2 de setembre del 2019

Un bebè lleó molt dormilega

No sé què em va fascinar d'aquest bebè lleó quan el vaig descobrir a Instagram. Potser aquests ullets dormilegues, potser aquesta cabellera salvatge... La qüestió és que va escalar fins a la primera posició de la meva llista d'amigurumis pendents. 


És un patró de la dissenyadora alemanya Nina's Time 4U i val molt i molt la pena. Per exemple, l'arquitectura de les potes, que primer costa una mica d'entendre, dona un gran resultat. També són molt originals els brodats, per als quals la Nina Wegner dona instruccions precises. Fins i tot la cabellera, que sempre fa una mica de peresa, és prou fàcil de fer. L'única pega és que és com una aurèola, és a dir, no cobreix tot el cap. Això, evidentment, facilita molt la tasca però el resultat final, en conjunt, no és gaire espectacular. Tampoc em va agradar gaire la proposta per a la cua, que vaig acabar improvisant.

Pel que fa als colors, tot i que només se'n necessiten tres, crec que el disseny permet jugar-hi força. Jo no em vaig arriscar gaire i vaig optar per colors terra.

Amb aquest bebè lleó, doncs, hi ha un registre menys a la meva llista d'amigurumis pendents. No et vull escandalitzar però és una llista llarguíssima, amb més de 100 registres. I això que aquest estiu l'he revisat perquè amb el temps alguns dissenys deixen d'entusiasmar-me. Però no m'amoïna pas tenir una llista tan llarga: això vol dir que les meves ganes de crear i el blog tenen corda per estona. Així que fins ben aviat!

11 comentaris:

  1. Hola Judith. Pues no conocía a ésta diseñadora... la manera de construir las patas me parece fenomenal, y a tener en cuenta en futuros proyectos. Es una de las cosas buenas de tejer patrones de otros, que siempre aprendes algo nuevo. Los colores de tu león me parecen chulos, la verdad. ¡Un abrazo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mí también me encanta aprender con cada diseñadora. Y los diseños de Nina, aunque no es muy conocida, son geniales. Qué ilusión que te gusten los colores! Gracias y un besazo, Sonia!

      Elimina
  2. Me encanta! la carita con ese bordado es genial!
    La idea de las patas parece muy interesante...y como dice Sonia, lo bueno de tejer proyectos variados es, todo lo que se aprende!
    Ahora bien...una lista con más de 100 gumis? eres una fenómeno ja ja
    Un besazo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Síííí! Esos bordados me encantaron, aunque no son mi fuerte y siempre tengo que repetirlos. Ay, esa lista de más de 100 amigurumis! No es que sea un fenómeno! Más bien soy un culo veo, culo quiero. Jajaja. Gracias por la visita, Ani!

      Elimina
  3. Es un bebé león muy mono, jajaja. Hummm las patas no van cosidas no? se tejen con el cuerpo? Eso me gusta, porque cosidas siempre quedan pelín como postizas, jajaja.
    La melenita si le añades mas trocitos como de aureola no quedarían bien a lo mejor y cubrirían mas? Solo es una idea que se me paso ehh, jeje
    Besote!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchísimas gracias, Ayla! Es verdad que el sistema para unir las patas y el cuerpo es genial. La idea de cubrir la calvorota del león también se me pasó por la cabeza, pero lo positivo es que así se acaba antes. Jajaja. Gracias por la visita y un beso!

      Elimina
  4. Es una monada de león... también lo tengo en la lista... pero como que me daba pereza lo de las patas... a ver si me animo ahora que dices que es genial!
    Te ha quedado requetebonito!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De verdad que es más fácil de lo que parece! Y la melena también. En realidad, por detrás tiene una calvorota... Jajaja. Gracias, Ana!

      Elimina
    2. Pues a ver si me lanzo... estoy en "modo conejos"... jajaja

      Elimina
  5. Me parece precioso el pequeño león y ese sistema de unir las patas al cuerpo no lo había visto,me parece que hace un efecto muy natural.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es original, verdad? Muchas gracias, Pilar! Y un besazo!

      Elimina