només 9 fileres però se'm van fer més llargues que un dia sense pa. De fet, no van ser només 9 fileres sinó 18, perquè vaig repetir-les totes. El problema és que soc bastant perfeccionista i no vaig poder suportar el salt que quedava entre una filera i l'altra amb tants canvis de color. Desenganya't! El canvi de color invisible no existeix si no optes pel mètode radical, com jo: tallar el fil en cada filera i començar de nou. Tampoc no vull exagerar: evidentment qualsevol ganxetaire més experimentada i menys obsessiva que jo ho farà en un tres i no res, però a mi em va costar una mica i, malgrat repetir el procés, el coll em va quedar més estret en aquesta zona. 

Portem dos contratemps. S'acaba aquí la llista? Doncs no. Encara n'hi va haver un altre. Quan ja em pensava que era a la recta final del procés, gairebé a punt d'enllestir la gorra em trobo que les 3 últimes fileres s'han de teixir amb rib crochet. Per a una ganxetaire autodidacta, que normalment es limita al punt baix, era tot un repte. El llibre de Pica Pau inclou algunes intruccions, però és difícil aprendre a fer un punt nou només amb unes fotos. Sort de Sant You Tube i aquest tutorial de Mondays crochet. Una mica d'atenció, un pessic de paciència i ja sé fer un punt nou!

Podria acabar aquí la llista de contratemps o explicar-te que per fer l'única foto decent d'en Bonny, el fraret, vaig necessitar tres viatges a la platja, fins que hi va haver la llum adequada. Però no em puc entretenir més, que la setmana vinent vaig a un mercat d'artesania i estic en plena producció. I tu, què tens aquests dies entre mans?

12 de desembre de 2018

Ja has guarnit l'arbre de Nadal?

Ja és tradició a casa, des que vaig començar a fer ganxet, fa gairebé cinc anys, desitjar bon Nadal i feliç any nou a família i amics amb un detall fet de ganxet en lloc de fer-ho amb una postal. Any rere any, procuro anar alternant elements més infantils, com un ninot de neu o un Pare Noel per cert, tots dos dissenys meus—, amb detalls més sobris, com un arbre de Nadal o una pinya d'un color daurat molt nadalenc. Enguany ha tocat una bola de Nadal per a l'arbre.


És un disseny molt senzill però la foto no li fa justícia. El blau, de la nova gamma de Cotton Nature 3.5, és molt bonic però també és clau l'efecte brillant que li dona el fil Night en el color 201 de la casa Filatura di Crosa, que és un fil finíssim i platejat. L'altra peculiaritat d'aquesta bola per a l'arbre de Nadal és que no és completament esfèrica sinó una mica xata. El motiu és que uns quants dels meus detalls de ganxet de cada any han de viatjar a més de 1.000 km de distància, a la riba de l'Atlàntic.

Si t'agrada i et falta algun guarniment per a l'arbre, encara hi ets a temps. En un parell d'horetes la tens enllestida.


Com et pots imaginar, fer una vintena de boles per a l'arbre de Nadal, més els prototips obligatoris abans de donar el disseny per definitiu, no és bufar i fer ampolles. Per això acostumo a posar en marxa el meu pla per a Nadal entre maig i juliol. De moment ja tinc un parell d'idees que em ballen pel cap per a l'any vinent però potser és massa aviat per començar, no?

Per cert, bon Nadal!

10 de desembre de 2018

Santa Claus is coming...

Christmas is coming but but you are still in time to crochet your Santa Claus.


I published the pattern in catalan a year ago and now here is the english translation by Ginette from Canada. Happy crocheting!


Get more english patterns. 

26 de novembre de 2018

Hedwig o el mussol de Harry Potter

He de confessar que no he llegit ni un sol dels llibres de la col·lecció de Harry Potter quan es van començar a publicar ja no tenia edat per a la literatura infantil i juvenil i que fins aquesta tardor, que les estan reposant els dissabtes i diumenges a la tarda en no sé quin canal de TV, no havia vist cap pel·lícula sencera. Espero que no siguis una gran fan de Harry Potter o això et semblarà un sacrilegi.


Llavors, per què dissenyar la versió amigurumi de Hedwig, el mussol de Harry Potter? És molt senzill: per fer un regal a la Jana, que segons em van xerrar els seus pares és una gran fan de la saga. I un cop enllestit el disseny, per què no compartir-lo?


Tot i que, amb el patró davant, no és un amigurumi difícil, la veritat és que dissenyar els ulls, les ales i les potes em va donar més d'un maldecap. I per decidir el disseny del bec, que és ben senzill, vaig necessitar mil i un prototips.

Un cop enllestit el meu mussol, només faltava una bufanda amb els colors de Gryffindor, una de les quatre cases del Col·legi Hogwarts. Ja veus que m'he hagut de documentar.


També he descobert que als estudiants de Hogwarts se'ls permet tenir un mussol, un gat, una rata o un gripau. Jo, per descomptat, hauria triat un gat. En concret, Hedwig és un exemplar femella del que en català s'anomena duc blanc i en castellà, búho de las nieves, una espècie pròpia de la tundra, tant d'Amèrica com d'Europa.

I tu, ets fan de Harry Potter?

19 de novembre de 2018

L'Elena, una cérvola presumida

Quan a l'estiu Pica Pau va compartir el disseny de l'Elena, la cérvola, va anar directament a la meva llista de projectes. Tinc una relació peculiar amb els amigurumis d'aquesta dissenyadora argentina: n'hi ha que em semblen avorridíssims, com els d'El mundo de Pica Pau, i n'hi ha que m'enamoren, com els d'Animals friends of Pica Pau. L'Elena, la cérvola, va ser evidentment dels segons.


Ara bé, tot i que em va enamorar, hi vaig fer mil i un canvis. Normalment sempre faig el cap seguint el patró original però després començo a improvisar mai millor dit, perquè darrerament ni tan sols m'anoto les modificacions. En concret, he fet alguns canvis a les orelles i els braços. Pel que fa al cos, volia que la cérvola es pogués mantenir asseguda, per la qual cosa vaig unir les potes i el cos com en el meu Mic. Llàstima que just començar la sessió de fotos es va posar a ploure i no tinc cap altra foto decent.

Pel que fa al vestit, tenia moltes ganes de fer-lo. Pica Pau inclou en el patró dos models de vestit, tot i que amb indicacions molt simples: per exemple, no hi ha cap pista per fer els detalls de tapestry. Així que per força he hagut de tornar a improvisar. Jo he fet una versió del vestit gris que proposa Pica Pau, però amb el color groc rentat de Tex Cotton. 

Per cert, no sé què m'ha agafat amb els amigurumis amb vestidets perquè, entre amigurumis a mitges, amigurumis enllestits pendents de fotografiar i amigurumis a la llista, hi ha una òliba, una alpaca, un fraret, una ossa panda i un conill amb diverses peces de roba: des de bufandes i gorres fins a jerseis, pantalons i vestits. Esperaràs per veure'ls? El pròxim, la setmana vinent.

12 de novembre de 2018

Un disseny de concurs

Si em segueixes, ja saps que des de l'any 2015, un any després de començar a fer ganxet i d'estrenar aquest blog, cada tardor em presento al concurs de disseny que convoca Amigurumi patterns. Enguany el tema és la prehistòria. Pfff! Quan ho vaig saber em va decebre una mica. Vaig pensar que tot es limitaria a dinosaures, troglodites i algun mamut. I potser no soc l'única decebuda perquè a hores d'ara, només 10 dies abans que s'acabi el termini per presentar-se al concurs, hi ha poc més de 200 dissenys, quan per exemple l'any passat es van superar els 700.

Però si cada any em plantejo aquest concurs com un repte nou, i no pas amb la intenció d'obtenir més vots que les dissenyadores consagrades que s'hi presenten, vaig pensar que havia d'acceptar el repte. Això sí, sense pressa, perquè soc de les que creu que potser sí que la inspiració t'ha d'agafar treballant, però que no la pots estar esperant sinó que més aviat arriba per sorpresa. I efectivament, a poc a poc, una idea va anar agafant forma: un dinosaure sortint de la closca.


Posats a triar, vaig decidir fer un dinosaure ben extravagant: un parasaurolophus. No tinc ni idea de dinosaures però Google em va donar un cop de mà. Ara bé, no deu ser tan extravagant com jo em pensava o més d'una ha tingut la mateixa pensada que jo perquè ja t'avanço que hi ha més d'un parasaurolophus a concurs. 

El parasaurolophus és un gènere de dinosaure herbívor que va viure a l'Amèrica del Nord en el Cretaci superior, entre 75 i 65 milions d'anys enrere. La principal peculiaritat del parasaurolophus és una cresta cranial que podia fer més d'un metre i mig dels 10 metres totals de llargada del cos. Hi ha diverses hipòtesis sobre la funció d'aquesta cresta cranial, però sembla que els paleontòlegs estan d'acord que era un ressonador natural per emetre senyals sonors i comunicar-se amb altres membres de la mateixa espècie.

Però no vull fer-te una classe de paleontologia sinó explicar-te el procés de disseny. Un cop tinc una idea, el primer pas és pensar per quina peça començaré. Si és indiferent l'ordre en què s'han de fer les peces, com en aquest cas, acostumo a començar pel cap. Tenia clar que el meu dinosaure havia de tenir uns narius prominents i uns ullets endormiscats. Per fer la cresta, vaig necesitar dos o tres prototips, però curiosament, quan dissenyo un nou amigurumi, no trigo gaire a donar per definitiva la primera peça. La resta, en aquest cas el cos i sobretot la closca de l'ou, ja va costar una mica més malgrat semblar més fàcil. Ah! I el xumet va ser una idea d'última hora per a la qual vaig necessitar 10 prototips diferents!


Per als colors vaig voler defugir el verd típic dels dinosaures i vaig optar pel carabassa i un dels meus colors fetitxe: el corall. Però si ara fos a fer potser optaria pel blau, que per cert no és gens habitual en la meva paleta de colors.  

Ah! Entre finals de novembre i primers de desembre està prevista la votació popular per triar els dissenys guanyadors. No t'ho perdis i si quan has vist el meu bebè parasaurolophus no has pogut evitar un ooooh reserva-li un dels 10 vots que pots atorgar.

Després de la votació, el meu bebè parasaurolophus es va classificar en la posició 304 d'un total de 567 participants.

5 de novembre de 2018

Les papallones nocturnes o la bellesa més enllà de l'aparença

Segur que coneixes els dissenys de Little Owlet. En el cas de les dissenyadores amb un estil tan marcat com la Marina Kolmykova, acostumo a comprar només un patró perquè m'avorreix fer amigurumis massa similars. I no va ser ni la guineu ni el cérvol, tot i que tinc debilitat per aquests animals del bosc, sinó que em vaig decidir per aquesta papallona nocturna, ves a saber per què.


El patró és senzill i perfecte, però hi vaig trobar a faltar fotos del procés. Sí que hi ha enllaços a alguns vídeos, però no hi ha ni una sola foto! Durant el procés vaig tenir els meus dubtes: una estructura molt simple, uns ulls molt petits i separats, només tres puntades per brodar el musell i uns tocs de retolador tèxtil Alpino... Res feia preveure un resultat adorable. Però al final tot adquireix sentit. 

Les ales em van donar més d'un mal de cap. Primer, molt valenta jo, vaig voler fer-les de roba. Fins i tot vaig comprar uns retalls de color groc molt bonics. Però em quedaven petites, perquè el patró no està pensat per cosir dues cares i després girar la peça. Això deixant de banda la poca consistència que tenien les ales de roba i un resultat molt millorable a causa de la meva poca destresa a l'hora de cosir. Així que vaig tornar a la proposta original i les vaig fer de feltre. Fàcil i amb un resultat sorprenent.

Encara em quedava pendent la bufanda. El patró proposa fer-la de mitja. Ja hi som! Just ara n'estic aprenent i espero sorprendre't ben aviat amb la meva primera peça feta de mitja, però no tenia ni material ni agulles adequades per fer la bufanda. A més, per què se suposa que qui sap fer ganxet també sap fer mitja? Amb tot plegat havia de buscar una solució i se'm va acudir fer un i-cord de ganxet seguint el tutorial de Lanas y ovillos. M'encanta la tècnica, que és hipnòtica, i crec que el resultat no està malament.

Però deixa'm tornar al començament. M'estava preguntant per què vaig triar aquesta papallona nocturna entre molts altres dissenys. No et faré una classe de biologia perquè no en tinc ni idea i, googlejant, el món de les papallones em sembla molt complex; només et diré que n'hi ha més de 160.000 espècies, la majoria de les quals són papallones nocturnes. Tot i haver-hi tants milers d'espècies, 10 o 15 vegades més que de papallones diürnes, ens passen desapercebudes. Potser, tal com va escriure la Montserrat Roig a L'òpera quotidiana (1982), "la gent no hi pren interès perquè només es fixa en l'aparença".

29 d’octubre de 2018

Ja és Halloween!

Sí, ja és Halloween! Semblo entusiasmada? No t'enganyis: ni tindré tones de caramels a punt ni em disfressaré. Però s'ha de reconèixer que Halloween dona molt més joc que les castanyes, els moniatos i els panellets. 

Enguany he optat per aquest fantasma, un patró gratuït i molt senzill de Crafteando que es gerundio.


Com gairebé sempre hi he fet diversos canvis, tot i que la majoria són imperceptibles. En primer lloc em venia de gust una corbata de llacet una mica més extravagant que la del disseny original. A més, no sé per què vaig trobar que el meu fantasma tenia una expressió una mica tristoia i la vaig voler accentuar més encara amb aquestes celles brodades amb fil negre. 

En el disseny original el fantasma porta unes ulleres de feltre. Però, després d'uns dies mirant-me'l, al final vaig decidir no fer-les. He de confessar que en bona part va ser per droperia però és que aquesta carona ja m'havia robat el cor.

Durant el procés ulleres sí-ulleres no, vaig descobrir que aquest disseny era el protagonista d'un CAL al grup de Facebook Ganchillea con Superwooly. Així que la xarxa es va omplir de cosins del meu fantasma. Per descomptat, jo també m'hi vaig afegir però fins aquesta setmana no el presento oficialment al blog i a Instagram.

I tu, has fet algun amigurumi per Halloween?

15 d’octubre de 2018

En Paddington, un os peruà addicte a la melmelada

Ja t'he explicat alguna vegada la teoria del Sr. Descabdello: jo no tinc un nen interior sinó 22 com a mínim. Potser això explica que la pel·lícula Paddington m'agradés tant. Tan bon punt la vaig veure, potser fa un parell d'anys, em va estranyar no haver ensopegat mai amb un Paddington en versió amigurumi. És cert que no és un personatge ni de Disney ni de Pixar, els grans monstres del marxandatge, però és tan tendre. Vaig buscar algun patró per Internet i res de res. Fins que, aquesta primavera, vaig descobrir el Paddington de MarvelsCo a Instagram i immediatament va escalar a les primeres posicions de la meva llista d'amigurumis pendents. 


Unes setmanes després del descobriment, aquesta dissenyadora indonèsia va anunciar que el patró ja estava disponible a la seva botiga a Etsy, però quan al cap d'uns dies em vaig decidir a comprar-lo no en vaig trobar ni rastre. Aaarrrggghhh! Vaig contactar amb la Vania Marvely a través d'Etsy mateix i em va explicar que havia hagut de retirar el patró per problemes amb el drets d'autor, suposo que amb la distribuïdora cinematogràfica. Llavors... Xxxttt! No sé si ho hauria de dir, però vam trobar un solució directa: jo li feia un ingrés per PayPal i ella m'enviava el patró per correu electrònic. Dit i fet! Això sí, em va acabar costant un ull de la cara: als prop de 6 euros del patró vaig haver de sumar-hi vora 4 euros de la tarifa de transferència de PayPal. En total, uns 10 euros per un patró! Segur que és el més car de la història! Però ja se sap que quan a una ganxetaire se li posa una cosa al cap...


El pitjor de tot és que mentre escrivia aquesta entrada al blog he descobert que el patró d'en Paddington sí que està a la venda a la botiga de la Vania Marvely a Ravelry. Ppppffff! Això sí, no es diu Paddington sinó Paddy Bear. Suposo que en una altra plataforma i amb un altre nom ha pogut esquivar els problemes de drets d'autor que em va comentar.

Però anem al patró. És força senzill. De fet, en Paddington només fa 11 cm d'alçada. Però crec que la senzillesa és en aquest cas la gran virtut del disseny. Això sí, hi vaig fer alguns canvis. Per exemple vaig haver d'improvisar com substituïa els botons de la trenca i també vaig haver d'adaptar el patró de la maleta en funció de les mides del meu rectangle de Porexpan. Però el canvi més important és que el meu Paddington té orelles i que no porta el barret cosit al cap.


I tu, coneixes la història d'aquest os peruà addicte a la melmelada que viatja com a polissó fins a Londres? I el més important, quines bestieses has fet per aconseguir un patró?