12 d’abril de 2021

Sobre banys d'escuma i fotogènia

Fa temps que tenia clissat aquest aneguet amigurumi, un disseny gratuït de Yarn Society, que jo he convertit en aneguets de goma a punt de prendre un bany d'escuma, gràcies a aquest color groc rovell d'ou que fa poc s'ha sumat a la carta de gairebé 50 colors del Cotton Nature 3.5, de la casa Hilaturas LM.

És un patró senzill i molt graciós en què, des del meu punt de vista, una de les claus són els ulls brodats. Això sí, he fet el cap una mica més petit, a més d'algun altre canvi al bec i el cos. Per si t'agrada la meva adaptació, aquí la tens a punt per descarregar-te-la.

Ah! I si no t'agraden els banys d'escuma, al blog de Yarn Society també hi trobaràs la versió per fer un pollet amb closca i tot.

Parlant del bany d'escuma, el procés per fer la foto mereix un capítol a part. Fins i tot abans de fer els meus aneguets amigurumi, ja m'havia imaginat la foto amb aquesta banyera que fa temps que serveix per guardar-hi alguns productes de bany. Però, és clar, havia d'estar plena d'escuma. Ho vaig provar amb sabó de plats i fins i tot amb escuma d'afaitar. I quan el Sr. Descabdello ja estava a punt de muntar unes clares a punt de neu, i jo ja m'estava fent a la idea que almenys un dels aneguets no sobreviuria a la sessió de fotos, un cop empastifat amb clara d'ou, se'm va acudir omplir la banyera amb el cotó sintètic per a amigurumis.

La composició, tot i que poc realista, em va agradar prou. I aquí en tens el resultat. Però t'asseguro que va anar de ben poc: el Sr. Descabdello ja tenia la batedora a les mans quan el vaig aturar. I és que una ja no sap què inventar-se, més encara quan he publicat ja més de 400 fotos d'amigurumis al blog.

I tu. què estàs disposada a fer per una bona foto?

5 d’abril de 2021

Hola, Abril!

Res millor, per donar la benvinguda a aquest mes que tot just comença, que la fada Abril, un disseny molt elegant de La Crochetería.

El resultat final, amb uns 35 cm, és espectacular. Llàstima que el cap, amb 60 punts baixos de diàmetre, és poc estable. Ah, i la meva fada encara tindria algun centímetre més d'alçada si no hagués fet cinc fileres menys a les cames, que em semblaven exageradament llargues.

Capítol a part mereix la construcció de la faldilla, que és molt original i més fàcil del que sembla. Per contra, no m'han agradat gaire les ales. Sobretot les inferiors no m'han quedat com esperava. A més, tant l'ala dreta com l'esquerra són iguals, la qual cosa vol dir que n'has de cosir una del dret i una del revés. Això deixant de banda que a les fotos de la Leticia Delgado, la dissenyadora de Jaén que hi ha darrere els dissenys de La Crochetería, tant les ales com els pètals de la faldilla tenen una forma perfecta. Em pregunto si realment el Natura Just Cotton de DMC, que és el fil utilitzat en el model original i que jo no suporto, té aquesta virtut o és que la Leticia va emmidonar les peces per a la sessió de fotos.

Ironia a banda, el patró està molt bé en general, tot i que potser hi ha indicacions una mica vagues per a l'ensamblatge, especialment pel que fa a les ales, la trena i les flors. Parlant de les flors, em vaig enredar bastant amb tant de claudàtor i tant de parèntesi. A vegades hi ha més feina a entendre els símbols que a fer la peça de ganxet en si. Però, amb una mica de fe en el patró, les flors queden molt bé. I m'agrada molt la idea de les fulles com a detall entre les flors.

Pel que fa als colors, vaig estar dubtant molt. Tenia clar el verd pistatxo per al cos i les sabates, però per a la faldilla i les ales vaig estar barallant diverses possibilitats: salmó, carabassa... Al final, estic encantada amb el morat de la faldilla i no tant amb el lila de les ales, que és una mica massa clar però era el que tenia per casa.

L'altre gran dubte va ser el cabell. La primera idea era fer una fada de cabells castanys, que soc jo molt realista i poc amiga dels cànons de bellesa, per la qual cosa el blau del model original o una cabellera rossa estaven descartats. Però la combinació quedava una mica apagada. Així que al final, entre el Sr. Descabdello i les que em seguiu a Instagram, em vau convèncer de fer una fada pèl-roja. Crec que va ser la decisió més encertada.

I l'Abril, aquesta fada de les flors, ja vola d'aquí cap allà, a punt per fer la seva màgia abans de l'estiu.

29 de març de 2021

Amigurumis nocturns

Jo no soc una persona nocturna. I amb el pas dels anys encara menys. M'aixeco de bon humor, fins i tot cantussejant, i l'esmorzar és un dels meus moments preferits. Malgrat això, no em vaig poder resistir a la versió amigurumi d'aquestes dues protagonistes del cel nocturn.

La lluna és un patró gratuït de Príncipe del crochet que pots trobar al seu canal de YouTube. Com moltes altres ganxetaires autodidactes, jo vaig començar amb els videotutorials de Lanas y ovillos i de Tejiendo Perú, però en aquestes alçades odio els patrons en vídeo. Per si tu també ets de les que prefereix un patró escrit, entre altres coses perquè Netflix és la teva banda sonora a l'hora de fer ganxet, aquí tens les notes que he pres.

És un patró molt senzill però alhora original perquè no segueix l'estructura clàssica de la regla del 6. A més, té l'avantatge que pots adaptar-lo fàcilment, tant si vols una lluna més petita com si vols una lluna més gran. Jo he seguit la proposta del Marcelo i la meva lluna té un diàmetre final de 126 punts baixos. Només hi he fet una petita modificació per exagerar una mica més el nas.

L'estrella és un altres dels dissenys gratuïts de Príncipe del crochet, aquest jove xilè cada vegada més conegut en el món amigurumi. Tot i que també et pots descarregar les meves notes, et recomano veure el videotutorial per fer les puntes de l'estrella.

L'altre avantatge del videotutorial és que entendràs com adaptar el patró per fer estrelles de diferents mides. Jo he optat per fer-la força petita, amb un diàmetre de 30 punts baixos. Sigui com sigui, una de les claus tant de la lluna com de l'estrella són les parpelles, en les quals he fet algunes modificacions.

I tu, ets nocturna?

15 de març de 2021

Els personatges de Beatrix Potter, en versió amigurumi

Segur que coneixes en Peter Rabbit, aquest conillet entremaliat amb jaqueta blava que els últims anys ha protagonitzat algunes pel·lícules d'animació. El que no sé si saps és que és un personatge clàssic, creat per la il·lustradora Beatrix Potter el 1902.

Ja et pots imaginar les dificultats que va tenir Beatrix Potter, en la societat britànica de finals del segle XIX i primers del segle XX, per ser una dona independent. Però aviat es va convertir en una il·lustradora d'èxit i, després d'en Peter Rabbit, el 1908, va arribar la Jemima Puddle-Duck, una ànega que fuig de la granja per poder incubar els seus ous.

I qui ha convertit aquestes il·lustracions clàssiques en amigurumis? Doncs ha sigut Airali Design, que va publicar al número 95 de la revista Simply crochet un suplement amb els patrons de quatre dels personages de Beatrix Potter: en Petter Rabbit, el seu cosí Benjamin Bunny, la Jemima Puddle-Duck i l'eriçó Mrs. Tiggy-Winkle.

M'he divertit molt amb aquests amigurumis. El patró d'en Peter Rabbit és prou fàcil. D'entrada el cap i el cos resulten una mica decebedors, però per sort tot millora en esculpir els ulls i cosir les orelles. Les potes són molt originals, tot i que és una mica difícil cosir-les. I és clar que la cirereta del pastís és la jaqueta blava d'en Peter, sobretot si trobes uns botons a escala, és a dir, ben petits.

La Jemima Puddle-Duck ja m'ha donat més maldecaps. I això que tenia més ganes de fer aquesta ànega amigurumi amb barret que no en Peter Rabbit. 

Per començar, el cos té una arquitectura complicada. A més, en alguna zona cal fer moltes disminucions seguides, la qual cosa sempre implica algunes imperfeccions. Però el pitjor han sigut el barret i el xal. Pel que fa al barret, que és força entretingut, encara ara no estic segura d'haver-lo entès del tot. El xal sembla més fàcil però no me'n vaig sortir de fer la tanca. La terminologia i les abreviatures emprades en el patró tampoc hi ajuden gaire: 4 tr cl? I això què coi és?

En Peter Rabbit, la Jemima Puddle-Duck i la resta de personatges de Beatrix Potter van sorgir del seu amor pel món rural i pels animals. No et sembla que també s'hauria enamorat d'aquestes versions amigurumi?

1 de març de 2021

Una icona feminista, en versió amigurumi

Fa molt de temps que la idea de fer la versió amigurumi d'aquesta icona feminista em bullia al cap. I per fi avui, just una setmana abans del 8 de març el Dia Internacional de les Dones, puc presentar-la en societat.

És la Rosie, la protagonista d'un pòster dels anys 40 que representa les dones dels Estats Units que van treballar a les fàbriques durant la Segona Guerra Mundial per substituir els homes que combatien al front. En les últimes dècades, la Rosie s'ha convertit en icona de la lluita feminista, per la frase "We can do it" i per simbolitzar l'empoderament de la dona. 

Els temps avancen i algunes feministes critiquen el pòster per anacrònic el seu primer objectiu era animar les dones a incorporar-se al món laboral i per promoure la idea que en qualsevol situació una dona s'ha de preocupar per la bellesa. Però s'ha de reconèixer que aquesta potent imatge ja forma part de l'imaginari col·lectiu.

Per això, si vols fer la teva Rosie, aquí tens el patró a punt per descarregar-te'l.

Jo m'he imaginat la Rosie vestida amb una granota de treball, amb tot de detalls com la cremallera i les butxaques. Això sí, per donar-hi color he triat unes sabates vermelles.

Tot i que les meves nines amigurumi, com la Frida Khalo, la princesa Leia o l'Anne de Teules Verdes, són bastant petites només uns 16 cm tenia clar que havia d'aconseguir el gest de fer múscul amb el braç. Alguns augments i algunes disminucions estratègicament pensats són suficients, però si vols també hi pots posar un filferro a l'interior.

Tenia clar que els reptes serien els rínxols i el mocador de cap. Pel que fa als rínxols, tenia algunes idees estrambòtiques però, de vegades, amb el ganxet a la mà les coses són més fàcils del que sembla. Per al mocador vaig descartar fer-lo de roba perquè si vols teixir la teva Rosie no hagis d'anar a comprar un retall vermell amb puntets blancs. Però segur que tens fil vermell i també una mica de fil blanc. Tot i que és una mica entretingut brodar els puntets, crec que el resultat val la pena.

Encara tens una setmana per teixir la teva Rosie. Sigui com sigui, és clar que les dones encara tenim molt a reivindicar. We can do it!

22 de febrer de 2021

Vora el mar

No és que m'agradin especialment els reptes però sí que m'agraden els amigurumis diferents. El problema és que de vegades dificultat i originalitat van unides. Això és el que m'ha passat amb aquest mariner barbut de Lysenko Crochet, que a Etsy trobaràs com a Magic Filament.

Efectivament, és dels amigurumis més difícils que he fet en els últims temps. Ja et pots imaginar que la dificultat rau a esculpir el nas i a brodar les celles i els ulls. De fet, he hagut de repetir les dues operacions. I quan dic repetir no vull dir dues vegades. Per exemple, crec que no va ser fins al quart intent que el resultat de les celles em va semblar mínimament acceptable. 

A això cal afegir-hi que, entre esculpir el nas i brodar unes celles ben espesses, els punts comencen a tibar, amb la qual cosa l'acabat final no és apte per a perfeccionistes com jo.

Les altres característiques essencials del meu mariner són la barba i el bigoti. El bigoti, que només cal cosir amb una mica de traça per donar-hi volum, és genial. La barba també queda molt bé però m'ha donat algun maldecap. Intueixo que no està teixida en espiral, com sí que s'especifica per exemple en les indicacions per a les cames. El fet és que a mi se m'anava inclinant el teixit, amb la qual cosa vaig haver d'improvisar per mantenir als extrems i al mig de la barba els mitjos punts alts que li van donant forma.

Pel que fa a la resta, no hi ha cap gran dificultat. Això sí, crec que el cap és una mica massa gros en proporció al cos. A més, unes cames escanyolides i molt separades tampoc hi ajuden. Quant al patró, una de freda i una de calenta: la freda és que hi ha algun error sense importància en les indicacions de les ratlles de la samarreta i la calenta és que, molt intel·ligentment, el canvi de color queda en un lateral i, per tant, dissimulat un cop s'hi ha cosit el braç.

I el meu mariner, ara que s'ha aixecat el confinament municipal, va anar fins al moll de Cambrils per a la sessió de fotos. Llàstima que amb les xarxes velles i la manca de llum no llueix tant com em pensava. Per exemple, la gorra és molt autèntica i passa completament desapercebuda amb aquesta perspectiva. Però almenys tan ell com jo vam poder veure el mar després de setmanes...

15 de febrer de 2021

De llibres i tortugues

La indústria editorial amigurumi està en auge. Els últims mesos s'han publicat diverses novetats, com Zoomigurumi 10, Crochet iconic women d'Amour Fou Crochet o Animal friends of Pica Pau 2. Però jo no m'he comprat cap d'aquests supervendes sinó una petita joia, editada només en francès, de la qual m'he enamorat: Les petits animaux de Khuc Cay.

Ja vaig estar temptada de comprar el primer llibre d'aquesta dissenyadora vietnamita afincada a França, Sweet crochet friends, publicat en anglès i recentment en espanyol. Suposo que ja no ho faré perquè molts d'aquells dissenys, si no tots, estan ara a la venda individualment a la seva botiga d'Etsy. Però no em vaig poder resistir a Les petits animaux de Khuc Cay, encara que no estic gens acostumada a seguir patrons en francès.

Entre aquestes 15 creacions de Khuc Cay, ja n'hi ha moltes a la meva llista d'amigurumis pendents: des dels animals més exòtics, com el peix fugu i el panda vermell, fins als més corrents com el gos, el conill i el gat. Però vaig tenir clar que el primer seria en Théo, la tortuga.

El patró és genial. El cap enorme i el cos panxut, senyes d'identitat clàssiques d'un amigurumi, no tenen cap dificultat. D'altra banda, els braços, que no són el cilindre normal i corrent, i també les cames queden molt bé un cop cosits al cos. Com et pots imaginar, el que m'ha donat algun maldecap és la closca. Tot i que hi ha algunes fotos, he trobat a faltar indicacions per unir les dues peces de fet en el primer intent em vaig equivocar, per cosir la closca al cos i per fer el brodat final. Però encara me n'he sortit millor del que em pensava.

Un cop acabada la tortuga, el que em fa recança és que queda una mica inclinada endavant. Jo crec que és un problema de proporcions i que, una de dues, el cap o la closca haurien de ser una mica més petits.

Amb tot plegat, és difícil tenir una bona perspectiva per fer fotos. És per això mateix que vaig descartar fer-li el barret que en Théo porta en el disseny original. Si d'esquitllèbit ja costa veure que és una tortuga, imagina't amb el barret al cap...

Sigui com sigui, estic enamorada d'en Théo i del meu nou llibre amigurumi, encara que hagi hagut de fer un curs intensiu per distingir la maille serrée de la maille coulée.

8 de febrer de 2021

Ganxet i meditació

Vaig començar a fer meditació en plena pandèmia, durant el confinament més estricte. No et faré una llista de tots els avantatges de meditar, que segons els experts són molts. Només et diré que per a mi els més importants i els més immediats són el descans mental i la consciència del present. Des que vaig començar, i malgrat alguns parèntesis, he continuat amb aquesta pràctica, tot i que encara soc una principiant. De fet, com a principiant, acostumo a fer meditacions guiades amb l'ajut d'alguna de les moltes apps entre les quals pots triar, com Petit Bambou o Pura Mente, perquè la meditació lliure encara és un repte per a mi.

I tot això per què t'ho explico? Doncs perquè crec que la meditació m'ha ajudat en aquests mesos difícils per a tothom més encara per a persones que solen preocupar-se excessivament, com jo. Així que, quan vaig descobrir aquest disseny d'Amiimaker, vaig pensar que l'havia de fer sí o sí.

El patró m'ha encantat. En realitat, no té cap dificultat. Com et pots imaginar, la clau és la llargada tant de les cames com dels braços i també la forma de col·locar-los i cosir-los.

Pel que fa al cabell, he anat bastant a la meva. A més d'algun canvi en el monyo i en el serrell, hi he afegit els rínxols de la Rey de Star Wars. També he reduït la corona de fulles i flors a una sola floreta, per allò que menys és més, que ja saps que és una de les meves màximes. 

I si ets més de cabellera llarga, el patró proposa l'alternativa d'una trena, però evidentment vaig descartar la tècnica de posar cabell per cabell que tant odiem la majoria de ganxetaires.

Pel que fa als colors, he estrenat les meves noves adquisicions de Cotton Nature 3.5: el gris marengo i aquest altre color que Hilaturas LM anomena color mel però que jo encara no sé com anomenar.

L'únic que em va donar algun maldecap va ser el coixí. Amb el cul pelat de seguir patrons, he de reconèixer que de vegades llegeixo les indicacions en diagonal. Això em va passar amb el coixí, que un cop acabat va resultar ser minúscul. En rellegir el patró, vaig localitzar ràpidament el meu error: cal teixir el coixí amb doble fil i un ganxet més gran.

Ho vaig provar però això dels dos fils no em resultava gens còmode i no m'agradava gaire el resultat, molt més bast. Així que senzillament vaig adaptar el patró per fer el coixí més gran, però amb un sol fil i el meu ganxet habitual.

El toc final són uns ulls brodats amb una xic de traça i una mica de color a les galtes, en el meu cas amb un retolador amb base d'alcohol.

Estic contenta d'haver adoptat aquest nou hàbit però l'estona de fer ganxet continua sent una de les millors del dia. I tu, prefereixes meditar o fer ganxet?

1 de febrer de 2021

De crisis, amigurumis i coloms

Em vaig encapritxar d'aquest colom quan vaig descobrir el lloro de Mis pequicosas. És un patró de Cottontail & Whiskers que inclou les indicacions per fer el colom, el lloro i un mascarell.

Em va semblar molt divertit, amb aquesta cara entre despistat i graponer, i la llesca de pa encasquetada al cap, però he de confessar que en el procés he tingut una crisi. De fet, és de les poques vegades que he estat a punt d'abandonar un amigurumi.

Cottontail & Whiskers proposa utilitzar aquests amigurumis el colom, el lloro i el mascarell– com a topalls per a portes. Per tant, vaig assumir que no seria pas petit. En realitat, després dels meus Simply Socks, vaig agrair l'oportunitat de fer ganxet de forma automàtica i sense un gran esforç de concentració: més de 70 fileres de punt baix amb només tres canvis de color. 

La crisi va esclatar quan va arribar l'hora de cosir els ulls i el bec. Després de mil i una versions del bec i de col·locar els ulls de mil i una maneres diferents, el pobre colom va deixar de semblar-me divertit. També hi devia contribuir que aquest estil més propi de la caricatura, que precisament distingeix aquesta dissenyadora escocesa, està bastat allunyat de l'estil més aviat infantil que predomina en l'univers amigurumi. 

Però després d'haver invertit tant de fil en el cos i amb els ànims d'algunes col·legues d'Instagram, vaig decidir continuar. Per sort, amb els quatre cabells esbullats i sobretot amb la llesca de pa tot i que millorable perquè està teixida en fileres, que no és el meu fort, el colom em va fer somriure com la primera vegada.

Pel que fa a les ales i les potes, aquest patró trivalent només inclou les ales del lloro i les potes del mascarell. Per a les ales, vaig fer una adaptació menys acolorida. Però les potes del mascarell, que és palmípede, no em servien. Així que va tocar improvisar. Després he descobert que Cottontail & Whiskers té a la venda el patró individual del colom i per les fotos sembla que inclou una proposta per a les ales i les potes.

Els pobres coloms no desperten gaires simpaties: es caguen per tot arreu, volen arran de les persones, es mengen tot el que troben... Però a mi em fan una mica de pena, odiats per qui els va introduir a les ciutats, de vegades atropellats al mig de la calçada i sovint amb les urpes mutilades per l'acció humana. Així que, un cop superada la crisi, he decidit acollir amb amor el meu colom amigurumi. 

I a tu, t'agraden els coloms?

25 de gener de 2021

Va de mitjons

Ho vaig anunciar a so de bombo i platerets i per fi els he acabat: els meus primers mitjons. Són els Simply Socks d'Alimaravillas, una dissenyadora que arrasa a les xarxes entre altres coses pels seus patrons de peces de roba, des de mitjons fins a càrdigans, per teixir a ganxet tot i que semblen teixides amb dues agulles, és a dir, a mitja. 

De fet, no és gaire habitual fer uns mitjons de ganxet. Per això, quan vaig descobrir aquest disseny, jo que estic barallada amb les dues agulles des de la meva Ranta Scarf, m'hi vaig llançar de cap. Potser no ho hauria fet si hagués vist que el patró està qualificat de nivell avançat. Però, un cop al ball, s'ha de ballar.

És veritat que m'ha resultat bastant difícil, però per a les que teniu experiència teixint peces de roba crec que no ho és tant. A més, el patró inclou, entre altres, vídeos sobre com fer els augments i les disminucions per cert, res a veure amb els amigurumis.

Però anem a pams. El primer pas va ser escollir la llana. Per sort, Alimaravillas també fa moltes recomanacions sobre el tipus de fibra: llana merino tipus fingering de 100 g i 400 m. Sí, a les que fem amigurumis això de fingering, worsted, bulky... ens sona a xinès, però en qualsevol botiga en línia trobaràs per a cada fibra una fitxa tècnica completíssima. Després de molt remenar, jo em vaig decidir per la Sock 75, de la casa francesa Tôt le matin, tenyida a mà en aquest verd alvocat. És una llana ideal per a mitjons perquè la seva composició és merino superwash en un 75% i nylon en un 25%. La vaig comprar a Miss Kits. Alerta al preu! Els mitjons no m'han sortit pas barats: el cabdell val 24 euros.

El segon pas va ser fer la mostra de tensió, que és allò que a tothom li fa peresa fer perquè sembla una pèrdua de temps però que per a mi va ser essencial. La mostra de tensió va corroborar que jo faig ganxet amb una tensió excessiva, per la qual cosa en lloc del ganxet de 3,25 mm que es recomana per a la llana tipus fingering vaig haver de treballar amb un ganxet de 4 mm. I encara crec que els mitjons m'han quedat un pèl petits. Per cert, parlant de la mida dels mitjons, el patró d'Alimaravillas inclou les instruccions per a diferents talles: 35-36, 37-38, 39-40 i 41-42. Això sí, ja adverteix que per a la talla 41-42 probablement un cabdell no serà suficient.

I amb la llana triada, el ganxet a punt i la talla decidida una 39-40 perquè eren per a mi, tocava començar a treballar. Un cop s'entén l'estructura del mitjó no és difícil, però jo, acostumada al punt baix i al cotó, necessitava un extra d'atenció. Això, combinat amb el fet que l'Alimaravillas no fa constar el total de punts de cada filera, va fer que en alguna ocasió m'equivoqués i hagués de desfer de vegades tres o quatre fileres i de vegades la meitat del mitjó. 

Però després d'algunes ensopegades i de tres setmanes treballant-hi m'havia de concentrar tant que només m'hi posava a estones i combinava els mitjons amb algun amigurumi, per fi els vaig acabar. Només faltava cosir la puntera i el costat. L'Alicia, aquesta dissenyadora sevillana, presumeix molt de la màgia de la seva costura invisible, però francament no té res ni de màgica ni d'invisible. Simplement, com totes les costures, si es fa amb una mica de traça queda discreta. El resultat en el primer mitjó és millorable però en el segon, per al qual vaig anar més a la meva i em vaig deixar estar de costures màgiques, va quedar molt millor.

Malgrat aquesta crítica final al procediment per cosir la peça, crec que el patró és genial. Jo ja tinc els meus mitjons, suaus i calentets, i estem negociant amb el Sr. Descabdello si n'hi faig uns, si més no per a l'hivern vinent. Ah! I ja m'he enamorat d'un altre disseny d'Alimaravillas, però també el deixaré per a l'hivern vinent, que ja tinc ganes de tornar als meus amigurumis a temps complet.