13 de gener de 2020

La Rey i en BB-8, en versió amigurumi

Volia començar l'any amb un patró de disseny propi i a més gratuït. He de confessar que tenia una altra idea, que em reservo per a més endavant, però al final la meva protagonista és la Rey, la jedi que pren el relleu a Luke Skywalker en l'última trilogia de Star Wars. La tinc en ment des de la primera entrega de la trilogia, El despertar de la força, i ho havia anat posposant. Però, amb l'estrena de L'ascens de Skywalker, l'última pel·lícula d'aquesta saga mítica, he pensat que era el moment oportú.


Evidentment, la Rey no podia venir sola. El seu inseparable BB-8 també l'acompanya. Si tens una mica de memòria, recordaràs que fa uns anys ja vaig fer un BB-8, amb un patró gratüit fantàstic de la Casey Barnes, però la meva Rey fa només 17 cm i, per tant, necessitava un BB-8 a escala. És clar que no és tan espectacular com el disseny de la Casey Barnes. Amb només 7 cm el que he fet és una aproximació al personatge. 


La Rey ja t'ho deus imaginar és una nova versió del meu patró base. A base de customitzar-lo ja n'han sorgit personatges tan diferents com la Frida, Kahlo, en Tintín o l'Anna de Teules Verdes, a més de la princesa Leia. Aquí tens l'arxiu en PDF amb el patró tant de la Rey com d'en BB-8 a punt per descarregar-te'l.


M'he divertit molt amb aquesta nova customització. El vestuari no ha sigut especilment difícil. Això sí, he triat el blanc amb què es vesteix la Rey en l'última entrega de Star Wars en lloc dels tons terra de les seves anteriors aparicions. 


La clau d'aquest patró havia de ser el cabell. I és que igual que la seva antecessora, la princesa Leia, el pentinat de la Rey és peculiar. No tenia gens clar com reproduir-lo amb fil de cotó i un ganxet. Només havia decidit que havia de ser fàcil però que el personatge havia de ser perfectament reconeixible: els tres monyos darrere i els dos rínxols als laterals. I estic contenta amb el resultat.


Deixant de banda el ganxet, alguns no sé si molt freaks de la saga o molt intel·lectuals han criticat fins a la sacietat aquesta última entrega. No és el meu cas. Espectadora una mica forçosa de Star Wars el Sr. Descabdello és un fanàtic de la ciència-ficció–, tinc clar que és senzillament un divertiment, amb una explosió per aquí i una nau espacial per allà, unes quantes batalles amb espases làser i algun monstre per fer riure els espectadors en el moment oportú. I tu, creus que Star Wars i el ganxet estan renyits?

30 de desembre de 2019

De cavalls o amigurumis no remasteritzats

Ja he explicat la història moltes vegades. Vaig començar a fer ganxet l'any 2014, durant la convalescència d'una intervenció quirúrgica, per cert bastant traumàtica. I què té a veure això amb un cavall amigurumi? Doncs que precisament un cavall va ser el meu primer amigurumi complex, amb quatre potes i ulls. I sí, el vaig publicar al blog, però com que m'avergonyeixo una mica dels meus primers amigurumis de fet, no entenc com vaig tenir el valor de crear un blog només uns mesos després de començar a fer ganxet he decidit no incloure en aquesta entrada l'enllaç a aquella publicació de fa més de cinc anys, en la prehistòria de la meva gran afició. Ja la buscaràs tu si tens curiositat per veure un cavall més aviat lleig, amb una tècnica més aviat precària i en una foto més aviat avorrida.

Però tornem al present i al meu nou cavall amigurumi. No he remasteritzat aquella primera versió sinó que m'he decidit per la proposta d'una dissenyadora infal·lible: One & Two Company.


Sempre he dit que els amigurumis de la Carolina Guzmán una dissenyadora espanyola que només publica patrons en anglés i de la qual se sap ben poc o res són genials i aquest cop tampoc m'ha decebut. Els seus dissenys són clàssics i sense cap extravagància. Tot i així, de les bones dissenyadores sempre se n'aprèn. I així ha sigut amb la tècnica per fer la crinera i la cua. Senzilla i efectiva, justament el que defineix One & Two Company. Això sí, en els seus patrons trobo a faltar algunes fotos del procés.

Aquests dies han sigut bastant estressants: acabar de decorar la casa, els convidats el dia de Nadal, algun viatge per anar a veure la família de lluny, alguna decepció després de posar tanta il·lusió en tot, fer les últimes compres per als reis mags..., sense comptar que m'havia de preparar per al mercat d'artesania Calaix de Sastre a Reus, en el qual em podràs trobar del 2 al 4 de gener. Amb tot aquest estrès, just ara m'adono que m'he oblidat de brodar les celles i del detall d'una filera de punts invisibles per marcar els cascos del cavall. Tenia pressa per fer la foto del meu cavall amigurumi i complir amb la meva publicació quinzenal al blog. Però sé que em perdonaràs les presses: l'important és acabar l'any fent ganxet i començar-lo de la mateixa manera. Molt bon any nou! 

16 de desembre de 2019

Per un Nadal molt dolç

Tot just falten 15 dies per Nadal i per tant ja puc ensenyar-te el meu secret des del juliol: la Ginger, una galeta de gingebre de la marca gallega O recuncho de Jei


Sí, sí, des del juliol que hi treballo. Com que és la meva felicitació de Nadal a amics i coneguts i per tant n'he de fer vora una vintena, m'hi he de posar amb temps. I tot i així a primers de desembre ja estava bastant farta de teixir galetes de gingebre.


El patró està prou bé però hi he fet diversos canvis per gust personal: en la meva versió el cos és més estilitzat i el cap és més petit. Però la modificació més visible és la glaça que cal cosir al cap. Amb el meu fil habitual i el meu ganxet de 2,5 mm quedava poc definida. Així que he fet una glaça molt més divertida, amb tot de regalims. Tampoc he fet les fulles i les boletes per decorar la glaçaa sinó que m'he limitat a brodar algunes puntades dels mateixos colors que els botons. I parlant dels colors, ja veus que he defugit el verd i el vermell, típicament nadalencs, i he optat per dos colors poc habituals en aquestes dates, com el pistatxo i el salmó.


I tu, també fas producció en sèrie per Nadal? Per cert, tot i que ja estic tipa de galetes de gingebre, ja tinc en ment no només el meu amigurumi per al Nadal vinent sinó també per a l'altre. Però hauré d'esperar almenys al juliol per posar-m'hi.

Bon Nadal!

2 de desembre de 2019

Un altre gat per a la col·lecció

Si em segueixes, segur que has llegit més d'una vegada que soc una gran amant dels gats i potser fins i tot has vist alguna foto de la Kalia, la gata que fa gairebé 17 anys va néixer a casa, filla del Michelin, un gat únic que encara no ho hem decidit es pensava que era una persona o que nosaltres érem uns gats enormes, i la Milka, una gata feréstega que va viure els dos primers mesos sota un armari i que amb els anys sempre dormia als meus peus literalment damunt dels meus peus. Però avui, a l'hora d'escriure aquesta entrada, m'he adonat que fa un any i mig que no feia cap gat amigurumi. L'últim va ser en Hulotte, un disseny de Tournicote. Així que ja era hora de tornar-hi. Per fer-ho he triat la Tira, aquesta gata, disseny de HainChan, una dissenyadora japonesa que triomfa a Instagram.


I per què dic que és una gata? Doncs perquè els gats de tres colors sempre són femella. Coses de la genètica... Però i del patró, què n'he de dir? Poca cosa. És un patró fantàstic, tot i l'error de sempre: en el disseny original la Tira no té cua! Res que no es pugui resoldre improvisant una mica. Això sí, el cap m'ha portat més d'un maldecap. En primer lloc, fer una cadeneta inicial tricolor ja ha sigut un truc de prestidigitació. I després, el maleït jacquard! Com que al patró no hi havia cap indicació em vaig confiar però, a mesura que anava avançant, el contorn de les taques no quedava ben definit. Així que tocava desfer i tornar a començar teixint en front loops. Està demostrat que és l'única manera d'aconseguir un bon acabat en jacquard. I per acabar-ho d'adobar, el cap s'anava fent gros i gros, fins als 80 punts baixos de diàmetre! I això que vaig triar la Tira perquè els altres gats de HainChan, en Mochi i l'Oreo que m'agraden molt amb el seu jerseiet i els seus pantalonets, se suposa que fan 8 cm més d'alçada.

Amb l'embolic del jacquard, el cap no té la forma perfecta i les orelles tenen una base un pèl estreta per al meu gust. Però el conjunt m'encanta. I els brodats, de tan senzills, són el toc final ideal.

Per cert, HainChan també té a la venda un pack per fer quatre models diferents de cap: bicolor, amb una taca a l'ull... En fi, el somni de qualsevol amant dels gats. Això sí, després de la dificultat i de la mida, jo trigaré una mica a repetir.

25 de novembre de 2019

En Gus, el goril·la

Aquesta setmana repeteixo patró de Theresa's Crochet Shop. La seva mofeta em va agradar molt i en aquesta ocasió em vaig encapritxar d'en Gus, el goril·la.


No tinc cap crítica al patró, però he de dir que el resultat final no em convenç gaire. De fet, el procés ha sigut una muntanya russa: el musell em va encantar, amb els ulls van començar els dubtes, cosir les orelles ho va arreglar una mica, brodar les celles va aconseguir arrencar-me el primer oooh i el tupè em va tornar a decebre.

A més, a l'hora de fer les fotos vaig trobar que els braços eren un pèl curts per tractar-se d'un goril·la, deixant de banda la dificultat de trobar la millor perspectiva per fotografiar en Gus .

L'altre dubte que tinc és el color. Vaig estar setmanes buscant un gris marengo però no vaig trobar res entre les meves marques habituals. Així que al final vaig optar per aquest cotó amb efecte rentat d'Hilaturas LM.

En definitiva, no sé si ha fallat l'execució, la foto o la tria del color. Sigui com sigui, en Gus ha vingut a ampliar la meva col·lecció d'animals amigurumi ja saps que a mi les nines ni fu ni fa i a reafirmar que aquesta dissenyadora estatunidenca, amb gairebé 80 patrons a la venda, és una de les grans. I tu, coneixes els patrons de Theresa's Crochet Shop?

18 de novembre de 2019

El Barretaire Foll, en versió amigurumi

Sempre m'han fascinat els universos de Tim Burton. De fet, The nightmare before Christmas o Pesadilla antes de Navidad és una de les meves pel·lícules preferides, tot i que encara no he trobat cap patró de Jack Skellington que em faci el pes. Mentre continuo buscant, m'he decidit per un personatge d'un dels últims èxits de Burton: el Barretaire Foll d'Alice in Wonderland.


És un disseny diminut només 13 cm, bona part dels quals són de barret de Príncipe del crochet, un dissenyador xilè. Això sí, no busquis el patró a Etsy. Un bon dia es va prendre molt seriosament allò de renovar-se o morir i va tancar la seva botiga, a més d'esborrar totes les seves fotos a Instagram, per reobrir-la amb una nova línia. Ara hi trobaràs l'Alícia i també la Reina de Cors, juntament amb una versió diferent del Barretaire Foll, però tots d'una mida convencional. I com és que jo tinc el patró? Doncs perquè el vaig comprar fa més d'un any aprofitant una oferta i s'havia quedat arraconat fins que aquesta tardor el vaig rescatar de l'oblit.

Però sorpresa! A l'hora d'escriure aquesta entrada he descobert que el patró està a la venda a Ravelry. Així que aprofita abans que el Príncipe del crochet embogeixi una altra vegada. 

El resultat m'entusiasma però he de dir que el patró és tirant a justet. Per exemple, pràcticament no hi ha indicacions per fer el cabell. Tot i que he fet molts canvis per gust personal en els braços, en la corbata de llacet...—, alguns també han sigut per obligació, ja que almenys jo i almenys amb el meu fil habitual no soc capaç de fer un anell màgic de 3 punts baixos. A més, mal m'està dir-ho, però crec que la idea de cosir una randa al puny ha sigut un encert. 

Tot i que sempre dic que no m'agraden els amigurumis grossos, en aquest cas he estat a punt de retractar-me. I a tu, t'agraden els amigurumis grossos? I el més important, et fascinen tant com a mi els personatges de Tim Burton? 

11 de novembre de 2019

La família Zorrito

Tinc debilitat per les guineus. Crec que, a banda de la bellesa d'aquest animal, és per tot el que ensenya la guineu al petit príncep en el clàssic de Saint-Exupéry. Per això quan vaig descobrir aquesta família, disseny de Gallimelmas, no me'n vaig poder estar. 


A més, la idea de teixir la família Zorrito amb fil Velvet, amb un efecte vellutat, em va encantar. Així que vaig comprar el kit complet, que ara ja no està disponible, amb el patró i tot el material. En pocs mesos, doncs, he provat en dos projectes diferents aquest fil de la marca Casa Sol: per fer la tote bag de núvols amb el fil per a ganxet de 6 mm i per fer la família Zorrito amb el fil per a ganxet de 3 mm. El resultat és genial i treballar-hi no és tan difícil com sembla. Al contrari, és molt més difícil treballar amb altres fils de fantasia, com els que tenen efecte peluix.

Seguint amb el material, el cotó per a les peces de roba la corbata de llacet, el vestit i els pantalons— era Supreme L també de la marca Casa Sol. M'han encantat el pistatxo de la corbata de llacet tot i que jo posaria un altre nom a aquesta tonalitat de verd i el groc or del vestit. En definitiva, aquest kit m'ha creat la necessitat d'incorporar aquest fil de cotó al meu stash, si més no per tenir aquests dos colors. Llàstima que malgrat ser una casa de fils gironina i amb més de 200 anys d'història no en puc trobar en cap merceria de Reus a poc més de 160 km i en canvi l'he comprat per Internet a Andalusia. Coses de la globalització.

Evidentment el pare i la mare estan teixits amb el mateix patró. Per un moment vaig pensar que no tindria prou fil Velvet per al fill, però la veritat és que és més petit del que em pensava i evidentment la Mel havia calculat bé el fil necessari. Quant al patró, no tinc res a dir-ne. Els patrons de Gallimelmas solen ser una garantia. Només hi he fet un canvi per gust personal. I és que en lloc de cosir l'obertura del cap a l'obertura del cos, m'agrada més tancar l'esfera del cap i després cosir-hi el cos. 

A primer cop d'ull em va semblar que els ulls eren massa petits: de 6 mm per al pare i la mare, i de 5 mm per al fill. Però el resultat ja m'agrada. Això sí, estic segura que en la versió original els ulls estan una mica enfonsats, però no hi ha cap indicació per fer-ho i jo, tot i seguir algun tutorial, mai me n'acabo de sortir. Així que ni ho vaig intentar.

Els brodats, almenys per a mi, tenen la seva complicació. Sigui perquè soc perfeccionista o sigui per les meves rudimentàries habilitats, normalment els he de repetir. A més, com que vaig brodar tres peülles en cada pota en lloc de dues em va faltar una mica de fil rosa.

Però anem personatge per personatge. El pare es distingeix per aquesta corbata de llacet del color de la qual ja t'he parlat. L'he fet una mica més petita que l'original, que em va semblar massa exagerada. I el que m'ha encantat és que per fer-la he après un punt nou: el punt molsa o moss stitch. Facilíssim i amb un resultat molt original. Però no només he après a fer aquest punt sinó també el punt espigat en la transició de color de la cua. La Mel té raó quan diu que amb els seus patrons s'aprèn moltíssim.  


Fer la mare semblava més fàcil després d'haver teixit ja el primer membre de la família Zorrito. El problema va venir amb el vestit. Un cop fet, vaig decidir repetir-lo perquè era massa gran. Era la millor decisió per lluir el sistema de frunzir el vestit ideat per la Mel.


I arribem al petit de la família, amb el qual es va repetir el problema però a l'inrevés: els pantalons no li anaven grans sinó petits. Així que tocava versionar el patró original.


Sigui com sigui, estic enamorada de la família Zorrito i almenys, després d'aquest empatx de guineus amigurumi, deixaré de teixir guineus durant un temps. I a tu, t'agraden tant com a mi?

4 de novembre de 2019

Harry Potter, en versió amigurumi

Ja he dit alguna vegada que no soc una gran fan de Harry Potter. Aleshores, per què he fet el Harry Potter en versió amigurumi? Doncs perquè sí que soc fan de la dissenyadora vietnamita Green Frog Crochet. La vaig descobrir per casualitat, com es descobreix tot a Instagram, i vaig decidir que volia fer algun dels seus patrons. Entre moltes princeses, algun personatge de Joc de trons i els tres protagonistes de la saga de Harry Potter, vaig triar aquest últim. I és que no soc una gran fan ni de Joc de trons ni de Harry Potter però encara soc menys de princeses.


El resultat en general és espectacular. Potser l'únic que no m'acaba de convèncer, tot i que és una de les senyes d'identitat de Green Frog Crochet, és que el meu Harry Potter és massa ample de malucs. D'altra banda, el coll és tan estilitzat que el cap té tendència a caure. En això, però, part de la culpa és meva, ja que el patró proposa articular els braços i el coll, la qual cosa segur que li dona més estabilitat, però jo no ho vaig fer perquè prefereixo evitar elements potencialment perillosos com el filferro, sobretot a l'interior de l'amigurumi.

Això sí, és clar que el patró és de nivell avançat. Per exemple, amb els detalls del jersei i del coll de la camisa és fàcil perdre la paciència, però no és pas això el més difícil. Ja s'intueix que els braços no s'han de cosir al cos i potser per això mateix el sistema per unir els braços i el cos, sobretot si vols aconseguir un bon acabat, és complicadíssim.


L'altre problema va venir amb la toga, que em quedava molt més petita del que caldria. Quan un amigurumi porta una peça de roba, almenys jo sempre he de fer alguna adaptació. Ja ho tinc coll avall. Però la toga estava tan mil·limetrada que era molt difícil fer-hi modificacions. Així que vaig fer les mínimes imprescindibles perquè almenys els braços passessin per les mànigues.

També té la seva dificultat el cabell, que és una altra de les senyes d'identitat de Green Frog Crochet. La idea és genial i de fet el serrell queda molt divertit. Però és molt entretingut de col·locar. Vaig utilitzar totes les meves agulles de cap i encara me'n faltaven! En el disseny original es proposa fixar el cabell amb cola però jo vaig optar pel sistema tradicional, que segur que és molt més net: cosir. A més, tot i seguir les indicacions al peu de la lletra, el cabell em va quedar un pèl just: algun ble de més m'hauria anat bé per aconseguir una cabell més tupit i evitar alguna clapa.

I acabo amb els detalls de la cara. Després de brodar el nas, les celles i la cicatriu en forma de llamp, em vaig adonar que em faltaven les orelles. Orelles? Els amigurumis humans no tenen mai orelles... Però, és clar, en aquest cas tenen una utilitat concreta, que és sostenir les ulleres. Per cert, per fer les ulleres només cal una mica de traça i un tap per donar forma a les circumferències. Això sí, com que no vaig trobar filferro negre, vaig haver d'aplicar-hi pintura en esprai.


I fins aquí les meves aventures amb Harry Potter i amb Green Frog Crochet. I tu, què tens entre mans?

28 d’octubre de 2019

Feliz Día de Muertos, happy Halloween i bona castanyada!

Sempre m'ha fet por la mort. Jo crec que és un trauma infantil que es remunta a la primera mort que vaig viure. Quina paradoxa, no? Va ser la mort de la meva àvia paterna quan jo tenia set anys. Tot va ser mol tabú i molt secret. Per descomptat ni vaig anar a l'enterrament ni me'n vaig poder acomiadar de cap manera. He de confessar també que amb el pas dels anys, ja vora la cinquantena i amb els pares octogenaris, de vegades la mort em ve al pensament. Més vegades de les que jo voldria.

Per tot plegat em desperta molta curiositat la tradició mexicana del Día de Muertos, una tradició prehispànica que consisteix a retre culte a la mort i a recordar els éssers estimats. Concretament, m'admira la naturalitat amb què la mort es considera una part de la vida mateixa i l'alegria amb què es recorden els difunts. Tot el contrari del que vaig viure a la meva infantesa.

En els altars del Día de Muertos, hi ha des de fotografies dels difunts i espelmes fins a sal i fruita passant per calaveres de sucre i cempasúchil, que és el nom asteca per a aquesta flor de color carabassa que aquí anomenem clavell de moro.

Així que enguany el meu amigurumi és aquesta calavera, un disseny gratuït de Lanas y ovillos.


El patró de la calavera és facilíssim. Amb la combinació adequada d'augments i disminucions va agafant forma. Tampoc tinc res a dir de les flors dels ulls. Però les fulles van resultar ser massa petites i la resta de flors tenien els pètals poc definits. Així que vaig acabar improvisant les fulles i adaptant per a les flors un model de 100 minifiguras tejidas a ganchillo de Kamuran Simsek. Vista ara, crec que la meva calavera és un pèl massa sòbria i que necessita més flors i algun brodat, que en el seu moment i amb les meves rudimentàries habilitats per brodar no vaig tenir ganes de fer.

Evidentment, i deixant ja els amigurumis, hi ha altres opcions per a aquests dies. D'una banda, la castanyada: una tradició catalana per cert, sense cap referència a la mort que consisteix a trobar-se amb amics per menjar castanyes i panellets. Per la seva banda, Halloween però això ja ho saps és la celebració que ens arriba dels països anglosaxons. És cert que té un origen celta directament relacionat amb la mort més aviat amb la por a les ànimes dels morts però actualment és com una festa infantil de disfresses.

Per si de cas, bona castanyada, happy Halloween i Feliz de Día de Muertos!

16 d’octubre de 2019

Núvols de tardor per a una tote bag

La tardor és el moment ideal per estrenar aquesta tote bag de núvols, disseny d'Ameskeria, la reina del tapestry almenys a casa nostra, ja que en l'àmbit internacional la corona i el ceptre són per a la finlandesa Molla Mills. 


I tot i que l'estreno a la tardor, tot va començar a l'estiu, buscant un projecte en el qual ens poguéssim embrancar juntes una bona amiga, que fa només uns mesos s'ha aficionat al ganxet, i jo. La seva dèria és fer coses útils, com ella en diu. Amb el que m'agraden a mi les coses inútils com els amigurumis! Per acontentar-la, li vaig proposar unes quantes tote bags entre les quals va triar aquesta. 

L'objectiu principal, a més de fer ganxet i adquirir unes nocions de tapestry, era passar el dia juntes. Tal dit, tal fet. Vam passar un gran dia entre cabdells, rialles i alguna copa de vi. El que no et pots imaginar és que al final del dia i després d'haver fet ja unes 12 fileres que tampoc són tantes després de tot el matí i mitja tarda la vaig convèncer de desfer tot el que havíem fet perquè la tote bag ens quedava massa estreta, amb la qual cosa ni tindria gaire capacitat ni utilitzaríem els cinc cabdells de Velvet per a ganxet de 6 mm de la marca Casa Sol que havíem comprat cadascuna seguint les recomanacions del patró.

Crec que la decisió d'última hora va ser un encert. Al final, en lloc de tres núvols en cada cara en vam fer quatre. Però no va ser l'única modificació al patró original ja que en lloc de cinc fileres de núvols en vam fer sis. Amb tot plegat, la nostra tote bag fa uns 36 cm d'amplada i uns 34 cm d'alçada. 

Això sí, vam haver d'acabar-la en solitari, cadascuna a casa seva. Un cop la vam acabar, ja tornàvem a tenir una excusa per quedar: havíem de comprar unes anses i també roba per al folre. Quant a les anses, jo estava encaparrada amb unes anses de pell natural de color clar, però no en vam trobar i ens vam haver de conformar amb aquestes anses de pell sintètica. Per sort, les venen a metres, amb la qual cosa vaig poder fer unes anses ben llargues, tal com m'agrada a mi portar la tote bag

I quant al folre, jo potser pensava en una tela llisa de color blau o un estampat de núvols, però només entrar a la merceria la meva amiga va clissar aquest rotlle de tela i la veritat és que el color turquesa dels peixets conjuntava tan bé amb el fil blau de la tote bag que aviat ens vam decidir. I a l'hora de cosir? Doncs sí, ho confesso: totes dues vam recórrer a les mares respectives i a les seves habilitats de costura. Fins i tot ens han fet unes butxaques a l'interior! L'únic que puc dir en descàrrec meu és que he cosit jo mateixa el folre a la bossa.


La història de moment no continua perquè, deixant de banda les vacances, no coincideixo amb la meva amiga tant com voldria. Ja he intentat temptar-la amb un altre projecte de ganxet però encara no ho he aconseguit. 

Amb ella o sense, ja tinc a la llista de projectes pendents no una nova bossa de ganxet sinó tres. Quina deurà ser la següent?