17 de gener de 2022

Un viatge al voltant del món

Fa mesos que em vaig encapritxar de la col·lecció de nines del món de la dissenyadora Ochepots: 28 nines de diversos confins del planeta, des de Mèxic, el Panamà i l'Argentina fins a l'Índia, Hawai i Ghana passant per Rússia, Escòcia i Holanda. 

És clar que no les podia fer pas totes. Així que vaig pensar que en faria una de cada continent: ja havia triat la japonesa, l'índia americana, la massai i l'aborigen australiana però no em decidia per una nina que representés Europa. Al final, vaig canviar de plans i només en vaig fer tres: la Miku, la nina japonesa; la Tamaya, l'índia americana, i l'Uki, la nina inuit.

Com a atrezzo per a la foto, no se'm va acudir res millor que el planeta de Kaper Crochet que ja vaig fer fa alguns anys. I sort que al final només havia fet tres nines perquè la feina va ser meva a encabir-ho tot a la foto.

Poca cosa puc tornar a dir del disseny de Kaper Crochet. És absolutament meravellós, malgrat el grau de dificultat. La llàstima és que quan faig algun amigurumi gran i complex amb tapestry se'm deforma una mica, de manera que Galileu deu estar remugant davant d'aquesta Terra que no acaba de ser rodona.

Pel que fa a les nines, és cert que tenen un disseny particular. Aquest és, de fet, el senyal d'identitat d'Ochepots. Però, si t'agrada allunyar-te dels models més clàssics, t'asseguro que t'encantarà. 

Un dels encerts del disseny és aquesta forma de bitlla. L'arquitectura no és tan simple com sembla. De fet, amaga un secret que no et desvelaré, és clar, i que dona certa estabilitat a la nina. Ah! I si no t'agrada cosir, aquest disseny és ideal per a tu.

En el cas de la Miku vaig triar un color de pell molt clar i el rosa fúcsia. Per a l'obi, vaig utilitzar el mateix fil de perlé amb què havia brodat els detalls del quimono. 

L'únic problema que vaig tenir va ser el cabell. Són peces que cal cosir a l'esfera de la cara però a mi em quedaven massa ajustades. Així que, per força, hi vaig haver de fer alguns canvis. 

Amb el cabell de la Tamaya vaig tenir el mateix problema. Res que no es pugui solucionar amb algun augment de més. Pel que fa a les trenes, són bastant entretingudes, no aptes per a qui gaudeix només de fer un punt baix rere un altre i no de tot el procés de producció d'un amigurumi.

Vaig fer algun altre petit canvi en aquesta nina, com la cinta del cabell. Ah! I així com amb la Miku em vaig atrevir a brodar amb punt de cadeneta, fer punt Herringbone del qual mai havia sentit a parlar em va superar i vaig optar per brodar un zig-zag molt simple per a la decoració del vestit de la Tamaya.

L'Uki va ser l'última de la colla. Potser per això em vaig atrevir a fer-hi algun canvi més. D'una banda, el disseny original proposa brodar el serrell, però no m'agradava la idea que l'estil de les meves tres nines fos tan diferent. Així que vaig adaptar el serrell de la Miku per a la meva nina inuit.

L'altre canvi important són els detalls de l'abric. La sorpresa va ser descobrir que s'havien de fer amb loop stitch sí, justament el punt que vaig aprendre a fer per a la cua de l'os formiguer, amb la diferència essencial que en el cas de la nina calia tallar la baga resultant del loop stitch. Jo ja havia previst aprofitar les restes d'un fil amb efecte peluix que tenia al calaix dels cabdells i així ho vaig fer.

I fins aquí el meu viatge amigurumi al voltant del món. I tu, on aniries de viatge?

3 de gener de 2022

Fauna exòtica en versió amigurumi

Ja he criticat més d'una vegada l'excés d'ossets i conillets que habiten el món amigurumi. No em malinterpretis. A mi també m'agraden i de fet en tinc alguns en la llista de projectes imminents. Però també és veritat que en la fauna del planeta hi ha molts altres animals, com per exemple l'os formiguer. Aquest en concret és un disseny de Little Aqua Girl, que pots comprar a The Little Hook Crochet, la seva botiga a Etsy. 

L'os formiguer és una espècie vulnerable que viu principalment a l'Amèrica del Sud. Es caracteritza per aquest peculiar musell i una llengua molt llarga que li permet alimentar-se de formigues i tèrmits. La cua, tan espessa que a les nits protegeix tot el seu cos contra el fred, també és espectacular. 

Però deixem la classe de zoologia i centrem-nos en el ganxet. Little Aqua Girl per a mi és sempre una garantia i no tinc cap crítica al patró, però he de reconèixer que, un cop acabat, el meu os formiguer no és d'aquells amigurumis que arrenca un ooohhh... 

El principal motiu és precisament la seva característica principal: aquest musell que no sabia pas com com fotografiar. De fet, per la perspectiva crec que sembla més un ratolí que un os formiguer. Potser si el musell fos una mica més estret la semblança amb aquest estrany mamífer estaria més aconseguida. 

L'expressió tampoc contribueix a l'ooohhh. I és que no encertava com brodar les celles i al final vaig optar per descartar-les i brodar unes parpelles.

Pel que fa a la resta del cos, el patró és el que s'espera d'una dissenyadora de renom com Little Aqua Girl: unes formes divertides sense cap gran dificultat. 

El que realment em sembla original d'aquest amigurumi és la cua. Tenia certs recels perquè calia utilitzar loop stitch, un punt que jo desconeixia fins al moment. Però per sort hi ha mil tutorials a YouTube, entre els quals jo he triat aquest de Canal crochet. I després dels primers moments de poca traça, ta-txaaan! Ja sé fer loop stitch i la cua del meu os formiguer llueix així.

La tria dels colors, com gairebé sempre, em va ocupar una bona estona. Els ossos formiguers tenen una distribució estranya entre marró, gris i negre. I, tot i que Little Aqua Girl es decanta pel gris, jo vaig triar el marró. Això sí, combinat amb un jersei d'aquest to groc rovell d'ou que faig servir poc sovint però que m'encanta.

I a tu, quin tipus d'animals t'agrada teixir en versió amigurumi?

27 de desembre de 2021

Bona nit

I tu, què faràs la nit de Cap d'Any? Jo he de reconèixer que cada any que passa em fan més peresa les serpentines, els lluentons i l'excés de cava. Com que a tot això, provocat per l'edat i una mica de misantropia, hi hem de sumar la pandèmia, optarem per una celebració íntima i per anar a dormir a una hora prudent, tot just després de rebre l'any nou. Sospito que aquesta lluna dormilega i la seva ovelleta de peluix, disseny de One & Two Company, tenen la mateixa intenció.

Em vaig encapritxar d'aquest amigurumi tan bon punt el vaig descobrir. I, tot i que els dissenys de la Carolina Guzmán sempre són una garantia, l'entusiasme inicial es va anar refredant durant el procés. 

La meva creu ha sigut el cap. D'una banda, com ja et pots imaginar, és enorme. Per això, tot i que he mantingut els 72 punts de diàmetre, he fet alguna filera menys. Superat el repte d'un cap inacabable, el més difícil van ser els detalls. 

D'entrada, a més de descartar la corona a la qual encara ara no trobo explicació, vaig descartar l'estrella de color groc del disseny original, que he substituït per tres petites estrelles platejades, potser massa discretes al costat del gris. La dificultat va arribar a l'hora de cosir, ja que em va costar molt trobar la combinació ideal d'estrelles i cràters.

Els brodats també han sigut un maldecap. No m'agradava la proposta de One & Two Company, potser massa naïf, i vaig anar provant i provant ulls i nassos fins a trobar el meu estil propi.

Del que no em queixaré és de les ratlles. Sé que a algunes els fan al·lèrgia. No és el meu cas, si són d'almenys dues fileres i sempre que posi en pràctica el meu truc infal·lible: el primer punt després del canvi de color ha de ser un punt invisible.

Pel que fa a l'ovelleta, és bastant divertida i més fàcil del que sembla. Soc conscient que amb els ulls brodats perd expressivitat però volia que aquests dos amics inseparables fossin aptes per a nadons. És pel mateix motiu que no he cosit botons al pijama.

Tant si per Cap d'Any vols veure sortir el sol vestida de festa com si tens intenció de gaudir d'una nit una mica especial però en la intimitat, molt bon any nou!

20 de desembre de 2021

Benvingut, hivern

Benvingut, hivern! Aquesta foca i jo t'estàvem esperant per molts motius: l'hivern és sinònim de Nadal, no se sua i fa el temps ideal per quedar-se a casa i això vol dir fer ganxet durant hores i hores

Tenint en compte això, hauria d'estar contenta com un pèsol, no? Doncs no ho estic gaire, entre altres coses perquè aquesta foca d'Elisa's Crochet m'ha aixafat la guitarra. Fins i tot he estat a punt de no publicar-la.

Per sort ahir a la nit em va agafar un rampell: vaig descosir el musell, que crec que no havia cosit al lloc idoni, i hi vaig tornar. Com pot canviar un amigurumi cosint una peça una mica més amunt o una mica més avall!

Malgrat aquest canvi d'última hora, segueixo descontenta amb la forma del cos, que té algunes imperfeccions: l'amigurumi es va eixamplant progressivament des de la cua fins al cap però de vegades el patró proposa massa augments en una mateixa filera, amb la qual cosa hi ha alguna ondulació en el teixit. Tampoc no em fa el pes la forma final del cap, poc arrodonida.

Però no em queixo més, que per fi és hivern i la foca i jo ens hem reconciliat.

I a tu, t'agrada l'hivern? I, el més important, ets conscient que cosir cada peça en el lloc ideal és clau?

13 de desembre de 2021

Caga, tió

Ja saps que la meva felicitació de Nadal a família i amics no és una felicitació convencional en paper, amb alguna il·lustració inspirada en el Nadal i purpurina. Res a veure. La meva felicitació de Nadal no podia ser d'altra manera és de ganxet. I enguany, ha tocat un personatge de la tradició catalana de Nadal: el Tió.

Per descomptat, a les que ja teniu el Tió a casa des de fa dies, ben abrigadet amb la manta i ben alimentat a base de taronges i mandarines, no cal que us expliqui aquesta tradició i podeu descarregar-vos el patró directament.

A les que no coneixeu aquesta tradició, us en faig cinc cèntims. El Tió de Nadal no és altra cosa que un tronc de fusta, però és màgic. Se’l representa amb potes, tapat amb una manta, una cara alegre i la barretina catalana. 

Uns dies abans de Nadal, les famílies s'endinsen al bosc per buscar el Tió. Un cop a casa, els nens tenen l'encàrrec d’alimentar-lo. El Tió menja a la nit, quan la resta dorm. I és important que mengi força perquè com més mengi, més grans seran els regals que cagarà després.

La nit de Nadal, la família es reuneix al voltant del Tió de Nadal. És llavors que els nens canten la cançó “Caga, Tió” i li donen cops amb un bastó perquè comenci a cagar els regals. Quan s'acaba la cançó, els nens aixequen la manta i troben els regals que el tió ha cagat.

Els catalans som una mica estranys, és veritat. Però el Tió de Nadal és una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern.

I, després d'aquesta classe de folklore català, tornem al ganxet. És evident que el patró no té cap secret: és un cilindre amb dues potes. En tot cas, la clau són els colors i els brodats. I és que els tions amigurumi que vaig trobar per les xarxes feien una mica de por. Jo t'aconsello triar marrons clars i fer uns brodats delicats: aquests ulls tan senzills donen al meu tió un aspecte somrient i el nas, amb la socorreguda tècnica del nus francès, és la cirereta del pastís.

A hores d'ara, el meu petit exèrcit de tions de Nadal està viatjant d'aquí cap allà. No sé si cagaran gaires regals però el meu desig és que portin un somriure i una mica d'il·lusió a les cases de la família i els amics.

I tu, com felicites el Nadal?

6 de desembre de 2021

Temps de Nadal

No sé per què relacionem els ants amb l'hivern i el Nadal. A casa encara no ens hem posat amb la decoració nadalenca, però és cert que el Nadal ja s'intueix arreu. Així que de moment, per escalfar motors la setmana vinent torno amb un patró amigurumi de Nadal, estrenem el desembre amb aquest ant amigurumi de Lilleliis.

Aquesta no serà la primera vegada que diré meravelles d'un patró de Lilleliis. Si em segueixes ja sabràs que em van entusiasmar el mico Mambo i l'elefanta Lucy. I això que, abans de descobrir aquesta col·lecció d'animals amb retalls de roba a les potes, els seus dissenys em semblaven bastant infantils i avorridots.

Fer les potes buscar els retalls de roba, planxar el paper termoadhesiu, cosir els retalls amb punt de festó... és bastant entretingut però són el senyal d'identitat d'aquest disseny. I no s'acaben aquí els elogis, perquè les banyes però sobretot el musell llàstima que a mi m'ha quedat una mica tort són una autèntica obra d'enginyeria.

D'entrada vaig pensar de fer les banyes amb un fil efecte peluix però al final vaig desistir. Ja saps que amb els fils de fantasia en lloc de comptar punts més aviat s'intueixen i em va semblar que era un risc que no calia córrer.

Segur que repetiré amb aquesta col·lecció de Lilleliis. Potser, per variar, em decantaré per un clàssic com l'osset. Però abans toca muntar l'arbre de Nadal. I tu, ja ho has fet?

29 de novembre de 2021

Buscant gat

Sí, busco gat. No pas un gat de veritat. Unes setmanes després de la mort de la Kalia, al setembre, vam adoptar el Brownie i el Brioix. Segur que ja els coneixes si em segueixes a Instagram. No és fàcil omplir el buit que va deixar la Kalia, després de tants anys amb nosaltres 18 dels nostres 22 anys en parella–, però les trapelleries del Brownie i el Brioix, juntament amb la dedicació que cal perquè superin a poc a poc els seus traumes de gats abandonats, ens tenen ocupats.

Però tornem als amigurumis. Busco un gat amigurumi, sí. Un gat bonic, petit i senzill que es pugui convertir en un supervendes a les fires i als mercats d'artesania. Ja deus haver deduït que aquest gat de Little Hand Crochet no compleix els requisits, tot i que en un primer moment em va entusiasmar.

Entre el color negre i el jacquard, de fàcil no en té res. Però tot plegat encara es complica més si la incorporació de les potes del davant al cos, que és un procés molt original però bastant laboriós, es combina amb l'inici del jacquard, per la qual cosa vaig optar per simplificar i començar-lo a la filera 10 en lloc de fer-ho a la filera 7, com proposa el disseny original. Seguint amb el jacquard, el triangle blanc de la cara no m'acaba de fer el pes: trobo que és massa petit i queda massa lluny dels ulls.

Hi ha altres coses que no em convencen, com la forma del cap. Però aquest és un dels meus problemes habituals amb amigurumis de dissenyadores de solvència contrastada com Amour Fou Crochet o Lulu loves the moon.

Evidentment, tampoc em va agradar la idea de teixir amb un ganxet més petit l'interior de les orelles, les potes, el llaç i la cua. De fet, no vaig fer cas d'aquestes indicacions, entre altres coses perquè amb el meu ganxet de 2,5 mm i el fil Cotton Nature 3.5 de la casa Hilaturas LM ja no hi ha més marge de maniobra.

Sigui com sigui, vull aclarir que això no és cap crítica a la dissenyadora. El patró és molt correcte i, de fet, si t'agraden els gats no sabràs quina proposta triar entre totes les que trobaràs a la botiga d'Etsy de Little Hand Crochet. Senzillament, aquest no és el gat que buscava. Així que si tens alguna recomanació que compleixi els meus requisits...

15 de novembre de 2021

El mag d'Oz, en versió amigurumi

Qui no coneix els personatges d'El mag d'Oz? Segurament el teu referent, igual que el meu, és la pel·lícula clàssica protagonitzada per Judy Garland i estrenada l'any 1939, però cal dir que es basa en un llibre de literatura infantil escrit per Lyman Frank Baum que es va publicar just al tombant del segle XX, l'any 1900.

El meu personatge preferit és l'home de llauna, que com segur que ja saps demana al mag un cor per poder estimar. Alguna vegada n'havia vist un patró amigurumi però vaig pensar que era una llàstima fer l'home de llauna tot sol, sense la companyia de l'espantaocells, el lleó i la Dorothy. També m'havia passat pel cap dissenyar els quatre personatges, però no trobava ni el moment ni la inspiració. Fins que vaig descobrir, entusiasmada, els dissenys de la brasilera Ana Maria Craft. I vet aquí la colla d'El mag d'Oz al complet.

Evidentment, va ser l'home de llauna el que em va robar el cor. Crec que el disseny, amb tot de detalls, és genial. Això sí, tot i que el patró proposar teixir l'amigurumi d'una sola peça, des dels peus fins al cap, jo vaig fer el cap a banda, per allò de no deixar a la vista les disminucions, que sempre tenen un acabat més barroer. El resultat és un acabat perfecte, sí, però he de reconèixer que si l'amigurumi fos d'una sola peça, com els altres, el cap seria molt més estable.

L'espantaocells, que viatja amb la Dorothy per demanar un cervell al mag, va ser el següent i em va enamorar tant o més que l'home de llauna. També és un disseny ple de detalls i molt ben resolt, amb una tècnica molt original, per exemple, per fer la cinta del barret. Entre altres coses, va ser molt entretingut posar la palla als punys i als camalls, l'única cosa en la qual no vaig fer cas al disseny original.

El lleó, que emprèn el viatge a Ciutat Maragda per demanar coratge al mag, és l'últim dels acompanyants de la Dorothy. La veritat és que és el disseny més avorrit. Durant el procés, semblava més un os que no pas un lleó. Sort de la cabellera: tot i que tenia els meus dubtes, és la cirereta del pastís.

Vaig deixar per al final el personatge de la Dorothy. Malgrat diversos encerts en el disseny el cabell, els llacets, el vestit... és, al costat del lleó, el que menys m'ha agradat. En realitat, els quatre personatges estan teixits seguint un patró base per exemple, els peus són genials però crec que aquesta cara de pa de quilo potser agreujada per un excés de cotó sintètic no l'afavoreix gens.

En conjunt, però, m'encanta aquesta versió dels personatges d'El mag d'Oz. Per cert, per si no en tens prou, Ana Maria Craft acaba de publicar també els patrons per fer la bruixa bona del nord i la bruixa malvada de l'oest. 

I en aquesta època de pandèmia i confinaments més o menys estrictes, crec que està bé recordar una de les últimes frases d'El mag d'Oz: "Com a casa, enlloc".

1 de novembre de 2021

Temps de tardor, temps de bolets

Impossible resistir-se, en plena tardor, a aquest tendre bolet de Lulu loves the moon, la dissenyadora austríaca d'amigurumis molt coneguts a les xarxes com el conill Pumpkin o la tortuga Ocean.

És un disseny fàcil d'entrada però amb possibilitats. I és que el patró proposa dues versions de bolet. La versió 1 és la més difícil: el peu queda enfonsat a les làmines i cal esculpir el bolet per donar-hi forma. En canvi, la versió 2, que és la que jo he triat, és més senzilla: el peu i les làmines són d'una sola peça i només cal esculpir els ulls. A més, el capell fa aquesta mena de volant, amb un efecte que em sembla molt divertit.

Per rematar el bolet, et caldran algunes habilitats en el brodat per fer el blanc dels ulls, un nassarró ben graciós, les celles, els puntets blancs amb la sempre socorreguda tècnica del punt francès i algunes herbetes al peu.

El que és clar és que aquest bolet amigurumi no pot acabar a la cassola. I no és perquè amb aquest capell vermell i els puntets blancs sembli més una Amanita muscaria o reig bord en català, que no és verinós però sí indigest, que un bolet comestible, sinó perquè amb aquesta carona és impossible pensar a fer-hi una mossegada. 

26 d’octubre de 2021

Sobre oques i bombes de rellotgeria

Els meus motius per afegir un disseny a la meva llista d'amigurumis pendents són una bomba de rellotgeria. Últimament són bàsicament l'amor a primera vista i l'originalitat. I s'ha de reconèixer que això és molt arriscat, tot i que en aquesta ocasió, mal m'està dir-ho, me n'he sortit prou bé.

I és que aquesta oca, disseny de Straw Animals, té una arquitectura absolutament sorprenent. Per començar, poc em podia pensar que és justament allà on es fan les disminucions que cal posar els ulls de seguretat i cosir el bec. Sé que costa d'imaginar sense saber res més del disseny i potser, com jo quan vaig comprar el patró, no ho intueixes a partir de la foto, però t'asseguro que aquesta és la proposta de la dissenyadora. 

La idea em feia pànic perquè això de les disminucions invisibles és una quimera: sempre ho són, de visibles! Vaig estar a punt de desistir abans de començar i tot, però al final, entre alguna filera de més per no haver de fer moltes disminucions seguides i que un cop cosit el bec també es dissimulen les últimes disminucions, encara ho vaig poder trampejar. Això sí, no hi ajuda gaire que hi hagi poques indicacions per col·locar els ulls de seguretat i per cosir el bec.

El cos és bastant més convencional fins que et trobes amb el cap i el coll per una banda i el cos per l'altra. És el moment de cosir-los punt per punt, amb la qual cosa l'acabat no és perfecte i queda una mena de cicatriu perfectament visible a la foto. 

S'ha de dir que el disseny original proposa teixir una bufanda, segur que per dissimular aquesta cicatriu, però jo vaig optar per no fer-la essencialment per dos motius, tot i que la peresa també hi va tenir alguna cosa a veure: el primer és que no sé teixir amb dues agulles, motiu pel qual odio que quan compro un patró de ganxet em proposin fer una peça de mitja, i el segon és que no trobava cap color que combinés bé amb els que ja havia triat per als pantalons, el barret i la bossa. 

Capítol a part mereixen les potes i el bec, amb un disseny senzill però eficient. Això sí, crec que en les potes hi ha un error perquè no em sembla que calgui teixir la segona filera en back loops

I la cirereta del pastís són els pantalons, el barret i la bossa. Tot i que he hagut de fer-hi algun ajustament i que m'ha costat triar els colors, crec que han quedat molt divertits. I, francament, no trobo a faltar la bufanda. 

Deixa'm fer un últim apunt sobre la maquetació del patró, que és absolutament nul·la. De fet, triar la lletra Comic Sans és una blasfèmia que posaria els cabells de punta a qualsevol dissenyador gràfic.

Però, malgrat algunes crítiques puntuals, no es pot negar que el disseny és molt original. Per sort, la bomba de rellotgeria no m'ha explotat...