De realisme i amigurumis

He de confessar que els últims llibres de la col·lecció Zoomigurumi d'Amigurumi.com no m'entusiasmen, però em vaig encapritxar d'aquest disseny de Sundot Attack publicat en exclusiva al que és de moment l'últim llibre de la col·lecció: Zoomigurumi 10. 

Crec que el resultat d'aquest goril·la, més realista que kawaii, paga la pena però la veritat és que he patit una mica. Tot i que només fa uns 23 cm d'alçada, les diferents parts són bastant voluminoses, com ho demostren els 72 punts de diàmetre per al cap, els 54 per al cos o els 30 per als braços. A més, cosir peces com els braços i les potes, quan ja estan tancades i ben plenes de cotó sintètic, i fer-ho en el lloc adequat perquè el goril·la tingui aquest posat té la seva dificultat.

L'altra clau d'aquest disseny –per cert, poc vist a les xarxes– és la cara, que està composta, d'una banda, per una peça ovalada que fa de boca i aquesta mena d'antifaç per als ulls, tot això en una sola peça, i d'altra banda pel nas. Tot i que l'arquitectura és força original, he de dir que vaig improvisar alguns canvis en l'antifaç, que un cop acabat no em convencia del tot. Pel que fa al nas, va ser una decepció descobrir que és una simple peça triangular que cal pintar de color rosa i que cal cosir amb gràcia, tot i que no hi ha cap indicació per fer-ho.

I si es tractava d'aconseguir realisme, el cul del goril·la era indispensable. Ja saps que perdo la paciència en les sessions de fotos i que quan n'he aconseguit una de decent acostumo a plegar, però en aquest cas vaig pensar que valia pena dedicar una foto a aquest cul, també molt ben dissenyat.

I tu, has fet alguna vegada un amigurumi amb cul?

Snoopy, en versió amigurumi

Trobo que m'ha agafat un rampell vintage. Si fa uns dies et mostrava la meva versió amigurumi de Heidi, avui vaig encara més enrere, fins als anys 50 del segle passat, amb l'Snoopy i el Woodstock, dos dissenys de Sir Purl Grey.

L'Snoopy és, al costat del Charlie Brown, un dels personatges principals de la tira còmica Peanuts, que Charles M. Schulz va publicar en diversos diaris estatunidencs fins a la seva mort, l'any 2000. Un dels amics de l'Snoopy és aquest divertit moixó de color groc, que Schulz va anomenar Woodstock inspirat en el famós festival de rock de 1969. El que no sé és per què l'Snoopy es va convertir als anys 80 en un símbol del que anomenàvem pijos, més encara quan les tires còmiques de Schulz són bastant mordaces i fins i tot profundes.

Però ja m'estic embrancant en qüestions que no tenen res a veure amb el ganxet. I jo el que volia és posar en valor el patró de Sir Purl Grey, un jove ganxetaire canadenc que, a banda de l'Snoopy, dissenya sobretot Pokémon i altres personatges de videojocs. Sí, a la xarxa hi ha mil i un patrons per teixir aquest gos vital i optimista però jo vaig optar per aquest disseny senzill d'encara no 15 cm.

L'Snoopy no té cap gran dificultat, tot i que he de reconèixer que he trobat a faltar les indicacions sobre on cal cosir cada peça. Pel que fa al Woodstock, que des de la seva primera aparició el 1970 s'ha convertit en company inseparable de l'Snoopy, el patró tampoc és gens complicat, però sí que necessitaràs una mica de paciència per teixir i després cosir peces minúscules com les potes i les ales. Per cert, després he descobert que Sir Purl Grey ofereix el patró gratuït del Woodstock al seu blog.

Si compares la meva versió de l'Snoopy i el Woodstock amb el disseny original, detectaràs de seguida un dels meus senyals d'identitat: els ulls de seguretat ovalats! Sí, deixant de banda els amigurumis per a nadons, jo soc fan dels ulls de seguretat. I entre el meu stash no hi poden faltar els ulls de seguretat ovalats, tot i que trobar-ne és una odissea. L'última vegada els vaig comprar a França a través d'Etsy però ara que se m'acaben les existències he hagut d'anar fins a... Singapur! No, no he agafat un avió cap al sud-est asiàtic però el paquet sí que viatjarà des d'aquesta illa fins a casa. Potser és poc sostenible però per compensar he fet una bona compra. Ja estic impacient per estrenar-los en una nina que m'ha robat el cor. I això és molt dir per a mi, que no soc gaire de nines.

Però això serà d'aquí a unes setmanes. De moment, et deixo amb una frase de l'Snoopy: "Aprèn de l'ahir, viu l'avui, espera el demà, descansa aquesta tarda".

Heidi, en versió amigurumi

Com et pots imaginar, una nena nascuda la dècada dels anys 70 té un gran record de Heidi, la sèrie d'anime japonès basada en la novel·la de Johanna Spyri. Si he trigat tant a fer aquest personatge en versió amigurumi és perquè no trobava cap disseny que m'agradés prou fins que vaig descobrir aquest patró gratuït d'Enjoygurumis.

I la veritat és que no tinc cap crítica al patró, però he de reconèixer que hi he fet mil i un canvis.

Per començar, tenia molt clar que la meva Heidi havia d'anar descalça. És com la recordo: corrent sense sabates pels prats del Tirol. D'entrada, vaig pensar que nomes caldria teixir els peus de color carn en lloc de color marró, però seguint el patró original el resultat eren uns peus de Bigfoot, poc apropiats per a una nena de cinc anys.

El segon canvi que segur que detectes a primer cop d'ull és el cabell. Enjoygurumis proposa un cabell amb blens teixits, un mètode ja molt corrent en el món amigurumi. Des del meu punt de vista, és l'opció fàcil a l'hora de dissenyar però és molt pesat haver de cosir els blens un per un i que, a més, cobreixin tot el cap. I com que de totes maneres aquesta proposta no em semblava gaire fidel a la Heidi original, vaig improvisar el cabell i també les orelles, que em van semblar imprescindibles. El resultat, tot i que és senzill, no em pot agradar més. Per això, ara em fa molta ràbia no haver pres ni una sola nota. 

Per a la roba de la Heidi, vaig deixar d'improvisar i vaig seguir el patró. Tot i que els tirants tenen una forma estranya i és imprescindible cosir per aquí i per allà, la brusa i el vestit són una obra d'enginyeria. L'ull expert, però, segur que s'haurà adonat, que tot i seguir el patró, no ho vaig fer fil per randa. I és que jo soc molt fan del punt baix, ben teixit i ben atapeït, i sempre el prefereixo enfront del punt alt que proposa el patró original per a la faldilla.

Per rematar la Heidi, crec que aquesta puntada brodada en negre damunt dels ulls li dona infinitament més expressivitat que la típica puntada amb fil blanc al costat o sota. Llàstima que ara que estic escrivint m'adono que he oblidat el toc de rosa a les galtes abans de fer la foto. 

Sigui com sigui, la meva Heidi amigurumi m'ha transportat a les tardes d'infantesa davant del televisor. I tu, també ets de la dècada dels 70 i berenaves amb la Heidi?

Quin fred!

El tema recurrent de conversa aquests dies és el fred que fa. Jo no hi insistiré: si em queixo de la calor a l'estiu, no tindria gairre sentit que també em queixés del fred a l'hivern. Però és veritat que les temperatures gèlides d'aquests dies em serveixen d'excusa per presentar-te el meu os polar amigurumi. Per si no ets gaire observadora, torna-t'hi a fixar: sí, sí, un os polar sobre un iceberg. 

Després de dirigir la teva atenció cap a la foto –que no té gaires secrets més enllà d'unes hores d'antelació al congelador–,  ja em puc centrar en el procés per fer realitat aquest disseny de One & Two Company.

La veritat és que és un patró molt divertit. Com pots intuir, l'arquitectura per teixir el cos i les potes en una sola peça és molt original. Llàstima que en aquests casos cal fer moltes disminucions seguides, amb la qual cosa el resultat final no és tan polit com li agradaria a una perfeccionista com jo.

També és molt original l'encaix del cap al cos, tot i que el coll m'ha quedat una mica massa llarg. Ja ho veia venir, però vaig voler seguir el patró fil per randa perquè els dissenys de la Carolina Guzmán sempre són una garantia, tot i alguna raresa que sempre em despista, com no comptar l'anell màgic inicial com la filera 1 de la peça.

El que m'ha resultat més difícil és el tancament de les potes –encara no sé com me n'he sortit només amb algunes fotos i sense un tutorial en vídeo– i el musell, que he hagut d'improvisar perquè no entenia les indicacions. I no era una qüestió d'idioma perquè els patrons de One & Two Company solen tenir versió en espanyol.

I tot i que, com sempre, el procés d'esculpir els ulls ha sigut un desastre, hi ha alguna cosa molt tendra en l'expressió d'aquest amigurumi. No sé si són les celles brodades, els rínxols del cap o les galtes rosades el que fa oblidar que l'os polar és en realitat un animal ferotge que se situa als nivells més alts de la cadena tròfica.

Per fer la bufanda, molt necessària a l'Àrtic, el patró proposa un punt nou per a mi però molt senzill i que segur que té un nom que desconec. Es tracta de saltar un punt i de teixir al punt següent un punt baix i un punt alt. La textura final és similar a la del moss stitch, en què s'ha de saltar un punt i teixir un punt baix i una cadeneta. Això sí, jo he fet dues fileres a la bufanda perquè amb una de sola era bastant ridícula per lluitar contra la meteorologia àrtica.

Evidentment, una de les gràcies d'aquest disseny és la postura realista de l'os, lluny de les versions més infantils estil Teddy bear. En el patró original, la Carolina Guzmán proposa fer una funda de roba de la mida del cos i omplir-la de polly-pellets –un material de plàstic amb una mica de pes, especial per a manualitats– per donar estabilitat a l'amigurumi. Com que cosir no és el meu punt fort ni sabia on comprar polly-pellets ni tenia temps de fer una comanda per Internet, vaig descartar aquesta opció. 

La meva alternativa als polly-pellets va ser fer quatre peces de pasta FIMO –una pasta per modelar molt utilitzada en manualitats– de vora 2 cm d'alçada que vaig col·locar a les potes abans de tancar-les. I l'experiment va anar prou bé: amb només aquesta mica de pes, el meu os polar manté l'equilibri sobre un iceberg.

Jo m'havia fet el propòsit de no complicar-me la vida amb els projectes amigurumi d'enguany però encara no s'ha acabat gener i ja t'estic parlant de patrons originals, polly-pellets i pasta FIMO. Ves a saber amb què et sorprendré el mes vinent...

'El petit príncep', en versió amigurumi

No sé si ho he dit o ho he insinuat ja alguna vegada, però el 2022 ha sigut un dels pitjors anys de la meva vida. Segurament per aquest motiu, tot i que per descomptat no he deixat de fer ganxet, ha sigut el primer any des que existeix Descabdello que no he dissenyat ni un sol patró.

Per tot això, he volgut començar el 2023 invertint la tendència i per fi he materialitzat aquest disseny que fa mooolt de temps que tenia al cap. Segur que reconeixeràs el petit príncep, la guineu, l'asteroide B 612 i la rosa. I és que El petit príncep és tot un clàssic que tothom, petit o gran, ha de llegir almenys una vegada a la vida. 

Però tornem al ganxet i al meu patró, que et pots descarregar gratuïtament en PDF.

Com et pots imaginar, els grans reptes a l'hora de dissenyar aquesta versió del petit príncep eren els pantalons i el cabell. Per als pantalons, vaig fer alguna prova però de seguida em vaig adonar que, malgrat no ser l'opció més fàcil, el més realista per reproduir aquests camalls de pota d'elefant era teixir una peça de roba a banda.

Quant als cabells, vaig posar el focus a aconseguir un resultat divertit i desenfadat sense complicar-te gaire la vida amb rínxols i costures. Tot i que és una mica entretingut, només una mica, crec que he acomplert l'objectiu.

Això sí, el meu petit príncep fa tot just 17 cm, amb la qual cosa fer la corbata de llacet o cosir uns botons de 6 mm de diàmetre són tasques de precisió gairebé quirúrgica.

Apassionada com soc per les guineus, no podia faltar aquest personatge central en la novel·la de Saint-Exupéry. De fet, no és un disseny nou: si ho recordes, vaig dissenyar aquesta petita guineu, tot i que en altres colors, per a la meva Anna de Teules Verdes. I tonem-hi amb la precisió quirúrgica, perquè aquest amigurumi està compost per 12 peces, sense comptar els ulls ni els elements brodats, però fa només 9 cm d'alçada.

Em podia haver limitat al príncep i la guineu, els dos personatges que revelen algunes de les veritats més essencials sobre la naturalesa humana que conté el llibre. Però no em vaig poder estar de dissenyar també l'asteroide B 612 i la presumida rosa que hi viu.

Ves quines casualitats, aquesta novel·la de l'aviador i escriptor francès Antoine de Saint-Exupéry es va publicar per primera vegada el 1943. Per tant, just enguany fa 80 anys. Crec que fer-ne la versió amigurumi és una bona manera de celebrar-los. T'hi animes?

Amigurumis supervendes

Quin és el factor clau perquè un patró amigurumi sigui un supervendes i un altre no? És una qüestió d'originalitat? Tot es redueix al màrqueting? O hi ha altres misteris? Em pregunto tot això perquè no entenc que aquest preciós disseny de Nina's Time 4U no hagi arrasat a les xarxes socials.

Jo me'n vaig enamorar des del primer moment, però vaig haver d'esperar, primer perquè el patró només estava disponible en alemany i després, quan la Nina Wegner va posar a la venda la versió en anglès, perquè feia massa calor per abrigar un pingüí amb gorra i bufanda.

La veritat és que el patró és fantàstic. L'arquitectura de les potes és del tot original. I la resta és ben fàcil. De fet, ni tan sols cal cosir les potes i les ales, que ja sé que per a algunes la costura és una creu. 

Per rematar aquest bebè pingüí, una gorra tipus beannie i una bufanda, tot i que pots triar també les manyoples o la diadema amb llacet que estan incloses en el patró.

Quant als colors, Nina's Time 4U opta per tons terra molt naturals, però jo he triat una combinació més clàssica, tot i que he substituït el negre per aquest gris marengo, combinada amb el groc ou i el verd menta, tres dels meravellosos colors del Cotton Nature 3.5 de la casa hilaturas LM, que malgrat no tenir comissió no em canso de lloar.

En definitiva, i per començar l'any, una mica de fred, un pingüí adorable, un fil de cotó únic i una dissenyadora que mereix molt més èxit.

I a tu, com et va l'any?

Les vacances d'en Rudolph

Després de la feinada de la nit de Nadal, avui és el primer dia de vacances per a en Rudolph, aquest ren de nas vermell que guia el trineu del Pare Noel. Aquest curiós personatge va aparèixer per primera vegada en un poema de Robert L. May el 1939 i una dècada després es va convertir en una nadala: Rudolph, the red-nosed reindeer.

A Catalunya no esperem que el Pare Noel baixi per la xemeneia. Aquí, els regals els caga el tió o els porten els reis mags. Però no m'he pogut resistir a aquest ren de nas vermell de Hainchan.

El patró d'aquesta dissenyadora vietnamita amb més de 20.000 vendes a Etsy és excel·lent. D'entrada, un cap amb més de 80 punts baixos de diàmetre em fa mooolta peresa. I quan em vaig trobar amb un musell minúscul i un cos esprimatxat em van assaltar els dubtes. Però un cop en Rudolph va estar vestit amb la camisa, els pantalons, les botes i la bufanda tot va encaixar.

Fins i tot la roba –que, per cert, no va cosida i es pot treure i posar– ha necessitat molt pocs retocs: la camisa una mica més llarga, els pantalons una mica més estrets i la bufanda una mica més curta. Res que no es pugui improvisar amb una mica d'intuïció.

Això sí, capítol a part mereixen els 52 nusos francesos dels pantalons. Si no hi tens gaire traça, és com una classe intensiva de brodat. Per força, després de tanta pràctica, aquest punt tan socorregut per donar un toc diferent a alguns amigurumis et quedarà de cine!

Quant als colors, i em passa sovint, no n'estic del tot convençuda. Sense pensar-m'hi gaire, vaig fer el ren marró i no beix, com en el disseny original. I com que em vaig encaparrar a fer els pantalons d'aquest vermell cirera, em va costar trobar un color per a la camisa, perquè combinats amb el marró quedaven descartats els colors foscos. 

Jo també tinc vacances, com en Rudolph, però amb un esquinç al turmell la perspectiva és fer una mica de repòs i molt de ganxet. I tu, què faràs els últims dies de l'any?

Fauna amigurumi

Ja saps que són faves comptades les ocasions en què et sorprenc amb una nina amigurumi. I és que la meva debilitat són els animals, tans els clàssics, com gats, ossos i conillets, com els més exòtics, des de l'ornitorrinc fins a l'os formiguer passant pel loris i el guacamai.

En la meva col·lecció de fauna amigurumi hi faltava el teixó, un petit mamífer que habita els boscos i que es caracteritza per aquestes bandes negres als ulls. I aquest disseny de Jojilie era un dels meus eterns pendents. Així que quan el vaig redescobrir remenant la llista de publicacions guardades a Instagram, ben abrigat amb aquesta bufanda ara que l'arribada de l'hivern és imminent, m'hi vaig decidir.

No tinc cap crítica al patró, però queda clar que, quan un disseny fa temps que és a llista d'amigurumis pendents i no escala mai a les primeres posicions, per alguna cosa és. I és que el meu teixó, un cop acabat, no m'entusiasma.

Els culpables d'aquesta manca d'entusiasme són un cap excessivament gros, una expressió una mica estranya per la poca traça brodant el blanc dels ulls i unes orelles que crec que no he cosit al lloc més encertat.

Sort que la bufanda dona una mica d'alegria a aquest teixó de mirada perduda. Per fer-la, he aprofitat unes restes de Merino Top de la la casa Valeria Lanas que vaig comprar per a un dels meus experiments, escassos però sempre poc reeixits, fora de la zona de confort de la tècnica amigurumi.

Així que, malgrat que no m'entusiasmi, el teixó ja no és a la meva llista de fauna amigurumi pendent. I tu quin animal no has teixit encara?

D'amigurumis i oportunitats

Com en tot a la vida, no soc gaire de seguir tendències. Sí, és clar, jo també faig amigurumis de les dissenyadores més top però m'encanta comprar patrons d'altres dissenyadores poc conegudes, com Bumbee Crochet Designs, una alemanya amb poc més de 1.000 vendes a Etsy. I malgrat que, com et deia, més aviat he sigut sempre l'ovella negra, la cosa no va d'ovelles sinó de gossos.

La gran majoria de vegades que m'aventuro a donar una oportunitat a dissenyadores poc mainstream el resultat és un patró de 10. I aquest no és un cas diferent de la resta: 12 pàgines amb 25 fotos i instruccions precises. Només hi he trobat a faltar el que jo anomeno rigor anatòmic: on s'és vist un gos sense cua? Però, per sort, una cua és bastant fàcil d'improvisar.

Pel que fa a la resta, aquest és un patró sense grans dificultats, fora de quatre fileres amb jacquard i del procés d'esculpir els ulls, en el qual sempre aconsegueixo resultats discrets i poc simètrics.

El patró original aposta pel gris per al cos i el blanc i el negre per a la samarreta. Jo he anat per altres viaranys i he optat pel marró i aquest verd difícil de classificar que anomeno verd Chartreuse, tot i que visc a Reus i no a Tarragona. Per si no ho saps el Chartreuse és un licor d'origen francès que es va fabricar a Tarragona durant quasi cent anys i que ha esdevingut emblema de la ciutat. Per contra, Reus, que és la ciutat tradicionalment rival, és coneguda pel vermut.

I ja m'ha passat allò que em passa a mi. I és que començo parlant de naps i acabo parlant de cols: de les tendències al vermut. Però sempre amb un amigurumi com a nexe d'unió. De què acabaré parlant en la pròxima publicació? Torna per descobrir-ho.

De daltabaixos i passions

Les darreres setmanes hi ha hagut alguns canvis a la meva vida –canvis d'aquells que suposen un daltabaix, per molt que estiguessin anunciats–, però avui reprenc el blog amb una cosa que no ha canviat gens: la meva passió per les guineus amigurumi. En aquesta ocasió, es tracta d'un disseny de Dudefsworld que em va captivar.

Fora del jacquard, del qual és impossible escapar si vols fer una guineu com cal, el disseny no té grans dificultats i sí bastants encerts, com l'original construcció dels peus. 

He de reconèixer, però, que aquest cos panxut –i t'asseguro que a la foto la panxa queda bastant dissimulada– no m'acabava de fer el pes. De fet, crec que ha sigut determinant per descartar les peces de roba que proposa per a la guineu aquesta dissenyadora turca poc coneguda tot i la qualitat i l'originalitat dels seus dissenys.

El patró original inclou les indicacions per fer un abric o un vestidet. A més, Dudefsworld va publicar a Instagram el patró gratuït per fer-li uns pantalons. D'entrada, jo vaig optar pels pantalons, però entre la falta de concentració i que amb aquesta panxota li quedaven com un sac, al final vaig improvisar un dels complements de vestuari més socorreguts: una corbata de llacet.

Pel que fa als colors, no podien faltar aquest color caldera infal·lible per teixir una guineu i el gris marengo per suavitzar el clàssic negre. Per a la corbata de llacet no m'hi vaig trencar gaire el cap: qualsevol to de blau, tot i no ser un dels meus colors habituals, serviria per contrastar.

Després del daltabaix, el pas del temps és un bon aliat. I no hi ha millor manera de passar el temps que fent ganxet. Així que per aquí tot continuarà igual. Torna quan vulguis!