Una altra parella Pixar

Després d'en Wall-e i l'Eva, havia promès una altra parella de l'estudi d'animació Pixar i vet-la aquí: són en Woody i la Jessie de Toy Story, versionats per Hidarikiki Crochet. 

Els patrons –per cert gratuïts– d'aquesta dissenyadora andalusa que es presenta com a ganxetaire esquerrana i que fa honor a la presentació perquè inclou indicacions específiques per a aquest col·lectiu–una reivindicació pendent en el món amigurumi– són senzillament genials. Peeeeerò... això no vol dir que no hi hagi fet modificacions.

Com sempre, el problema principal són les dimensions. I no és només que jo continuï tossuda amb el meu Cotton Nature 3.5 i el meu ganxet de 2,5 mm, tot i que la dissenyador recomana un ganxet de 2 mm. Això, en tot cas, explica que el seu Woody faci 17 cm d'alçada i el meu 10 cm més. El que no s'explica és que en la proposta original el cap tingui un diàmetre de 68 punts baixos i que jo l'hagi hagut de reduir a 54 perquè era absolutament desproporcionat respecte del cos i també respecte dels ulls de 12 mm –habitualment no en tinc pas de més grossos–. Curiosament el barret de cowboy, per al qual vaig seguir fil per randa les indicacions del patró, li va fins i tot just.

A conseqüència d'aquest canvi, vaig haver d'ajustar el cabell, és clar, però pel que fa a la resta insisteixo que el patró és genial. Per exemple, m'agrada molt l'arquitectura de les botes i també la forma del barret, en el qual per cert per primera vegada me'n vaig sortir amb el crab stitch, que mai havia aconseguit entendre.

Amb la Jessie, ja tenia clar quina era la proporció adequada del cap i també tenia clar que la tècnica d'acabar el coll en una mena de tub per introduir-lo al cap no és suficient per donar estabilitat a l'amigurumi sense el socorregut pal de fusta. El que també vaig modificar va ser el cabell. Carmen Lago proposa posar un per un més de 40 brins de fil per fer després la trena, però estaràs d'acord amb mi que fer tres tires de punts baixos per després trenar-les requereix molt menys temps i dona també un bon resultat.

El personatge de la Jessie també em va donar algun maldecap amb la camisa. No va ser fàcil unir els braços al cos amb el tapestry pel mig i hi havia detalls que no em convencien, com la franja vermella, els brodats o els punys. En canvi, les chaparreras de pell de vaca han quedat prou bé pintades amb un retolador amb base d'alcohol, igual que l'armilla d'en Woody.

Sigui com sigui, m'encanten aquests dos grans amics de la gran pantalla. Yee-haw!

Tota cuca viu, encara

Almenys en aquestes latituds encara no s'ha acabat l'estiu metereològic, tot i que no és un setembre tan abrusador com altres anys, i per tant encara és temps de cuques i bestioles de tota mena, com aquesta eruga, convertida en un sonall per Dudefsworld.

Feia temps que volia teixir aquest sonall que va triomfar a Instagram un parell d'anys enrere –fins i tot diria que va suposar el llançament d'aquesta dissenyadora turca–. M'hi resistia perquè una col·lega ganxetaire que sap que no m'agraden els amigurumis sobredimensionats em va advertir de la mida. Però al final m'hi vaig llançar. I sí, ratifico que és un sonall enorme, no apte per a la meva anella de 70 mm de diàmetre. Així que va tocar fer-ne una adaptació, amb la qual vaig passar de les 52 fileres d'un diàmetre màxim de 42 punts baixos del disseny original a les 33 fileres d'un diàmetre màxim de 24 punts baixos. Déu-n'hi-do!

També vaig fer modificacions en la fulla, que jo he teixit d'una sola peça. Qualsevol cosa per no haver de cosir tres peces minúscules, com proposa Kezban Ermiş.

Sigui com sigui és un sonall molt divertit amb el qual podràs deixar volar la teva creativitat per jugar amb els colors.

I tu, com portes el final de l'estiu?

Wall-e i Eva, en versió amigurumi

Wall-e és una meravellosa pel·lícula d'animació de Pixar estrenada l'any 2008 que segur que coneixes. En Wall-e és un robot encarregat de la neteja del planeta Terra, on viu amb l'única companyia d'una panerola, després de ser devastat i abandonat pels humans. El solitari Wall-e coneix l'Eva quan aquest altre robot és enviat a la Terra per investigar si hi ha indicis de vida. Evidentment, el Wall-e i l'Eva s'enamoren perdudament i aquí comença l'aventura.

A diferència d'altres films de Pixar com Monstres, SA o Del revés, Wall-e no ha impactat gaire en el món del disseny amigurumi. Per això, quan vaig descobrir els patrons de Lhylaraña per teixir aquests dos personatges, ho vaig tenir clar.

El patró d'aquesta dissenyadora peruana relativament novella però amb mil i un personatges amigurumi –des de Popeye fins a Coraline passant per Freddie Mercury– és espectacular i inclou una pila d'indicacions, fotos i fins i tot les plantilles de les peces de feltre. Sort d'això, perquè com et pots imaginar en Wall-e és un disseny d'enginyeria i es necessita més traça a fer manualitats que amb el ganxet. Aquí tens la llista de material per si t'hi animes: feltre, goma eva, cola, filferro i pasta per modelar. Però també tindràs feina amb el fil i el ganxet: més de 20 peces per a un amigurumi de tot just 12 cm d'alçada.

Per sort, el personatge de l'Eva és molt més senzill. Això sí, en lloc de fer un cap de 72 punts baixos de diàmetre, que resultava bastant desproporcionat en relació amb en Wall-e, jo el vaig fer de 60 punts baixos.

A més, el patró de Lhylaraña inclou les indicacions per fer la bota amb la planta, la tapa d'un cubell d'escombraries, una garlanda de llums de Nadal i en Hal, la panerola amiga d'en Wall-e. D'entre tots aquests complements, jo vaig optar per la bota, tot i que en vaig simplificar el disseny, tal com havia fet ja amb els braços. Tot per evitar cosir peces minúscules com les dues fulles a la tija o els dos dits al braç del robot.

Com has pogut comprovar, torno a la rutina amb dissenys complicats amb els quals m'agrada enredar-me de tant en tant. D'aquí a unes setmanes torno amb una altra parella de personatges Pixar. No te'ls perdis!

D'animals estranys

En la meva col·lecció de fauna amigurumi falten encara alguns animals: el lèmur, la serp, l'estruç, l'armadillo, el cangur, el pelicà... Només cal que trobi el patró adequat o la inspiració per dissenyar-lo. El que ja no falta, gràcies a aquest disseny de My Crochet Wonders, és la capibara.

La capibara o carpincho és un rosegador natiu de l'Amèrica del Sud que viu a prop de l'aigua, ja siguin rius, llacs, aiguamolls o manglars. Amb aquest aire indolent i aquest cos rodanxó, no és estrany que les capibares protagonitzin tot de mems a Instagram o TikTok.

I crec que el disseny de My Crochet Wonders ha sabut captar l'essència d'aquest adorable animal amb un patró senzill en què resulten clau la forma del cap, el musell i les peülles. Això sí: esculpir els ulls i brodar les celles marquen la diferència respecte de la capibara original de la Marina Chuchkalova.

Estic particularment contenta del resultat d'esculpir els ulls. Pot ser que per fi hagi trobat el sistema que funciona: fer-ho amb els ulls de seguretat col·locats i el cap enllestit, tot al contrari dels meus experiments fins al moment.

El patró de My Crochet Wonders inclou també les indicacions per fer una disfressa de conilleta Playboy per a la capibara. Com que no entenc la relació entre Playboy i les capibares, jo vaig optar per l'armilla.

I tu, quin estrany animal creus que hauria de fer en versió amigurumi?

No tanquem per vacances

Ja et vaig avançar que el meu ganxet no fa vacances i que, per tant, el blog tampoc. Aquest agost tinc previstes dues publicacions. La primera és aquest tendre elefant de Mis & Spolka. 

Això sí, també et vaig avançar que potser no escriuria gaire. No tinc ni temps ni ganes. Però també és veritat que, quan un patró és tan genial com aquest –en anteriors ocasions ja m'he declarat fan total d'aquesta dissenyadora polonesa–, no em puc allargar pas gaire.

Sens dubte, el millor d'aquest patró són les orelles, que em semblen molt divertides i originals.

Sí que he de reconèixer que no he aconseguit l'expressió de l'elefant de Mis & Spolka. Potser és per la meva poca traça a esculpir els ulls o potser és perquè he descartat les galtetes rosades...

Tampoc t'estranyarà saber que he hagut de fer modificacions en els pantalons. Això de les talles és tan polèmic amb els amigurumis com amb les persones... Ah! I també he fet la boina una miqueta més grossa, per una senzilla qüestió de gust personal.

Tu segueix gaudint de les vacances, però torna abans de setembre. T'asseguro que et sorprendré amb un altre animal amigurumi...

Poc a dir

M'ha costat trobar el moment de posar-me davant de l'ordinador. Deuen ser les vacances i les ganes de desconnectar... Però aquest cérvol mereixia una presentació en societat com cal. És un disseny d'El rincón de Ale que, amb els seus complements tribals, fa temps que esperava a la meva llista de projectes pendents.

I no és que no tingui ganes d'escriure, que també, però ben poc puc dir d'aquest amigurumi. Clàssic i senzill, el patró és de 10. Evidentment, el toc original és la cinta amb la ploma i els brodats, per als quals no m'he allunyat gaire de la proposta original: carabassa suau, verd menta i groc ou.

Malgrat les poques ganes d'escriure, el que no he perdut són les ganes de fer ganxet. Així que el blog no tanca per vacances a l'agost. El que no sé és si escriuré molt o poc...

Imprescindibles

En l'era en què ens comuniquem més per WhatsApp o per Instagram que en directe, resulten imprescindibles aquests simpàtics elements que representen una emoció i que ens ajuden a expressar l'estat d'ànim de l'emissor o a matisar el to del missatge. Són tres emojis tan imprescindibles que no em vaig poder estar de fer realitat aquest patró gratuït de Day Dreaming Maker que pots trobar a Instagram.

Sí, emojis. I és que no és el mateix una emoticona que un emoji. Una emoticona està formada per símbols del teclat, com signes de puntuació o parèntesis, i produeixen resultats tan coneguts com aquest: ;) Però, amb la irrupció de WhatsApp i els telèfons intel·ligents, les emoticones semblen ja una mica antigues i en general optem pels emojis: divertits pictogrames que utilitzem per representar sobretot emocions humanes 🤗 però també qualsevol altra cosa, des d'un animal 🐞 fins a un cor 💔 passant per un taco mexicà 🌮 o una paella valenciana 🥘.  

I encara hi hauríem d'afegir els kaomojis, que són emoticones d'origen japonès, molt més complexes que les seves cosines occidentals, i que donen lloc a símbols com aquest: (*.*) 

També hi ha moltes teories sobre el significat dels diferents emojis –per exemple, tu quan utilitzes la flamenca 💃🏻 ?–, però almenys els tres emojis que proposa Day Dreaming Maker no admeten gaires dubtes.

Si m'he entretingut en aquesta dissertació, és perquè tenia poc a dir d'aquest patró gratuït. És fàcil i de la mida ideal per fer un clauer o un charm per a la motxilla. Ah! I la tècnica per fer el cor, que a mi sempre em queden com un bunyol, és ideal. 

I ara, explica'm: quin emoji no falta mai en els teus missatges?

Companys inseparables

No fa pas gaire et vaig parlar de la meva nova dissenyadora favorita. Avui repeteixo amb un disseny d'Inna Chi. En aquest cas, una granota molt divertida.

Tot i que m'encanta l'estil d'aquesta dissenyadora ucraïnesa –per fi una mica d'aire fresc en el món del disseny amigurumi– he tingut algun petit problema amb el patró. D'una banda, no he acabat d'entendre algunes instruccions per fer les potes i els braços, amb la qual cosa ha calgut improvisar. D'altra banda, i no és gens estrany amb peces de roba, els pantalons li anaven balders a més no poder. Així que també hi he hagut de fer algunes modificacions.

Per acabar la meva llista de lamentacions, he de reconèixer que les galtes rosades de la granota no m'acaben de fer el pes: no sé si les he cosit massa juntes, no l'he encertat amb el to de rosa o el pesat del Sr. Descabdello m'ha atabalat tant que ja les veig tan horroroses com ell.

Per compensar, va ser una sorpresa descobrir que el patró inclou les instruccions per fer aquesta libèl·lula, la companya inseparable de la granota.

Jo ja tinc pensat el pròxim patró d'Inna Chi que faré realitat. I a tu, t'agrada tant com a mi?

Estiu

Comença l'estiu i, de retruc, la calor insuportable, però també el consol dels dies de platja. Això és el que esperava amb candeletes aquest aneguet, un disseny de Lulu loves the moon publicat en exclusiva per Tuva Publishing a Hello amigurumi, un recull de patrons de diverses dissenyadores, des de Lulu Compotine fins a AmiguruMei passant per d'altres menys conegudes com Happy Crochet Etc i Skaiste Kivci.

I ha sigut un plaer començar l'estiu amb un amigurumi tan fàcil com adorable. Deixant de banda que els patrons de Lulu loves the moon solen ser una garantia d'èxit, aquest en particular no té cap dificultat ni una. Només cal una mica de traça per cosir el bec en forma de semicercle, però si no et queda perfecte com a mi també té el seu encant. 

Això sí, les ratlles marineres són obligatòries i, malgrat que pots cosir una de les ales en el lloc exacte per dissimular l'escala del canvi de color, jo he preferit com sempre fer les ratlles més gruixudes.

En definitiva, un patró de 10 per estrenar un estiu que promet més amigurumis. El pròxim, la setmana que ve! I el teu estiu, com es presenta?

Sobre l'entusiasme

Per estrenar el mes de juny, he rescatat aquesta gata, disseny de One & Two Company, de la meva llista de projectes pendents. El resultat és divertit però he de confessar que el meu entusiasme s'ha anat desinflant durant el procés de creació, cosa que de fet ja m'ha passat altres vegades amb aquesta dissenyadora amb més de 300 patrons a la venda.

Per començar, després de la mofeta i del senglar que vaig fer el mes passat, he renunciat al jacquard –fins i tot per a mi, teixir tres amigurumis seguits amb aquesta tècnica ratlla la sobredosi– i he optat per fer una gata monocolor en color cru. Això, evidentment, ha restat dificultat al disseny però de tota manera he hagut d'invertir-hi força temps. La mida, amb gairebé 35 cm d'alçada, i un cap amb 60 punts baixos de diàmetre sens dubte hi han contribuït.

D'altra banda, no m'ha agradat gens l'arquitectura del cos, que fa absolutament impossible que l'amigurumi es mantingui dret. El disseny d'aquestes potes escanyolides i amb poca gràcia –més encara després d'haver eliminat el jacquard original– són, al meu parer, l'altre error d'enginyeria del patró.

I amb la roba també he tingut diversos maldecaps. Una cosa és haver d'ajustar els pantalons, però haver d'afegir 10 punts a la cadeneta inicial... A veure, deixa'm mirar el patró una altra vegada. Aaah! Calla, que la roba s'ha de teixir amb un ganxet 0,5 mm més gran! Doncs mira, com que ja he començat, tiro pel dret.

Amb la brusa sí que vaig fer cas de les indicacions de la Carolina Guzmán pel que fa a la mida del ganxet i la veritat és que, a banda d'estalviar fil, el resultat és molt millor. Això sí, no va ser fàcil emprovar-li mil i una vegades una brusa sense cap obertura ni botó. Evidentment, posar-la-hi pel cap estava descartat però fer-ho pels malucs tampoc va estar exempt d'inconvenients.

Seguint amb la roba, vaig estar fent molts tombs als colors: lila, verd, blau... Al final em vaig decidir per aquesta combinació de corall i salmó. Estava jo tota cofoia amb la meva decisió –sempre tan indecisa amb això dels colors– fins que, ja avançat el procés, vaig recordar que fa poc més d'un any ja vaig teixir una altra gata en què el color corall era protagonista. Que poc original!

Acabo amb la bossa en forma de peix. Em feia peresa posar-m'hi –és bastant entretingut fer-hi tants detalls i amagar bé tots els fils– però s'ha de reconèixer que és la cirereta del pastís.

No és estrany que l'entusiasme es desinfli durant el procés de creació. De fet, és molt més motivadora l'anticipació que la creació en si. Però no t'hi amoïnis: un cop acabat un amigurumi recupero tot l'entusiasme per planificar el següent. No te'l perdis!