"Ohana significa família" és una de les frases cèlebres de Lilo & Stitch, una pel·lícula de Disney del 2002. Tot i que últimament penso molt en la família, no t'espantis, que no vull escriure res gaire profund. De fet, va ser casualitat que fa uns mesos m'enamorés d'aquest patró de la Lilo de Bastet Art que vaig comprar en prevenda. Amb aquest sistema, que ja és bastant habitual en el món del disseny amigurumi, es poden comprar patrons amb un petit descompte, però en aquest cas hi havia un incentiu molt més atractiu. I és que només el producte en prevenda incloïa també el patró per fer l'Stitch, l'alienígena que es fa passar per un gos per ser adoptat per la Lilo.
En conjunt, els patrons m'han encantat. Pel que fa a la Lilo, crec que salten a la vista les tres possibles dificultats del patró: els peus, el cabell i el vestit. Començo per la dificultat menor, que són els peus i les xancletes. És veritat que tenen un disseny poc habitual però t'asseguro que són una obra d'enginyeria. De fet, si segueixes les instruccions fil per randa la nina s'aguanta dreta i tot.
El cabell està bastant ben resolt i no és excessivament difícil. Com ja deus intuir, cal teixir en espiral la part superior i després fer tot de blens laterals. Això sí, previsora que és una, me les vaig arreglar per fer un parell de blens de més, que a mi les cabelleres sempre em queden petites.
Si has utilitzat alguna vegada aquesta senzilla tècnica per fer cabells, sabràs que els blens acostumen a quedar ondulats o fins i tot arrissats, depèn de la mida del ganxet i de la tensió. En aquest cas, però, Bastet Art recomana bloquejar els cabells, que és la paraula tècnica per descriure el procés de fixar una peça de ganxet amb agulles i després planxar-la amb vapor. I potser no m'han quedat perfectament llisos però la veritat és que el resultat s'acosta bastant a la cabellera de la Lilo.
En el que no he fet cas del patró és en la proposta d'encolar els cabells al cap. Digues-me clàssica o polida –m'és igual–, però jo he optat per la variant tradicional de cosir, amb paciència, cada ble de cabells. En aquest procés, però, he de reconèixer que els blens del serell no són del tot fidels a l'original.
I acabo amb el vestit. Com que l'ordre és creixent ja et pots imaginar que ha sigut el més difícil. No només pel tapestry, que també, sinó perquè va molt arrapat al cos i treballar-hi no és gaire còmode. D'altra banda, amb la meva tècnica de teixir en front loops quan entra en joc la tècnica de tapestry, el teixit es deforma una mica, de manera que el vestit m'ha quedat una mica massa llarg.
Un cop acabada la Lilo, vaig pensar que teixir l'Stitch seria bufar i fer ampolles. Doncs no del tot. El cap, les orelles i els tres rinxolets em van entusiasmar, però em vaig haver de barallar força amb el cos, que fins a la tercera versió no em va fer el pes. Pel que fa al musell, també vaig substituir la proposta original per una peça triangular.
Després de gairebé dues setmanes treballant a estonetes en aquesta parella Disney, més complicada del que preveia, he de confessar que tenia ganes d'emprendre nous reptes. Així que, malgrat que ara me'n penedeixo, vaig descartar fer la càmera de fotos –una de les aficions de la Lilo és fer fotos, especialment a les persones obeses– i l'Scrump, la seva nina vudú, que també estan inclosos en el patró de Bastet Art.
Sobre l'Scrump, et recordo que va ser un dels meus primers patrons gratuïts i que el tens disponible al blog, a una altra escala, és clar.
I es veu que m'ha agafat un rampell, perquè el meu pròxim amigurumi tornarà a ser un personatge de l'univers Disney, però en aquesta ocasió serà tot un clàssic. No te'l perdis!
