1 de juliol del 2024

Inseparables

No fa pas gaire et vaig parlar de la meva nova dissenyadora favorita. Avui repeteixo amb un disseny d'Inna Chi. En aquest cas, una granota molt divertida.

Tot i que m'encanta l'estil d'aquesta dissenyadora ucraïnesa per fi una mica d'aire fresc en el món del disseny amigurumi he tingut algun petit problema amb el patró. D'una banda, no he acabat d'entendre algunes instruccions per fer les potes i els braços, amb la qual cosa ha calgut improvisar. D'altra banda, i no és gens estrany amb peces de roba, els pantalons li anaven balders a més no poder. Així que també hi he hagut de fer algunes modificacions.

Per acabar la meva llista de lamentacions, he de reconèixer que les galtes rosades de la granota no m'acaben de fer el pes: no sé si les he cosit massa juntes, no l'he encertat amb el to de rosa o el pesat del Sr. Descabdello m'ha atabalat tant que ja les veig tan horroroses com ell.

Per compensar, va ser una sorpresa descobrir que el patró inclou les instruccions per fer aquesta libèl·lula, la companya inseparable de la granota.

Jo ja tinc pensat el pròxim patró d'Inna Chi que faré realitat. I a tu, t'agrada tant com a mi?

24 de juny del 2024

Estiu

Comença l'estiu i, de retruc, la calor insuportable, però també el consol dels dies de platja. Això és el que esperava amb candeletes aquest aneguet, un disseny de Lulu loves the moon publicat en exclusiva per Tuva Publishing a Hello amigurumi, un recull de patrons de diverses dissenyadores, des de Lulu Compotine fins a AmiguruMei passant per d'altres menys conegudes com Happy Crochet Etc i Skaiste Kivci.

I ha sigut un plaer començar l'estiu amb un amigurumi tan fàcil com adorable. Deixant de banda que els patrons de Lulu loves the moon solen ser una garantia d'èxit, aquest en particular no té cap dificultat ni una. Només cal una mica de traça per cosir el bec en forma de semicercle, però si no et queda perfecte com a mi també té el seu encant. 

Això sí, les ratlles marineres són obligatòries i, malgrat que pots cosir una de les ales en el lloc exacte per dissimular l'escala del canvi de color, jo he preferit com sempre fer les ratlles més gruixudes.

En definitiva, un patró de 10 per estrenar un estiu que promet més amigurumis. El pròxim, la setmana que ve! I el teu estiu, com es presenta?

10 de juny del 2024

Sobre l'entusiasme

Per estrenar el mes de juny, he rescatat aquesta gata, disseny de One & Two Company, de la meva llista de projectes pendents. El resultat és divertit però he de confessar que el meu entusiasme s'ha anat desinflant durant el procés de creació, cosa que de fet ja m'ha passat altres vegades amb aquesta dissenyadora amb més de 300 patrons a la venda.

Per començar, després de la mofeta i del senglar que vaig fer el mes passat, he renunciat al jacquard fins i tot per a mi, teixir tres amigurumis seguits amb aquesta tècnica ratlla la sobredosi i he optat per fer una gata monocolor en color cru. Això, evidentment, ha restat dificultat al disseny però de tota manera he hagut d'invertir-hi força temps. La mida, amb gairebé 35 cm d'alçada, i un cap amb 60 punts baixos de diàmetre sens dubte hi han contribuït.

D'altra banda, no m'ha agradat gens l'arquitectura del cos, que fa absolutament impossible que l'amigurumi es mantingui dret. El disseny d'aquestes potes escanyolides i amb poca gràcia més encara després d'haver eliminat el jacquard original són, al meu parer, l'altre error d'enginyeria del patró.

I amb la roba també he tingut diversos maldecaps. Una cosa és haver d'ajustar els pantalons, però haver d'afegir 10 punts a la cadeneta inicial... A veure, deixa'm mirar el patró una altra vegada. Aaah! Calla, que la roba s'ha de teixir amb un ganxet 0,5 mm més gran! Doncs mira, com que ja he començat, tiro pel dret.

Amb la brusa sí que vaig fer cas de les indicacions de la Carolina Guzmán pel que fa a la mida del ganxet i la veritat és que, a banda d'estalviar fil, el resultat és molt millor. Això sí, no va ser fàcil emprovar-li mil i una vegades una brusa sense cap obertura ni botó. Evidentment, posar-la-hi pel cap estava descartat però fer-ho pels malucs tampoc va estar exempt d'inconvenients.

Seguint amb la roba, vaig estar fent molts tombs als colors: lila, verd, blau... Al final em vaig decidir per aquesta combinació de corall i salmó. Estava jo tota cofoia amb la meva decisió sempre tan indecisa amb això dels colors fins que, ja avançat el procés, vaig recordar que fa poc més d'un any ja vaig teixir una altra gata en què el color corall era protagonista. Que poc original!

Acabo amb la bossa en forma de peix. Em feia peresa posar-m'hi és bastant entretingut fer-hi tants detalls i amagar bé tots els fils però s'ha de reconèixer que és la cirereta del pastís.

No és estrany que l'entusiasme es desinfli durant el procés de creació. De fet, és molt més motivadora l'anticipació que la creació en si. Però no t'hi amoïnis: un cop acabat un amigurumi recupero tot l'entusiasme per planificar el següent. No te'l perdis!

27 de maig del 2024

Sense pena ni glòria

Si t'agraden els amigurumis originals segur que més d'una vegada t'has fixat en els dissenys de Khuc Cay. O havies vist mai un senglar amigurumi? Aquest és un dels dissenys de Le monde merveilleux de Khuc Cay, el llibre que aquesta dissenyadora vietnamita afincada a França va publicar el 2022. 

Malgrat l'èxit dels seus primers llibres, Sweet crochet friends i Les petits animaux de Khuc Cay, em fa l'efecte que aquest ha passat sense pena ni glòria. Almenys jo no he vist cap versió ni del senglar ni del fennec ni de l'estruç ni de la mofeta que habiten les pàgines d'aquest llibre editat per Librairie Eyrolles.

Personalment, el patró del senglar m'ha enamorat. Malgrat el jacquard, sí. De fet, només hi ha 8 fileres de jacquard per obtenir aquestes ratlles al pelatge que caracteritzen les cries de senglar. Parlant de ratlles, més por que el jacquard em van fer les ratlles d'una sola filera de la samarreta. Per això, la del meu senglar és de ratlles més gruixudes que l'original de Khuc Cay.

Pel que fa als colors, he seguit bastant la proposta original: groc ou per als pantalons i dos tons de verd jade per a la samarreta i el mocador de coll, tipus boy scout. Quant al cos, la idea inicial era utilitzar un to més rosat però, malgrat els ullals, semblava un porquet de granja i no un senglar del bosc. Així que vaig optar pel marró.

Poc més tinc a dir d'aquest disseny de Khuc Cay, a banda que és una llàstima que hagi passat sense pena ni glòria. A mi em sembla divertit i original. I a tu?

18 de maig del 2024

Universos que enamoren

M'encanta descobrir noves dissenyadores. Això de noves és un dir, és clar. Inna Chi és a Instagram des de 2017 i a Etsy des de 2019, i té gairebe 60.000 seguidors a Instagram i el mateix nombre de vendes a Etsy. Però no és una d'aquelles patums del disseny amigurumi que tothom coneix. En canvi, si fas un tomb entre les seves creacions t'enamorarà el seu univers, que a més d'amigurumis inclou sonalls i dudús.

D'entre tots els amigurumis d'aquesta dissenyadora ucraïnesa que he posat a la meva llista de projectes, des d'un robot fins a una cabra passant per una granota, m'he decidit a començar per aquesta mofeta.

El disseny és bastant simple a excepció, és clar, del jacquard. Per salvar les possibles dificultats he fet el cap en punt baix en X i, tot i així, he hagut de fer alguns ajustaments. El que reservo per a casos extrems és el truc de fer punt baix en X només a la baga del davant, és a dir, en front loops, perquè amb aquest sistema la peça té poca consistència i queda molt menys rígida, amb la qual cosa de vegades els punts s'obren.

Les altres claus del patró, a més del jacquard, són aquesta tofa de cabells tan fàcil de fer i alhora tan divertida, i aquesta mirada de no haver-se fet mai un pet.

El principal maldecap va venir amb la cua, en la qual tornava a entrar en escena la tècnica del jacquard. I és que ni m'agradava la cua ni em quadrava el jacquard. Així que vaig optar per implantar-li la cua de la mofeta de Theresa's Crochet Shop que ja vaig fer fa anys.

Potser aquesta cua és una mica petita per a la meva mofeta però queda mil vegades millor que el bunyol amb jacquard de la proposta original.

Pel que fa als colors, he substituït el negre pel gris marengo, per suavitzar una mica l'aspecte d'aquest amigurumi. I per contrastar, una armilla en verd jade.

No t'ho creuràs però en el pròxim amigurumi aquesta nit l'acabo si la tos i la febrícula d'un maleït virus em deixen el jacquard i el verd jade tornaran a tenir protagonisme.

29 d’abril del 2024

Escalant posicions

Com tota bona addicta als amigurumis, tinc una llista inacabable de projectes. En concret, 130 publicacions desades a Instagram, que és on vaig a raure per decidir quin nou disseny amigurumi ocuparà les meves estones de ganxet. En aquesta llista no hi ha cap ordre: alguns dissenys es queden allà eternament fins que ja els descarto i d'altres de recents escalen ràpidament posicions. Això és el que va passar amb aquest os de Jojilie. Fa ben poc que aquesta dissenyadora austríaca va posar el patró a la venda i ha passat al davant d'elefants, mofetes, capibares i fins i tot personatges Pixar. I és que no n'hi ha per a menys. En Theodore, amb els seus pantalons de peto, la seva gorra i els seus salmons acabats de pescar, és tan original com adorable.

I si a un disseny original i adorable hi sumem un patró de 10, ja no es pot demanar més. Fora d'alguns ajustaments al peto i a la gorra, no he fet ni una sola modificació. Amb els peixos no les tenia totes, però la veritat és que queden molt divertits.

Menció a banda mereix la tècnica per fer les ratlles del peto. Jojilie proposa teixir una filera en una direcció i la següent, en la direcció contrària, talment com quan toca teixir en fileres i no en espiral. Primer vaig pensar que era per donar als pantalons una textura particular, que també, però a mesura que anava avançant em vaig adonar que d'aquesta manera el canvi de color és bastant imperceptible. No perfecte, però sí imperceptible per a un ull profà.

Amb tot això, no és estrany que en Theodore escalés posicions tan ràpidament. Tant de bo passés més sovint, perquè tinc la sensació que últimament hi ha poques novetats en el món del disseny amigurumi i encara menys amors a primera vista.

15 d’abril del 2024

Temps de flors

La primavera és, per excel·lència, temps de flors i per tant el moment indicat per teixir algunes de les nines de la col·lecció Tutti frutti, dissenyada per Lulu Compotine, una de les reines de les nines amigurumi.

En concret, es tracta d'en Paco, la rosella; la Clochette, la campaneta, i la Mia, la camamilla. El patró, tot i que jo m'he limitat a les tres primeres, inclou les indicacions per teixir també la Sakura, la flor de cirera; en Charlie, la maduixa, i els seus insectes preferits: una eruga, una abella, un caragol, una papallona i una marieta.

Per mi, Lulu Compotine és ja una garantia i, efectivament, el patró és de 10. Com ja et pots imaginar, són cinc dissenys idèntics en els quals només canvia la gorra, que és el que té forma de flor, i també el coll, que és diferent per a cadascuna de les cinc nines. Això sí, no són tan petites com m'imaginava: amb el meu Clover de 2,5 mm fan una alçada d'entre 15 i 16 cm.

Si et fixes en la foto d'aquest trio, veuràs que és ben cert allò que les coses fetes a mà mai poden ser exactament iguals. I és que, malgrat utilitzar el mateix ganxet i el mateix fil, els caps m'han quedat lleugerament diferents. Després d'uns quants anys fent ganxet, estic segura que no és qüestió de la tensió, sinó que més aviat ho atribueixo al cotó sintètic. Sempre dic que es parla poc tant de les diferents qualitats d'aquest matreial imprescindible per fer amigurumis com de la dificultat d'utilitzar-lo correctament. També he de confessar que fa poc he canviat de proveïdor, però hauré de tornar a la meva merceria habitual perquè l'estalvi de 3 euros sí, jo compro el cotó sintètic per quilos, a entre 13 i 16 euros el quilo no val la pena si el resultat és un cotó sintètic menys dens i menys modelable.

De les tres flors, el meu primer objectiu va ser teixir la rosella. Sí, es diu Paco, segurament perquè en francès una rosella és un coquelicot. I és més fàcil del que sembla: amb només dos pètals cosits a la gorra ja tens aquesta delicada flor que anuncia l'estiu entre els camps de blat.

La Mia és la flor de camamilla. Tot i que em va costar d'entendre com fer la fulla, el conjunt de la gorra queda ideal, més encara combinat amb aquest groc rentat que la casa Hilaturas LM ja no fabrica. Però jo en tinc alguns cabdells que guardo per a ocasions especials com aquesta.

I acabo amb la Clochette, la campaneta, que potser és la que menys m'agrada per aquest lila apagat que vaig triar per a la flor.

Sigui com sigui, i malgrat la sequera, és el moment de gaudir del temps de flors, abans que arribin les temperatures abrusadores d'estiu que tant temo.

1 d’abril del 2024

Ja és primavera

Pasqua o primavera, qualsevol excusa és bona per presentar-te aquesta conilleta de Jo Handmade Design que fa molt que esperava a la meva llista d'amigurumis pendents.

Evidentment, el gran encert del patró és l'arquitectura del cos. No només per la morfologia amb un toc realista sinó perquè els procediments d'aquesta dissenyadora italiana són molt originals. Per exemple, a excepció de les orelles no s'ha de cosir res més, ni tan sols la cua. Això sí, a mi em resulta impossible teixir peces de només 4 punts baixos de diàmetre, per la qual cosa he hagut d'adaptar els braços. 

Seguint amb l'arquitectura, ja saps que amb augments i disminucions es pot fer pràcticament màgia però també és veritat que la Giovanna Monfeli proposa, de forma opcional, fer servir netejapipes per a les potes i els braços. Ah! I també és imprescindible esculpir els ulls, tècnica que com sempre m'ha quedat així aixà.

L'altra clau del patró és el jacquard dels ulls. La veritat és que la perpectiva era complicada i la foto no li fa justícia: la Brandy aquest és el nom que proposa la dissenyadora per a aquesta conilleta és molt més bonica en directe.

A més, el patró inclou múltiples opcions: des d'una flor fins a una diadema passant per l'interior de les orelles de roba. Jo vaig provar de fer una diadema de ganxet però no em va acabar d'agradar. A última hora, en una visita a la merceria per comprar fil de cosir la meva recent afició vaig trobar de casualitat aquest tul i vaig pensar que aquestes coloraines escaurien molt a la Brandy. 

Ara com ara, les coloraines m'agraden tan poc com la foto. Però, sigui com sigui, ja és primavera! 

25 de març del 2024

Personatges secundaris inoblidables

Com ja vaig avançar, avui és el torn d'un trio amigurumi. En concret, són els inoblidables personatges secundaris de la La bella i la bèstia de Disney, en la versió de Chiacrafts. Podria haver sigut un quartet, perquè aquesta dissenyadora italiana té també disponible el patró d'en Cogsworth Din Don en espanyol, el rellotge, però amb aquests tres ja he tingut una bona dosi de maldecaps.

Després de teixir en Peter Pan i la Campaneta vaig criticar bastant la tendència a complicar-se la vida de Chiacrafts, però és indubtable que sense complicar-se la vida no es pot aconseguir el nivell de detall dels seus dissenys. I he de reconèixer que els patrons d'aquest trio amigurumi són excel·lents. L'experiència és un grau i segur que també hi té a veure que no siguin patrons gratuïts.

Però anem al gra. Vaig començar amb Mrs. Potts i tot va anar com una seda. Les úniques dificultats són el tapestry de la base, per al qual vaig haver de recórrer al punt baix en X, i els ulls, que vaig haver de retocar perquè em quedaven massa grossos. No estic del tot conforme amb el broc de la tetera, però amb aquesta tècnica de deixar un forat en una peça i després tornar a incorporar-hi el fil per fer una altra peça el resultat final sol ser poc polit.

Vaig seguir amb en Chip, la tasseta escantellada. Si el tapestry en la base de Mrs. Potts ja va ser difícil, imagina't quanta paciència es necessita per treballar amb tres colors en una peça de només 16 punts baixos de diàmetre. Superat aquest escull, me les vaig haver d'heure amb l'esquerda a la vora de la tassa. He de confessar que no acabava d'entendre què havia de fer i que vaig improvisar. Ah, i per rematar-ho vaig decidir no fer les bombolles en el te, que semblaven qualsevol cosa menys unes bombolles.

En definitiva, la parella no em desagrada, però jo recordava Mrs. Potts més rodanxona. A més, no he aconseguit aquella mirada tendra de mare entregada. La versió de Chiacrafts és una mica millor, tot i que crec que tampoc reflecteix l'essència del personatge. Un cop acabada he pensat que potser el somriure era un ingredient indispensable que Chiara Cremon no va valorar prou. I en Chip és divertit però té una expressió una mica sorrruda. 

I per fi va arribar el torn d'en Lumière, que de fet és el meu personatge preferit i el motiu pel qual vaig decidir teixir aquest trio amigurumi. A primera vista, és evident que no és fàcil ja s'intueix que cal un esquelet de fusta i filferro però no tinc cap crítica al patró. Si hi he fet modificacions ha sigut només per simplificar. Sí, Chiara Cremon té tendència a complicar-se la vida i jo a simplificar. És el que he fet amb el peu del canelobre i, sobretot, amb les flames. I és que per a les flames Chiacrafts proposa una peça bicolor teixida en fileres i amb el filferro a la vista, però jo he optat per una peça en espiral cosida a la manera tradicional.

I tu, també creus que aquests personatges secundaris són inoblidables?

11 de març del 2024

La colla de Shrek, en versió amigurumi

Com passa el temps! La pel·lícula Shrek es va estrenar el 2001, fa més de 20 anys, i és ja tot un clàssic. He trigat, tot i que només fa vora 10 anys que faig ganxet i no pas 20, però no m'he pogut resistir a aquestes versions chibi de la dissenyadora xilena Muñequista.

Els patrons són genials. I no és només perquè tingui debilitat pel amigurumis petits sinó perquè tot encaixa a la perfecció. 

Vaig començar amb l'Shrek, que és força senzill, a excepció potser de les orelles i d'aquesta armilla tres talles més petites del que li caldria a aquest entranyable ogre. Va ser amb aquest primer personatge amb el que vaig descobrir l'enginyós sistema que proposa la Cony Olivares per articular les cames només amb fil.

El personatge de la princesa Fiona és una mica més entretingut: els detalls del vestit però sobretot els cabells necessiten el seu temps. Això sí, hi insisteixo, no vaig haver de fer ni una sola modificació.

L'Ase va ser l'últim integrant d'aquest trio amigurumi. Entre les orelles, el serrell i una mica de gràcia amb el brodat dels ulls, el resultat és gairebé tan divertit com el personatge d'animació en què s'inspira aquest amigurumi. El que no m'acaba d'agradar, per allò de les proporcions, és que el cap de l'Ase sigui més gros que el de Shrek, però la veritat és que és l'única crítica que tinc.

Si ets fan de Shrek, pots ampliar el nombre d'integrants de la colla, perquè Muñequista té també a la venda els patrons per fer els trigèmins, fills de l'ogre i la princesa, i el Gat amb Botes, el personatge que apareix en les darreres seqüeles de la saga.

Jo amb el trio de personatges principals n'he tingut prou però la cosa va de trios i, d'aquí a un parell de setmanes, tornaré amb tres personatges més d'una altra pel·lícula d'animació. No te'ls perdis!