11 de març del 2024

La colla de Shrek, en versió amigurumi

Com passa el temps! La pel·lícula Shrek es va estrenar el 2001, fa més de 20 anys, i és ja tot un clàssic. He trigat, tot i que només fa vora 10 anys que faig ganxet i no pas 20, però no m'he pogut resistir a aquestes versions chibi de la dissenyadora xilena Muñequista.

Els patrons són genials. I no és només perquè tingui debilitat pel amigurumis petits sinó perquè tot encaixa a la perfecció. 

Vaig començar amb l'Shrek, que és força senzill, a excepció potser de les orelles i d'aquesta armilla tres talles més petites del que li caldria a aquest entranyable ogre. Va ser amb aquest primer personatge amb el que vaig descobrir l'enginyós sistema que proposa la Cony Olivares per articular les cames només amb fil.

El personatge de la princesa Fiona és una mica més entretingut: els detalls del vestit però sobretot els cabells necessiten el seu temps. Això sí, hi insisteixo, no vaig haver de fer ni una sola modificació.

L'Ase va ser l'últim integrant d'aquest trio amigurumi. Entre les orelles, el serrell i una mica de gràcia amb el brodat dels ulls, el resultat és gairebé tan divertit com el personatge d'animació en què s'inspira aquest amigurumi. El que no m'acaba d'agradar, per allò de les proporcions, és que el cap de l'Ase sigui més gros que el de Shrek, però la veritat és que és l'única crítica que tinc.

Si ets fan de Shrek, pots ampliar el nombre d'integrants de la colla, perquè Muñequista té també a la venda els patrons per fer els trigèmins, fills de l'ogre i la princesa, i el Gat amb Botes, el personatge que apareix en les darreres seqüeles de la saga.

Jo amb el trio de personatges principals n'he tingut prou però la cosa va de trios i, d'aquí a un parell de setmanes, tornaré amb tres personatges més d'una altra pel·lícula d'animació. No te'ls perdis!

26 de febrer del 2024

Sense complicacions

En aquesta ocasió, m'he deixat estar de complicacions: ni jacquard, ni brodats impossibles, ni caps monstruosos. Per acabar el mes de febrer he recorregut a un amigurumi senzill d'una dissenyadora infal·lible: aquesta alpaca de Lulu loves the moon.

I aquesta entrada serà curta perquè no tinc res a dir d'aquest patró, excepte que és espectacular i que tot encaixa a la perfecció. La senzillesa, sens subte, hi té molt a veure però el bon ofici d'aquesta dissenyadora austríaca, que ja té un lloc entre les grans del disseny amigurumi, també.

Pel que fa als colors, m'he inspirat en la proposta original per combinar el color caldera i el mostassa, amb un esquitx de salmó, per donar-hi un toc més alegre. I segur que estàs d'acord amb mi que la manteta és el remat perfecte per a aquest amigurumi de mirada tendra.

Ja estic impacient per vendre aquesta alpaca i poder teixir-ne una altra. Però més impacient estic encara per descobrir nous dissenys de Lulu loves the moon, que fa temps que no ens sorpèn amb novetats.

12 de febrer del 2024

De races i amigurumis

Tot i que ja saps que jo soc més de gats, quan Cutie Me Store va posar a la venda aquest disseny va anar directe a la meva llista d'amigurumis pendents. 

És un gos de la raça teckel, també anomenada dachsund. Vaja, un gos salsitxa de tot la vida. Però no és pas la raça el que va determinar la tria d'aquest disseny. Jo, que sempre he tingut gats rescatats del carrer, soc una ferma defensora de l'adopció i no pas de comprar un cadell a un criador. Més aviat suposo que em van enamorar aquesta mirada tristoia i el jersei de ratlles.

A més, després de descobrir aquesta dissenyadora ucraïnesa amb un ruquet que vaig qualificar d'obra d'enginyeria, comprar un patró de Cutie Me Store era tota una garantia.

Efectivament el patró no em va decebre. Per exemple, el jersei li queda com un guant. El més destacable d'aquest disseny, però, és la divertida arquitectura del cos i de les potes. Això sí, com que l'Anna Khramova també s'ha apuntat a la moda del punt baix en X és una epidèmia, tu! en algunes fileres cal redistribuir els augments o les disminucions per mantenir la forma del disseny original.

El que em va sorprendre i negativament són les indicacions per començar peces amb una cadeneta d'inici, com és el cas de les potes i les orelles. Com qualsevol ganxetaire sap, en una cadeneta inicial de cinc punts la primera no és operativa i només es pot teixir en les quatre restants. Per tant és impossible fer tres punts, un augment triple a l'extrem, tres punts més i acabar amb un altre augment triple. No surten els números. 

Finalment, i després de desfer i comptar un parell de vegades, vaig entendre que no era que jo m'estigués equivocant sinó que Cutie Me Store considera l'última cadeneta com si en fossin dues, de manera que en comptabilitza quatre en cada costat, i que el que calia fer en realitat eren tres punts, un augment quàdruple a l'extrem, dos punts més i un augment triple per acabar. Suposo... 

El meu teckel és, com diria un expert en aquesta raça, negre i foc, colors que en la meva versió s'han convertit en gris marengo el meu as a la màniga per evitar el negre i mostassa. Però, si ets de les que s'acovardeixen davant de la tècnica jacquard, no et preocupis: Cutie Me Store proposa també l'opció de fer un teckel de color xocolata.

Sigui com sigui, malgrat preferir els gats, els animals rescatats i els patrons en punt baix en V, aquest teckel compleix tots els estàndards tant de la raça com del disseny amigurumi. No t'ho sembla?

29 de gener del 2024

D'ossos panda i patrons que s'entravessen

Després d'un pingüí i d'en No Face, el mític personatge de Studio Ghibli, aquest és el meu últim amigurumi en què el blanc i el negre tenen un protagonisme especial. Quan es tracta de combinar aquests dos colors bàsics és evident que un os panda té molts números per a la rifa i aquest de Funny Hook Design em va robar el cor.

Però, com passa de vegades, el meu entusiasme es va anar desinflant a mesura que el projecte avançava. Bona part de culpa la tenen els 78 punts de diàmetre del cap. I és que ja saps que els amigurumis grossos m'avorreixen. A això s'hi van sumar alguns descuits com indicar on s'han de posar els ulls o on s'han de cosir les orelles, per a mi imperdonables en un patró que val vora 10 euros. Sí, tot i que jo el vaig comprar l'estiu passat aprofitant una oferta, les dissenyadores russes en general tenen els preus pels núvols.

Cansada de teixir un cap de 78 punts de diàmetre, vaig decidir seguir el disseny original i cosir cap i cos enlloc de tancar el cap, que és el que acostumo a fer. Però amb només 16 punts d'obertura la unió era bastant inestable. Així que va tocar desfer tant el cap com el cos i deixar 28 punts d'obertura per donar-hi més estabilitat.

En el procés de teixir el cos, també em vaig trobar amb la sorpresa que Funny Hook Design proposa articular les potes i els braços. Sí, va ser una sorpresa perquè això no s'adverteix en la descripció del patró. En canvi, des del meu punt de vista és tan o més important que el ganxet utilitzat o la mida final de l'amigurumi. Sortosament, només vaig haver d'improvisar algun petit canvi i cosir les peces al cos. 

Amb tot plegat, quan va ser l'hora de fer el jersei jo ja n'estava tipa i cuita, d'aquest os panda. Així que vaig descartar el jersei i ahir mateix, just abans de posar-me a fer les fotos, vaig improvisar un llaç amb un retall de roba per donar-hi una mica de color.

Malgrat que el patró se'm va ben entravessar, vist en perspectiva el meu os panda no és tan odiós. I a tu, se t'ha entravessat alguna vegada un patró?

22 de gener del 2024

En No Face, en versió amigurumi

Ja vaig avançar que en els amigurumis d'aquest mes la combinació de blanc i negre tindria un protagonisme especial. El que no et vaig advertir és que em falta temps per a tot. No cal que el dia tingui més hores, que no ho resistiria. Però potser si la setmana tingués més dies... 

Així doncs, vaig tard però compleixo la promesa amb aquest disseny gratuït que trobaràs al compte d'Instagram de Crochet Art by Mau. Es tracta de Kaonashi o No Face, un personatge de la pel·lícula El viaje de Chihiro, produïda pel mític Studio Ghibli i guanyadora d'un Oscar el 2002.

En No Face és una ombra negra amb màscara. Segons els experts en la filmografia de Hayao Miyazaki, el director d'aquest clàssic de l'anime japonès, en No Face és un esperit que representa les persones que no troben el seu lloc al món i que busquen desesperadament la seva identitat.

Analitzar El viaje de Chihiro, una pel·lícula entre la màgia, la fantasia i el surrealisme amb mil i una metàfores, seria molt complicat. Per això val més que em centri en el patró de Crochet Art by Mau, una ganxetaire poc coneguda amb alguns patrons gratuïts.

Feia temps que buscava un patró d'aquest personatge misteriós i vaig ensopegar amb aquest disseny per casualitat. Malgrat no ser res de l'altre món, em van agradar la simplicitat i la mida 34 fileres per al cos amb un diàmetre màxim de 28 punts.

La clau, evidentment, és la traça que puguis tenir a brodar la màscara, més encara tenint en compte la mida. En el meu cas, tenir el projecte aparcat i decidir-me a brodar un dia, amb calma i una mica d'inspiració, va ser un encert i no estic gens descontenta amb el resultat.

En No Face aprèn a fer mitja al llarg de la pel·lícula amb un cabdell vermell. Tot i que sempre dic que no m'agrada fer mitja, volia representar-lo, igual que Crochet Art by Mau, concentrat en la seva nova afició. Al capdavall, teixir i fer ganxet, tot i que les eines siguin diferents, són processos bastant similars.

La proposta del patró original és simular el teixit amb una peça quadrada de ganxet però jo ho vaig voler fer com cal. Això sí, a escala i, per tant, amb dos escuradents. I si ja em resulta difícil amb les agulles de fer mitja, imagina't amb els escuradents... Però s'ha de reconèixer que és la cirereta del pastís per rematar aquesta versió amigurumi d'en No Face.

I tu, coneixies aquest esperit aficionat a teixir?

1 de gener del 2024

Propòsits d'any nou

Res millor per estrenar l'any que fer-ho amb un amigurumi. En aquest cas, aquest pingüí tan divertit, un disseny de Hainchan.

Ja veus, doncs, que hi ha pocs canvis per aquí, tot i que el primer dia de l'any és el moment de fer-se bons propòsits per canviar rutines. En el meu cas, són bastant ambiciosos: reprendre les caminades i les sessions de full body, millorar l'alimentació, preocupar-me menys per les coses i procurar viure l'aquí i l'ara.

Pel que fa al ganxet, no m'he fet cap propòsit. Tot i la irrupció de la costura en la meva vida sí, sí, des de l'octubre que vaig a classes de costura i ja m'he comprat una modesta Singer crec que res podrà desbancar la meva principal afició: els amigurumis.

He de reconèixer que he estat pensant a fer canvis en les publicacions del blog: escriure menys, atorgar una puntuació als patrons... Però no tinc res decidit. Hi continuaré pensant i potser al juny, amb motiu dels 10 anys del blog, provaré de fer algun canvi en el format de les publicacions.

Però tornem al pingüí de Hainchan, que m'ha donat més maldecaps del que pensava. El primer ensurt va ser descobrir que calia treballar en jacquard per teixir el cap. Podia haver optat per fer-lo bicolor, que és el que m'havia semblat per les fotos del disseny original, però com que sempre intento treure ferro al jacquard vaig decidir ser fidel a les meves teories.

Hi ha dues tècniques habituals per treballar en jacquard. No és la primera vegada que te'n parlo. La més fàcil és treballar en front loops, és a dir, agafant només la baga del davant. L'inconvenient d'aquesta tècnica és que la peça resultant queda poc rígida, que és el que s'espera d'un amigurumi teixit amb fil de cotó i amb un ganxet més petit del que recomana el fabricant. L'altra tècnica és fer punt baix en X. Tot i que si no hi tens pràctica és molt més lenta, sol donar molt bon resultat. 

En aquesta ocasió, però, en què havia de treballar amb fil negre, que és el terror de qualsevol ganxetaire per molt que tingui bona llum i ulleres per a la presbícia, vaig descartar el punt baix en X. I com que només es tractava d'una desena de fileres vaig optar per teballar en front loops, però en fileres alternes, per minimitzar la pèrdua de rigidesa.

Parlant del jacquard, vaig descobrir un petit error en el patró concretament en una filera enmig del jacquard no hi havia indicacions sobre els canvis de color però per sort Hainchan em va respondre de seguida a través del xat d'Etsy.

Les peces circulars dels ulls també em van donar algun petit problema. Tot i que vaig anar amb cura de no posar massa cotó sintètic al cap, em quedaven justes ja que han de quedar alineades amb el jacquard. Però això tenia fàcil solució: només va caldre fer-hi alguns punts més. El que encara ara em pregunto es com cosir les peces superposades a un amigurumi perquè el resultat sigui delicat i no barroer. Si t'hi fixes, hi ha una gran diferència entre el pingüí de Hainchan i el meu.

Per cert, escrivint això m'acabo d'adonar que he oblidat maquillar les galtes del pingüí. Gggrrr! Ja veus que els meus oblits es repeteixen enguany.

I acabo amb la gorra estil pixie. Vaig confiar en el patró de Hainchan, que em sembla una dissenyadora de solvència contrastada, però la vaig espifiar. Com ja em va passar amb la gorra de l'aneguet de Hello Lady Ellie, el patró no està ben resolt i, un cop més, vaig haver de recórrer a la proposta de Lulu loves the moon per a la gorra de la Peaches.

Pel que fa als colors, la meva idea era combinar el gris marengo i el gris perla, però com que en tenia poc estoc vaig haver de conformar-me amb una combinació més tradicional: negre i gris. Per contrarestar, crec que el groc amb efecte rentat de la gorra i el verd aigua per a la bossa per cert, en la meva versió, sense ulls són un encert. 

I parlant de colors, en els pròxims amigurumis el blanc i el negre tindran un especial protagonisme. Tens ganes de veure'ls?

Ah, bon any nou!

24 de desembre del 2023

Bon Nadal!

A qui se li acut fer una publicació al blog per Nadal? A mi. I és que Nadal era el millor moment per presentar-te aquest naixement, un disseny d'Aradiya Toys.

He de confessar que soc una atea rematada. Entre molts altres arguments, com que si déu existeix és cruel, el de més actualitat són les atrocitats que es cometen en nom de les religions. Però no ens posem transcendentals. La qüestió és que a primers de mes havia d'anar amb els meus amigurumis a una fira de Nadal i que des del setembre he estat fent pares Noel, tions i naixements a dojo.

El disseny del naixement està basat en la col·lecció "Aradiya Toys Minis", que des de la publicació del llibre Mini kingdom s'ha convertit en tot un filó per a aquesta dissenyadora ucraïnesa. Tots els amigurumis de la col·lecció es caracteritzen per no tenir ni peus ni potes sinó una base circular. 

Això sí, he de dir que, almenys amb el meu fil de cotó habitual, no són del tot minis, ja que, un cop acabats, aquests amigurumis fan uns 13 cm d'alçada. D'altra banda, amb un cap de 51 punts de diàmetre i una base de 28 punts, els mal anomenats minis, a més de no ser minis, no són gaire estables. La meva solució va ser posar a la base una peça circular feta amb pasta per modelar d'aquella que s'asseca al aire i no necesita cocció. Oli en un llum!

Pel que fa a la resta, els dissenys són molt originals i els patrons són fantàstics, amb mil i una explicacions i una pila de fotos del procés. Però també és cert que l'Olka Novytska, tota una patum del disseny amigurumi, té certa tendència a complicar-se. I com que jo només tenia tres mesos per aconseguir un bon estoc nadalenc vaig simplificar diverses peces com els cabells, els punys, el mocador de cap de Josep, el vel de Maria...

El que em va portar algun maldecap va ser el nadó. Encara no tinc clar si s'assembla més a un cadàver o a una larva. I la idea d'improvisar uns bracets no ha suposat una gran millora davant d'un cap desproporcionat i del meu poc encert brodant els ulls.

Sigui com sigui, siguis atea o creient, et desitjo un bon Nadal i un bon final d'any. Jo torno el dia 1 de gener amb un nou amigurumi. No te'l perdis!

11 de desembre del 2023

Decoració de Nadal

A dues setmanes de Nadal encara tens temps, com jo, de fer algun detallet de Nadal, per decorar o per regalar com a felicitació nadalenca, que és el destí d'aquesta espelma, un disseny gratuït de Petit Cutie.

Vaig descobrir aquest patró a Instagram ja fa uns quants anys, però quan hi vaig tornar per fer la meva espelma em vaig trobar que aquesta dissenyadora russa havia esborrat la publicació. No em preguntis com però, googlejant googlejant, vaig ensopegar amb una pàgina web en rus que reproduïa el patró. I amb l'ajut del traductor, una mica d'intuïció i un pessic d'inventiva, aquí en tens l'adaptació a punt per descarregar-te-la.

No és fàcil traduir un patró del rus. Per això la inventiva és part de l'equació, especialment pel que fa als degotims de cera, que em vaig acabar inventant perquè no entenia ni un borrall de les instruccions.

Segur que detectaràs algun altre canvi respecte de l'original. D'una banda, els brodats són diferents: m'agrada mantenir la tradició japonesa dels amigurumis sense boca i, en canvi, crec que les celles sempre aporten un extra d'expressivitat. I, d'altra banda, tot i que la meva adaptació inclou les instruccions per fer l'espalmatòria original, l'he descartat per a l'espelma de la foto.

Si ets de les que creu que sempre hi ha lloc per a un altre guarniment de Nadal, en mitja tarda podràs enllestir aquesta espelma. I si abans que arribi Nadal ja n'estàs tipa, tingues una mica de paciència, que el meu últim amigurumi de l'any encara serà de temàtica nadalenca. No te'l perdis!

27 de novembre del 2023

Tot esperant el Nadal

Com en moltes altres celebracions, una de les millors coses del Nadal són els preparatius: la decoració, els llums, els regals... Per això no m'he pogut resistir a donar a aquest cérvol disseny de Bumbee Crochet Designs un cert toc nadalenc. 


És un patró senzillísim. L'únic que et pot sorprendre, si no coneixes la tècnica que jo vaig descobrir amb la Candice i vaig utilitzar en el meu disseny del Mic, és el sistema d'unió de les potes i el cos, que és clau per mantenir la posició d'assegut.

La resta, com et deia, no té cap secret. Amb una mica de traça per als brodats i un retall de roba en tindràs prou per aconseguir un cérvol adorable. I si el retall de roba és vermell, com el meu, ja tindràs a punt el toc nadalenc.

Si compares el meu cérvol amb l'original, veuràs que no li he fet la bufanda. Tot i que aquesta dissenyadora alemanya proposa fer la peça de ganxet i, per tant, no tenia excusa, he de reconèixer que les bufandes amb el meu fil de cotó habitual, per molt que utilitzi el ganxet recomanat i no un de més petit, no tenen l'aspecte suau i calentet que hauria de tenir una bufanda. I per no anar a la cerca i captura de llana per a la bufanda s'ha quedat sense, que de fet en aquestes latituds al migdia encara estem a 16 o 17 ºC.

Per tant, la bufanda no ha sigut un oblit. El que sí que he oblidat són les galtetes rosades. No és la primera vegada que oblido alguna cosa en el procés de creació d'un amigurumi: de vegades són les galtes, altres vegades un brodat, algun cop les orelles... Però vist ara em refermo en allò que menys és més i començo a pensar que quan oblido algun detall és perquè en el meu subconscient no m'acaba de convèncer.

I a tu, també t'agraden més els preparatius de Nadal que el Nadal mateix?

13 de novembre del 2023

Fenomen fan

No és la primera vegada que faig aquesta reflexió. Què fa que una dissenyadora d'amigurumis sigui una supervendes? Quina és la clau del fenomen fan? No en tinc ni idea però després de teixir aquest porquet de Mis & Spolka tinc clar que en soc molt fan, encara que no arrasi a Etsy o a les xarxes socials.

Ja et vaig cantar les meravelles d'aquesta dissenyadora polonesa quan vaig descobrir aquesta girafa i aquest os panda. I no m'ha decebut pas. El patró d'aquest porquet amb el seu ànec de peluix és una delícia i sense cap dificultat ni una.

Quan escric al blog sobre un patró, sempre detallo les modificacions que he anat improvisant, però aquesta vegada la llista és molt curta. D'una banda, he fet una puntada a les potes per donar-hi la forma de peülla i, de l'altra, he teixit les galtes amb mitjos punts alts perquè fossin una mica més grosses.

Vaig estar temptada de versionar les orelles perquè sempre que puc prefereixo les peces teixides en espiral, però he de reconèixer que, teixides en fileres, tenen una caiguda molt més divertida.

Com que ja m'he declarat fan total de Mis & Spolka segur que no t'estranyarà saber que ja tinc un altre patró seu a la llista. I tu, coneixies aquesta dissenyadora?