Sobre el color i el pensament diagonal

Estic segura que aquest aneguet, disseny de Hello Lady Ellie, t'enamorarà igual que a mi. Del que ja no estic tan segura és d'haver-la encertat amb la combinació de colors, però anem a pams.

El patró per fer aquest ànec rodanxonet és molt senzill. Potser massa i tot. De fet, em va semblar que les ales no tenien cap gràcia i hi vaig fer algun canvi. També vaig teixir una filera menys a les potes, tan simples com tota la resta però amb un resultat prou divertit.

La Karlina Luo inclou una doble proposta per als ulls: el socorreguts ulls de seguretat o uns ullets brodats per donar a aquest aneguet l'aspecte d'estar-se despertant. Com has pogut comprovar, jo vaig optar per la segona opció. He de reconèixer que cada vegada em diverteix més brodar ulls, deixant de banda que sempre va bé tenir a la venda amigurumis aptes per a nadons.

Però jo et parlava de la combinació de colors. I és que em vaig encaparrar a fer l'aneguet groc. De quin color són, si no, els aneguets? Però llavors va venir el problema. Per a la gorra del meu aneguet calia triar un color que combinés amb el groc i el carabassa del bec i les potes. 

Després d'uns quants dies buscant inspiració, vaig descartar el color salmó, que va ser una de les idees inicials, i em vaig decantar per aquest color corall. Sí, ja sé que el resultat final, tan colorista, és molt jo, però la veritat és que no m'acaba de fer el pes. I el cert és que els colors suaus de la proposta original són molt més de l'estil de les joguines per a nadons.

Per acabar-ho d'adobar, la gorra no només em va donar maldecaps pel color sinó també per l'arquitectura. No és el primer patró que faig de Hello Lady Ellie. De fet, sempre he recomanat els seus dissenys. Però la gorra no compleix els estàndards de qualitat habituals en aquesta creadora. 

L'error de disseny és clar: Hello Lady Ellie proposa fer un mer rectangle i després cosir un dels costats, però amb aquesta forma rectangular és impossible que la gorra s'ajusti al cap. I llavors passa allò que a mi em fa molta ràbia. L'amigurumi pot quedar perfecte a la foto però quan te'l mires per darrere...

Podia haver abandonat i m'hauria estalviat els dubtes amb el color corall, però vaig recordar la gorra, també estil pixie, de la Peaches, un disseny de Lulu loves the moon. Estava segura que no havia tingut cap problema amb aquell patró i que la gorra li quedava com un guant. Efectivament, l'estructura és bastant diferent, ja que cada filera comença amb alguns punts baixos i alguns mitjos punts alts per després continuar amb els punts alts. Al final de cada filera, l'ordre és invers: s'acaba amb alguns mitjos punts alts i alguns punts baixos. De manera que, en lloc de ser un rectangle, la peça bàsica va agafant una forma el·líptica.

Eureka! Amb aquests petits canvis, la gorra s'ajustava perfectament al cap del meu aneguet. I és que això d'aplicar el que he après amb un patró a un altre disseny és un recurs al qual acostumo a recórrer. I tu, ho fas sovint? Deu ser això el pensament diagonal?

Un clàssic amigurumi

Després de diverses setmanes sense publicar –més de les que voldria– torno amb tot un clàssic amigurumi que sé que entusiasmarà a més d'una. I és que aquest conillet de Jojilie, amb els seus pantalons bombatxos i la seva pastanaga de reserva, és adorable.

El patró és molt senzill: un cap enorme amb uns brodats simples, un cos rabassut... Potser la simplicitat està portada a l'extrem en el cas dels braços –massa curts ara que els veig en perspectiva– i les cames. Les orelles, en canvi, són bastant originals amb aquest plec lateral però tenen l'inconvenient que, en cosir-les, és difícil que quedin ben dretes.

Evidentment l'atractiu del patró són els complements: d'una banda els pantalons bombatxos, per als quals he triat aquest to de blau fora d'estoc, de la desapareguda marca Lanas Stop, que m'encanta i del qual atresoro un parell de cabdells, i, de l'altra, la bossa bandolera amb la pastanaga.

Quant als bombatxos, tot i que els he començat més estrets perquè eren massa balders, he seguit el patró original des de la filera 5. Però crec que han quedat un pèl curts. I això que he seguit fil per randa les instruccions i els he fet amb un ganxet 0,5 mm més gran que la resta.

I per acabar, una anotació per si t'agrada la meva versió d'aquest conill i per si repeteixo amb aquest disseny: he col·locat els ulls una filera més amunt del que recomana el patró. Ah, i seguint amb l'expressió, he brodat les celles molt més avall.

Sigui com sigui, no hi ha millor manera de tornar a la rutina del blog que amb aquest clàssic amigurumi. M'has trobat a faltar?

Bup, bup!

Estic segura que conills i ossos són els animals amigurumi més habituals. En el meu cas, els conills i els ossos estan pràcticament igualats amb les guineus i els gats. Però i els gossos en versió amigurumi? Es calcula que hi ha més d'1.200.000 gossos censats a Catalunya però tampoc n'hi ha tants en versió amigurumi.

De fet, jo no buscava un gos amigurumi, però aquesta gosseta de Lulu Petite Doll em va enamorar.

És un patró molt original. Amb el mateix estil, caracteritzat per aquest cap trapezoidal, els ulls brodats i unes potes llargues, Lulu Petite Doll ha dissenyat una ossa, una ovella, un cérvol, una conilleta i... una guineu, que ja fa cua a la meva llista de futurs projectes.

Pel que fa a la gosseta, i molt em temo que em passarà el mateix amb la guineu, el jacquard ha sigut la meva creu. Sí, ja sé que sempre intento treure ferro a aquesta tècnica que tant espanta a algunes expertes ganxetaires amb un truc senzillíssim: teixir en front loops. 

Però com que cada vegada m'atreveixo amb dissenys de jacquard més grans i més complexos em trobo amb un problema nou. I és que si s'han de fer moltes fileres en jacquard la peça s'allarga i es deforma. En peces esfèriques senzilles es pot salvar bastant el problema, de vegades fent alguna filera de menys, però en aquest cas el cap té una forma molt peculiar. 

Així que vaig haver de recórrer al truc en majúscules: teixir punt baix en X, que ja saps que és la recomanació d'alguns grans dissenyadors com Pica Pau o Príncipe del Crochet. I mira! Tot i que no és la meva forma natural de fer ganxet i potser per això no em relaxa tant, tampoc és tan terrible si l'objectiu és aquesta gosseta i les seves taques marrons.

La resta del patró no té cap gran dificultat, fora del que habitualment passa amb les peces de roba, que rares vegades són de la talla adequada. Per contra, m'han encantat les orelles, fàcils i amb un resultat molt divertit, i els ulls brodats, que –ja és estrany– m'han quedat bé a la primera.

Fixa't si m'ha agradat el patró que, malgrat el jacquard i haver de teixir punt baix en X, estic disposada a repetir per fer la guineu. 

I tu, com portes el jacquard? I el més important, ets de punt baix en X o de punt baix en V?

Dumbo, en versió amigurumi

És el dia de desvelar en quin altre personatge de Disney, després dels protagonistes de Lilo & Stitch, he estat treballant. Es tracta d'en Dumbo, un clàssic dels estudis Walt Disney Pictures que es va estrenar el 1941, del qual fa només uns anys en Tim Burton va dirigir un remake. 

Ja fa temps que tenia clissat aquest disseny de Pense Bonheur. Així que quan em van encarregar un Dumbo en versió amigurumi ho vaig tenir clar.

Com pots imaginar, l'arquitectura de la trompa és el millor del patró. D'entrada i sense orelles no m'acabava de convèncer, però a mesura que anava enllestint tots els detalls se'm dibuixava aquell somriure que inequívocament indica que el resultat final serà l'esperat.

També hi contribueix l'expressió d'en Dumbo, que –mal m'està dir-ho– crec que he millorat respecte de l'original col·locant els ulls més avall, entre les fileres 16 i 17, i brodant aquestes celles una mica tristes.

El que menys m'agrada del patró són les potes. En la foto, amb en Dumbo assegut, es dissimula bastant. Però són una mica massa simples: llargues, estretes i sense cap gràcia fora de les peülles amb puff stitch.

Pel que fa als colors, vaig mantenir els del disseny de Pense Bonheur: groc per al volant i blau per al barret, tot i que en el personatge Disney original el volant és vermell i el barret és groc.

Amb tot això, en Dumbo ja està llest per volar i donar-nos una gran lliçó de vida: confia en tu mateix. 

Ohana

"Ohana significa família" és una de les frases cèlebres de Lilo & Stitch, una pel·lícula de Disney del 2002. Tot i que últimament penso molt en la família, no t'espantis, que no vull escriure res gaire profund. De fet, va ser casualitat que fa uns mesos m'enamorés d'aquest patró de la Lilo de Bastet Art que vaig comprar en prevenda. Amb aquest sistema, que ja és bastant habitual en el món del disseny amigurumi, es poden comprar patrons amb un petit descompte, però en aquest cas hi havia un incentiu molt més atractiu. I és que només el producte en prevenda incloïa també el patró per fer l'Stitch, l'alienígena que es fa passar per un gos per ser adoptat per la Lilo.

En conjunt, els patrons m'han encantat. Pel que fa a la Lilo, crec que salten a la vista les tres possibles dificultats del patró: els peus, el cabell i el vestit. Començo per la dificultat menor, que són els peus i les xancletes. És veritat que tenen un disseny poc habitual però t'asseguro que són una obra d'enginyeria. De fet, si segueixes les instruccions fil per randa la nina s'aguanta dreta i tot. 

El cabell està bastant ben resolt i no és excessivament difícil. Com ja deus intuir, cal teixir en espiral la part superior i després fer tot de blens laterals. Això sí, previsora que és una, me les vaig arreglar per fer un parell de blens de més, que a mi les cabelleres sempre em queden petites. 

Si has utilitzat alguna vegada aquesta senzilla tècnica per fer cabells, sabràs que els blens acostumen a quedar ondulats o fins i tot arrissats, depèn de la mida del ganxet i de la tensió. En aquest cas, però, Bastet Art recomana bloquejar els cabells, que és la paraula tècnica per descriure el procés de fixar una peça de ganxet amb agulles i després planxar-la amb vapor. I potser no m'han quedat perfectament llisos però la veritat és que el resultat s'acosta bastant a la cabellera de la Lilo.

En el que no he fet cas del patró és en la proposta d'encolar els cabells al cap. Digues-me clàssica o polida –m'és igual–, però jo he optat per la variant tradicional de cosir, amb paciència, cada ble de cabells. En aquest procés, però, he de reconèixer que els blens del serell no són del tot fidels a l'original.

I acabo amb el vestit. Com que l'ordre és creixent ja et pots imaginar que ha sigut el més difícil. No només pel tapestry, que també, sinó perquè va molt arrapat al cos i treballar-hi no és gaire còmode. D'altra banda, amb la meva tècnica de teixir en front loops quan entra en joc la tècnica de tapestry, el teixit es deforma una mica, de manera que el vestit m'ha quedat una mica massa llarg. 

Un cop acabada la Lilo, vaig pensar que teixir l'Stitch seria bufar i fer ampolles. Doncs no del tot. El cap, les orelles i els tres rinxolets em van entusiasmar, però em vaig haver de barallar força amb el cos, que fins a la tercera versió no em va fer el pes. Pel que fa al musell, també vaig substituir la proposta original per una peça triangular.

Després de gairebé dues setmanes treballant a estonetes en aquesta parella Disney, més complicada del que preveia, he de confessar que tenia ganes d'emprendre nous reptes. Així que, malgrat que ara me'n penedeixo, vaig descartar fer la càmera de fotos –una de les aficions de la Lilo és fer fotos, especialment a les persones obeses– i l'Scrump, la seva nina vudú, que també estan inclosos en el patró de Bastet Art. 

Sobre l'Scrump, et recordo que va ser un dels meus primers patrons gratuïts i que el tens disponible al blog, a una altra escala, és clar.

I es veu que m'ha agafat un rampell, perquè el meu pròxim amigurumi tornarà a ser un personatge de l'univers Disney, però en aquesta ocasió serà tot un clàssic. No te'l perdis!

D'esquirols i cabòries

Fa dies que no passo per aquí i, tot i que tinc poc temps, vull presentar-te el meu últim amigurumi, a veure si dedicar una estoneta al ganxet i al blog m'ajuda a oblidar les meves cabòries. Així que anem al gra. 

És estrany que, sent un animal tan adorable, hi hagi pocs dissenys amigurumi per fer un esquirol. D'entre els pocs que hi ha, vaig triar aquest de One & Two Company. 

No és la primera vegada que compro un patró de la Carolina Guzmán. Tot i alguna raresa, com per exemple no comptar l'anell màgic inicial com una filera, crec que és tota una professional. Però tampoc és la primera vegada que un disseny de One & Two Company em deixa desinflada un cop enllestit. Potser és per les meves rudimentàries habilitats per brodar els ulls; potser és per aquestes orelles, amb poques semblances amb les d'un esquirol real, o potser és per aquesta cua amb una arquitectura original però un pèl estranya.

Per acabar-ho d'adobar, en lloc de fer-li un vestit rosa, com proposa el disseny original, vaig improvisar aquesta armilla, ara que el gènere no binari està a l'ordre del dia, que jo no soc gaire de vestidets i menys encara de color rosa.

Així que aquest esquirol amigurumi que m'ha deixat desinflada no ha contribuït gaire a fer-me oblidar les meves cabòries –coses de tenir uns pares octogenaris amb problemes de salut–. Però ho estic intentant de nou amb un amigurumi ben complicat, per poder desconnectar de tot una estona. Torna d'aquí a un parell de setmanes per descobrir-lo.

L'anunci del bon temps

Després de passar a l'Àfrica els rigors hivernals, el puput torna per passar a casa nostra la primavera i l'estiu. Per això sempre s'ha dit que aquesta au migratòria anuncia el bon temps. La veritat és que, amb el canvi climàtic i els hiverns temperats de la zona mediterrània, molts puputs han deixat d'emigrar, però igualment aquest amigurumi em serveix per donar la benvinguda a la primavera incipient.

Es tracta d'un disseny de Natura Crochet. De fet, es tracta d'un pack de patrons amb els quals podràs teixir, a més del puput, un colom i un picot. 

El disseny original de Natura Crochet és molt més colorista. De fet, l'explosió de colors és una de les característiques d'aquesta dissenyadora. Però jo, que ja saps que soc bastant sòbria, he optat per fer el meu puput amb un colors més realistes.

El problema va venir a l'hora de fer les sabates i la bufanda, perquè no sabia quins colors triar per combinar amb els dos tons de carabassa del plomatge. En aquest punt em vaig penedir de no haver fet un puput multicolor. Posats a barrejar coloraines, segur que no hauria estat tres dies indecisa amb el puput esperant pacientment. Però, com que ja havia optat per la sobrietat, vaig triar aquest groc ou.

Pel que fa al patró, he de dir que és molt correcte, tot i que jo hi he trobat a faltar alguna indicació sobre on cosir algunes peces o fins i tot com cosir-les. Per exemple, el puput original té deu plomes al cap però a la meva versió només n'hi van cabre nou, potser perquè les vaig cosir massa separades.

Seguint amb el disseny, m'han encantat les sabates, amb una estructura bastant original, i les potes. També m'ha agradat la idea de fer la bufanda en punts invisibles, és a dir, slip stitches, tot i que ha sigut bastant entretingut. En canvi, potser les ales i la cua són una mica massa grans per al meu puput.

Tant de bo aquest puput amigurumi no anunciés només el bon temps sinó també altres bones notícies, com la fi de la guerra a Ucraïna. Soc conscient de la paradoxa: Natura Crochet és una dissenyadora amigurumi russa. Però vull pensar que és una de tantes persones contràries a la guerra, encara que no s'atreveixin a posicionar-se públicament per por de les represàlies d'un govern pràcticament totalitari.

I és que la guerra i més concretament les sancions econòmiques contra Rússia també esquitxen el món del ganxet: Mastercard, Visa i PayPal han deixat d'operar al país, amb la qual cosa moltes dissenyadores russes han hagut de tancar la seva botiga a Etsy.

És l'efecte papallona en un món globalitzat. N'és una mostra que jo comenci parlant d'un puput amigurumi i acabi parlant de la guerra. Segur que no t'ho imaginaves quan has començat a llegir...

D'ossos panda i rescats

De tant en tant et parlo de la meva llista d'amigurumis pendents. Va començar sent un Excel –sí, soc una fan dels Excel– però ara no és altra cosa que una pila de publicacions d'Instagram guardades. T'atreveixes a vaticinar quantes? Doncs exactament 140. És evident que no faré tots aquests amigurumis. Amb el pas del temps, alguns ja no m'entusiasmen tant o queden relegats davant d'altres dissenys. Però és cert que, quan toca decidir quin nou amigurumi ocuparà les meves hores preferides del dia, el primer pas és remenar entre aquestes creacions que algun dia em van agradar tant com per guardar-les.

Tot això t'ho explico perquè fa mesos que aquest os panda de Mis & Spolka és a la meva llista d'amigurumis pendents, tot i que no l'he rescatat fins fa poc més d'una setmana. I m'ha agradat tant i tant que no sé com l'he pogut tenir allà oblidat tant de temps. 

Vaig qualificar igual la girafa de Mis & Spolka que vaig fer uns mesos enrere, però és que no en puc dir una altra cosa: el patró és espectacular. De fet, estic enamorada de tots els detalls: aquest posat garrell, la distribució dels colors del cos, la forma ideal de les peces negres dels ulls... I, a més, aquest cop me n'he sortit amb el brodat blanc!

Per tot això, et recomano al 100% els dissenys de Mis & Spolka i també et recomano rescatar de l'oblit aquells amigurumis que un dia et van entusiasmar però que no has fet mai realitat.

La Caputxeta Vermella, en versió amigurumi

Vaig prometre un altre personatge de conte en versió amigurumi i, com que tractes són tractes, vet aquí la Caputxeta Vermella.

Es tracta d'un patró gratuït de Mi Mundo Unicornio, una dissenyadora que es dedica sobretor a crear nines amb cabells impossibles i pestanyes postisses. Ja saps que a mi les nines no em van gaire, i menys encara si per fer-les no n'hi ha prou amb el fil de cotó i la tècnica amigurumi, però aquesta Caputxeta Vermella em va robar el cor.

Vaig començar, com sempre, seguint el patró fil per randa. Però ja a l'alçada del coll –aquest amigurumi es fa des del cap fins als peus, a l'estil de Pica Pau– vaig començar a fer canvis: els mitjons, les sabates, el vestit i fins i tot el cabell, per al qual vaig copiar les cues de la Dorothy d'El mag d'Oz.

De tota manera, el canvi més important és la caputxa. En realitat, en la meva versió la caputxa està feta amb punt d'arròs, tal com proposa el disseny de Mi Mundo Unicornio, i seguint el patró, però només fins a la filera 18. He de confessar que no acabava d'entendre la resta d'instruccions i que tampoc em convencia com anava quedant. Així que vaig optar per aquesta simplificació, que vaig rematar amb ondes de 5 mitjos punts alts, recuperant les instruccions del patró, i uns cordons a l'alçada del coll.

Com a detall final, he improvisat un cistellet amb rib crochet per donar-hi textura. Ah! I si fas un cop d'ull a la Caputxeta Vermella original segurament detectaràs que la meva no té orelles. T'asseguro que volia provar de fer-les, però em devia trair l'inconscient –això de les orelles dels amigurumis, a excepció dels animals, no és habitual– i me'n vaig oblidar.

El mal és que vaig anar apuntant tots aquests canvis de qualsevol manera i que ara amb prou feines entenc les meves anotacions. Ja em sap greu, ja... Amb el que m'agrada aquesta versió de la Caputxeta Vermella...

I a tu, t'agrada aquesta Capuxeta Vermella? I el més important, t'ha passat això de prendre notes i, al cap del temps, no entendre ni un borrall del que has escrit? 

Guineus i més guineus

Amb el confinament, vaig arribar a acumular fins a tres guineus: la de Hello Lady Ellie, la de Tra Nguyen Ami i la de Foxy Crochet, sense comptar la Lou i la seva petita guineu, disseny de Lulu Compotine. Per sort, sembla que hi ha molta gent, com jo, enamorada d'aquest animal salvatge amb mala fama als boscos perquè els últims mesos, en què han tornat els mercats d'artesania habituals, les he venut totes. 

Sense existències de guineus, ja podia triar-ne una altra entre totes les que tinc anotades a la llista de projectes pendents. D'entre set opcions –sí, sí, hi ha set patrons de guineus a la cua–, vaig triar aquest de Little Fish Crocheterie, una dissenyadora potser no gaire coneguda i amb pocs patrons propis però que a partir d'ara sense dubte et recomano.

I és que el patró és fabulós: les formes són molt originals i el jacquard –tècnica que hauràs d'aplicar tant al cap i les orelles com al cos i la cua– està perfectament calculat.

L'únic problema amb aquesta adorable guineu va ser la meva poca-traça amb els ulls. En el procés d'esculpir-los ja saps que només hi ha una oportunitat: si no queden bé a la primera, ja l'has espifiada, que és justament el que em va passar a mi. 

D'altra banda, fer brodats al voltant dels ulls –i Little Fish Crocheterie en proposa dos: una puntada inferior blanca i una puntada superior negra per donar-hi més expressivitat– sempre em resulta difícil. Tot i que ho he provat de totes les maneres –tant abans de col·locar les platines dels ulls com després–, rarament me'n surto. I menys encara si pel mig hi ha el fil per esculpir-los.

Sigui com sigui, crec que la meva manca de destresa no resta mèrits a aquest meravellós disseny de Little Fish Crocheterie.

Que si faré les sis guineus que queden a la llista de projectes pendents? Per descomptat. El que t'has de preguntar no és si tornaré a fer una guineu sinó quant trigaré a fer-la.