15 d’agost de 2022

Sobre embolics i crancs

La història d'aquest cranc amigurumi és un bon embolic i jo, per casualitat, n'he sigut espectadora des del principi. Ja fa força temps vaig ensopegar a Instagram amb un sonall en forma de cranc. Era un disseny de Rebeca Para. De fet, crec que va ser la seva palanca de l'èxit en aquesta xarxa a la qual hem anat a raure totes les ganxetaires. Evidentment, aquest disseny tan divertit em va enamorar. Tant, que li vaig preguntar a Rebeca Para si tenia pensat posar el patró a la venda, però vaig rebre una negativa. La seva resposta va ser que ella es dedica a vendre amigurumis i no patrons, tot i que fa poc ha obert una botiga a Etsy.

Temps després, també a Instagram, Mariya Kostychenko, que ja em va captivar fa temps amb els seus sonalls, va publicar un disseny molt similar. Però a Instagram, encara que de vegades ho sembli, no tot són flors i violes fa ben poc, dos grans dissenyadors com Pica Pau i Príncipe del crochet es van tirar els plats pel cap. Així que es veu que la Rebeca i la Mariya, l'una des de Burgos i l'altra des de Sant Petersburg, se les van tenir, amb acusacions de plagi pel mig. La cosa devia acabar com el rosari de l'aurora, perquè la Mariya ha retirat del seu compte d'Instagram totes les fotos d'aquest sonall.

A hores d'ara Rebeca Para només té a la venda tres tristos patrons de cactus a la seva botiga d'Etsy ni rastre dels seus originals dissenys de sonalls i la Mariya ha hagut de tancar House Sleeping Toys, la seva botiga a Etsy, perquè Pay Pal ha deixat d'operar a Rússia com a represàlia per la guerra a Ucraïna.

Així doncs, com és que jo he fet aquest amigurumi? Doncs perquè en algun moment de tot aquest procés la Mariya va posar a la venda el patró i jo el vaig comprar. És allò de ser en el lloc oportú en el moment oportú.

I tot i que no sé si té gaire sentit ressenyar un patró que no pots comprar, no puc deixar de dir que el disseny és genial, tot i que he improvisat algun canvi, com fer la base de les pinces més ampla per donar-hi més estabilitat. Fins i tot crec que m'agraden més aquests ulls endormiscats, senyal d'identitat de Mariya Kostychenko, que no la proposta colorista de Rebeca Para.

En aquest cas, és clar que la línia entre el plagi i l'originalitat és molt fina perquè Rebeca Para mai ha publicat el patró del sonall i per tant Mariya Kostychneko com a molt, però molt probablement, s'hi va va inspirar. D'altra banda, cal reconèixer que la idea de Rebeca Para és genial però que Mariya Kostychenko li ha donat el seu estil propi. Per si ho vols comprovar, tot i que ja no en pots veure cap foto ni a Instagram ni a Etsy, a Pinterest n'ha quedat alguna de perduda.

El resultat de tot plegat és un sonall que m'encanta i un bon embolic. Tu què en penses?

1 d’agost de 2022

Boo

Estic segura que la reconeixeràs. És la petita protagonista de Monstres, SA que en Sulley i en Mike anomenen Boo. I és un disseny molt aconseguit de Mi Mundo Unicornio.

No és la meva primera experiència amb aquesta disenyadora argentina. Si ho recordes, fa uns mesos et vaig presentar la seva Caputxeta Vermella, que té algunes similituds amb la Boo. Per exemple, és un amigurumi d'una sola peça des del cap fins als peus.

El gran encert d'aquest disseny és la textura del serrell i de les cuetes. Es tracta de teixir en back loops amb un petit truc que no desvelaré, és clar. És molt fàcil i el resultat és espectacular. Això sí, jo vaig haver de fer algunes modificacions en el serrell, ja que seguint les indicacions del patró quedava massa petit. Ah, i molta atenció a cosir-lo en el lloc precís. Ja saps que no hi ha indicacions infal·libles: agulla cap aquí i agulla cap allà fins que t'arrenqui un ooohhh.

Capítol a part mereix el vestuari de la Boo. Com ja vaig descobrir amb la Caputxeta Vermella, la Roxana Spaciuk té certa tendència a complicar-se la vida. Fixa't si es complica que la seva proposta és teixir el cap i el cos en punt baix en X amb la qual cosa el teixit queda més atapeït i l'amigurumi resultant és més petit i les peces de roba tant la samarreta com els pantalons, que en el disseny original són una peça a banda, en punt baix en V. 

Però a mi no em va això de complicar-me la vida, que ja es complica prou bo i sola. Així que vaig fer alguns canvis en la samarreta, que a més no és tan baldera com el disseny original. Pel que fa als pantalons, no he fet la peça independent sinó que senzillament he fet algunes fileres des de la cintura fins a mitja cama en el color lila dels pantalons.

Cansada d'anar improvisant, per fer els braços vaig decidir seguir el patró fil per randa. L'estructura és bastant complicada i això de començar els braços per l'espatlla no m'acaba de fer el pes ja que resulta difícil cosir-los. Però cal reconèixer que són originals.

Sigui com sigui, és clar que els amigurumis de Mi Mundo Unicornio destaquen per la seva atenció al detall. Això es fa evident sobretot en l'expressió: uns ulls ben grossos, el punt rococó per nas, una mica de maquillatge... I en aquesta ocasió he de donar la raó a la Roxana Spaciuk: les orelles que vaig descartar en la Capuxeta Vermella són un encert.

La cirereta del pastís és el petit monstre de peluix que porta a les mans aquesta versió amigurumi de la Boo, inspirada en la seva rèplica Funko Pop!, les figures col·leccionables de vinil que arrasen arreu del món.

Ja veus que, tal com vaig prometre, el blog no fa vacances. De fet, d'aquí a unes setmanes tornaré amb un altre personatge del cinema d'animació amb algunes coincidències amb la Boo, com les orelles o portar un peluix a les mans. No t'ho perdis!

25 de juliol de 2022

Els flamencs i l'estiu

No sé per què els flamencs fan estiu. És fàcil trobar-los en decoració, papereria, moda... Fins i tot en forma de flotador inflable. Jo fa temps que tenia clissat aquest patró gratuït que va publicar Enredadas a Instagram però, com no podia ser d'altra manera, he esperat a l'estiu per posar-m'hi. I com que un estava molt sol no em vaig poder estar de fer-li un col·lega.

És un patró molt senzill i el resultat és un petit flamenc d'encara no 10 cm sense comptar les potes. Jo hi he fet alguns canvis el coll més llarg, el bec ganxut... que comparteixo amb tu.

Malgrat aquesta adaptació, vull posar en valor el patró de la Pao i la Caro, les dues components d'Enredadas. És un patró de 10. Per exemple, han enginyat l'ala dreta i l'ala esquerra de manera que no n'hagis de cosir una del revés, cosa que no he trobat en patrons de pagament com el de Hei Hei d'Elisa's Crochet o el de la fada Abril de La Crochetería.

Només un altre consell: prepara la planxa de vapor per corregir el tirabuixó de les potes. I a gaudir de l'estiu si la calor t'ho permet!

11 de juliol de 2022

Estiu sí o estiu no

Qui esperava l'estiu amb candeletes? Jo no. Ja he explicat motes vegades que no m'agrada la calor i menys encara les nits tropicals, en què la temperatura mínima no baixa dels 20 ºC. Però és evident que l'estiu té alguns avantatges. Un és la platja. Això sí, a petites dosis, a primera hora del matí, sota un para-sol i amb factor de protecció 50.

L'objectiu de totes aquestes lamentacions és introduir un nou amigurumi, arribat des del fons marí. Es tracta d'aquest cavallet de mar, un disseny inconfusible de Lulu loves the moon

És un disseny de 10, com és habitual en aquesta creadora austríaca. En concret, jo he al·lucinat amb la cua, no només per la forma sinó també per la textura, que crec que s'aprecia a la foto. Malgrat que no és fàcil treballar amb punts invisibles, sobretot per a les que teixim amb una tensió extrema com jo, ha valgut la pena.

També és força original l'arquitectura de la trompa. I no tinc cap queixa de la cresta ni tampoc del cap, que en algun disseny de Lulu loves the moon m'ha fet anar de corcoll.

Només puc criticar les aletes, que no dec haver acabat d'entendre perquè no s'assemblaven gens a les originals. Així que al final va tocar improvisar.

Pel que fa als colors, em vaig encaparrar amb aquest verd aigua. I per a la cresta, com que volia donar-hi un toc diferent, em vaig atrevir amb aquest fil daurat Gatsby de Katia que tenia per casa. Si més no, la combinació és original.

Ah! Me n'oblidava! Un altre dels avantatges de l'estiu són les vacances, que per cert jo començo la setmana vinent. Però el blog no tanca a l'estiu. Així que ves passant per aquí, que m'hi trobaràs.

27 de juny de 2022

De gats i apostes

Continuo fent proves per trobar un gat amigurumi bonic, petit i senzill. Però he tornat a fallar. Aquest disseny de Leamigurumi prometia molt però, un cop acabat, no m'entusiasma. 

El primer que crida l'atenció d'aquest patró amigurumi és el cos. Si has observat mai un gat assegut tranquil·lament mirant per la finestra, sabràs reconèixer que la forma és bastant realista. Però cal dir que jo l'he simplificada una mica ja que en la proposta original la forma del pit era una mica massa exagerada.

Per a les que odieu cosir, aquest patró té alguns avantatges: la cua s'incorpora sense cosir i les potes es fan  amb puff stitch, amb un resultat força divertit malgrat haver-ne eliminat alguns punts en jacquard que al meu parer embrutaven el disseny. Llàstima que la base és una simple esfera i per tant l'amigurumi és molt poc estable.

Quant al rostre, s'ha de reconèixer que l'expressió d'aquest gat és força tendra. No és pas gràcies a les celles, que com pots comprovar em vaig oblidar de brodar. La gràcia és aquest musell de color marfil, molt fàcil de fer fins i tot per a les que teniu al·lèrgia al jacquard ja que només cal fer canvis de color en dues fileres. 

Això sí, i continuant amb el cap, crec que la forma és original però millorable. Per exemple, el musell hauria de ser una mica més exagerat i caldria afegir dues o tres fileres al cap, que és una mica massa pla en relació amb el cos.

Pel que fa a les orelles, la dissenyadora proposa teixir en fileres dues peces triangulars bicolors, però el resultat en una peça tan petita era una mica barroer per al meu gust. Així que vaig optar per fer dues peces en espiral i superposar-hi un petit triangle.

I acabo amb el llaç. Sí, és poc original i molt socorregut això de posar un llaç al coll d'un gat. En defensa de l'amigurumi original, he de dir que porta una mena de bandana de ganxet que a mi no m'acabava de convèncer.

En definitiva, aquest patró de Leamigurumi amb el qual per cert podràs teixir, a més d'aquesta versió, altres races de gat, com un british shorthair o un ragdoll té, des del meu punt de vista, molts encerts però també alguns aspectes millorables. De tota manera, no descarto tornar a fer aquest amigurumi amb els canvis que ja he comentat. Tot depèn de si quan vagi a un mercat d'artesania això serà ja al setembre el venc en un tres i no res, que sol ser un bon indicador de l'èxit de vendes d'un amigurumi. S'admeten apostes.

13 de juny de 2022

Sobre el color i el pensament diagonal

Estic segura que aquest aneguet, disseny de Hello Lady Ellie, t'enamorarà igual que a mi. Del que ja no estic tan segura és d'haver-la encertat amb la combinació de colors, però anem a pams.

El patró per fer aquest ànec rodanxonet és molt senzill. Potser massa i tot. De fet, em va semblar que les ales no tenien cap gràcia i hi vaig fer algun canvi. També vaig teixir una filera menys a les potes, tan simples com tota la resta però amb un resultat prou divertit.

La Karlina Luo inclou una doble proposta per als ulls: el socorreguts ulls de seguretat o uns ullets brodats per donar a aquest aneguet l'aspecte d'estar-se despertant. Com has pogut comprovar, jo vaig optar per la segona opció. He de reconèixer que cada vegada em diverteix més brodar ulls, deixant de banda que sempre va bé tenir a la venda amigurumis aptes per a nadons.

Però jo et parlava de la combinació de colors. I és que em vaig encaparrar a fer l'aneguet groc. De quin color són, si no, els aneguets? Però llavors va venir el problema. Per a la gorra del meu aneguet calia triar un color que combinés amb el groc i el carabassa del bec i les potes. 

Després d'uns quants dies buscant inspiració, vaig descartar el color salmó, que va ser una de les idees inicials, i em vaig decantar per aquest color corall. Sí, ja sé que el resultat final, tan colorista, és molt jo, però la veritat és que no m'acaba de fer el pes. I el cert és que els colors suaus de la proposta original són molt més de l'estil de les joguines per a nadons.

Per acabar-ho d'adobar, la gorra no només em va donar maldecaps pel color sinó també per l'arquitectura. No és el primer patró que faig de Hello Lady Ellie. De fet, sempre he recomanat els seus dissenys. Però la gorra no compleix els estàndards de qualitat habituals en aquesta creadora. 

L'error de disseny és clar: Hello Lady Ellie proposa fer un mer rectangle i després cosir un dels costats, però amb aquesta forma rectangular és impossible que la gorra s'ajusti al cap. I llavors passa allò que a mi em fa molta ràbia. L'amigurumi pot quedar perfecte a la foto però quan te'l mires per darrere...

Podia haver abandonat i m'hauria estalviat els dubtes amb el color corall, però vaig recordar la gorra, també estil pixie, de la Peaches, un disseny de Lulu loves the moon. Estava segura que no havia tingut cap problema amb aquell patró i que la gorra li quedava com un guant. Efectivament, l'estructura és bastant diferent, ja que cada filera comença amb alguns punts baixos i alguns mitjos punts alts per després continuar amb els punts alts. Al final de cada filera, l'ordre és invers: s'acaba amb alguns mitjos punts alts i alguns punts baixos. De manera que, en lloc de ser un rectangle, la peça bàsica va agafant una forma el·líptica.

Eureka! Amb aquests petits canvis, la gorra s'ajustava perfectament al cap del meu aneguet. I és que això d'aplicar el que he après amb un patró a un altre disseny és un recurs al qual acostumo a recórrer. I tu, ho fas sovint? Deu ser això el pensament diagonal?

30 de maig de 2022

Un clàssic amigurumi

Després de diverses setmanes sense publicar més de les que voldria torno amb tot un clàssic amigurumi que sé que entusiasmarà a més d'una. I és que aquest conillet de Jojilie, amb els seus pantalons bombatxos i la seva pastanaga de reserva, és adorable.


El patró és molt senzill: un cap enorme amb uns brodats simples, un cos rabassut... Potser la simplicitat està portada a l'extrem en el cas dels braços massa curts ara que els veig en perspectiva i les cames. Les orelles, en canvi, són bastant originals amb aquest plec lateral però tenen l'inconvenient que, en cosir-les, és difícil que quedin ben dretes.

Evidentment l'atractiu del patró són els complements: d'una banda els pantalons bombatxos, per als quals he triat aquest to de blau fora d'estoc, de la desapareguda marca Lanas Stop, que m'encanta i del qual atresoro un parell de cabdells, i, de l'altra, la bossa bandolera amb la pastanaga.

Quant als bombatxos, tot i que els he començat més estrets perquè eren massa balders, he seguit el patró original des de la filera 5. Però crec que han quedat un pèl curts. I això que he seguit fil per randa les instruccions i els he fet amb un ganxet 0,5 mm més gran que la resta.

I per acabar, una anotació per si t'agrada la meva versió d'aquest conill i per si repeteixo amb aquest disseny: he col·locat els ulls una filera més amunt del que recomana el patró. Ah, i seguint amb l'expressió, he brodat les celles molt més avall.

Sigui com sigui, no hi ha millor manera de tornar a la rutina del blog que amb aquest clàssic amigurumi. M'has trobat a faltar?

2 de maig de 2022

Bup, bup!

Estic segura que conills i ossos són els animals amigurumi més habituals. En el meu cas, els conills i els ossos estan pràcticament igualats amb les guineus i els gats. Però i els gossos en versió amigurumi? Es calcula que hi ha més d'1.200.000 gossos censats a Catalunya però tampoc n'hi ha tants en versió amigurumi.

De fet, jo no buscava un gos amigurumi, però aquesta gosseta de Lulu Petite Doll em va enamorar.

És un patró molt original. Amb el mateix estil, caracteritzat per aquest cap trapezoidal, els ulls brodats i unes potes llargues, Lulu Petite Doll ha dissenyat una ossa, una ovella, un cérvol, una conilleta i... una guineu, que ja fa cua a la meva llista de futurs projectes.

Pel que fa a la gosseta, i molt em temo que em passarà el mateix amb la guineu, el jacquard ha sigut la meva creu. Sí, ja sé que sempre intento treure ferro a aquesta tècnica que tant espanta a algunes expertes ganxetaires amb un truc senzillíssim: teixir en front loops

Però com que cada vegada m'atreveixo amb dissenys de jacquard més grans i més complexos em trobo amb un problema nou. I és que si s'han de fer moltes fileres en jacquard la peça s'allarga i es deforma. En peces esfèriques senzilles es pot salvar bastant el problema, de vegades fent alguna filera de menys, però en aquest cas el cap té una forma molt peculiar. 

Així que vaig haver de recórrer al truc en majúscules: teixir punt baix en X, que ja saps que és la recomanació d'alguns grans dissenyadors com Pica Pau o Príncipe del crochet. I mira! Tot i que no és la meva forma natural de fer ganxet i potser per això no em relaxa tant, tampoc és tan terrible si l'objectiu és aquesta gosseta i les seves taques marrons.

La resta del patró no té cap gran dificultat, fora del que habitualment passa amb les peces de roba, que rares vegades són de la talla adequada. Per contra, m'han encantat les orelles, fàcils i amb un resultat molt divertit, i els ulls brodats, que ja és estrany m'han quedat bé a la primera.

Fixa't si m'ha agradat el patró que, malgrat el jacquard i haver de teixir punt baix en X, estic disposada a repetir per fer la guineu. 

I tu, com portes el jacquard? I el més important, ets de punt baix en X o de punt baix en V?

25 d’abril de 2022

Dumbo, en versió amigurumi

És el dia de desvelar en quin altre personatge de Disney, després dels protagonistes de Lilo & Stitch, he estat treballant. Es tracta d'en Dumbo, un clàssic dels estudis Walt Disney Pictures que es va estrenar el 1941, del qual fa només uns anys en Tim Burton va dirigir un remake

Ja fa temps que tenia clissat aquest disseny de Pense Bonheur. Així que quan em van encarregar un Dumbo en versió amigurumi ho vaig tenir clar.

Com pots imaginar, l'arquitectura de la trompa és el millor del patró. D'entrada i sense orelles no m'acabava de convèncer, però a mesura que anava enllestint tots els detalls se'm dibuixava aquell somriure que inequívocament indica que el resultat final serà l'esperat.

També hi contribueix l'expressió d'en Dumbo, que mal m'està dir-ho crec que he millorat respecte de l'original col·locant els ulls més avall, entre les fileres 16 i 17, i brodant aquestes celles una mica tristes.

El que menys m'agrada del patró són les potes. En la foto, amb en Dumbo assegut, es dissimula bastant. Però són una mica massa simples: llargues, estretes i sense cap gràcia fora de les peülles amb puff stitch.

Pel que fa als colors, vaig mantenir els del disseny de Pense Bonheur: groc per al volant i blau per al barret, tot i que en el personatge Disney original el volant és vermell i el barret és groc.

Amb tot això, en Dumbo ja està llest per volar i donar-nos una gran lliçó de vida: confia en tu mateix. 

11 d’abril de 2022

Ohana

"Ohana significa família" és una de les frases cèlebres de Lilo & Stitch, una pel·lícula de Disney del 2002. Tot i que últimament penso molt en la família, no t'espantis, que no vull escriure res gaire profund. De fet, va ser casualitat que fa uns mesos m'enamorés d'aquest patró de la Lilo de Bastet Art que vaig comprar en prevenda. Amb aquest sistema, que ja és bastant habitual en el món del disseny amigurumi, es poden comprar patrons amb un petit descompte, però en aquest cas hi havia un incentiu molt més atractiu. I és que només el producte en prevenda incloïa també el patró per fer l'Stitch, l'alienígena que es fa passar per un gos per ser adoptat per la Lilo.

En conjunt, els patrons m'han encantat. Pel que fa a la Lilo, crec que salten a la vista les tres possibles dificultats del patró: els peus, el cabell i el vestit. Començo per la dificultat menor, que són els peus i les xancletes. És veritat que tenen un disseny poc habitual però t'asseguro que són una obra d'enginyeria. De fet, si segueixes les instruccions fil per randa la nina s'aguanta dreta i tot. 

El cabell està bastant ben resolt i no és excessivament difícil. Com ja deus intuir, cal teixir en espiral la part superior i després fer tot de blens laterals. Això sí, previsora que és una, me les vaig arreglar per fer un parell de blens de més, que a mi les cabelleres sempre em queden petites. 

Si has utilitzat alguna vegada aquesta senzilla tècnica per fer cabells, sabràs que els blens acostumen a quedar ondulats o fins i tot arrissats, depèn de la mida del ganxet i de la tensió. En aquest cas, però, Bastet Art recomana bloquejar els cabells, que és la paraula tècnica per descriure el procés de fixar una peça de ganxet amb agulles i després planxar-la amb vapor. I potser no m'han quedat perfectament llisos però la veritat és que el resultat s'acosta bastant a la cabellera de la Lilo.

En el que no he fet cas del patró és en la proposta d'encolar els cabells al cap. Digues-me clàssica o polida m'és igual, però jo he optat per la variant tradicional de cosir, amb paciència, cada ble de cabells. En aquest procés, però, he de reconèixer que els blens del serell no són del tot fidels a l'original.

I acabo amb el vestit. Com que l'ordre és creixent ja et pots imaginar que ha sigut el més difícil. No només pel tapestry, que també, sinó perquè va molt arrapat al cos i treballar-hi no és gaire còmode. D'altra banda, amb la meva tècnica de teixir en front loops quan entra en joc la tècnica de tapestry, el teixit es deforma una mica, de manera que el vestit m'ha quedat una mica massa llarg. 

Un cop acabada la Lilo, vaig pensar que teixir l'Stitch seria bufar i fer ampolles. Doncs no del tot. El cap, les orelles i els tres rinxolets em van entusiasmar, però em vaig haver de barallar força amb el cos, que fins a la tercera versió no em va fer el pes. Pel que fa al musell, també vaig substituir la proposta original per una peça triangular.

Després de gairebé dues setmanes treballant a estonetes en aquesta parella Disney, més complicada del que preveia, he de confessar que tenia ganes d'emprendre nous reptes. Així que, malgrat que ara me'n penedeixo, vaig descartar fer la càmera de fotos una de les aficions de la Lilo és fer fotos, especialment a les persones obeses i l'Scrump, la seva nina vudú, que també estan inclosos en el patró de Bastet Art. 

Sobre l'Scrump, et recordo que va ser un dels meus primers patrons gratuïts i que el tens disponible al blog, a una altra escala, és clar.

I es veu que m'ha agafat un rampell, perquè el meu pròxim amigurumi tornarà a ser un personatge de l'univers Disney, però en aquesta ocasió serà tot un clàssic. No te'l perdis!