Jo ja he trobat un ajudant per decorar la casa i embolicar regals. És un elf de Nadal dissenyat per Juds Atelier. I parlant de regals, va ser un regal de la Maddi, una d'aquelles persones que coneixes per les xarxes parlant de patrons amigurumi i amb qui acabes xatejant de tant en tant per comentar quin nou amigurumi has començat o que encara no has cosit les peces de l'últim. Quan algú critica tots els perills d'Internet i de les xarxes socials, sempre penso que, sense tutorials de YouTube per aprendre de forma autodidacta, sense patrons amigurumi compartits gratuïtament en un blog i sense ningú amb qui compartir l'afició encara que sigui de forma virtual, jo no faria amigurumis i segur que moltes altres tampoc.
Però tornem a l'elf de Nadal. El patró m'ha encantat, tot i que és força entretingut. Primer per les ratlles, que sempre fan tanta peresa, però sobretot per totes les peces que cal cosir després: 9 peces en concret entre els punys, el coll, els tirants... Sí, sí, cal cosir-les. A mi també em va sorprendre que no s'haguessin de teixir en front loops, que és la tècnica més habitual en aquests casos, però vaig voler fer cas del patró. Això sí, quan ja n'estava fins al capdamunt i tocava cosir els botons dels tirants, vaig decidir que sense botons també quedava bé i vaig tirar pel dret.
A banda de tots els detalls, el que més m'agrada del meu elf de Nadal és l'expressió. I aquí m'he d'atribuir part del mèrit. D'una banda, he repetit el brodat d'en Pinotxo per donar expressivitat als ulls. I de l'altra, li vaig implantar les orelles d'en Rainbow el faune. En realitat, en això el mèrit és de la Maddi, que em va fer adonar que els elfs tenen orelles. Pel que fa al cabell, el meu elf no és pèl-roig perquè em va fer por tanta explosió de color amb el vermell.
I deixa'm acabar amb la gorra. Tocava tornar a fer ratlles però per sort més gruixudes, amb la qual cosa l'esglaó del canvi de color queda més dissimulat. El pitjor va ser fer tota la gorra amb el soroll del cascavell de fons i el Sr. Descabdello mirant-me de reüll perquè el distreia de la seva sèrie preferida a Netflix. I per rematar la gorra, una franja verda amb punt granit. A mi no em sembla un punt gaire elàstic, tal com es comenta en el patró, però sí que té una textura original. Això sí, marejada em tenen amb els noms dels punts: d'aquest punt que consisteix a fer un punt baix, una cadeneta i saltar un punt i que Juds Atelier anomena punt granit o granite stitch, per exemple Gallimelmas en diu punt molsa o moss stitch. Si us plau, que algú organitzi ja un conclave ganxetaire per consensuar els noms dels punts. Quin embolic!
Malgrat tot, sembla que gràcies al meu ajudant ja gairebé està tot a punt per al Nadal. Tot i que serà un Nadal diferent, amb poques trobades i poca gent a taula, l'important és mantenir la il·lusió. I tu, ja estàs preparada?
