De tres en tres

Ja saps que els animals del bosc són la meva perdició i, si van de tres en tres, encara més. Així que no em vaig poder resistir a aquests dissenys d'Adri Rodrigues Crochet.

En realitat, aquesta dissenyadora brasilera no gaire coneguda ofereix aquests patrons en dues mides. Jo, com et pots imaginar, vaig optar per la versió mini: tot just 16 cm.

La guineu no podia faltar en aquest adorable trio. Això sí, vaig haver d'improvisar un musell perquè el disseny original no m'acabava de fer el pes.

En el cérvol es repeteix el sistema per simular el pelatge del pit, senzill i amb un resultat espectacular que és un dels senyals d'identitat d'aquests patrons.

L'os rentador és el tercer de la colla. Jo vaig optar per una gamma de gris més tradicional que l'aposta de la dissenyadora i no me'n penedeixo pas. 

Si t'agraden aquests animalons, espero que el jacquard no et faci enrere! En només unes quantes fileres ja s'aconsegueix l'efecte i és una bona manera de fer un primer assaig amb aquesta tècnica que tant de joc et pot donar en el món dels amigurumis.

El patró d'Adri Rodrigues Crochet inlou també les indicacions per fer un conill, un esquirol i un eriçó, a més d'algun bolet. Però potser aquests dissenys són menys reeixits i els vaig descartar.

Sigui com sigui, aquest mes el tres és el meu número i en unes setmanes torno amb un altre trio amigurumi. No te'l perdis!

L'abella Maia, en versió amigurumi

Ja et vaig avançar que aquest publicació estaria protagonitzada per un personatge d'animació clau per a la generació X. Es tracta de l'abella Maia, un símbol de l'inconformisme i l'amistat, en un disseny d'Ayse Crochets.

Aquesta dissenyadora turca té, al meu parer, l'habilitat de captar l'essència d'un personatge en un disseny senzill. Ho vaig descobrir amb el Barrufet i ho he confirmat ara amb l'abella Maia. En tot cas, si creus que aquest amigurumi no és prou fidel al personatge d'animació, creat el 1912 per Waldemar Bonsels i animat per a la petita pantalla per Susumu Shiraume, és culpa meva.

L'únic que requereix una mica de paciència són les 22 peces que cal primer teixir i després cosir ordenadament per construir l'inconfusible tallat de cabells de la Maia. Si et fixes en el cabell potser t'adonaràs que a la meva abella Maia li falten les antenes... I és que no tenia clar com es poden mantenir dretes i no vaig tenir ganes de començar a fer provatures d'aquelles que sempre acaben fallant perquè les lleis de la física, al capdavall, són inexorables.

També he fet una mica de trampa a la foto. I és que aquestes margarides són obra de la IA. Pot semblar un gran recurs recórrer a la IA per a l'atrezzo d'un amigurumi però la veritat és que les fotos pocessades per la IA, malgrat donar instruccions precises, sempre perden nitidesa. Així que no sé si repetiré... L'altra opció, però que requeria més temps i també bastantes habilitats d'enginyeria, era teixir el meravellós narcís que Ayse Crochets inclou al patró. Però jo anava justa de temps: per a l'octubre estic preparant un parell de publicacions protagonitzades per un trio d'amigurumis i per al novembre tinc una sorpresa especial que tindràs temps de teixir abans de Nadal. Torna si no t'ho vols perdre!

Desafiant totes les lleis de la física

Fa temps que la Mafalda de Quino era a la meva llista d'amigurumis pendents. El seu pacifisme, la seva consciència social, el seu odi per la sopa... són inoblidables i universals. Però descartava tots els patrons que trobava pel cabell, habitualment fet amb llana feltrada. Fins que vaig descobrir aquest disseny de Virreinata, argentina, com Mafalda i Quino, i coneguda pels seus amigurumis 2D.

No negaré que el disseny del cap i del cabell són una obra d'enginyeria, però no m'ha entusiasmat això dels amigurumis 2D. Si ja trobo que és difícil encertar-la amb la quantitat de cotó sintètic, en aquest cas la cosa es complica exponencialment. D'altra banda, un cap d'aquestes dimensions i un cos en 2D desafien totes les lleis de la física: és impossible que se sostingui dret ni amb un pal de fusta a l'interior.

Si compares la meva Mafalda amb l'original, crec que descobriràs només un canvi substancial: els ulls. Virreinata proposa fer els ulls amb dues peces de ganxet però ni em convencia la mida ni el resultat. Així doncs, amb el cap tancat només em quedava l'opció de brodar els ulls. Hi ha marge de millora en la meva tècnica per brodar però no estic descontenta de la mirada de la Mafalda.

La Mafalda va aparèixer per primera vegada en una revista argentina el 1964. L'èxit internacional li va arribar als anys 70, igual que al personatge que et presentaré d'aquí a uns dies. Si, com jo, ets de la generació X no te'l pots perdre.

Princeses que no esperen cap príncep

Si em segueixes de fa temps, segur que ja saps que no soc ni de nines ni molt menys de princeses. Però aquestes versions mini d'Amigulove Ateliê em van temptar. Això sí, vaig descartar la Rapunzel, la Ventafocs i la Tiana, també incloses al patró, i em vaig quedar amb aquestes princeses que no esperen cap príncep, no necessiten ser salvades, qüestionen les regles i decideixen el seu propi camí.

La Mulan és per antonomàsia la princesa guerrera que trenca els rols de gènere i lluita per la seva identitat.

La Bella és una apassionada dels llibres i no té prejudicis. Aquesta dissenyadora brasilera la representa, com és habitual, amb el vestit de festa que porta en el seu primer ball amb la Bèstia.

La Mèrida, amb la seva cabellera salvatge i arc en mà, té un esperit indomable i moltes ganes d'escriure el seu propi futur.

La Jasmine és la filla del sultà però es rebel·la contra les convencions socials i té clar que ningú decideix per ella.

Per acabar, l'Ariel és la filla del rei Tritó. És inconformista i no té por de trencar les regles per aconseguir el seu somni.

Però deixem de banda aquest catàleg de princeses Disney i parlem de ganxet. Els patrons d'Amigulove Ateliê són molt divertits però sobre la marxa vaig anar fent diverses modificacions. Les més evidents són el vestit de la Mulan, el top de la Jasmine o el cabell de l'Ariel. Sigui com sigui, si com a mi no et fa peresa treballar en amigurumis mini, fes un cop d'ull als patrons d'Amigulove Ateliê, entre els quals trobaràs els personatges des de Bridgerton fins a Scooby Doo passant per Stranger Things.

Maneres de refrescar-se

En l'enèsima onada de calor d'aquest estiu, no puc parar de fer ganxet –això sí, sota l'aire condicionat–. Inspirada pels dies xafogosos i les nits tòrrides del Mediterrani, l'amigurumi escollit ha sigut aquest hipopòtam de Funny Hook Design que, com jo, busca diverses maneres de refrescar-se.

Com em sol passar amb els amigurumis d'aquesta dissenyadora russa, les dimensions van superar les meves expectatives. Especialment, i això sí que no és exclusiu de Funny Hook Design, el cap em sembla una mica desproporcionat, tot i que també és cert que la perspectiva de la foto distorsiona les proporcions.

Malgrat el meu problema habitual amb les dimensions, he de reconèixer que la tècnica per fer la boca –fixa-t'hi bé– i els sacsons –llàstima que no s'aprecien gaire a la foto– és genial.

També cal destacar tots els accessoris que inclou el patró. Jo només he fet el gelat i la visera en forma de granota, però per a aquest hipopòtam acalorat també hi ha l'opció de fer una samarreta marinera, un flotador d'aneguet i un vaixell de joguina.

Ah! I per a aquesta ocasió he provat d'utilitzar uns imants, no sigui cas que aquest refrescant gelat li caigui de les mans a l'hipopòtam. És una idea senzilla i efectiva per als amigurumis que porten algun objecte a les mans.

I tu, quin accessori triaries per refrescar-te?

De xifres i benvingudes

Després de 507 entrades a Blogger, 317 posts a Instagram, 20 mercats d'artesania i ves a saber quants amigurumis teixits –segur que pels volts del miler–, ja perdo el compte. No de micos, que només n'he fet un parell, sinó de les dissenyadores de qui he teixit algun patró, sigui gratuït o prèmium. I és que estava convençuda que havia fet ja algun amigurumi de Gato Fio Ateliê i resulta que no. Aquest divertit mico és el primer.

Sortosament, el disseny d'aquesta dissenyadora brasilera no m'ha decebut pas. És senzill però alhora fa algunes propostes originals, per exemple per a les orelles.

Pel que fa als complements, l'arquitectura de la gorra és genial. Però he hagut de descartar el plàtan del disseny original, completament amorf, i improvisar-ne un.

Sigui com sigui, Gato Fio Ateliê passa a formar part de la meva llista de dissenyadores amigurumi recomanables i ja tinc alguns altres dissenys seus en ment, com la zebra, l'eriçó o el peresós. Benvinguda a la família Descabdello!

Koala o Barbapapà

Ja fa temps que tinc en el punt de mira els dissenys de Dos Marías y Un Juan. Després d'haver provat un parell de patrons gratuïts d'aquesta dissenyadora –el pop i el ninot de neu–, era el moment d'aventurar-me amb un patró més complex. I l'escollit va ser aquest tendre koala.

Aquesta dissenyadora originària de l'Uruguai qualifica el patró d'interactiu. No és ben bé això. Senzillament ofereix diverses possibilitats perquè cadascú triï. I és genial per a les que sempre acabem donant el nostre toc als amigurumis. En el menú interactiu hi ha els ulls endormiscats o desperts i també l'accessori del koala amb les seves fulles d'eucaliptus: una bandolera o una motxilla. És ben evident el que vaig triar jo i és evident també que els dos detalls són el millor del patró.

També són molt originals les orelles, tot i que no m'han quedat iguals que en el disseny de Dos Marías y Un Juan, entre altres coses perquè he fet massa petita la part interna, en la qual cal utilitzar un fil de fantasia.

El que m'ha donat algun mal de cap ha sigut el cap –valgui la redundància–. D'una banda, el disseny original proposa esculpir la sotabarba. Amb els ulls encara me'n surto però no he aconseguit aquest altre efecte. D'altra banda, vaig voler fer cas del patró i cosir cap i cos sense tancar el primer. Cagada, pastoret! En aquests casos –i aquest és un dels motius pels quals sempre acostumo a tancar el cap–, el cotó sintètic es desplaça i la silueta es deforma, de manera que el resultat s'assembla més a un Barbapapà que a qualsevol altra cosa. Evidentment, vaig haver de recular i tornar a la tècnica per a mi infal·lible: tancar el cap abans de cosir-lo al cos.

Malgrat aquests inconvenients i malgrat haver de fer algun petit ajustament tant als pantalons com a la brusa, em declaro molt fan de Dos Marías y Un Juan, a qui auguro un futur brillant en el món del disseny amigurumi.

I tu, també n'ets fan? I el més important: saps qui són els Barbapapà?

'Stranger things', en versió amigurumi

Sí, jo també he vist Stranger things, la sèrie dels germans Duffer que ha polvoritzat rècords a Netflix. Arran de l'útima temporada, estrenada a finals de l'any passat, van tornar a aparèixer a les xarxes mil i un dissenys dels personatges de la sèrie. D'entre tots els personatges, he triat l'Eleven i el Demorgorgon. I d'entre tots els dissenys, he triat els de Massimartz. Tos dos són gratuïts, però l'un està disponible a YouTube i l'altre, a Instagram.

Els patrons d'aquesta dissenyadora llatinoamericana són senzills i alhora originals. Fer els dits del Demogorgon i les sabatilles esportives de l'Eleven ha sigut molt més fàcil del que semblava. La boca de pètals del Demogorgon també té el seu mèrit: Massimartz aconsegueix simplificar el que sembla d'allò més difícil.

El que m'he vist inacapaç de fer és unir les dues peces de la boca de pètals amb un filferro entremig. Així que en el meu Demogorgon la boca no és articulada. També m'he negat rotundament a la tècnica del cabell en blens per a l'Eleven. Si tu també odies fer mil i un blens per després cosir-los, benvinguda al club. En aquest cas potser hauries improvisat, com jo, un cabell rapat per a l'Eleven, que –modèstia a banda– crec que queda molt millor que la versió original.

En relació amb la versió original, hi ha un altre canvi evident que et repto a descobrir...

Clica l'original!

Exacte! El cap de la meva Eleven –i també del meu Demogorgon, tot i que a la foto no es pot apreciar– no té forma de cogombre –per cert, una de les meves crítiques més recurrents als patrons d'Amour Fou Crochet– sinó que és molt més rodó. Diguem-ne marca de la casa.

I tu també has vist la sèrie? O no t'atreveixes a endinsar-te al Món del Revés?

És clar

Havva Designs és una patum en el món del disseny amigurumi, amb més d'una dècada d'experiència. Mai m'havien cridat gaire l'atenció els seus dissenys. De fet, crec que ara, al costat de les propostes de dissenyadores emergents, semblen antics. Però aquest os rentador a punt per anar d'acampada m'ha robat el cor. El que no sé és quin especialista en màrqueting de pacotilla ha aconsellat a aquesta dissenyadora turca canviar el nom de la seva botiga a Etsy per Mishi Berry.

És clar que, es digui com es digui la botiga, l'experiència és un grau: el disseny és fabulós i no deixa res a la improvisació.

És clar també que la motxilla i la màrfega, malgrat que jo he simplificat la primera, són la cirereta del pastís i donen un aire molt divertit a aquest os rentador.

És clar, per acabar, que els colors poden marcar la diferència. Crec que aquest negre rentat del ja descatalogat Tex Cotton de la casa Hilaturas LM dona molt més joc que el negre, deixant de banda que des del meu punt de vista el verd pistatxo sempre és un encert.

I tu, què n'opines de les patums, del màrqueting de pacotilla, dels ossos rentadors i del verd pistatxo?

De tàndems i jardins

Gwilami i Granny's Crochet Hook són un tàndem en el disseny amigurumi. La cosa es complica quan descobreixes que darrere de Gwilami hi ha en Guillaume, a Mont-real, i darrere de Granny's Crochet Hook hi ha les germanes Dasha i Kate, a Sant Petersburg. Sigui com sigui els seus dissenys són del més original en el món amigurumi i no m'he pogut resistir a teixir Josephine, la jardinera.

Amb 36 cm d'alçada i forma de bitlla, aquest amigurumi és més gran del que m'imaginava, però no té cap dificultat en particular, a excepció dels brodats: punts francesos per als ulls i la barbeta, i punt rococó per al nas, a més d'algun altre detall.

Amb el que m'he barallat ha sigut amb les botes. Em va semblar que la proposta original no estava a l'alçada d'aquest disseny i he improvisat unes bones botes de jardinera.

El patró inclou també indicacions per fer flors de feltre, però entre la peresa de comprar materials i la d'entretenir-me a fer-ne tot un ram vaig optar per comprar un petit ram de flors de roba a Tedi. Això sí, amb antelació per assegurar l'harmonia cromàtica. 

En definitiva, malgrat que no és un amigurumi gaire vendible –sempre guanyaran el Mario Bros, el Mic o un osset qualsevol–, aquesta proposta a sis mans m'ha entusiasmat. I a tu?