12 d’agost de 2019

Un pop amigurumi no apte per a les que odien cosir

Es veu que últimanent estic de sort amb els patrons d'amigurumis. No és que hagi guanyat un altre sorteig però gairebé. Resulta que Gallimelmas e imaginancias va fer una mena de concurs a Instagram coincidint amb el llançament del seu pack de patrons marins, compost per un narval, un pop i una sirena. El concurs consistia a posar nom a la sirena. Calia tenir en compte, per triar-lo, que el narval es deia Narvy Narval i el pop, Pulpo Pulpito. A mi em va semblar fàcil: la sirena s'havia de dir Serena Sirena. I justa la fusta! Així que, juntament amb alguna altra instagramera, vaig guanyar els tres patrons del pack i, com pots comprovar, he començat per aquest pop que de fet ja em va enamorar quan el vaig descobrir.


No és la primera vegada que faig un patró de Gallimelmas i novament no m'ha decebut pas. El disseny, fora dels tentacles, és molt senzill i de la mida ideal. Però parlem dels tentacles, que crec que és el gran atractiu d'aquest amigurumi. No desvelaré el truc però t'avanço que el resultat és espectacular. Això sí, el pop no és apte per a les que odien cosir: cal fer 44 puntades multiplicades per 8 tentacles, la qual cosa fa un total de 352 puntades!


Pel que fa a la resta d'amigurumis del pack de patrons marins, el narval es queda a la llista de pendents, però el que ja tinc clar que no faré és justament el que em va fer guanyar els patrons: la sirena. Ho sento, Melma, però m'agrada molt més la meva sirena.

De tota manera, ben aviat tornaré amb un altre disseny de Gallimelmas. Això sí, si el pop era molt d'estiu, el pròxim és molt de tardor. Així que caldrà esperar unes setmanes encara.

30 de juliol de 2019

De tigres i vacances imperfectes

No et sembla que aquest tigre és feliç enmig de la jungla? Ben al contrari que jo, que tinc una galipàndria descomunal, que fins ahir estava a 38º de febre, que tinc la casa a mig pintar perquè no tinc forces per continuar i que dilluns torno a la feina després de dues setmanes de vacances bastant mal aprofitades, com pots comprovar.


Però parlem del tigre, que és el que he vingut a fer. És un disseny de Yarn Society que ja fa temps que vaig comprar aprofitant una oferta de 3x2. Del mateix pack n'han sortit ja un gos i una superheroïna. Així que només faltava el tigre. Una barreja ben eclèctica, d'altra banda.

He de reconèixer que l'he fet una mica per força, senzillament perquè el tenia pendent. I de fet el resultat final no m'entusiasma. En el cas del gos, la forma del cap i sobretot l'enginyeria del musell em van encantar. Però en el cas del tigre el cap no m'acaba de convèncer. Suposo que també hi contribueix el fet de no haver-la encertat amb els ulls, ni en el lloc ni en la mida. Pel que fa a la resta, he fet alguns canvis aquí i allà. I mira, al capdavall, potser perquè ja li tinc certa estima, el tigre fa cara de simpàtic i tot. 

I tu, també acabes estimant els teus amigurumis imperfectes? I el més important, les teves vacances són perfectes? Tant de bo que sí. 

15 de juliol de 2019

Els dofins i els nous començaments

Havia de fer un regalet a la Candela i a la seva amiga Maria, dues adolescents amb necessitats educatives especials que s'han conegut aquest any a l'institut. Quan vaig preguntar a la Maria quin era el seu animal preferit de fet, va ser la Maria qui em va dir amb el desvergonyiment propi de la innocència que volia un amigurumi em va deixar triar entre un cavall i un dofí. I ja veus que vaig triar el dofí. Havia de ser un amigurumi petit, més que res perquè s'acabava el curs i n'havia de fer dos en una setmana. I em va venir al cap aquest dofí de Canal crochet.


La vaig encertar en tot: és petit, és fàcil i els va encantar. Per ser més concreta en relació amb les dues primeres afirmacions, cal dir que només fa 10 cm de llargada i que no s'ha de cosir ni una sola peça. Això sí, jo hi vaig cosir dos lluentons platejats per donar-hi un toc una mica més sofisticat. Pel que fa al color, el model original proposa el blau i el blanc però, per evitar tants canvis de color en una peça tan petita, jo vaig optar per un dofí monocromàtic en un gris blavós que tenia al calaix dels cabdells amb el qual no sabia què fer.

Sense saber-ho, el dofí va ser un petit regal de comiat. Després de l'estiu, la mare de la Candela deixarà de ser la meva companya de feina després de vora 20 anys i per tant ja no coincidirem totes quatre al cotxe per tornar a casa després de l'institut les unes i després de treballar les altres. Així doncs, així com la Candela i la Maria van haver de començar de nou el setembre passat, també ho haurem de fer nosaltres. D'acord, ella, que emprèn una nova etapa professional, molt més que no pas jo. Però la trobaré tant a faltar...

1 de juliol de 2019

Una ratolineta amigurumi

Ja fa temps que tenia ganes de fer un ratolinet amigurumi. He de confessar que les rates i els ratolins reals em fan molta mania, a diferència de les serps i els insectes, que mai m'han fet cap por. Però entre tota aquesta fauna amigurumi que habita el blog no podia faltar un ratolinet. La veritat és que dubtava entre dos patrons de dissenyadores bastant conegudes però no m'acabava de decidir, suposo que perquè no m'entusiasmaven. Fins que vaig ensopegar amb aquest disseny de Diminu


Diminu és la marca d'una jove del País Basc bastant desconeguda. Tot just fa un any va començar a moure's a Etsy i a Instagram. Però la seva ratolineta em va enamorar. Tot i aquest curt recorregut en el món amigurumi, he de dir que el patró és fantàstic. Jo només hi he fet algun canvi per gust personal com fer el musell de ganxet en lloc de brodar-lo, fer les cames una mica més primes o cosir les orelles amb una mica de gràcia. També he defugit l'excés de rosa i he optat per aquest blau jeans amb els botonets a conjunt.

Així que ara que ja tinc la meva ratolineta amigurumi puc començar a treballar en projectes més estiuencs, que arribaran al blog entre juliol i sobretot agost; en alguns projectes que reservo per a la tardor, tot i que ja estic impacient, i fins i tot en projectes nadalencs per als quals necessito força temps. Però tot arribarà. De moment, bon estiu i no t'oblidis de passar de tant en tant per aquí, que el blog no fa vacances.

24 de juny de 2019

Un trio d'ossos

No sé què m'ha agafat amb els ossos últimament. El primer va ser en Bjorn, un os de 38 cm d'alçada. I avui, per compensar en això de les mides, et porto aquest trio de poc més de 8 cm.


La veritat és que no em vaig poder resistir a aquests dissenys de MarvelsCo. Són molt semblants al patró d'en Paddington, del qual ja et vaig explicar les aventures, però una mica més petits i amb algunes diferències. Jo, a més, encara hi he fet alguns petits canvis al musell, a les orelles i als braços.


Sigui com sigui, aquest trio d'os bru, os polar i os panda és absolutament adorable. Jo no sabria per quin decidir-me...

Pel que fa a les fotos, volia fer-les a l'exterior i se'm va acudir la pila de llenya que hi ha al tros. El tros és com en diem al Camp de Tarragona de la terra que es conrea. I ves per on, el mateix dia que feia les fotos, els meus pares la mare, pagesa de tota la vida i el pare, criat en una colònia tèxtil del Llobregat, pagès d'adopció em van comentar que amb més de 80 anys cadascun estan pensant de deixar de treballar-hi. La història de la propietat és una mica llarga i aquest no és el lloc per explicar-la però la qüestió és que aquest serà segurament el meu últim estiu al tros. Els pares, de moment, es fan els forts però crec que a finals d'estiu a tots ens caurà alguna llàgrima.

I jo em pregunto: com puc començar parlant d'ossos amigurumi i acabar parlant dels meus pares octogenaris i la història de la família?

17 de juny de 2019

Homer Simpson, en versió amigurumi

La sèrie The Simpsons, que és una sàtira a la societat nord-americana i de passada a qualsevol societat del Primer Món, és tot un èxit televisiu i així ho confirmen els seus 30 anys de vida. Qui no coneix aquests personatges de color groc? Tot i ser bastant disfuncional, jo crec que hi ha molt d'amor en aquesta família i que de fet retrata molt bé allò que la família sempre hi és.

En Homer no és ni de bon tros el meu personatge preferit. Jo més aviat m'identifico amb la Lisa, la intel·lectual, la crítica, la menys popular... Però per fer-ne una versió amigurumi he triat en Homer, el cap de família, i el patró gratuït de Canal crochet.


Canal crochet és una autèntica fàbrica de patrons gratuïts. De fet, en aquest blog també hi trobaràs el patró per fer la resta de personatges de la família: la Marge, el Bart, la Lisa i la Maggie. D'entrada, la meva idea era fer la família completa, però m'he desinflat una mica. D'una banda, he fet bastants canvis en la versió original d'en Homer perquè algunes proporcions no m'acabaven d'agradar. D'altra banda, no sé si em convenç la tècnica per fer la mandíbula de la resta de personatges. Però ho hauré de provar abans de descartar-los definitivament. El que sí que m'ha agradat és la mida poc més de 12 cm i la idea del nus francès per substituir els ulls de seguretat.

I el teu personatge preferit de la família Simpson quin és?

10 de juny de 2019

Un cocodril inofensiu

Els patrons de One & Two Company sempre són una garantia. Vaig descobrir els dissenys de la Carolina Guzmán quan buscava un patró per fer una zebra, vaig repetir per fer tres sonalls en forma d'eriçó per a tres bessones i ara l'he tornat a triar per fer aquest cocodril, tan tendre i inofensiu.


I com et deia no m'ha decebut. És un disseny clàssic en punt baix amb només alguna innovació, com el puff stitch per fer les urpes o les combinacions de punt baix, mig punt alt i punt alt per fer les escates de l'esquena. Jo només hi he fet una petita modificació. I és que, com que les potes em van semblar molt llargues, les vaig escurçar i les he cosit de manera que el meu cocodril està assegut.


El patró del cocodril està a la venda a Etsy, juntament amb vora 500 dissenys més de One & Two Company, però en el meu cas està extret del llibre Zoomigurumi 5, publicat per Amigurumi patterns. Del mateix llibre ja n'han sortit el camell de Woolytoons, el paó de Pica Pau, el flamenc d'Irene Strange i la morsa d'Airali Design. Amb això i l'intent frustrat de l'alpaca de Moji Moji Design, ja he enllestit amb aquest llibre, un dels meus preferits de la col·lecció Zoomigurumi, una col·lecció que fa un temps m'entusiasmava però els últims números de la qual m'han deixat bastant freda. De fet, no m'he comprat cap dels tres últims. Deu ser que els editors són menys selectius? O és que el meu nivell d'exigència és més alt? I tu, ets fan de la col·lecció Zoomigurumi?

3 de juny de 2019

Anne with an e, en versió amigurumi

Ja estic impacient per l'estrena aquest estiu de la tercera temporada de la sèrie Anne with an e, la versió que ha fet Netflix de la novel·la Anne of Green Gables, de l'escriptora canadenca Lucy Maud Montgomery, un clàssic de la literatura infantil que jo, tot i ser des de petita una àvida lectora, no he llegit mai. Però deixa'm tornar a la sèrie de Netflix, que em va enamorar, i a la seva protagonista, l'Anne Shirley, que avui et presento en versió amigurumi.


La sèrie és una defensa del dret a ser diferent i una crítica als prejudicis. Però, a més, toca molts altres temes com els drets de les dones, el racisme o l'homosexualitat. I la protagonista de tot això és l'Anne, una preadolescent amb una imaginació desbordant i un gran amor per la natura i la bellesa de les coses petites. Jo l'he representat amb una corona de flors de les que es fa per anar a l'escola, on la titllen d'extravagant, i amb la guineu que sovint es troba al bosc, una guineu solitària amb el pelatge fosc, en el que per mi torna ser una metàfora del fet de ser diferent.

Però aquest blog va de ganxet i no de sèries. Així que, tot i que podria comentar moltes altres coses sobre Anne with an e, deixaré que les descobreixis tu mateixa i et parlaré del patró, en el qual he tornat a versionar la castanyera, la Frida Kahlo o la princesa Leia per convertir-les en l'Anne. A més de les diferències obligatòries, com les trenes o el vestit, hi ha algun altre element que m'ha portat més d'un maldecap, com les botes o la corona de flors. El toc final són les pigues que he fet amb un retolador tèxtil Alpino.

Capítol a banda mereix la guineu, de només 9 cm d'alçada però composta per 12 peces, sense comptar ni els ulls ni els elements brodats. Aquí el gran dubte ha sigut la tria de colors. Tres prototips després, aquesta és la versió final d'un dels meus animals preferits.


Si a tu també t'han enamorat l'Anne i la guineu, aquí tens el patró a punt per descarregar-te'l.


I per cert, ara que ja tinc la guineu, endevines quin serà el meu pròxim personatge?

2 de juny de 2019

Cinc anys descabdellant

Com passen els anys, que ja en fa cinc que vaig estrenar aquest blog dedicat als amigurumis i al ganxet, la meva gran passió des d'aleshores. Però enguany per celebrar-ho no t'explicaré ni grandeses ni projectes, perquè no, perquè no tot són flors i violes. I ho faré en la intimitat: només per a les seguidores fidels que em visiten sense necessitat del mailing que envio a les subscriptores, només per a les que van més enllà de la foto, només per a les que llegeixen fins al final.

Després de cinc anys i malgrat tenir una llista de 600 susbcriptores i escaig, la mitjana de visites en una entrada del blog és de 175, a excepció d'aquelles que contenen un patró gratuït. En aquest cas, les visites van de les 4.000 a les 30.000. Això sí, soc conscient que jugo amb un desavantatge important: el meu blog és en català.

Un parell d'anys després de crear el blog, el meu segon pas en el món dels amigurumis va ser obrir una botiga a Etsy amb alguns patrons premium. Això va ser l'estiu de l'any 2016. Tres any després he aconseguit poc més de 120 vendes.


El gran últim repte van ser les xarxes socials, concretament Instagram. Tot i començar amb bon peu, ara estic bastant estancada amb uns 1.400 seguidors, alguns dels quals són el que s'anomena seguidors fantasma: una foto com la d'en Chewbacca pot tenir més de 700 visualitzacions i 175 likes, la qual cosa fa que em pregunti què és el que no ha agradat a les altres 525 persones.

I encara rai que no he tingut cap problema de pirateria ni de plagi, fora d'alguna espavilada que no ha esmentat l'autoria d'un patró.

Però tot això no és ni una queixa, ni un advertiment, ni una lamentació, ni un consell. Tot això és per dir que el que ens ha de moure a fer el que fem ha de ser únicament divertir-nos. I jo em diverteixo, i molt. I tant em fan les xifres de visites i de seguidors. L'únic que em sembla important, a banda de divertir-me, és donar les gràcies a totes les persones que em donen suport: per començar, als de casa, però també a les habitants de la blogosfera que heu llegit aquestes línies, perquè també sou com de casa. Gràcies!

27 de maig de 2019

El torn d'en Chewbacca

Sí, ja hi torno amb Star Wars. Després del robot BB-8, dels porgs i de la princesa Leia, ara és el torn d'en Chewbacca, un dels personatges més estimats de la trilogia clàssica que ha reaparegut en les últimes entregues de la saga. 


La primera persona que em va comprar l'amigurumi de la princesa Leia per cert, veïna de parada en un mercat d'artesania em va insistir que havia de fer en Chewbacca. Jo ja havia buscat per Internet algun patró però no m'havia acabat de decidir fins que vaig ensopegar amb aquesta versió d'Onpoki, que proposa aquest Chewbacca infantilitzat i dolcet.

Onpoki és la marca de la Paula Fuentes, una argentina afincada a Noca Zelanda. Només cal fer un cop d'ull a la seva botiga d'Etsy per descobrir, encara que soni dur, que és un cas típic de dissenyadora d'un sol disseny: no hi ha cap altre patró seu que em cridi l'atenció. Ara bé, aquest patró en concret és fantàstic. I no ho dic per dir sinó que tinc dos motius de pes: un és el truc perquè l'amigurumi és mantingui dret i l'altre, l'arquitectura del cap. T'asseguro que són dues obres d'enginyeria que m'han deixat bocabadada. I la bossa bandolera tampoc es queda enrere. En definitiva, un patró de 10!

I, tot i que ja sé que la majoria de les que em seguiu no sou gaire fans d'aquesta saga galàctica, no descarto tornar amb un nou personatge de disseny propi. Fa temps que em ronda pel cap el patró de la Rey, protagonista de les últimes pel·lícules de Star Wars, que té tots els números per convertir-se en l'última jedi, en l'hereva de Leia i en un nou exemple d'apoderament de les dones. Però s'haurà de posar a la cua de totes les idees que tinc pendents de materialitzar-se. Així que mentrestant ens haurem de conformar amb en Chewbacca. Que la força t'acompanyi!