Tot esperant el Nadal

Com en moltes altres celebracions, una de les millors coses del Nadal són els preparatius: la decoració, els llums, els regals... Per això no m'he pogut resistir a donar a aquest cérvol disseny de Bumbee Crochet Designs un cert toc nadalenc. 

És un patró senzillísim. L'únic que et pot sorprendre, si no coneixes la tècnica que jo vaig descobrir amb la Candice i vaig utilitzar en el meu disseny del Mic, és el sistema d'unió de les potes i el cos, que és clau per mantenir la posició d'assegut.

La resta, com et deia, no té cap secret. Amb una mica de traça per als brodats i un retall de roba en tindràs prou per aconseguir un cérvol adorable. I si el retall de roba és vermell, com el meu, ja tindràs a punt el toc nadalenc.

Si compares el meu cérvol amb l'original, veuràs que no li he fet la bufanda. Tot i que aquesta dissenyadora alemanya proposa fer la peça de ganxet i, per tant, no tenia excusa, he de reconèixer que les bufandes amb el meu fil de cotó habitual, per molt que utilitzi el ganxet recomanat i no un de més petit, no tenen l'aspecte suau i calentet que hauria de tenir una bufanda. I per no anar a la cerca i captura de llana per a la bufanda s'ha quedat sense, que de fet en aquestes latituds al migdia encara estem a 16 o 17 ºC.

Per tant, la bufanda no ha sigut un oblit. El que sí que he oblidat són les galtetes rosades. No és la primera vegada que oblido alguna cosa en el procés de creació d'un amigurumi: de vegades són les galtes, altres vegades un brodat, algun cop les orelles... Però vist ara em refermo en allò que menys és més i començo a pensar que quan oblido algun detall és perquè en el meu subconscient no m'acaba de convèncer.

I a tu, també t'agraden més els preparatius del Nadal que el Nadal mateix?

Fenomen fan

No és la primera vegada que faig aquesta reflexió. Què fa que una dissenyadora d'amigurumis sigui una supervendes? Quina és la clau del fenomen fan? No en tinc ni idea però després de teixir aquest porquet de Mis & Spolka tinc clar que en soc molt fan, encara que no arrasi a Etsy o a les xarxes socials.

Ja et vaig cantar les meravelles d'aquesta dissenyadora polonesa quan vaig descobrir aquesta girafa i aquest os panda. I no m'ha decebut pas. El patró d'aquest porquet amb el seu ànec de peluix és una delícia i sense cap dificultat ni una.

Quan escric al blog sobre un patró, sempre detallo les modificacions que he anat improvisant, però aquesta vegada la llista és molt curta. D'una banda, he fet una puntada a les potes per donar-hi la forma de peülla i, de l'altra, he teixit les galtes amb mitjos punts alts perquè fossin una mica més grosses.

Vaig estar temptada de versionar les orelles perquè sempre que puc prefereixo les peces teixides en espiral, però he de reconèixer que, teixides en fileres, tenen una caiguda molt més divertida.

Com que ja m'he declarat fan total de Mis & Spolka segur que no t'estranyarà saber que ja tinc un altre patró seu a la llista. I tu, coneixies aquesta dissenyadora?

Halloween 1 Castanyada 0

El fred continua fent-se esperar però sí que arriben Halloween i Tots Sants amb la seva inseparable companya: la castanyada. Com sol passar quan es tracta d'amigurumis, en aquesta batalla desigual guanya Halloween. I és que enguany no vaig poder resistir-me a aquesta bruixa, disseny de Nina Hook Creations, i el seu petit fantasma.

És un disseny bastant original amb procediments poc habituals. Per exemple, les botes són una obra d'enginyeria i queden molt divertides en dos colors. El cos, en canvi, és una mica massa ample per al meu gust. De fet, crec que hi ha un canvi de volum massa brusc entre les cames i el cos, tot i que en la foto i sota la faldilla és imperceptible.

Però, com ja et pots imaginar, el gran malson en aquest disseny són els cabells. I no pas per hores de feina. De fet, he hagut de fer el cabell dues vegades. Així que fixa't si n'hi he invertit, de temps.

Els primers passos de la proposta original són els habituals: teixir una mena de casc en back loops. Fins aquí, res de nou. A continuació, aquesta dissenyadora grega proposa fer un punt baix, tres cadenetes i un altre punt baix en cada punt. Era evident que aquest cabell suposaria una gran despesa en fil. El que no m'imaginava era que amb dos punts baixos en cada punt –un augment, de fet– el casc que s'ajustava perfectament al cap en un inici, ja que tenia els mateixos punts de diàmetre, acabaria quedant enorme. I això per no parlar de com pesava.

Així que tocava buscar alternatives. Després de pensar-m'ho molt i d'algunes provatures, vaig optar per fer només un punt baix en cada punt i tres cadenetes, però no en totes les fileres del casc sinó només en fileres alternes. Potser el resultat no és tan espectacular com en el disseny d'Aikaterini Nikolaidou però crec que també queda divertit i, per descomptat, és molt més sostenible pel que fa a la despesa i al temps invertit.

Pel que fa a l'expressió, al començament no em convencia. Hi ha amigurumis que des del principi del procés et roben el cor i en d'altres has d'enllestir tots els detalls per saber que l'has encertat. Aquesta bruixa és dels segons. I és que no vaig somriure –senyal inequívoc que he aconseguit l'expressió ideal– fins que no vaig brodar les celles i sobretot la línia negra dels ulls, un recurs que vaig descobrir amb el Pinotxo de Sedef Bay i que crec que dona molta expressivitat als amigurumis. És clar que les orelles, el nas brodat –amb quatre puntades bàsiques i no amb punt rococó, com indica el patró– i les galtes rosades també hi van contribuir.

I tu, ets més de castanyada o de Halloween?

Plans amigurumi

Jo tenia un altre pla per a aquesta setmana: un d'aquells amigurumis originals i complicats amb els quals de tant en tant m'enredo. Però altres plans –en concret, una important fira de Nadal per a la qual estic produint a tot drap naixements, pares Noel i tions– han destarotat la meva previsió i he hagut de recórrer a un amigurumi comodí, aquest osset de Little Bichons el patró del qual vaig comprar fa temps aprofitant una oferta.

I és que aquest osset és molt més fàcil que el petit mamífer de l'orde dels cingulats –busca, busca a Google– que tenia previst: el cap i el cos són d'una sola peça i fa tot just 12 cm. La versió original em va semblar molt divertida però hi he fet diversos canvis molt evidents: el meu és un os bru i no un os polar –que en aquestes latituds el fred es fa esperar– i no porta ulleres.

El millor són les potes i aquesta postura, però he de confessar que en el procés no les tenia totes, entre altres coses perquè vaig haver de desistir del somriure brodat, que més que un somriure semblava una ganyota. Per això el meu os no és un ours rigolo, com l'anomena aquesta dissenyadora parisenca, sinó un os amb cara de: "Ja ha arribat la tardor?".

Doncs sí, molt a poc a poc va arribant la tardor i cada vegada falta menys per Nadal. Amb la feinada que tinc jo! Però no et preocupis, que l'amigurumi pendent segueix a la llista i ja trobaré el moment per posar-m'hi, encara que sigui l'any vinent.

Mario Bros, en versió amigurumi

Crec que tothom sap que Mario Bros és el protagonista d'un videojoc que va sortir al mercat als anys 80. Tot un clàssic, vaja, que enguany ha tornat a saltar a la palestra amb l'estrena a la gran pantalla de Super Mario Bros: la pel·lícula. És per això que Instagram s'ha tornat a omplir de versions d'aquest personatge. Jo, tot i no haver jugat mai a aquest videojoc, no m'he pogut resistir a la versió de Medaami.

És clar, el patró d'aquesta dissenyadora indonèsia amb gairebé 40.000 vendes a Etsy compleix un dels meus requisits principals: tot just 13 cm. Però, a banda de la mida, s'ha de reconèixer que és un disseny molt divertit.

Tot i que no tinc cap crítica al patró, és cert que hi he fet alguns canvis. El més evident és que he prescindit dels botons que ni vaig provar de fer per minúsculs, però també he hagut d'ajustar els pantalons, improvisar en la visera de la gorra perquè no entenia les indicacions o redissenyar el cabell per no haver de cosir les patilles a banda.

A més, amb el patró no només aconseguiràs el bolet que dona vides extra a Mario Bros en el videojoc sinó que també hi trobaràs les indicacions per teixir seu germà Luigi i fins i tot una canonada. Sí, una canonada! Per si no ho sabies, els germans Bros són lampistes. No es pot negar que Medaami ha pensat en tot!

I tu, ets aficionada als videojocs?

Una vegada i una altra

Ja ho veus! He resistit només uns mesos sense teixir una guineu. En aquesta ocasió, he sucumbit davant d'aquest disseny d'Azuliê Crochê. 

És un patró senzill que fins i tot defuig el jacquard per limitar-se a una proposta bicolor tant per al cap i el musell com per a la cua. La forma original del cap tampoc té cap dificultat. En tot cas, el que pot suposar algun maldecap per a les més novelles en la tècnica amigurumi és l'anell màgic bicolor i el punt d'espiga per a la cua.

Això sí, el patró només està disponible en portuguès, però això no és pas un impediment quan se t'ha posat al cap que has de fer aquest amigurumi peti qui peti. Amb una mica d'intuïció, sobretot tractant-se d'una llengua romànica, aprendràs en un tres i no res que una correntinha és una cadeneta o que un ponto baixissimo és un punt invisible.

Un dels grans atractius del disseny són els pantalons de peto. Llàstima que, com sol passar amb les peces de roba, he hagut d'ajustar-los, a més de fer alguns canvis en l'arquitectura dels tirants i en l'obertura per a la cua.

Els brodats mereixen un capítol a part. I és que, pel que fa als diferents detalls de la cara, no he fet gaire cas de la proposta original i he anat a la meva. El que sí que he copiat és la idea de brodar un arc de Sant Martí als pantalons, tot i que amb les meves rudimentàries habilitats, i que potser no l'he encertat amb la tria dels colors, potser no és el detall que més crida l'atenció en aquest amigurumi.

Sigui com sigui, no em penedeixo gens d'haver sucumbit a aquesta guineu. I tu, davant de quin amigurumi sucumbeixes una vegada i una altra?

La tornada a la rutina

Després de les vacances, toca tornar a la rutina. I això implica aixecar-se aviat amb cara de son i amb necessitat d'un bon cafè, com aquest peresós, disseny de Fille Handmade.

És un patró car comparat amb els estàndards: més de 10 euros quan avui dia l'habitual són uns 6 euros de mitjana, tot i que és veritat que les dissenyadores de l'Amèrica del Sud i de l'Europa de l'Est solen tenir uns preus més alts. Però t'asseguro que és un disseny fabulós. 

D'una banda, l'arquitectura del peresós no té cap dificultat i alhora és molt original. Per exemple, les característiques urpes llargues estan molt aconseguides i, al contrari del que podria semblar, és facilíssim fer-les. 

Fille Handmade es caracteritza pels detalls dels seus dissenys, tal com ja vaig comprovar amb la cigonya. En aquest cas, i des del meu punt de vista, la panxa i el serrell són clau. Però he descartat altres detalls com una peça superposada per al musell i les galtes rosades.

A més, el patró inclou diversos complements per al peresós: l'antifaç d'alpaca i la tassa de cafè, però també una manta i una fulla de monstera per coixí que vaig optar per no fer.

Jo faig més o menys aquesta cara als matins. De fet, m'ha costat tant tornar a la rutina que publico aquesta entrada una setmana més tard del que tenia previst. I tu, com ho portes?

Ratlles sí, ratlles no

És difícil resistir-se als dissenys de Lulu loves the moon. No vaig poder fer-ho amb la Peaches, en Pumpkin i en Floki a més d'una tortuga marina, un bolet i un cavallet de mar. Ara he tornat a caure rendida als peus d'aquesta dissenyadora austríaca amb aquest tigre, un disseny exclusivament disponible al seu curs de Domestika.

El patró, com és habitual en el cas de Lulu loves the moon, és genial. Per exemple, m'agrada que les cames convergeixin en el cos i no haver-les de cosir. 

El que no m'ha acabat de convèncer són les ratlles. En general, no em fa gaire peresa teixir un amigurumi de ratlles. El senzill truc de fer un punt invisible com a primer punt del nou color dona prou bons resultats. Això sí, ni aquest truc, ni crec que cap altre, és apte per a les ratlles d'una sola filera, que és el que proposa el disseny original. 

Però, és clar, un tigre sense ratlles no és un tigre. Així que he substituït les ratlles de potes i braços per unes ratlles brodades a l'esquena i fins gairebé la panxa, que –mal m'està dir-ho– queden la mar de bé.

Pel que fa als colors, no podia faltar el groc ou, un dels meus colors preferits de Cotton Nature 3.5. Per suavitzar el contrast, he evitat el negre i he optat pel gris marengo, un altre imprescindible d'aquest fil de cotó de la casa Hilaturas LM.

I tu, ets de les que defugen els dissenys de ratlles?

Estiu i ganxet

Què tenen a veure les oques, els gira-sols i l'estiu? Res. Però vet aquí una oca que cull gira-sols en ple estiu. És un disseny de Hello Lady Ellie al qual no m'he pogut resistir.

Després d'haver teixit ja una guineu, una conilleta i un aneguet d'aquesta dissenyadora japonesa, me'n puc declarar fan total. En general, els seus amigurumis són senzills però originals. I aquest és el cas també de l'oca Elise. Tot i que he fet algun canvi aquí i allà –les potes, el barret...–, el disseny és de 10.

A més, al patró trobaràs les indicacions per fer un barret i un mocador de coll per a l'Elise. Com pots comprovar, vaig optar pel barret, que fa un sol que bada les pedres.

Mentre l'Elise va collint girasols, jo seguiré amb les meves rutines estiuenques: família, platja i ganxet. I tu, què fas aquest estiu? 

Màrqueting i amigurumis

No, no soc una gran fan de la Wednesday Addams. De fet, he de confessar que encara no he vist la sèrie que Tim Burton ha dirigit i que ha arrasat a Netflix aquest any. Senzillament, vaig pensar, en clau de màrqueting, que un amigurumi basat en aquest personatge seria una venda segura en el pròxim mercat d'artesania. I quan vaig descobrir aquest disseny de Majuchet me'n vaig enamorar tot i no haver vist la sèrie.

No coneixia aquesta dissenyadora peruana però ja saps que en realitat m'agrada descobrir nous talents i no recórrer sempre a les veteranes, sobretot quan un disseny ja està vist i revist. I la veritat és que Majuchet ha sigut tot un descobriment. 

D'entrada, cal dir que el disseny és espaterrant: especialment el cos, que et sorprendrà amb els genolls, el cul, la cintura i fins i tot uns pits púbers. També és molt original la forma d'encaixar el cap al cos. I els cabells, tot i que la peça principal m'ha quedat una mica massa ajustada, són prou fàcils.

El drama d'aquest amigurumi és haver de teixir tant amb negre. Però, si fas com jo i alternes un disseny difícil amb un de més senzill quan ja s'acosta l'hora d'anar a dormir, no es fa tan pesat. Amb el que sí que m'he trencat les banyes és amb el brodat. Majuchet proposa brodar unes petites i fines creus blanques, per aconseguir un vestit molt semblant al que porta la Wednesday en els primers minuts de metratge de la sèrie, però a mi no em quedaven bé. Per ser més exactes, no em quedaven mai iguals, amb la qual cosa el meu trastorn obsessiu compulsiu, que tinc bastant controlat, es desfermava. Així que vaig optar per una solució més fàcil.

L'altre maldecap va ser la Cosa (Thing en anglès i Dedos a Llatinoamèrica), aquesta mà plena de cicatrius que forma part de la família Addams i que acompanya la Wednesday a la sèrie. I és que he de reconèixer, estimada Yhialina, que no entenia ni un borrall. Em va semblar molt complicat unir quatre dits d'un diàmetre de 5 punts baixos i afegir-hi després el polze. Però amb una mica d'improvisació també me'n vaig sortir. 

I vet aquí la meva Wednesday. Ara ja no tinc excusa per no veure la sèrie. I tu, l'has vist?