13 de juliol de 2020

Gats vs. guineus

Continua la meva competició gats vs. guineus. Els meus dos animals preferits estaven gairebé empatats: 7 a 6. Però amb aquest nou amigurumi els gats tornen a situar-se al capdavant de la classificació. I és que, en un món perfecte, cada gat tindria una casa i en cada casa hi hauria un gat. 


Aquest gat en concret és d'Airali Design, una de les grans en el disseny amigurumi. I, tot i que el patró està molt ben explicat i conté moltes fotos del procés, t'asseguro que no repetiré. La raó és que és bastant difícil. I per acabar-ho d'adobar jo vaig triar la versió en tapestry.

La primera instrucció ja vaticinava la dificultat del patró: un anell màgic bicolor. Per descomptat, el tapestry ja comporta una dificultat inherent però cal afegir-hi que no et pots descomptar ni tan sols en un punt si vols que les potes quedin ben col·locades. En el meu cas, alguna cosa va fallar perquè el tapestry del pit no queda ben alineat amb les potes davanteres.

I no s'acaben aquí les vicissituds. El pas final va superar de bon tros la dificultat de la primera instrucció: després de fer les quatre potes el cos queda obert i cal continuar teixint en fileres per fer una mena de rectangle que fa les funcions de panxa i que cal cosir per tres dels costats. I això és una obra d'enginyeria per a les que hem après a fer ganxet amb les formes esfèriques dels amigurumis. De fet, ja m'ho temia i per aquest motiu sempre he descartat dissenys icònics com l'unicorn o l'alpaca de Pica Pau, en els quals imagino que s'utilitza la mateixa tècnica.

Pel que fa als detalls, els nusos francesos per bigotis que tant m'agradaven de la proposta original quedaven massa grossos amb el fil que habitualment faig servir per brodar. Així que al final vaig optar per uns bigotis més ortodoxos. I seguint amb l'expressió, vaig posar els ulls una filera més avall.

Per sort, amb les orelles i el collar més estret del que proposa el patró em vaig reconciliar amb el gat, tot i ser altiu, panxut i garrell. Trobar entre els trastos del Sr. Descabdello un cascavell del mateix to que el Tex Cotton de color carabassa que havia triat va ser la cirereta del pastís.

Pel que fa a la competició gats vs. guineus, ja t'avanço que aviat l'equip de les guineus remuntarà el resultat. Estigues atenta...

6 de juliol de 2020

Un amigurumi tropical

Ja han començat les nits tropicals, que és com s'anomenen en meteorologia les nits en què la temperatura no baixa dels 20 ºC. I això, a la costa mediterrània, pot durar ben bé fins al setembre. Per tant, és el moment ideal per presentar-te aquest amigurumi tan tropical d'Olga Roskoshnaya, la dissenyadora al capdavant de la marca Ro Crochet Designs.


Aquest lloro tan tendre em va robar el cor tan bon punt el vaig descobrir a Instagram. I no m'ha decebut pas. T'asseguro que és un patró genial: sense cap complexitat i amb un resultat espectacular. Segurament el més aconseguit és el cap, amb les plomes estratègicament col·locades, algunes puntades brodades per donar color, tot i que potser a les fotos no s'aprecien gaire, i un bec amb la forma ideal.


Sí que hi he fet algun petit canvi: les ales són més estretes i he utilitzat el punt espigat en la transició de colors. Seguint amb els colors, he defugit el marró de les potes i he optat pel carabassa, a conjunt amb el bec. És veritat que hauria preferit unes potes més pròpies d'una au però no estava inspirada per fer canvis substancials. De fet, quan tinc a les mans un bon disseny intento contenir la meva creativitat i confiar en la dissenyadora.

El que no em va agradar gens és la cua, consistent en una senzilla forma triangular. Així que vaig fer un parell de plomes més per aconseguir una cua ben original. La llàstima és que m'atabalo bastant amb la sessió de fotos i intento passar via, per la qual cosa no acostumo a tenir fotos des de totes les òptiques possibles i no podràs valorar el meu invent per a la cua.

I tu, coneixies els dissenys d'Olga Roskoshnaya? I pel que fa a la temperatura, pots dormir a les nits? 

29 de juny de 2020

De marietes i excentricitats

M'agrada soprendre't amb amigurumis originals i descobrir-te noves dissenyadores, però aquesta vegada la meva excentricitat ha anat una mica massa lluny i he de reconèixer que he estat a punt de no publicar aquesta marieta de Ngoc Linh, una dissenyadora vietnamita no gaire coneguda.


En descàrrec meu, he de dir que l'original és molt més graciós però no l'he encertat gens amb la cara: el ulls són massa petits, el nas no m'ha quedat igual deixant de banda que l'he fet vermell i no rosa, les celles i el somriure no m'acaben de fer el pes i per a més inri, al final, vaig oblidar fer-li unes galtetes rosades. I encara gràcies que vaig aconseguir esculpir els ulls ja he descobert el mètode: per mantenir la forma, el nus no s'ha de fer a l'interior de l'amigurumi sinó a l'exterior perquè abans de fer-ho t'asseguro que el resultat era encara pitjor: una patata enorme amb dos ulls i una protuberància vermella.

La resta de formes, gairebé tan exagerades com el cap, tampoc m'han convençut: unes ales ridícules i un barret que només cobreix una petita part d'aquest cap descomunal.

Tot i que es nota que la dissenyadora és novella he detectat algun error, hi ha instruccions confuses sobre on col·locar els ulls de seguretat, falten indicacions sobre on cal cosir algunes peces i la maquetació està poc cuidada, la veritat és que res del que em desagrada és culpa del patró. Senzillament he sigut massa atrevida i m'he saltat un dels passos que acostumo a fer abans de decidir-me a comprar un patró: comprovar quin és el resultat en mans d'altres ganxetaires.

Reconeguem que de vegades som massa políticament correctes quan fem un comentari en el blog d'una col·lega. Així que aquesta vegada et repto a ser sincera. No t'hi esforcis: soc perfectament conscient que és un dels pitjors amigurumis que he fet en els últims temps. I ni t'explico el que n'ha dit el Sr. Descabdello. 

Sigui com sigui, les marietes porten bona sort i a mi sempre em fa il·lusió trobar-ne una, segurament perquè em recorden els estius de la meva infantesa. Així que, malgrat tot, aquesta marieta és la meva manera de donar la benvinguda a l'estiu.

15 de juny de 2020

En Baby Yoda, en versió amigurumi

Amb aquesta versió amigurumi d'en Baby Yoda, jo crec que la meva col·lecció de Star Wars està completa. No tinc cap interès en les versions amigurumi dels personatges masculins, com Han Solo, Darth Vader, Anakin Skywalker o Kylo Ren em pasa com amb els llibres i la música: com em va fer adonar un amic, tinc tendència a llegir llibres escrits per dones i a escoltar música feta per dones. Pel que fa als robots R2-D2 i C-3PO, encara no he trobat cap patró que m'agradi prou ni tampoc m'he inspirat per dissenyar-los.

Però tornem a en Baby Yoda. Aquest personatge, una mica més tendre i menys lleig que el Yoda original, s'ha popularitzat arran de la sèrie The Mandalorian, un nou producte de la saga de Star Wars ara que Disney n'és la propietària. 


Corren per Internet una pila de patrons de Baby Yoda, molts dels quals són gratuïts. Però vaig haver de remenar molt fins a trobar-ne un que m'agradés. Finalment vaig triar aquest patró gratuït de Bee Friends Crochet que només a Ravelry acumula a hores d'ara més de 650 versions. Una de les meves condicions és que en Yoda tingués peus i el patró de Larissa Maced, a més de ser graciós i no excessivament gros, complia aquest requisit. 


Com en qualsevol patró gratuït el disseny gràfic és nul i no hi ha fotos del procés, però el patró és genial. Això sí, l'abric pot ser un problema, com sol passar en les peces de roba, si no és que s'utilitza el mateix fil que en el disseny original. És el meu cas i per tant vaig haver de fer algunes adaptacions. A més, odio haver d'utilitzar dos fils diferents en un mateix amigurumi, entre altres coses perquè si no és que m'encapritxo d'algun color sempre faig servir Cotton Nature 3.5 de la casa Hilaturas LM. Per resoldre-ho, vaig teixir l'abric amb el mateix fil però amb un ganxet de 3,5 mm en lloc del meu ganxet habitual de 2,5 mm. I ja posats, vaig fer l'abric una mica més curt perquè en Baby Yoda lluís els seus dits dels peus i fins i tot hi vaig posar dos cordons del mateix fil per cordar-lo.

Hi ha algun altre canvi evident que potser ja has detectat. El primer és que com que el nas brodat, amb la meva poca traça, no m'acabava d'agradar vaig optar per fer un puff stitch per nas. L'altre canvi són les orelles. En el disseny original s'han de teixir en fileres però jo he après a fer ganxet amb els amigurumis, per la qual cosa, i sé que més d'una m'entendrà, procuro teixir sempre en espiral. Per aquest motiu, com a alternativa a les orelles vaig adaptar el patró gratuït de 1Up Crochet.

Per si vols fer el teu Baby Yoda, aquí tens totes les adaptacions que he fet a punt per descarregar-te-les.


S'ha de reconèixer que Star Wars és, des dels anys 70, un fenomen i, si tu no n'ets gaire fan, segur que al teu voltant hi ha algú que sí que ho és. Pel que fa a mi, seré capaç de no fer un altre personatge de la saga? 

2 de juny de 2020

Sis anys descabdellant

Havia oblidat completament l'aniversari del blog. Cada any publico una entrada amb anàlisis, plans de futur, agraïments i fins i tot algun sorteig. Però enguany, amb les entrades del mes de juny ja planificades, no recordava que just avui fa sis anys que vaig estrenar aquest blog. Potser aquest oblit és la prova de com han canviat les nostres prioritats arran de l'emergència sanitària que vivim. Si alguna cosa hem après és que val més no fer gaires plans perquè el que importa és el dia a dia.

I malgrat que hagi d'improvisar no vull deixar passar aquest aniversari, sobretot per agrair-te que de tant en tant visitis aquest blog. Pel que fa a la resta, com que no tinc ganes ni de fer anàlisis, ni plans de futur ni tampoc un sorteig, faré el que en les primeres entrades ni se m'acudia fer però que cada vegada faig una mica més: despullar-me. Perquè sí, perquè, tot i que els amigurumis són la meva passió, de vegades hi ha altres coses que em ronden pel cap. 

Però no t'espantis, que no em posaré existencial. Només et vull confessar que avui no només és l'aniversari del blog sinó que també és el meu aniversari. Efectivament vaig començar a escriure aquest blog el dia que vaig complir 43 anys i avui ja en són 49. Ho havia mantingut en secret fins ara però avui estem en la intimitat: aquesta confessió és només per a les seguidores fidels que em visiten sense necessitat del mailing que envio a les subscriptores, només per a les que van més enllà de la foto, només per a les que llegeixen fins al final, malgrat que escrigui en català.

I com que estic improvisant aquesta entrada i no tinc cap foto de cabdells, amigurumis o nous dissenys t'ensenyo quin ha sigut el meu millor regal d'avui i és que, tal com et deia, les prioritats han canviat molt els últims mesos: una passejada per la platja, concretament la platja del Cavet, a Cambrils, en ple golf de Sant Jordi, amb la serra de Llaberia de fons.


Gràcies un cop més per ser-hi!

1 de juny de 2020

En Pumpkin i les pastanagues

Crec que només faltava jo: totes les ganxetaires del món mundial ja han fet en Pumpkin, aquest deliciós disseny de Lulu loves the moon. Feia molt que el tenia pendent però l'espera ha valgut la pena i he gaudit moltíssim, segurament perquè és un amigurumi amb una excel·lent relació dificultat-encant. 


En Pumpkin és cosí germà de la Peaches però no és pas el mateix patró. De fet, l'únic que s'assembla són les orelles. I si la Peaches ja em va agradar, en Pumpkin m'ha entusiasmat. Ho han dit moltes altres abans que jo, però el patró és 100% recomanable.

Això no vol pas dir que no m'hagin sorgit dubtes. Per exemple, primer vaig pensar que m'havia quedat una mica capgròs. Però m'encanta el resultat final. A més, he aconseguit un Pumpkin grassonet, amb uns pantalons més aviat estrets, que és el que volia després de veure'n moltes versions. Tot això rematat amb un botonet de fusta. Per cert, en els pantalons he estrenat l'altre color del cotó de Casa Sol que no vaig poder-me resistir a comprar: segons aquesta marca de moda és un color pistatxo però per a mi és un verd líquen, és a dir, una barreja de verd i mostassa.

Amb el que sí que m'he barallat una mica és amb els ulls i la boca. La dissenyadora proposa, en paraules seves, esculpir-los. Fins i tot inclou indicacions i fotos del procés. No és una tècnica nova ja ho he intentat diverses vegades però no me n'acabo de sortir. Potser els ulls no estan del tot malament però la boca pràcticament no es nota.

I fins aquí la història d'en Pumpkin. Ara bé, per què Pumpkin és a dir, carabassa en anglès si en el meu imaginari li encanten les pastanagues? No tinc la resposta. De fet, el nom de la seva cosina germana, la Peaches préssecs en anglès, ja em va intrigar en el seu moment. Si ho esbrino, prometo explicar-t'ho.

25 de maig de 2020

De mussols, fils i colors

Qui no ha fet mai un mussol amigurumi? Crec que és un dels amigurumis més recurrents. Jo mateixa n'he fet ja algun de fet, el meu primer amigurumi va ser un mussol però en aquesta ocasió em vaig encapritxar d'aquest disseny gratuït de Tarturumies.


He de reconèixer que el mussol em va agradar de seguida que el vaig descobrir a Instagram però era una mica reticent a fer patrons d'aquesta dissenyadora: m'atabalen els blogs plens de publicitat per tot arreu i fa temps ja em va decebre un dels seus dissenys gratuïts, que vaig desfer a la primera de canvi per reutilitzar el fil.

Malgrat la meva reticència inicial, m'alegro d'haver-me decidit per aquest disseny. El resultat és un mussol una mica guenyo i molt divertit. Quant al patró, hi ha molts encerts. Per exemple, sense fer res especial la peça central va agafant aquesta forma que imita les plomes dels extrems del cap. També són molt bona idea els ulls i sobretot les galtes rosades col·locades estratègicament per dissimilar el canvi de color dels ulls. El que no em va agradar gens són les ales i les potes, que he improvisat.

Pel que fa als colors, confesso que vaig triar aquest blau perquè fa temps que s'està morint d'avorriment al calaix dels cabdells no soc jo gaire de blaus i, en època de confinament, no es poden malgastar determinats colors. També vaig pensar que el blau combinaria molt bé amb aquest fil de color groc or de Casa Sol que volia estrenar per al bec i les potes. Ja fa temps em vaig encapritxar d'aquest color, inclòs en el kit de Gallimelmas per fer la família Zorrito, i no he parat fins a comprar-me'n un con de 200 grams. El color em té el cor robat i ja tinc diversos projectes en ment per utilitzar-lo però he recordat un cop més per què soc sempre fidel al meu clàssic Cotton Nature 3.5 de la marca Hilaturas LM. I és que el cotó de Casa Sol, tan de moda i tan anunciat per influencers com la mateixa Gallimelmas, Alimaravillas o Susimiu, és més aspre del que recordava.

Per cert, el groc or no és l'únic color de Casa Sol del qual em vaig encapritxar. Però hauràs d'esperar a la setmana vinent per descobrir l'altre. Només t'avanço que l'he estrenat en forma de pantalons.

18 de maig de 2020

Qui fos un camaleó...

Qui fos un camaleó... No per tenir escates, ni una llengua llarga i enganxosa sinó per la seva capacitat d'adaptar-se al medi. Com tothom sap, aquests rèptils es mimetitzen amb l'entorn i canvien de color en només uns segons quan se senten amenaçats. Jo, avui, voldria tenir la seva capacitat d'adaptació. Total, a aquest camaleó amigurumi, un altre disseny amb el segell inconfusible de Superwooly, no li fa falta perquè res no l'amenaça.


He tingut l'oportunitat de testar aquest patró per una sèrie de coincidències. Fa unes setmanes, mentre enllestia un caragol amigurumi també disseny de Superwooly, li vaig escriure per comentar-li una indicació que no em quadrava. Xerrant, xerrant, li vaig confessar que estava enamorada del camaleó, del qual la Lidia ja havia publicat alguna foto a Instagram. Va ser llavors que em va proposar testar-ne el patró i vet aquí el resultat. De moment, Superwooly està fent venda privada a través d'Instagram però ben aviat posarà el patró a la venda a Etsy.

El resultat és aquest camaleó divertidíssim, molt estil Superwooly, entre altres coses per aquests ulls enormes. En resum, és un patró genial per fer un amigurumi diferent. Ara bé, he suat una mica. De fet, un dels suggeriments que li vaig fer després de testar el patró va ser qualificar-lo almenys de dificultat intermèdia i no baixa, com constava en la primera versió del patró. Curiosament, però, la dificultat no són els punts ni el patró en si la base és la de sempre: anell màgic, punts baixos i algun punt alt sinó l'enginyeria de la cua i de les potes.

És veritat que ara, en foto, la cua no sembla tan difícil: una peça llarga i estreta. En tot cas, la dificultat és teixir més de deu fileres de només 6 punts amb un filferro ja a l'interior. Les potes, en canvi, ja són una altra història, sobretot perquè per fer-les l'habilitat amb el ganxet no serveix per a res. Cal dir que la Lidia dona indicacions molt precises sobre com modelar l'estructura de filferrro i com folrar-la després amb fil, però del dit al fet... Tot això empitjora si a més una és perfeccionista com jo i no s'acontenta amb el primer intent. Però només cal una mica de paciència i repetir el procés unes quantes vegades per aconseguir unes potes que podràs manipular perquè el camaleó s'agafi fort a la seva branca. 

Quant als colors, he optat per un verd bastant convencional. Superwooly proposa fer unes ratlles de colors al llom de camaleó. Jo ho vaig descartar però després em faltava una mica de color, cosa que vaig voler contrarestar amb aquestes berrugues.

Tornant a l'actualitat, crec que aquestes últimes setmanes tothom ha descobert la seva gran capacitat d'adaptació però l'haurem de desenvolupar més encara per enfrontar-nos al que s'anomena la nova normalitat. Tota una contradicció des del meu punt de vista. Si és normal, no pot ser nou. I viceversa. A més, he de reconèixer que en aquesta muntanya russa de sensacions això de muntanya russa és un dir perquè generalment vaig de la preocupació a l'estabilitat però mai arribo a l'eufòria últimament tinc l'ànim baix. Però intento centrar-me en coses positives i adaptar-me als canvis, talment com un camaleó. I a tu, encara et queda capacitat d'adaptació?

11 de maig de 2020

Sobre zoologia i ganxet

Feia molt de temps que buscava un patró d'os rentador (mapache en espanyol). Quan ja gairebé m'havia decidit per un altre, vaig descobrir aquest disseny de Zip Zip Dreams, la marca de la dissenyadora turca Elif Tekten. El patró també està publicat a Zoomigurumi 8, llibre que no m'he comprat perquè, a banda del rentador i de la guineu de la mateixa dissenyadora, la resta d'amigurumis em deixa bastant indiferent, per dir-ho de forma delicada.


Aquests petits mamífers, que són originaris de l'Amèrica del Nord, són omnívors: en entorns naturals mengen plantes i fruites, a més de petits animals com rèptils o rosegadors, i en àrees urbanes acostumen a saquejar la brossa i a robar el menjar de les mascotes. Sigui com sigui, el que els caracteritza i els dona el nom en català és que si tenen aigua a prop tenen el costum de rentar els aliments abans d'ingerir-los.

Però deixem ja la classe de zoologia i tornem al ganxet perquè he d'explicar-te que el patró és fantàstic. Evidentment el que em va fer decantar per aquest disseny és com resol Elif Tekten el característic antifaç dels ossos rentadors: ni jacquard, ni ratlles ni feltre sinó tot de peces superposades. No et negaré que té la seva dificultat per exemple, les instruccions són diferents per a cada ull però paga la pena. Ah, el que he descartat són les galtes de color rosa. Ja m'agradava així, sense, i cosir les galtes em va semblar un excés de peces superposades.

Les orelles també estan molt aconseguides. I per sort, l'únic nas de seguretat que tenia en ple confinament no acostumo a utilitzar-ne però me'n quedava un li va que ni pintat.

Pel que fa a la resta, el patró és molt senzill: un cos amb una mica de panxa i la clàssica cua anellada. L'únic canvi que he fet és escurçar les cames i els braços.

Independentment de la classe de zoologia sobre els ossos rentadors si continues investigant descobriràs per exemple que a Europa estan considerats una espècie invasora, la veritat és que resulten adorables. I en versió amigurumi, encara més. No t'ho sembla?

4 de maig de 2020

De passeig

Enceto les publicacions del mes de maig sense metàfores sobre el confinament ni l'evolució de l'emergència sanitària mundial sinó amb una ossa panda que, després de 50 dies, ha gaudit de l'aire lliure en les seves passejades.


És un patró gratuït que My Crochet Wonders va publicar fa temps a Instagram tant en rus com en anglès. Des de llavors ha estat entre les meves publicacions d'Instagram guardades, que no és sinó una altra manera de fer una llista interminable d'amigurumis pendents. Però ja havia decidit que d'aquesta primavera no podia passar.

El disseny és bastant senzill: cap i cos en blanc, i la resta de peces en negre. Potser hi ha una mica més de dificultat en el vestit, pel puff stitch i perquè va molt arrapat al cos, però crec que és la clau del patró. I els detalls com el pompó o la puntada blanca arran dels ulls de seguretat per destacar entre tant negre són la cirereta del pastís.

El que no m'acaba de fer el pes és el musell. Ja saps que brodar no és el meu fort però, deixant això de banda, crec que caldria donar-hi una mica de volum amb una peça de ganxet, com és habitual en els amigurumis d'animalons. També he de reconèixer que tant els braços com les cames són més curts que en el patró original.

Però la veritat és que aquesta ossa panda m'encanta. De fet, m'estranya que no hagi tingut més recorregut a Instagram, més encara sent un patró gratuït. 

I tu, com has començat el mes de maig?