Fa molt de temps que la idea de fer la versió amigurumi d'aquesta icona feminista em bullia al cap. I per fi avui, just una setmana abans del 8 de març –el Dia de la Dona–, puc presentar-la en societat.
És la Rosie, la protagonista d'un pòster dels anys 40 que representa les dones dels Estats Units que van treballar a les fàbriques durant la Segona Guerra Mundial per substituir els homes que combatien al front. En les últimes dècades, la Rosie s'ha convertit en icona de la lluita feminista, per la frase "We can do it" i per simbolitzar l'empoderament de la dona.
Els temps avancen i algunes feministes critiquen el pòster per anacrònic –el seu primer objectiu era animar les dones a incorporar-se al món laboral– i per promoure la idea que en qualsevol situació una dona s'ha de preocupar per la bellesa. Però s'ha de reconèixer que aquesta potent imatge ja forma part de l'imaginari col·lectiu.
Per això, si vols fer la teva Rosie, aquí tens el patró a punt per descarregar-te'l.
Jo m'he imaginat la Rosie vestida amb una granota de treball, amb tot de detalls com la cremallera i les butxaques. Això sí, per donar-hi color he triat unes sabates vermelles.
Tot i que les meves nines amigurumi, com la Frida Khalo, la princesa Leia o l'Anna de Teules Verdes, són bastant petites –només uns 16 cm– tenia clar que havia d'aconseguir el gest de fer múscul amb el braç. Alguns augments i algunes disminucions estratègicament pensats són suficients, però si vols també hi pots posar un filferro a l'interior.
Tenia clar que els reptes serien els rínxols i el mocador de cap. Pel que fa als rínxols, tenia algunes idees estrambòtiques però, de vegades, amb el ganxet a la mà les coses són més fàcils del que sembla. Per al mocador vaig descartar fer-lo de roba perquè si vols teixir la teva Rosie no hagis d'anar a comprar un retall vermell amb puntets blancs. Però segur que tens fil vermell i també una mica de fil blanc. Tot i que és una mica entretingut brodar els puntets, crec que el resultat val la pena.
Encara tens una setmana per teixir la teva Rosie. Sigui com sigui, és clar que les dones encara tenim molt a reivindicar. We can do it!
