El mag d'Oz, en versió amigurumi

Qui no coneix els personatges d'El mag d'Oz? Segurament el teu referent, igual que el meu, és la pel·lícula clàssica protagonitzada per Judy Garland i estrenada l'any 1939, però cal dir que es basa en un llibre de literatura infantil escrit per Lyman Frank Baum que es va publicar just al tombant del segle XX, l'any 1900.

El meu personatge preferit és l'home de llauna, que com segur que ja saps demana al mag un cor per poder estimar. Alguna vegada n'havia vist un patró amigurumi però vaig pensar que era una llàstima fer l'home de llauna tot sol, sense la companyia de l'espantaocells, el lleó i la Dorothy. També m'havia passat pel cap dissenyar els quatre personatges, però no trobava ni el moment ni la inspiració. Fins que vaig descobrir, entusiasmada, els dissenys de la brasilera Ana Maria Craft. I vet aquí la colla d'El mag d'Oz al complet.

Evidentment, va ser l'home de llauna el que em va robar el cor. Crec que el disseny, amb tot de detalls, és genial. Això sí, tot i que el patró proposar teixir l'amigurumi d'una sola peça, des dels peus fins al cap, jo vaig fer el cap a banda, per allò de no deixar a la vista les disminucions, que sempre tenen un acabat més barroer. El resultat és un acabat perfecte, sí, però he de reconèixer que si l'amigurumi fos d'una sola peça, com els altres, el cap seria molt més estable.

L'espantaocells, que viatja amb la Dorothy per demanar un cervell al mag, va ser el següent i em va enamorar tant o més que l'home de llauna. També és un disseny ple de detalls i molt ben resolt, amb una tècnica molt original, per exemple, per fer la cinta del barret. Entre altres coses, va ser molt entretingut posar la palla als punys i als camalls, l'única cosa en la qual no vaig fer cas al disseny original.

El lleó, que emprèn el viatge a Ciutat Maragda per demanar coratge al mag, és l'últim dels acompanyants de la Dorothy. La veritat és que és el disseny més avorrit. Durant el procés, semblava més un os que no pas un lleó. Sort de la cabellera: tot i que tenia els meus dubtes, és la cirereta del pastís.

Vaig deixar per al final el personatge de la Dorothy. Malgrat diversos encerts en el disseny –el cabell, els llacets, el vestit...– és, al costat del lleó, el que menys m'ha agradat. En realitat, els quatre personatges estan teixits seguint un patró base –per exemple, els peus són genials– però crec que aquesta cara de pa de quilo –potser agreujada per un excés de cotó sintètic– no l'afavoreix gens.

En conjunt, però, m'encanta aquesta versió dels personatges d'El mag d'Oz. Per cert, per si no en tens prou, Ana Maria Craft acaba de publicar també els patrons per fer la bruixa bona del nord i la bruixa malvada de l'oest. 

I en aquesta època de pandèmia i confinaments més o menys estrictes, crec que està bé recordar una de les últimes frases d'El mag d'Oz: "Com a casa, enlloc".