Amigurumis per a adults

Qui diu que els amigurumis són només per a la canalla? En el món del disseny amigurumi hi ha de tot, des de vulves de ganxet amb finalitats didàctiques fins a representacions de mil i una personalitats de la ciència i la cultura, com Jane Austen, Albert Einstein, Florence Nightingale o Salvador Dalí. Aquesta publicació no tracta ni de l'anatomia humana ni de les grans figures de la història, però tampoc és un amigurumi infantil sinó aquest pescador de Sihirli Halka que fa molt que era a la meva llista d'amigurumis pendents.

He de reconèixer que he dedicat moltes hores a aquest pescador. D'una banda. les sabates, els pantalons i el jersei són peces independents. I, d'altra banda, cal tenir en compte que hi ha molts detalls: des de les 13 peces per a la barba i les celles fins al tapestry del jersei.

El patró d'aquesta dissenyadora turca té grans encerts, però és cert que hi he fet diversos canvis, com simplificar el tapestry o ajustar la gorra. El més important és que entre les dues cames he teixit només 3 cadenetes i no 6 com indica el patró. La proposta original em semblava una exageració i, curiosament, malgrat el canvi, els pantalons li van a mida. 

Ja he comentat altres vegades que no m'agrada gens la tècnica de teixir una mena de tub per introduir-lo al cap i donar-li estabilitat. Així que un cop més he optat per la tècnica tradicional de cosir el cap al cos. I com que no he fet cas de les indicacions de Sihirli Halka per col·locar els ulls a una distància de només 4 punts, la fesomia del meu pescador és força diferent de l'original.

El patró inclou les instruccions per fer un cubell de ganxet però jo he optat per un atrezzo més realista. I com que no he pogut anar al port a fer la sessió de fotos amb unes xarxes de fons, com tenia previst, he improvisat aquesta canya de pescar amb una broqueta, un cabdell d'Anchor Freccia i un ganxet d'1,5 mm.

I tu, creus que els amigurumis només són per a la canalla?

Vora el mar

No és que m'agradin especialment els reptes però sí que m'agraden els amigurumis diferents. El problema és que de vegades dificultat i originalitat van unides. Això és el que m'ha passat amb aquest mariner barbut de Lysenko Crochet, que a Etsy trobaràs com a Magic Filament.

Efectivament, és dels amigurumis més difícils que he fet en els últims temps. Ja et pots imaginar que la dificultat rau a esculpir el nas i a brodar les celles i els ulls. De fet, he hagut de repetir les dues operacions. I quan dic repetir no vull dir dues vegades. Per exemple, crec que no va ser fins al quart intent que el resultat de les celles em va semblar mínimament acceptable. 

A això cal afegir-hi que, entre esculpir el nas i brodar unes celles ben espesses, els punts comencen a tibar, amb la qual cosa l'acabat final no és apte per a perfeccionistes com jo.

Les altres característiques essencials del meu mariner són la barba i el bigoti. El bigoti, que només cal cosir amb una mica de traça per donar-hi volum, és genial. La barba també queda molt bé però m'ha donat algun maldecap. Intueixo que no està teixida en espiral, com sí que s'especifica per exemple en les indicacions per a les cames. El fet és que a mi se m'anava inclinant el teixit, amb la qual cosa vaig haver d'improvisar per mantenir als extrems i al mig de la barba els mitjos punts alts que li van donant forma.

Pel que fa a la resta, no hi ha cap gran dificultat. Això sí, crec que el cap és una mica massa gros en proporció al cos. A més, unes cames escanyolides i molt separades tampoc hi ajuden. Quant al patró, una de freda i una de calenta: la freda és que hi ha algun error sense importància en les indicacions de les ratlles de la samarreta i la calenta és que, molt intel·ligentment, el canvi de color queda en un lateral i, per tant, dissimulat un cop s'hi ha cosit el braç.

I el meu mariner, ara que s'ha aixecat el confinament municipal, va anar fins al moll de Cambrils per a la sessió de fotos. Llàstima que amb les xarxes velles i la manca de llum no llueix tant com em pensava. Per exemple, la gorra és molt autèntica i passa completament desapercebuda amb aquesta perspectiva. Però almenys tan ell com jo vam poder veure el mar després de setmanes...