De marmotes i vaques amigurumi

Acabo el mes de març tal com el vaig començar. Des del punt de vista personal, amb una mare de gairebé 90 anys a casa de qui tenir cura, tinc la sensació de viure el dia de la marmota, amb rutines que poques vegades puc trencar. I pel que fa als amigurumis, les últimes creacions, per un motiu o un altre, m'han deixat una mica freda, com aquesta primavera que no acaba d'arrencar.

Sí, m'ha tornat a passar amb aquesta vaca, un disseny de Hainchan. No tinc cap crítica al patró i agraeixo profundament que el jacquard, amb el meu fals punt baix en X –que ja és un sobreesforç per a mi–, hagi quedat perfecte. Però s'ha de reconèixer que el cap, començat amb un cadeneta i per tant no totalment esfèric, i el musell, sense cap volum, fan un efecte una mica estrany.

Sort que per divertir-me vaig improvisar aquestes mamelles, inspirada en la vaca d'Auroragurumi que vaig teixir ja fa uns anys. I per a la foto, res millor que un prat amb les primeres flors primaverals.

Eo! Hi ha algú a la blogosfera? O tu també vius el dia de la marmota?

Muuuu...

Només fa dues setmanes que no publico al blog però em sembla que fa molt més temps. Entremig ha arribat l'any nou, he passat quatre dies al mercat d'artesania Calaix de Sastre a Reus, han vingut els reis mags i ha calgut tornar a la rutina de la feina i a esgarrapar estonetes per poder fer ganxet. I tot i que tinc mil i un projectes –alguns en ment, d'altres a mitges i també algun altre d'enllestit–, enceto l'any amb aquesta graciosa vaca d'AuroraGurumi, una dissenyadora canadenca bastant coneguda fa uns anys però actualment inactiva.

Quan em van encarregar una vaca, ho vaig tenir clar. Feia temps que tenia aquest disseny a la meva llista d'amigurumis pendents. El resultat no m'ha decebut, tot i que hi ha algun detall que no m'agrada. En concret, el cos no és regular sinó que fa una mica de panxa al davant i una mica de gep al darrere. La idea de la panxa està bé, tot i que per donar-hi forma cal fer moltes disminucions seguides, amb la qual cosa l'acabat no és tan perfecte com voldria algú obsessionat que no es vegi el cotó sintètic entre els punts. Però això del gep no m'acaba de convèncer... Per acabar-ho d'adobar, la meva vaca geperuda semblava tenir cromosomes de girafa, amb un coll massa llarg i unes potes també llarguíssimes. Així que vaig improvisar algunes modificacions.

El que a tothom li agrada d'aquest patró és que no cal cosir ni les banyes ni les potes, que és allò que més peresa fa a l'hora de muntar un amigurumi. A més, la tècnica permet que la vaca es mantingui asseguda. Però jo hi he trobat a faltar alguna indicació, motiu pel qual t'aconsello fer les peülles un cop ja tinguis les potes col·locades, i també alguna foto del procés.

L'últim pas, essencial, és cosir algunes taques amb feltre negre. Tot i que el patró tampoc no dona cap indicació ni cap idea, ja veus que he copiat la taca a l'ull. Ah! I jo encara hi he afegit un últim detall: un cascavell gros de color de bronze, a tall d'esquellot.

I tu, amb quin projecte has començat l'any?