'Stranger things', en versió amigurumi

Sí, jo també he vist Stranger things, la sèrie dels germans Duffer que ha polvoritzat rècords a Netflix. Arran de l'útima temporada, estrenada a finals de l'any passat, van tornar a aparèixer a les xarxes mil i un dissenys dels personatges de la sèrie. D'entre tots els personatges, he triat l'Eleven i el Demorgorgon. I d'entre tots els dissenys, he triat els de Massimartz. Tos dos són gratuïts, però l'un està disponible a YouTube i l'altre, a Instagram.

Els patrons d'aquesta dissenyadora llatinoamericana són senzills i alhora originals. Fer els dits del Demogorgon i les sabatilles esportives de l'Eleven ha sigut molt més fàcil del que semblava. La boca de pètals del Demogorgon també té el seu mèrit: Massimartz aconsegueix simplificar el que sembla d'allò més difícil.

El que m'he vist inacapaç de fer és unir les dues peces de la boca de pètals amb un filferro entremig. Així que en el meu Demogotgon la boca no és articulada. També m'he negat rotundament a la tècnica del cabell en blens per a l'Eleven. Si tu també odies fer mil i un blens per després cosir-los, benvinguda al club. En aquest cas potser hauries improvisat, com jo, un cabell rapat per a l'Eleven, que –modèstia a banda– crec que queda molt millor que la versió original.

En relació amb la versió original, hi ha un altre canvi evident que et repto a descobrir...

Clica l'original!

Exacte! El cap de la meva Eleven –i també del meu Demogorgon, tot i que a la foto no es pot apreciar– no té forma de cogombre –per cert, una de les meves crítiques més recurrents als patrons d'Amour Fou Crochet– sinó que és molt més rodó. Diguem-ne marca de la casa.

I tu també has vist la sèrie? O no t'atreveixes a endinsar-te al Món del Revés?

És clar

Havva Designs és una patum en el món del disseny amigurumi, amb més d'una dècada d'experiència. Mai m'havien cridat gaire l'atenció els seus dissenys. De fet, crec que ara, al costat de les propostes de dissenyadores emergents, semblen antics. Però aquest os rentador a punt per anar d'acampada m'ha robat el cor. El que no sé és quin especialista en màrqueting de pacotilla ha aconsellat a aquesta dissenyadora turca canviar el nom de la seva botiga a Etsy per Mishi Berry.

És clar que, es digui com es digui la botiga, l'experiència és un grau: el disseny és fabulós i no deixa res a la improvisació.

És clar també que la motxilla i la màrfega, malgrat que jo he simplificat la primera, són la cirereta del pastís i donen un aire molt divertit a aquest os rentador.

És clar, per acabar, que els colors poden marcar la diferència. Crec que aquest negre rentat del ja descatalogat Tex Cotton de la casa Hilaturas LM dona molt més joc que el negre, deixant de banda que des del meu punt de vista el verd pistatxo sempre és un encert.

I tu, què n'opines de les patums, del màrqueting de pacotilla, dels ossos rentadors i del verd pistatxo?

De tàndems i jardins

Gwilami i Granny's Crochet Hook són un tàndem en el disseny amigurumi. La cosa es complica quan descobreixes que darrere de Gwilami hi ha en Guillaume, a Mont-real, i darrere de Granny's Crochet Hook hi ha les germanes Dasha i Kate, a Sant Petersburg. Sigui com sigui els seus dissenys són del més original en el món amigurumi i no m'he pogut resistir a teixir Josephine, la jardinera.

Amb 36 cm d'alçada i forma de bitlla, aquest amigurumi és més gran del que m'imaginava, però no té cap dificultat en particular, a excepció dels brodats: punts francesos per als ulls i la barbeta, i punt rococó per al nas, a més d'algun altre detall.

Amb el que m'he barallat ha sigut amb les botes. Em va semblar que la proposta original no estava a l'alçada d'aquest disseny i he improvisat unes bones botes de jardinera.

El patró inclou també indicacions per fer flors de feltre, però entre la peresa de comprar materials i la d'entretenir-me a fer-ne tot un ram vaig optar per comprar un petit ram de flors de roba a Tedi. Això sí, amb antelació per assegurar l'harmonia cromàtica. 

En definitiva, malgrat que no és un amigurumi gaire vendible –sempre guanyaran el Mario Bros, el Mic o un osset qualsevol–, aquesta proposta a sis mans m'ha entusiasmat. I a tu?

Família plumífera

Tenia moltes ganes de fer realitat aquesta família plumífera, un disseny molt divertit de Labada Crafts, anteriorment coneguda com Amigurumi by Guli.

Vaig començar amb el gall, tot un senyor de 23 cm d'alçada. He de reconèixer que, per error, al gall li vaig fer les potes de la gallina. Les del gall eren molt més grosses però xxxttt... Si no ho hagués dit no te n'hauries adonat perquè són bastant proporcionades.

Vaig seguir amb la gallina. D'entrada em va semblar massa petita per al senyor gall, però posats de costat no queden pas malament. El que menys m'agrada de la gallina és el cap, una mica massa petit, i el que més són els volantets de les ales i la cua.

El pollet, en canvi, va ser una mica decebedor: al capdavall és una peça una mica amorfa i amb molt poca estabilitat. Crec que no fa justícia als seus progenitors.

Capítol a part mereixen els colors: 7 tonalitats diferents dels meus fils de cotó preferits però en perfecta harmonia. En concret, a més del blanc, he combinat blau petroli, corall, verd aigua, blau jeans, groc ou i salmó. 

Tot i que el procés de creació d'aquesta família plimífera ha sigut llarg, m'he divertit molt. I tu, et diverteixes més fent amigurumis exprés o creant famílies senceres com jo?

De vedellets i indecisions

No era un vedell l'amigurumi amb el qual volia tancar el mes d'abril però no fa gaire vaig descobrir Happiness by Kris, una dissenyadora russa més coneguda a Etsy com Crochet Street Pattern, i vaig posar una pila de dissenys seus a la llista d'amigurumis pendents. I entre una llúdriga, un gat, un koala, una guineu i un lloro, l'escollit va ser aquest vedell.

El resultat no em pot agradar més, però he de reconèixer que no sé si la llúdriga, el gat, el koala, la guineu i el lloro acabaran sent una realitat. I és que vaig fer mil i un canvis respecte del disseny original.

D'una banda, per la mida: un cap i un cos de 60 punts baixos de diàmetre, hi insisteixo, és una exageració, almenys amb el meu fil de cotó habitual. Però la forma també és un factor a tenir en compte: en aquestes alçades, després de més de 10 anys fent amigurumis, una esfera absolutament rodona per cap, encara que després calgui esculpir els ulls, em sembla molt simple. 

Capítol a part mereix la roba. El patró inclou les indicacions per fer un vedellet amb pantalons i armilla, i també una vedelleta amb vestit rosa. Jo vaig triar el primer, però a l'hora de començar a fer les peces de roba em vaig trobar que tenien una estructura bastant estranya. Per exemple, per fer l'armilla calia teixir tres peces i després cosir-les.

Evidentment, el disseny de Happiness by Kris té també molts encerts, com el jacquard, els brodats dels ulls i les celles, i aquest serrellet tan original.

Així que estic indecisa. Aquest vedellet serà el primer de molts altres amigurumis d'aquesta dissenyadora russa? Tu què n'opines?

Sí, sí i sí

Ja ha passat una setmana des de Pasqua, però sí, una conilleta i unes flors sempre són una bona idea per donar la benvinguda a la primavera. El disseny és de Sarah's Hooks and Loops, de qui ja em vaig declarar fan amb l'ossa Tilly.

El patró és senzill i alhora original, que és tota una fita en el món amigurumi. I sí, soc conscient que amb aquesta cua escarransida, si la compares amb l'original, la conilleta perd una part del seu encant però és la mida màxima que em permet el meu estri per fer pompons de la casa Clover.

Pel que fa als ulls, és la primera vegada que m'atreveixo amb aquest estil de brodat, però la Sarah ho explica tan bé en el pas a pas que sí, m'ha encantat el resultat a la primera i no descarto utilitzar la tècnica en altres amigurumis.

I tu, també diries sí a aquesta conilleta?

Tresor a la vistaaaa!

Més que buscar tresors, jo crec que s'ha de gaudir del mapa i del camí. I això és el que he fet amb el patró "L'illa del tresor" de la col·lecció "Mini Kingdom" d'Aradiya Toys, que inclou les indicacions per fer el cofre del tresor, el vaixell, el pirata i fins i tot el lloro.

I sort que n'he gaudit, perquè com et pots imaginar, aquí hi ha moltes i moltes hores de feina, no pas per la mida –això rai– sinó perquè aquests patrons de la coneguda dissenyadora ucraïnesa estan plens de detalls. No en va és un patró de 76 pàgines amb més de 400 fotos i per al qual necessites fil en almenys 13 colors diferents.

Poca cosa més tinc a dir d'aquest meravellós patró, a excepció que soc una fan de la col·lecció "Mini Kingdom" i que ja tinc a la llista de pendents "L'illa del far", amb el patró per fer un pescador, un far, un pelicà i una foca, a més de molts altres detalls.

De capricis i ossos

Els capricis es paguen cars... Això és el que m'ha passat amb aquest os de Mishinsy Design del qual em vaig encapritxar.

Que sí, que sí, que és molt tendre i adorable. Però, tot i que ja s'intuïa una dimensió considerable, 31 cm són molt per a mi. A més, el cap no comença amb un anell màgic sinó amb una cadeneta i això li dona una forma estranya.

I mal que em pesi, hem de parlar de la brusa. Un dels grans atractius per a mi del disseny original són els nusos francesos que la decoren, però després de tant d'os i d'haver de fer, refer i retocar la brusa perquè li anava massa gran, p... ganes tenia jo de posar-me a fer no sé quants nusos francesos, però segur que desenes.

I tu, hauries fet els nusos francesos?

Sobre desertització i guineus

Cada vegada em costa més asseure'm davant de la interfície de Blogger i posar-me a escriure sobre l'última creació amigurumi per explicar-te si m'ha encantat, m'ha decebut o m'ha tret de polleguera... El motiu principal és que sembla que la blogosfera està afectada per la desertització i que totes les blogueres, ganxetaires o no, han fugit a un planeta més amable, a l'òrbita d'Instagram. Però em sap greu deixar morir el blog per inanició i, a més, aquesta guineu de Pica Pau, un altre disseny gratuït que pots trobar al web de Hobbii, bé que es mereix un presentació com cal.

Si no fos per alguns detalls en jacquard al musell i a les orelles, aquest amigurumi, construït al més pur estil Pica Pau: d'una peça des del cap i fins als peus, podria etiquetar-se de molt fàcil. Res a veure amb els complicats animals que habiten els seus últims llibres. Atenció, que ja està preparant el següent i crec que tindrem una sobredosi de jacquard i tapestry.

Tampoc és gens difícil el vestit, però sí força entretingut, ja que són més de 40 fileres i no idèntiques sinó alternes. Quan em vaig adonar que per fer la bufanda necessitaria també dos o tres capítols de Netflix, pel cap baix, vaig optar per simplificar tant en l'amplada com en la llargària.

I arribem als descarts, que també n'hi ha. En primer lloc, les galtes. Quan es tracta de peces de ganxet cosides acostumo a obviar-les perquè tenen massa volum. I en segon lloc, les botes, que no puc qualificar sinó d'horroroses, sense exagerar.

I què? Quina vida creus que tindrà aquesta guineu en el desert de la blogosfera?

Amor o odi

Hi ha dos tipus de persones: les que odien les gavines i les que no. Com et pots imaginar, jo pertanyo al segon grup. Per això, quan vaig triar aquest patró de Little Bichons vaig tenir clar que la meva gavina no tindria l'expressió malèvola del disseny original.

Deixant això de banda, ara mateix no sé per què vaig triar aquest patró que no té res d'especial: unes formes clàssiques amb alguna tècnica millorable –com la unió de les cuixes–, unes potes avorrides i un bec anodí, a més d'unes dimensions superiors al que m'esperava, m'han avorrit bastant. Segurament per això, he descartat fer la llauna de sardines que inclou el patró d'aquesta dissenyadora francesa.

Quant al vestuari, la gorra de llana és el complement ideal per a aquest jersei mariner, que amb ratlles d'una sola filera m'ha tret bastant de polleguera.

I tu, a quin grup pertanys?