20 de setembre de 2021

Un dels Big Five en versió amigurumi

El rinoceront, al costat del lleó, el lleopard, l'elefant i el búfal, és un dels Big Five. Aquest terme feia referència als cinc animals més cotitzats en un safari de caça en l'època colonial i ben entrat el segle XX. Però, en l'actualitat, els operadors turísics també utilitzen el terme Big Five en els safaris fotogràfics ja que continuen sent alguns dels animals africans més coneguts i populars.

Tot això per explicar-te que jo fa temps que seguia el rastre d'un rinoceront amigurumi, però que cap m'agradava prou fins que vaig descobrir aquest disseny de Khuc Cay.

El patró és d'aquells que jo anomeno clàssics, amb una relació dificultat-encant excel·lent. El més original, i no per això difícil, és la tècnica per fer la banya. 

I en la banya és precisament on he fet l'única modificació respecte del patró. I és que en el model original la banya és una mica massa discreta per al meu gust. Així que l'he fet una mica més llarga, senzillament afegint-hi una filera de més. 

En la resta, he seguit el patró fil per randa: fins i tot he cosit les obertures del cap i el cos sense acabar de tancar el cap. És una tècnica que no m'agrada gaire perquè em resulta difícil trobar la posició exacta del cap però he de reconèixer que és més ràpid i permet estalviar fil.

Pel que fa als complements, he desestimat els botons perquè volia que el rinoceront fos apte per a nadons però sí que he mantingut la butxaca frontal, que em sembla molt divertida i que dona joc amb els colors. En el meu cas, el groc i el blau petroli.

Si segueixo amb els Big Five, em queda feina a fer. Els elefants i lleons són clàssics dels safaris però també dels amigurumis. En canvi, no sé si trobaré lleopards i búfals en versió amigurumi.

I tu, quants Big Five has fet en versió amigurumi?

13 de setembre de 2021

Bons amics

Tenia ganes de provar algun patró d'Amour Fou Crochet, que com saps ha creat amigurumis de diversos personatges, des de Leonardo da Vinci fins a Amelia Earhart passant per Charles Chaplin. D'entre totes les possibilitats, vaig triar Mozart. Això sí, ben acompanyat per una bona amiga, aquesta nota musical, un disseny gratuït de Storyland amis.

No tinc res a dir de la nota musical. Tot i que sempre fa peresa teixir en negre, és un disseny divertit i fàcil. A més, l'arquitectura del pal i la banderola està molt ben trobada.

Però Mozart... Ai, Mozart! No n'estic gens convençuda, sobretot perquè crec que el cap ha quedat massa petit en proporció al cos. Vaig pensar que m'havia equivocat però, en revisar-ho, vaig corroborar que segons el patró el cap té un diàmetre màxim de 42 punts. Així que vaig continuar, pensant que amb la perruca posada la percepció visual seria diferent. Però la veritat és que, com més me'l miro, menys m'agrada.

Parlant de la perruca, he de dir que és dificilíssim cosir-hi els rínxols i que el patró, escàs en fotos i indicacions, no hi ajuda gaire. Tampoc em vaig acabar d'aclarir amb el punt picot dels punys de la camisa, que crec que no està ben explicat.

Amb tot això, i tenint en compte que no és la primera vegada que tinc algun problema amb els patrons d'aquesta dissenyadora, és clar que Amour Fou Crochet i jo no som bones amigues, a diferència de la música i Mozart.

6 de setembre de 2021

De girafes i paletes de color

La setmana passada ja et vaig parlar de l'amor a primera vista que vaig sentir en descobrir la cigonya de Fille Handmade, però és que amb aquesta girafa em va passar exactament el mateix. És un disseny de Mis & Spolka, que curiosament també és polonesa, com Fille Handmade.

I l'amor a primera vista no falla: el patró és espectacular i no puc posar-hi ni un sol però. Al contrari, hi ha algun truc genial, com la tècnica per evitar cosir els tirants dels pantalons. Fins i tot el disseny de la brusa, que és un dels atractius d'aquest amigurumi i que d'entrada no semblava fàcil, és de 10. 

El més complicat va ser brodar les pestanyes i els narius. D'una banda, ja saps que brodar no és el meu punt fort i, de l'altra, em va costar copiar l'estil de Mis & Spolka, que és particular. Vaig haver de repetir el brodat un parell o tres de vegades, però això és el que em sol passar a l'hora de brodar i crec que l'expressió de la girafa s'ho val.

L'altre maldecap va ser triar la paleta de color. Perquè... de quin color són les girafes? En el model original aquesta girafa és beix i porta els pantalons grocs però jo em vaig encaparrar, segurament en una regressió a la infantesa, a fer la girafa de color groc. Però llavors el problema va ser decidir el color per als pantalons. Al final, vaig optar per aquest rosa salmó, tot i que l'excés de rosa, a mi que no soc gaire de nines i de princeses, sempre em fa por. I la combinació no deu ser del tot desencertada perquè aquest mateix cap de setmana, en què per fi després d'un any i mig vaig poder anar a un mercat d'artesania amb els meus amigurumis, la girafa va trobar casa. 

Quines són les conclusions de tot això? La primera és que Mis & Spolka és una dissenyadora molt recomanable i la segona és que ja tinc ganes de teixir una altra girafa amb la mateixa paleta de color, a veure si té tant d'èxit com la primera.

30 d’agost de 2021

A punt per a la migració

Va ser amor a primera vista. Segur que tu has sentit el mateix en veure aquesta cigonya de Fille Handmade

De fet, ja fa mesos que vaig comprar el patró bastant car, per cert: més de 8 euros però he esperat a finals d'agost per publicar-la, just l'època en què les cigonyes fan parada a Catalunya en el seu viatge migratori des del nord d'Europa cap a l'Àfrica.

Tornant al patró, he de dir que feia temps que no em divertia tant en la construcció d'un amigurumi. El patró és fabulós i, tot i no tenir cap gran dificultat, és molt original. Per posar-hi un però, potser les ales són massa entretingudes.

Evidentment, una de les claus del patró són els detalls: les potes articulades, les plomes al cap i al pit... Però també són molt divertits els complements de viatge per a la cigonya. Jo m'he limitat a fer la bufanda i la motxilla, per allò que menys és més, però el patró inclou també el casc i les ulleres d'aviador.

En definitiva, jo estic entusiasmada amb la descoberta de Fille Handmade una dissenyadora polonesa amb ben pocs patrons a la venda a Etsy i ja tinc un altre disseny seu a la llista. Però he de reconèixer que també m'entusiasma que s'acabi l'estiu: espero amb candeletes les rutines, la tardor...

I tu, estàs contenta que ja siguem a finals d'agost? 

23 d’agost de 2021

Brodant un elefant dins d'una boa

Fa molt de temps que vaig acabar aquest brodat i fa encara més temps que vaig comprar el kit a Miss Katiuska. Però avui per fi poso al dia la secció Més craft del blog.

El clàssic de Saint-Exupéry és un dels meus llibres fetitxe i, evidentment, no em vaig poder resistir a aquesta versió brodada d'un elefant dins d'una boa, que és la imatge que utilitza el petit príncep per criticar la forma de veure les coses de les persones adultes. "Sempre necessita explicacions la gent gran".

Però tornem al brodat. Em vaig divertir molt amb aquest kit de colors pastel. Els punts són prou fàcils per a una principiant com jo: back stitch per a la boa i l'elefant, punt d'estrella per a les estrelles valgui la redundància i una mica de satin stitch per a l'ull de l'elefant. 

Només vaig tenir un petit problema i és que vaig començar a brodar amb el fil complet, sense separar-lo en brins, i els petits detalls com l'ullal no quedaven gens bé. Així que vaig haver de recular i agafar només tres brins dels sis que té el fil mouliné.

Si tu també ets de les que sempre somrius amb l'elefant dins de la boa, tinc una mala notícia: Miss Katiuska ja no ven kits per brodar, tot i que sí que té a la venda alguns patrons en PDF a Etsy i també protagonitza un curs de brodat a Colmena Craft.

Però jo seguiré experimentant amb el brodat. Ja tinc a punt un nou kit per brodar una de les meves flors preferides. Et quedes per veure-la?

16 d’agost de 2021

Un sonall tropical

Entre el meu estoc per anar a fires i mercats d'aquí a menys de tres setmanes, si no l'anul·len per l'índex de contagi, tinc una de les meves cites preferides de l'any sempre m'agrada tenir amigurumis aptes per a nadons. I entre aquests, els sonalls són un encert segur. Per això quan Iradumi va posar a la venda aquest sonall lloro no m'ho vaig pensar gens.

És un sonall molt divertit en què tot està molt pensat. Per exemple, la idea de l'anella de la fusta i les ales és genial. També m'han encantat les diferents textures, sobretot la banda central en punt d'arròs. Tot això combinat amb unes coloraines tropicals, entre les quals he canviat el negre del bec per un gris marengo, dona com a resultat un alegre sonall, lluny dels clàssics ossets i dels colors pastel.

Així doncs, aquesta vegada no hi ha cap però? Sí, hi ha un però, tot i que no té res a veure amb el patró sinó amb el material. El problema és que, en el model original, l'Stefy Plum, l'alter ego d'Iradumi, utilitza un ganxet de 2 mm. Jo, fidel al Cotton Nature 3.5 d'Hilaturas LM i al meu ganxet de 2,5 mm, vaig pensar que no hi hauria gaire diferència, però la veritat és que el resultat més que un sonall apte per a les mans d'un nadó semblava una arma llancívola. Així que vaig haver de fer alguns canvis. Per sort, ja tenia a punt l'anella de fusta de 56 mm que recomana el patró i que em va servir de guia per ajustar les dimensions del sonall.

Malgrat això, el patró per cert amb una maquetació preciosa mereix un 10 sens dubte. 

I tu, coneixies els sonalls d'Iradumi?

9 d’agost de 2021

La tècnica craquelé i la solitud

Fa molt de temps que no publico una entrada sobre altres projectes craft, més enllà del ganxet. Però això no vol dir que no continuï fent experiments com aquest, amb chalk paint i la tècnica craquelé.

L'objectiu era pintar dos pots de fusta de forma hexagonal de la casa Artemio que pots comprar en molts webs de manualitats. Sí, dos. Llavors per què només n'hi ha un a la foto? Doncs perquè, tal com descobriràs si continues llegint, la tècnica craquelé no és un dels meus punts forts. 

Però anem a pams. Aquesta tècnica consisteix a aplicar un vernís especial per crear esquerdes a la pintura i donar-hi un aspecte envellit. Només necessites dos colors de chalk paint que contrastin i el vernís craquelé. Pel que fa als colors jo vaig triar els tons Ibiza salt i Pacific island de La Pajarita.

El procediment, en principi, és senzill. Primer cal pintar l'objecte amb un dels dos colors, i, un cop assecada aquesta capa, aplicar-hi el vernís craquelé, en el meu cas també de La Pajarita. L'últim pas és fer l'última capa de pintura amb el color restant, que és la capa que s'esquerdarà en contacte amb el vernís ja assecat. 

El problema és que aquesta última capa ha de ser molt ràpida perquè l'efecte craquelé és immediat. És a dir, si un cop passada la brotxa per una zona s'hi torna a passar, no només desapareix l'efecte craquelé sinó que l'acabat és desastrós. Precisament per això fer aquesta última capa em va semblar dificilíssim.

La meva primera idea era fer un pot amb la base en Ibiza salt i l'acabat en Pacific island i l'altre a la inversa, però com pots deduir només el primer dels pots va sobreviure a l'experiment. Vaig tornar-ho a intentar diverses vegades amb el segon pot, que era el més petit i el que havia de tenir l'acabat en Ibiza salt, però al final vaig desistir i m'he quedat amb un pot solitari. 

No crec que repeteixi amb aquesta tècnica, que m'ha donat molts maldecaps i pocs resultats, però per si vols saber-ne més aquí tens el tutorial de Paspartú que he seguit.

I a tu, t'agrada experimentar amb noves tècniques?

2 d’agost de 2021

Qui fos cranc...

Avui m'he incorporat a la feina després de les vacances, que com et pots imaginar m'han passat volant. La tornada ha sigut dura no t'ho negaré perquè significa abandonar molts dels hàbits slow life de les últimes setmanes: llegir a la fresca del matí, passejar per la platja, fer la migdiada, pintar amb aquarel·la, perdre'm pel bosc... Continuaré trobant estones per fer les coses que m'agraden, és clar, però ja saps que no és el mateix quan cal dedicar 8 hores diàries a la jornada laboral.

Qui no té la síndrome postvacances és aquest cranc, que és un dels amigurumis del zodíac que Khuc Cay va publicar al número 104 de la revista Simply Crochet. Això sí, jo no he fet cap cas del zodíac i el publico ara, en ple agost. He de confessar també que la resta d'amigurumis del zodíac, a banda d'Àries o Taure, no em desesperen.

Tornant al cranc amigrurumi, el patró és perfecte. Per exemple, m'ha entusiasmat la tècnica per fer els ulls. A més, no té cap gran dificultat a banda d'haver de cosir moltes peces: dotze en total comptant els ulls, les pinces i les potes.

Sí, ja sé què em diràs: és que jo el jacquard... Però, com t'he dit mil i una vegades, per fer jacquard o tapestry el truc és molt senzill: cal treballar en front loops, és a dir, agafant només la baga del davant. 

En definitiva, jo he seguit el patró al peu de la lletra. I això és estrany en mi, tot i que no pot ser d'altra manera quan es tracta dels patrons de Khuc Cay, que són molt i molt recomanables. L'únic canvi que he fet és brodar aquestes ratlles a la panxa en lloc de les puntades en diferents colors del model original. 

I parlant de brodar, en aquest mateix moment, mentre escrivia, m'he adonat que no em vaig recordar de brodar la boca!!! Però tarde piaste..., que deia Sancho Panza. Com comprendràs, en aquestes hores i a punt de publicar aquesta entrada, no tinc temps de tornar a la platja, emportar-me novament algunes palades d'arena, muntar aquest set una altra vegada per després desmuntar-lo i passar l'aspiradora fins a fer desaparèixer l'últim granet de sorra.

I tu, encara fas vacances?

26 de juliol de 2021

De guepards i desesperació

Potser no és gaire habitual veure guepards en versió amigurumi, però jo em vaig encapritxar d'aquest disseny de Theresa's Crochet Shop

Això sí, vaig defugir els marrons que dominen en la paleta d'aquesta dissenyadora de Virgínia, als Estats Units, i vaig optar per aquest color groc que m'encanta i em desespera a parts iguals. M'encanta perquè no he sabut trobar aquest to daurat en cap altre fil de cotó i em desespera perquè el cotó de Casa Sol, que s'obre a la primera de canvi i que és bastant aspre, és un dels pitjors amb què he treballat malgrat que diverses influencers del ganxet en fan publicitat contínuament.

Sobre el patró no tinc res a dir. Els dissenys de Theresa's Crochet Shop són sempre una garantia i, a més, no té cap especial dificultat, fora del brodat de les línies negres que van del lacrimal fins al musell i que són un dels trets distintius dels guepards davant d'altres felins amb clapes com el lleopard. També cal tenir una mica de paciència per fer les clapes negres. Jo potser he pecat per fer-les massa esparses però això de brodar no és el meu fort i volia anar sobre segur.

Ja saps que els animals són la meva debilitat, especialment els animals salvatges. De fet, per als pròxims mesos tinc a la llista diversos amigurumis inspirats en alguns altres animals africans, com el guepard.  Imagines quins deuen ser?

19 de juliol de 2021

Un cactus amigurumi

Fa uns anys vaig publicar la sèrie #cactuslover, dedicada als cactus. En aquelles publicacions et vaig ensenyar cinc creacions inspirades en els cactus amb cinc tècniques diferents: chalk paint, ganxet XL, brodat, amigurumi i paper. Va quedar prou demostrat, doncs, que m'encanten els cactus i, tot i que tenia un parell d'idees més, aquesta nina de la dissenyadora australiana Ochepots els ha passat al davant.

En concret és una figuera de moro o figuera d'Índia chumbera en castellà. Però a la seva botiga d'Etsy trobaràs dos models més de cactus i fins i tot el pack per comprar-los tots tres a millor preu.

No hi ha dubte que Ochepots té un estil propi. L'arquitectura, especialment del cap, és molt original. Però precisament perquè el procediment és poc habitual crec que falten fotos del pas a pas. Pel que fa a les indicacions potser estan un pèl desordenades: després de les instruccions per fer els braços s'adverteix que primer cal posar el vestit a la nina però les indicacions per fer el vestit són al final...

L'altra crítica que he de fer a aquest patró és que no he aconseguit entendre com es fan les mans. Després d'uns quants intents, he desistit i he improvisat per aconseguir una forma similar a l'original. Quant a proporcions, tant el serrell com el vestit m'han quedat curts i he hagut d'afegir-hi alguna filera. Però, per acabar amb un apunt positiu, l'arquitectura de la flor és genial.

Un dels principals senyals d'identitat dels dissenys d'Ochepots són els ulls brodats. No t'espantis. Jo no hi tinc grans habilitats i me n'he sortit. Això sí, he hagut de simplificar i conformar-me només amb tres pestanyes. De fet, la gran dificultat no és brodar en si sinó brodar dos elements i que el segon quedi simètric al primer. Dins de la meva inexpertesa, jo recomano les matemàtiques: compta quants punts hi ha d'un extrem de l'ull a l'altre, quants entre pestanya i pestanya...

I parlant de brodats, he optat per no brodar el somriure. Per què deu ser que ja ens hem acostumat als amigurumis sense boca?

Tornant als dissenys d'Ochepots, em fascina la seva col·lecció de nines del món, en què hi ha des d'una holandesa o una esquimal fins a una índia o una russa passant per una japonesa i una massai. Les faria totes, però després què en faig? I així estic, indecisa...