Paganisme amigurumi

Com a atea recalcitrant, m'alegro que la Pasqua tingui l'origen en una festa pagana que celebrava la primavera i la fertilitat. Per això m'agrada el nom que rep aquesta celebració en anglès, Easter, que prové etimològicamet del nom d'una deessa, com no podia ser d'altra manera.

I és que enguany vinc decidida a celebrar la Pasqua pagana, és a dir, la primavera i el renaixement de la natura. Per fer-ho, res millor que aquesta barreja d'alguns dels seus símbols: un ànec disfressat de conill, disseny d'Ami Toy Pattern a Etsy o Lamamama Toys a Instagram –no sé per què les dissenyadores russes s'entesten a tenir un nom diferent en cada plataforma–.

És un disseny sense cap gran complicació a primera vista, tot i que a mi em va donar alguns maldecaps. Si compares el meu ànec amb l'original, sembla que s'hagi empatxat menjant mona de Pasqua. I no entenc per què: per fer el cap vaig seguir el patró fil per randa i quant al cos hi vaig fer modificacions precisament perquè no quedés enorme. És clar que, amb aquestes dimensions, vaig haver d'ajustar tant els pantalons de peto com el barret.

Em va encantar el sistema d'unir les potes al cos però, com que vaig fer cas omís de l'Olesya Baigacheva i no hi vaig posar filferro, les potes no sostenen el meu ànec panxut i la feina va ser meva per fer una foto decent.

Pel que fa als detalls, el bec del disseny original va ser una de les coses que em va cridar l'atenció d'aquest amigurumi i teixir-lo és ben fàcil però cosir-lo són figues d'un altre paner. Quan a la tercera tampoc me'n vaig sortir, vaig acabar optant per una arquitectura més convencional, de les que mai fallen. I l'últim detall no prou reeixit són aquestes pastanagues brodades amb punt rococó, que de prop encara poden passar però que en foto semblen qualsevol cosa menys una arrel comestible.

Ja veus que la meva ratxa de descontentament continua... Pero ja he començat el pròxim amigurumi, aquest en ocasió de Sant Jordi, i espero rescabalar-me.