24 de juny de 2019

Un trio d'ossos

No sé què m'ha agafat amb els ossos últimament. El primer va ser en Bjorn, un os de 38 cm d'alçada. I avui, per compensar en això de les mides, et porto aquest trio de poc més de 8 cm.


La veritat és que no em vaig poder resistir a aquests dissenys de MarvelsCo. Són molt semblants al patró d'en Paddington, del qual ja et vaig explicar les aventures, però una mica més petits i amb algunes diferències. Jo, a més, encara hi he fet alguns petits canvis al musell, a les orelles i als braços.


Sigui com sigui, aquest trio d'os bru, os polar i os panda és absolutament adorable. Jo no sabria per quin decidir-me...

Pel que fa a les fotos, volia fer-les a l'exterior i se'm va acudir la pila de llenya que hi ha al tros. El tros és com en diem al Camp de Tarragona de la terra que es conrea. I ves per on el mateix dia que feia les fotos els meus pares la mare, pagesa de tota la vida i el pare, criat en una colònia tèxtil del Llobregat, pagès d'adopció em van comentar que amb més de 80 anys cadascun estan pensant de deixar de treballar-hi. La història de la propietat és una mica llarga i aquest no és el lloc per explicar-la però la qüestió és que aquest serà segurament el meu últim estiu al tros. Els pares, de moment, es fan els forts però crec que a finals d'estiu a tots ens caurà alguna llàgrima.

I jo em pregunto: com puc començar parlant d'ossos amigurumi i acabar parlant dels meus pares octogenaris i la història de la família?

17 de juny de 2019

Homer Simpson, en versió amigurumi

La sèrie The Simpsons, que és una sàtira a la societat nord-americana i de passada a qualsevol societat del Primer Món, és tot un èxit televisiu i així ho confirmen els seus 30 anys de vida. Qui no coneix aquests personatges de color groc? Tot i ser bastant disfuncional, jo crec que hi ha molt d'amor en aquesta família i que de fet retrata molt bé allò que la família sempre hi és.

En Homer no és ni de bon tros el meu personatge preferit. Jo més aviat m'identifico amb la Lisa, la intel·lectual, la crítica, la menys popular... Però per fer-ne una versió amigurumi he triat en Homer, el cap de família, i el patró gratuït de Canal crochet.


Canal crochet és una autèntica fàbrica de patrons gratuïts. De fet, en aquest blog també hi trobaràs el patró per fer la resta de personatges de la família: la Marge, el Bart, la Lisa i la Maggie. D'entrada, la meva idea era fer la família completa, però m'he desinflat una mica. D'una banda, he fet bastants canvis en la versió original d'en Homer perquè algunes proporcions no m'acabaven d'agradar. D'altra banda, no sé si em convenç la tècnica per fer la mandíbula de la resta de personatges. Però ho hauré de provar abans de descartar-los definitivament. El que sí que m'ha agradat és la mida poc més de 12 cm i la idea del nus francès per substituir els ulls de seguretat.

I el teu personatge preferit de la família Simpson quin és?

10 de juny de 2019

Un cocodril inofensiu

Els patrons de One & Two Company sempre són una garantia. Vaig descobrir els dissenys de la Carolina Guzmán quan buscava un patró per fer una zebra, vaig repetir per fer tres sonalls en forma d'eriçó per a tres bessones i ara l'he tornat a triar per fer aquest cocodril, tan tendre i inofensiu.


I com et deia no m'ha decebut. És un disseny clàssic en punt baix amb només alguna innovació, com el puff stitch per fer les urpes o les combinacions de punt baix, mig punt alt i punt alt per fer les escates de l'esquena. Jo només hi he fet una petita modificació. I és que, com que les potes em van semblar molt llargues, les vaig escurçar i les he cosit de manera que el meu cocodril està assegut.


El patró del cocodril està a la venda a Etsy, juntament amb vora 500 dissenys més de One & Two Company, però en el meu cas està extret del llibre Zoomigurumi 5, publicat per Amigurumi patterns. Del mateix llibre ja n'han sortit el camell de Woolytoons, el paó de Pica Pau, el flamenc d'Irene Strange i la morsa d'Airali Design. Amb això i l'intent frustrat de l'alpaca de Moji Moji Design, ja he enllestit amb aquest llibre, un dels meus preferits de la col·lecció Zoomigurumi, una col·lecció que fa un temps m'entusiasmava però els últims números de la qual m'han deixat bastant freda. De fet, no m'he comprat cap dels tres últims. Deu ser que els editors són menys selectius? O és que el meu nivell d'exigència és més alt? I tu, ets fan de la col·lecció Zoomigurumi?

3 de juny de 2019

Anne with an e, en versió amigurumi

Ja estic impacient per l'estrena aquest estiu de la tercera temporada de la sèrie Anne with an e, la versió que ha fet Netflix de la novel·la Anne of Green Gables, de l'escriptora canadenca Lucy Maud Montgomery, un clàssic de la literatura infantil que jo, tot i ser des de petita una àvida lectora, no he llegit mai. Però deixa'm tornar a la sèrie de Netflix, que em va enamorar, i a la seva protagonista, l'Anne Shirley, que avui et presento en versió amigurumi.


La sèrie és una defensa del dret a ser diferent i una crítica als prejudicis. Però, a més, toca molts altres temes com els drets de les dones, el racisme o l'homosexualitat. I la protagonista de tot això és l'Anne, una preadolescent amb una imaginació desbordant i un gran amor per la natura i la bellesa de les coses petites. Jo l'he representat amb una corona de flors de les que es fa per anar a l'escola, on la titllen d'extravagant, i amb la guineu que sovint es troba al bosc, una guineu solitària amb el pelatge fosc, en el que per mi torna ser una metàfora del fet de ser diferent.

Però aquest blog va de ganxet i no de sèries. Així que, tot i que podria comentar moltes altres coses sobre Anne with an e, deixaré que les descobreixis tu mateixa i et parlaré del patró, en el qual he tornat a versionar la castanyera, la Frida Kahlo o la princesa Leia per convertir-les en l'Anne. A més de les diferències obligatòries, com les trenes o el vestit, hi ha algun altre element que m'ha portat més d'un maldecap, com les botes o la corona de flors. El toc final són les pigues que he fet amb un retolador tèxtil Alpino.

Capítol a banda mereix la guineu, de només 9 cm d'alçada però composta per 12 peces, sense comptar ni els ulls ni els elements brodats. Aquí el gran dubte ha sigut la tria de colors. Tres prototips després, aquesta és la versió final d'un dels meus animals preferits.


Si a tu també t'han enamorat l'Anne i la guineu, aquí tens el patró a punt per descarregar-te'l.


I per cert, ara que ja tinc la guineu, endevines quin serà el meu pròxim personatge?

2 de juny de 2019

Cinc anys descabdellant

Com passen els anys, que ja en fa cinc que vaig estrenar aquest blog dedicat als amigurumis i al ganxet, la meva gran passió des d'aleshores. Però enguany per celebrar-ho no t'explicaré ni grandeses ni projectes, perquè no, perquè no tot són flors i violes. I ho faré en la intimitat: només per a les seguidores fidels que em visiten sense necessitat del mailing que envio a les subscriptores, només per a les que van més enllà de la foto, només per a les que llegeixen fins al final.

Després de cinc anys i malgrat tenir una llista de 600 susbcriptores i escaig, la mitjana de visites en una entrada del blog és de 175, a excepció d'aquelles que contenen un patró gratuït. En aquest cas, les visites van de les 4.000 a les 30.000. Això sí, soc conscient que jugo amb un desavantatge important: el meu blog és en català.

Un parell d'anys després de crear el blog, el meu segon pas en el món dels amigurumis va ser obrir una botiga a Etsy amb alguns patrons premium. Això va ser l'estiu de l'any 2016. Tres any després he aconseguit poc més de 120 vendes.


El gran últim repte van ser les xarxes socials, concretament Instagram. Tot i començar amb bon peu, ara estic bastant estancada amb uns 1.400 seguidors, alguns dels quals són el que s'anomena seguidors fantasma: una foto com la d'en Chewbacca pot tenir més de 700 visualitzacions i 175 likes, la qual cosa fa que em pregunti què és el que no ha agradat a les altres 525 persones.

I encara rai que no he tingut cap problema de pirateria ni de plagi, fora d'alguna espavilada que no ha esmentat l'autoria d'un patró.

Però tot això no és ni una queixa, ni un advertiment, ni una lamentació, ni un consell. Tot això és per dir que el que ens ha de moure a fer el que fem ha de ser únicament divertir-nos. I jo em diverteixo, i molt. I tant em fan les xifres de visites i de seguidors. L'únic que em sembla important, a banda de divertir-me, és donar les gràcies a totes les persones que em donen suport: per començar, als de casa, però també a les habitants de la blogosfera que heu llegit aquestes línies, perquè també sou com de casa. Gràcies!

27 de maig de 2019

El torn d'en Chewbacca

Sí, ja hi torno amb Star Wars. Després del robot BB-8, dels porgs i de la princesa Leia, ara és el torn d'en Chewbacca, un dels personatges més estimats de la trilogia clàssica que ha reaparegut en les últimes entregues de la saga. 


La primera persona que em va comprar l'amigurumi de la princesa Leia per cert, veïna de parada en un mercat d'artesania em va insistir que havia de fer en Chewbacca. Jo ja havia buscat per Internet algun patró però no m'havia acabat de decidir fins que vaig ensopegar amb aquesta versió d'Onpoki, que proposa aquest Chewbacca infantilitzat i dolcet.

Onpoki és la marca de la Paula Fuentes, una argentina afincada a Noca Zelanda. Només cal fer un cop d'ull a la seva botiga d'Etsy per descobrir, encara que soni dur, que és un cas típic de dissenyadora d'un sol disseny: no hi ha cap altre patró seu que em cridi l'atenció. Ara bé, aquest patró en concret és fantàstic. I no ho dic per dir sinó que tinc dos motius de pes: un és el truc perquè l'amigurumi és mantingui dret i l'altre, l'arquitectura del cap. T'asseguro que són dues obres d'enginyeria que m'han deixat bocabadada. I la bossa bandolera tampoc es queda enrere. En definitiva, un patró de 10!

I, tot i que ja sé que la majoria de les que em seguiu no sou gaire fans d'aquesta saga galàctica, no descarto tornar amb un nou personatge de disseny propi. Fa temps que em ronda pel cap el patró de la Rey, protagonista de les últimes pel·lícules de Star Wars, que té tots els números per convertir-se en l'última jedi, en l'hereva de Leia i en un nou exemple d'apoderament de les dones. Però s'haurà de posar a la cua de totes les idees que tinc pendents de materialitzar-se. Així que mentrestant ens haurem de conformar amb en Chewbacca. Que la força t'acompanyi!

13 de maig de 2019

De tucans i orquídies

En general, no soc una persona afortunada en sortejos i rifes. Rarament em toca res. Evidentment, amb la multitud de sortejos que es fan a Instagram per donar-se a conèixer i aconseguir seguidores em passa el mateix. També he de reconèixer que hi participo de forma selectiva, és a dir, si hi participo és perquè realment aquell patró és o podria ser a la meva llista d'amigurumis pendents. Per sort, tota regla té una excepció i aquesta vegada em va tocar el patró que sortejava a Instagram la dissenyadora portuguesa Lemon Yarn Creations. Vaig estar molt contenta perquè ja tenia els ulls posats en aquest tucà tan exòtic i acolorit. I després de guanyar, el mínim que podia fer era que el tucà escalés fins al primer lloc de la meva llista d'amigurumis pendents, passant pel davant de personatges del cinema de ciència-ficció, de la literatura infantil i de la televisó nord-americana que arribaran aviat al blog.


El patró de Lemon Yarn Creations és genial. Dona molt de joc amb els colors i no arriba als 11 cm d'alçada. A més, és prou senzill, fora de les potes, que he simplificat en una sola peça. El que m'ha donat més maldecaps ha sigut l'orquídia: està composta de set peces que no tenen cap dificultat però la composició i l'ensamblatge ja m'han costat una mica més. Malgrat tot, el resultat general m'encanta i recomano al 100% els patrons de Lemon Yarn Creations. De fet, jo ja tinc a la llista el seu peresós amb una corona d'hibiscus al cap.

I tu, ets de participar en sortejos?

29 d’abril de 2019

Mr. George s'ha fet esperar

Mr. George s'ha fet esperar. Ja fa mesos que vaig descobrir aquest disseny de Diana Patskun que pots comprar a Sweet Patterns Lab, la botiga d'Etsy que comparteix amb una altra dissenyadora. Però alguns contratemps, especialment amb la costura, han retardat l'arribada al blog d'aquesta alpaca que em va enamorar.


Feia temps que em rondava pel cap fer una alpaca en versió amigurumi. De fet, ja vaig descartar a mig fer un patró publicat a Zoomigurumi 5. L'alpaca d'Animal friends of Pica Pau també estava descartada: em sembla molt gran i molt difícil. Però aquest patró de Diana Patskun, que per cert inclou les instruccions per fer la versió femella, Ms. Gloria, em va semblar perfecte.

Un cop comprat el patró, vaig començar a buscar el fil adequat. Havia de ser un fil tipus peluix i el volia de color beix, com l'original. Hi ha diferents marques que comercialitzen aquest tipus de fil però alguns són molt elàstics, de manera que l'amigurumi es va inflant a mesura que s'hi va posant cotó sintètic en lloc de mantenir la forma com qualsevol peça teixida amb fil de cotó. Amb aquests condicionants vaig optar pel fil Katia Chantilly, que ja em va donar molt bon resultat per fer el meu eriçó, però aquest cop en el color 65.

També era conscient de la dificultat que suposaria, amb les meves precàries habilitats de costura, això de cosir els pantalons de Mr. George, sense comptar els tirants i el llacet. Però vaig pensar que ja la ballaria quan fos l'hora. I tant sí la vaig ballar! Tot i que el patró ho posa prou fàcil, ja que fins i tot inclou les instruccions exactes per fer els pantalons, he de confessar que aquests són el tercer modelet de la meva alpaca. De cosir els costats encara me'n sortia però a l'hora de cosir l'entrecuix... Quin desastre! Així que vaig haver de recórrer a la mare i a la seva Singer dels anys 60. I en un tres i no res els pantalons van estar acabats! I a més vaig descobrir el truc: cal planxar les costures! Aaaahhhh...! És clar! 

Ep! Però no tot ho va fer la mare, eh? Jo vaig cosir les vores, vaig posar la goma de la cintura i fins i tot vaig fer el llacet. Vaig descartar els tirants: jo no m'hi veia amb cor i la mare, amb 84 anys, cataractes i artrosi, tampoc. 

El resultat de tot plegat és, per una banda, tota una troballa en el món del disseny d'amigurumis i, per l'altra, una alpaca molt elegant.

Per cert, ara amb la mare ens hem engrescat i hem quedat que m'ha d'ensenyar a cosir amb la seva Singer. Quan n'aprengui, potser Mr. George tindrà tota una col·lecció de pantalons...

15 d’abril de 2019

El gripau encantat

Suposo que en aquestes alçades ja saps que no existeixen els prínceps blaus. Però els gripaus encantats sí que existeixen. Són aquells que, malgrat ser verds i llefiscosos, són un encant. I potser a primer cop d'ull no encaixen en l'entorn però a poc a poc es converteixen en el company inseparable. Aquest és un petit homenatge al meu gripau encantat, és a dir, al Sr. Descabdello, i l'excusa per presentar-te aquest disseny de Smartapple Creations.


És un patró força senzill a priori, tot i que les potes tenen la seva dificultat. A més, és gratuït, cosa que s'agraeix si com jo cada vegada compres més patrons perquè cada vegada en trobes menys de gratuïts que t'enamorin. Això sí, la corona és idea meva: una improvisació d'última hora.

I el millor lloc per a un gripau encantat és un estany ple de nenúfars. Aquest en concret l'he fet expressament per a la foto a partir d'un tutorial de Lia Griffith, tot i que he simplificat els materials i només he utilitzat cartolina. De tota manera la foto no li fa justícia: el meu nenúfar és molt més bonic en un pla zenital.


I tu, ets més de prínceps o de gripaus?

1 d’abril de 2019

Una conilleta a-do-ra-ble

D'acord. Ho retiro. Sempre dic que no soc d'ossets i conillets però enguany ja te n'he ensenyat un de cada i encara tinc més ossos en cartera. I és que segur que coincideixes amb mi: aquesta conilleta és a-do-ra-ble! És un disseny de Lulu loves the moon, una dissenyadora austríaca no gaire coneguda que ha triomfat amb aquest patró.


I si la foto enamora, el patró també. No hi puc posar cap pega. És un patró senzill i amb un resultat impecable. A més, inclou tres possibilitats per fer ulls. Jo vaig triar l'opció fàcil, que són els ulls de seguretat, la més recomanable quan una no té grans habilitats per brodar.

Generalment, soc partidària del menys és més però en aquesta ocasió no m'hi vaig poder resistir i la Peaches aquest és el nom de la conilleta porta tots els seus complements: el jersei amb volant i la gorreta pixie. Això sí, vaig haver d'ajustar el volant i sobretot la gorra. El cert és que amb les peces de roba sempre he de fer ajustaments i encara no entenc per què. No crec que sigui ni pel fil ni pel cotó sintètic. Potser és per la tensió a l'hora de teixir? Tu què en penses?

Pel que fa als colors, tenia en ment el rosa però, perquè no fos un rosa clàssic, vaig triar aquesta mena de rosa vi. El resultat m'encanta, tot i que queda una mica apagat.


Per alegrar la foto, res millor que aquesta flor artificial que em van deixar a la meva floristeria habitual quan els vaig confessar que el preu em semblava molt alt tenint en compte que l'únic objectiu era la sessió de fotos. I és que vaig enllestir la Peaches en ple hivern per tant, no era temps de peònies– però la foto va quedar tan primaveral que l'he reservat per donar la benvinguda a la primavera.

I tu, com portes la primavera?