A la selva

Em sé totes les teories: 1. Be water, my friend. 2. O t'adaptes o t'extingeixes. 3. Tu decideixes: o et fa mal o et transforma. 4. La majoria de les coses que ens preocupen no arriben a passar. I un llarg etcètera de frases i sentències d'autoajuda. Però de vegades no puc evitar pensar que la vida és una selva i que no tots estem preparats per sobreviure-hi. Crec que aquest lleó, per molt que hagi de ser el rei de la selva, pensa el mateix que jo.

És un disseny molt tendre de Tra Nguyen Ami que em va enamorar quan el vaig descobrir i al qual no puc posar cap pega. Només hi he fet un canvi: afegir més punts alts a la cabellera perquè quedés més salvatge. Sigui com sigui, és un patró de 10, senzill però original, de poc més de 15 cm, ideal per submergir-te en el ganxet i no trencar-te les banyes, que és el que jo necessitava aquests dies.

Però no et preocupis: ja m'he tornat a enredar en un projecte difícil i intento recordar tot sovint que el que importa és l'aquí i l'ara. I tu, tens entre mans un projecte fàcil o difícil? I el més important, també et sembla que la vida és una selva?

El mag d'Oz, en versió amigurumi

Qui no coneix els personatges d'El mag d'Oz? Segurament el teu referent, igual que el meu, és la pel·lícula clàssica protagonitzada per Judy Garland i estrenada l'any 1939, però cal dir que es basa en un llibre de literatura infantil escrit per Lyman Frank Baum que es va publicar just al tombant del segle XX, l'any 1900.

El meu personatge preferit és l'home de llauna, que com segur que ja saps demana al mag un cor per poder estimar. Alguna vegada n'havia vist un patró amigurumi però vaig pensar que era una llàstima fer l'home de llauna tot sol, sense la companyia de l'espantaocells, el lleó i la Dorothy. També m'havia passat pel cap dissenyar els quatre personatges, però no trobava ni el moment ni la inspiració. Fins que vaig descobrir, entusiasmada, els dissenys de la brasilera Ana Maria Craft. I vet aquí la colla d'El mag d'Oz al complet.

Evidentment, va ser l'home de llauna el que em va robar el cor. Crec que el disseny, amb tot de detalls, és genial. Això sí, tot i que el patró proposar teixir l'amigurumi d'una sola peça, des dels peus fins al cap, jo vaig fer el cap a banda, per allò de no deixar a la vista les disminucions, que sempre tenen un acabat més barroer. El resultat és un acabat perfecte, sí, però he de reconèixer que si l'amigurumi fos d'una sola peça, com els altres, el cap seria molt més estable.

L'espantaocells, que viatja amb la Dorothy per demanar un cervell al mag, va ser el següent i em va enamorar tant o més que l'home de llauna. També és un disseny ple de detalls i molt ben resolt, amb una tècnica molt original, per exemple, per fer la cinta del barret. Entre altres coses, va ser molt entretingut posar la palla als punys i als camalls, l'única cosa en la qual no vaig fer cas al disseny original.

El lleó, que emprèn el viatge a Ciutat Maragda per demanar coratge al mag, és l'últim dels acompanyants de la Dorothy. La veritat és que és el disseny més avorrit. Durant el procés, semblava més un os que no pas un lleó. Sort de la cabellera: tot i que tenia els meus dubtes, és la cirereta del pastís.

Vaig deixar per al final el personatge de la Dorothy. Malgrat diversos encerts en el disseny –el cabell, els llacets, el vestit...– és, al costat del lleó, el que menys m'ha agradat. En realitat, els quatre personatges estan teixits seguint un patró base –per exemple, els peus són genials– però crec que aquesta cara de pa de quilo –potser agreujada per un excés de cotó sintètic– no l'afavoreix gens.

En conjunt, però, m'encanta aquesta versió dels personatges d'El mag d'Oz. Per cert, per si no en tens prou, Ana Maria Craft acaba de publicar també els patrons per fer la bruixa bona del nord i la bruixa malvada de l'oest. 

I en aquesta època de pandèmia i confinaments més o menys estrictes, crec que està bé recordar una de les últimes frases d'El mag d'Oz: "Com a casa, enlloc".

Un bebè lleó molt dormilega

No sé què em va fascinar d'aquest bebè lleó quan el vaig descobrir a Instagram. Potser aquests ullets dormilegues, potser aquesta cabellera salvatge... La qüestió és que va escalar fins a la primera posició de la meva llista d'amigurumis pendents. 

És un patró de la dissenyadora alemanya Nina's Time 4U i val molt i molt la pena. Per exemple, l'arquitectura de les potes, que primer costa una mica d'entendre, dona un gran resultat. També són molt originals els brodats, per als quals la Nina Wegner dona instruccions precises. Fins i tot la cabellera, que sempre fa una mica de peresa, és prou fàcil de fer. L'única pega és que és com una aurèola, és a dir, no cobreix tot el cap. Això, evidentment, facilita molt la tasca però el resultat final, en conjunt, no és gaire espectacular. Tampoc em va agradar gaire la proposta per a la cua, que vaig acabar improvisant.

Pel que fa als colors, tot i que només se'n necessiten tres, crec que el disseny permet jugar-hi força. Jo no em vaig arriscar gaire i vaig optar per colors terra.

Amb aquest bebè lleó, doncs, hi ha un registre menys a la meva llista d'amigurumis pendents. No et vull escandalitzar però és una llista llarguíssima, amb més de 100 registres. I això que aquest estiu l'he revisat perquè amb el temps alguns dissenys deixen d'entusiasmar-me. Però no m'amoïna pas tenir una llista tan llarga: això vol dir que les meves ganes de crear i el blog tenen corda per estona. Així que fins ben aviat!

Gggrrr!

Gggrrr!, fa el lleó. Aquest amigurumi salvatge fa 17,50 cm d'alçada i val 20 euros. Pots provar de domesticar-lo si m'escrius a descabdello@gmail.com.

Disseny: Woolytoons

Vols fer un lleó de ganxet?

Feia temps que el Biel esperava el seu lleó. I va esperar i esperar... fins que vaig trobar un patró que m'enamorés. L'escollit va ser aquest lleó de Woolytoons, de la creadora Tessa van Riet-Ernst, autora de diversos llibres d'amigurumis. És un dels patrons de Zoomigurumi 4, publicat per Amigurumi patterns. 

Sembla un patró molt complicat però en realitat és d'aquells que es poden seguir al peu de la lletra sense risc de decepció. L'únic que he modificat mínimament són el musell i el nas perquè no m'hi acabava d'aclarir. També he hagut de fer alguna adaptació a la cabellera i la cua perquè no he utilitzat el fil que suggereix Tessa van Riet-Ernst. Aquest és, en tot cas, el principal problema d'aquest patró: trobar un fil adequat per fer la cabellera i la cua del lleó. Jo vaig comprar dos cabdells de Savanna de color 02, de la casa Max Gründl. Estaven d'oferta al Handmade Festival Barcelona. Amb aquests cabdells i un ganxet de 6 mm en vaig tenir prou per fer tres lleons. I és que un cop acabat el nou amiguet del Biel i abans de poder-lo publicar al blog ja vaig rebre un parell d'encàrrecs de la família. Però ara no trobo enlloc aquest model, la qual cosa ja és habitual amb les ofertes. Així que hauré de buscar altres alternatives. 

Em resulta molt difícil fer ganxet amb fils de fantasia com aquest de Max Gründl. En realitat, hi treballo una mica per intuïció perquè mai puc estar completament segura de si he fet el nombre de punts que calia. Però estaràs d'acord amb mi que la cabellera és un dels encants d'aquest lleó. Precisament era un dels motius pels quals vaig descartar abans molts altres patrons. I és que la tria és clau per obtenir com a resultat un amigurumi que entendreixi i faci somriure qualsevol persona que el tingui a les mans.

Vols fer l'alfabet de ganxet?

Les lletres de ganxet que vaig fer uns mesos enrere van tenir tant d'èxit que ben aviat va arribar un altre encàrrec. El patró, com ja vaig comentar, és de Mitten & Makings, blog que actualment ha desaparegut, tot i que l'enllaç al PDF del patró original encara és actiu. A més, ara que ja he teixit bastantes lletres, m'he decidit a publicar-ne la traducció. Encara falta traduir-ne algunes però ja hi ha totes les vocals i les consonants més habituals.

En aquest cas l'encàrrec era per a dues germanes. El nom de l'Andrea havia de ser en tons verds i, com que li encanten els animals, un safari semblava el més adequat.

Però a Internet, és difícil trobar patrons per fer figures de ganxet en 2D. Així que m'hi vaig haver de posar tant sí com no. Sí, sí, tots tres són de creació pròpia. I el resultat m'encanta.

Vaig començar amb el lleó, que és molt fàcil: una forma circular i una cabellera feta amb trossos de fil fixats amb un nus tot al voltant del cap.

En el patró de la zebra, la clau és brodar les ratlles amb fil negre i fer-li també una crinera negra i blanca.

Per acabar, l'elefant, amb unes bones orelles i una bona trompa. En lloc de brodar-los, uns ulls de 4 mm enganxats amb cola de silicona són l'acabat perfecte per a les tres bèsties.

La Paula és la gran de les germanes. En el seu nom havien de predominar els liles i morats, que vaig contrastar amb gris. Per cosir les lletres, a més del fil invisible de la casa Gütermann, que sempre em treu de polleguera, vaig optar per unes papallones, una margarida i un moixó. Tot plegat, no excessivament infantil però amb un punt naïf. Per fer les tres peces, he adaptat els patrons del llibre 100 minifiguras tejidas a ganchillo, de Kamuran Simsek.

El més difícil, en tots dos casos, no ha sigut teixir, sinó aconseguir l'harmonia en les combinacions de colors. Ara la incògnita és si a l'Andrea i a la Paula els agradaran les seves lletres...