De tàndems i jardins

Gwilami i Granny's Crochet Hook són un tàndem en el disseny amigurumi. La cosa es complica quan descobreixes que darrere de Gwilami hi ha en Guillaume, a Mont-real, i darrere de Granny's Crochet Hook hi ha les germanes Dasha i Kate, a Sant Petersburg. Sigui com sigui els seus dissenys són del més original en el món amigurumi i no m'he pogut resistir a teixir Josephine, la jardinera.

Amb 36 cm d'alçada i forma de bitlla, aquest amigurumi és més gran del que m'imaginava, però no té cap dificultat en particular, a excepció dels brodats: punts francesos per als ulls i la barbeta, i punt rococó per al nas, a més d'algun altre detall.

Amb el que m'he barallat ha sigut amb les botes. Em va semblar que la proposta original no estava a l'alçada d'aquest disseny i he improvisat unes bones botes de jardinera.

El patró inclou també indicacions per fer flors de feltre, però entre la peresa de comprar materials i la d'entretenir-me a fer-ne tot un ram vaig optar per comprar un petit ram de flors de roba a Tedi. Això sí, amb antelació per assegurar l'harmonia cromàtica. 

En definitiva, malgrat que no és un amigurumi gaire vendible –sempre guanyaran el Mario Bros, el Mic o un osset qualsevol–, aquesta proposta a sis mans m'ha entusiasmat. I a tu?

Pierrot amigurumi

El Pierrot és un personatge de la Commedia dell'Arte, que té el seu origen a la Itàlia del segle XVI. Aquesta figura va arribar a França al segle XVII. Des d'aleshores i fins al segle XIX, el Pierotto original es va anar adaptant al gust de la cort francesa i es va convertir en la imatge que tots coneixem avui dia: un mim trist enamorat de la lluna, amb un vestit blanc i ample, un barret negre i la cara pintada de blanc. Tot i que no és una imatge gens de moda avui dia, no em vaig poder estar de teixir aquest Pierrot, disseny d'Une pelote de laine.

El resultat final no em desagrada gens però és veritat que les tècniques que proposa aquesta dissenyadora francesa són una mica estranyes –m'atreviria a dir que pròpies d'una principiant– i, per tant, he anat fent modificacions aquí i allà.

Les més evidents són els ulls de seguretat i les mànigues del vestit, a més del color del barret, que en la versió d'Une pelote de laine és blanc i que jo vaig voler fer negre com en els Pierrots tradicionals. Però també hi ha altres modificacions, algunes que no queden a la vista i d'altres que només descobrirà l'ull expert: un cap més petit, un volant del coll més discret...

Sí que vaig voler mantenir els cors brodats amb negre –tot i que t'asseguro que no és fàcil brodar cors– i també la flor al cap, a la qual no trobo explicació però que per descomptat dona un toc de color imprescindible. 

Capítol a part mereix el saxo. D'una banda no sé quina relació té el Pierrot amb el saxo però és veritat que recordo aquesta imatge en pòsters dels anys 80. D'altra banda, el maleït saxo em va donar força maldecaps, no tant pel disseny, que està bastant aconseguit, sinó perquè treballar el fil Gatsby de Katia no és fàcil quan vols aconseguir unes formes molt concretes.

I tu, has vist mai un Pierrot amb un saxo? 

Temps de flors

La primavera és, per excel·lència, temps de flors i per tant el moment indicat per teixir algunes de les nines de la col·lecció Tutti frutti, dissenyada per Lulu Compotine, una de les reines de les nines amigurumi.

En concret, es tracta d'en Paco, la rosella; la Clochette, la campaneta, i la Mia, la camamilla. El patró, tot i que jo m'he limitat a les tres primeres, inclou les indicacions per teixir també la Sakura, la flor de cirera; en Charlie, la maduixa, i els seus insectes preferits: una eruga, una abella, un caragol, una papallona i una marieta.

Per mi, Lulu Compotine és ja una garantia i, efectivament, el patró és de 10. Com ja et pots imaginar, són cinc dissenys idèntics en els quals només canvia la gorra, que és el que té forma de flor, i també el coll, que és diferent per a cadascuna de les cinc nines. Això sí, no són tan petites com m'imaginava: amb el meu Clover de 2,5 mm fan una alçada d'entre 15 i 16 cm.

Si et fixes en la foto d'aquest trio, veuràs que és ben cert allò que les coses fetes a mà mai poden ser exactament iguals. I és que, malgrat utilitzar el mateix ganxet i el mateix fil, els caps m'han quedat lleugerament diferents. Després d'uns quants anys fent ganxet, estic segura que no és qüestió de la tensió, sinó que més aviat ho atribueixo al cotó sintètic. Sempre dic que es parla poc tant de les diferents qualitats d'aquest matreial imprescindible per fer amigurumis com de la dificultat d'utilitzar-lo correctament. També he de confessar que fa poc he canviat de proveïdor, però hauré de tornar a la meva merceria habitual perquè l'estalvi de 3 euros –sí, jo compro el cotó sintètic per quilos, a entre 13 i 16 euros el quilo– no val la pena si el resultat és un cotó sintètic menys dens i menys modelable.

De les tres flors, el meu primer objectiu va ser teixir la rosella. Sí, es diu Paco, segurament perquè en francès una rosella és un coquelicot. I és més fàcil del que sembla: amb només dos pètals cosits a la gorra ja tens aquesta delicada flor que anuncia l'estiu entre els camps de blat.

La Mia és la flor de camamilla. Tot i que em va costar d'entendre com fer la fulla, el conjunt de la gorra queda ideal, més encara combinat amb aquest groc rentat que la casa Hilaturas LM ja no fabrica. Però jo en tinc alguns cabdells que guardo per a ocasions especials com aquesta.

I acabo amb la Clochette, la campaneta, que potser és la que menys m'agrada per aquest lila apagat que vaig triar per a la flor.

Sigui com sigui, i malgrat la sequera, és el moment de gaudir del temps de flors, abans que arribin les temperatures abrusadores d'estiu que tant temo.

Temptacions amigurumi

Sempre dic el mateix. Jo no soc gaire de nines. Però Lulu Compotine té un encant particular per dissenyar-les i la Glòria, amiga de les xarxes que ha transcendit la virtualitat, té una gràcia particular per temptar-me. I cal dir que la va encertar de ple, perquè teixir l'Hortense, aquesta grangera pèl-roja, i la seva gallina és una autèntica delícia. 

Em van enamorar tots els detalls de l'Hortense, tant abans de posar-m'hi com durant el procés, que és el que té més mèrit: els mitjons, els farbalans del vestit, les sabatetes... I el millor és que tot encaixa a la perfecció.

Quant a l'arquitectura, amb una alçada considerable de 34 cm era de preveure que l'estabilitat del cap seria un problema. Però aquesta dissenyadora francesa ho té tot previst, ja que el patró original proposa un mètode que havia vist en altres ocasions però amb el qual encara no havia experimentat. Es tracta d'acabar el coll amb una mena de tub de 10 o 12 fileres extra que després s'introdueix al cap. Tot i que aquest mètode no supera l'estabilitat del pal de fusta que acostumo a utilitzar en amigurumis amb un cap enorme i un coll escanyolit, s'ha de reconèixer que és suficient i que fer servir només fil i cotó sintètic és una garantia de seguretat.

En tot el procés d'elaboració de l'Hortense, només vaig tenir un petit problema. I és que Lulu Compotine proposa fer el cabell amb moher o algun fil de fantasia. Ni tenia cap d'aquests fils entre el meu stash ni tenia ganes de buscar-ne un, entre altres coses perquè no és fàcil treballar-hi. Així que vaig optar pel meu fil de cotó habitual. De tota manera, tenia coll avall que si no feia servir el mateix fil que en el patró original –Hobbii Diablo, que ja sembla una premonició– hauria de fer-hi modificacions. I posats a fer, em vaig inspirar en el cabell de la fada Abril de La Crochetería per al serrell i les trenes de l'Hortense.

Els complements per a la meva grangera són una gallina ponedora, que jo he fet blanca i no rossa, i un cistell ple d'ous frescos. I aquí sí que he fet alguns canvis perquè els ous semblaven d'estruç i no de gallina. Així que he optat per una versió més petita tant dels ous com del cistell.

I a tu, quin amigurumi t'ha temptat últimament?

Heidi, en versió amigurumi

Com et pots imaginar, una nena nascuda la dècada dels anys 70 té un gran record de Heidi, la sèrie d'anime japonès basada en la novel·la de Johanna Spyri. Si he trigat tant a fer aquest personatge en versió amigurumi és perquè no trobava cap disseny que m'agradés prou fins que vaig descobrir aquest patró gratuït d'Enjoygurumis.

I la veritat és que no tinc cap crítica al patró, però he de reconèixer que hi he fet mil i un canvis.

Per començar, tenia molt clar que la meva Heidi havia d'anar descalça. És com la recordo: corrent sense sabates pels prats del Tirol. D'entrada, vaig pensar que nomes caldria teixir els peus de color carn en lloc de color marró, però seguint el patró original el resultat eren uns peus de Bigfoot, poc apropiats per a una nena de cinc anys.

El segon canvi que segur que detectes a primer cop d'ull és el cabell. Enjoygurumis proposa un cabell amb blens teixits, un mètode ja molt corrent en el món amigurumi. Des del meu punt de vista, és l'opció fàcil a l'hora de dissenyar però és molt pesat haver de cosir els blens un per un i que, a més, cobreixin tot el cap. I com que de totes maneres aquesta proposta no em semblava gaire fidel a la Heidi original, vaig improvisar el cabell i també les orelles, que em van semblar imprescindibles. El resultat, tot i que és senzill, no em pot agradar més. Per això, ara em fa molta ràbia no haver pres ni una sola nota. 

Per a la roba de la Heidi, vaig deixar d'improvisar i vaig seguir el patró. Tot i que els tirants tenen una forma estranya i és imprescindible cosir per aquí i per allà, la brusa i el vestit són una obra d'enginyeria. L'ull expert, però, segur que s'haurà adonat, que tot i seguir el patró, no ho vaig fer fil per randa. I és que jo soc molt fan del punt baix, ben teixit i ben atapeït, i sempre el prefereixo enfront del punt alt que proposa el patró original per a la faldilla.

Per rematar la Heidi, crec que aquesta puntada brodada en negre damunt dels ulls li dona infinitament més expressivitat que la típica puntada amb fil blanc al costat o sota. Llàstima que ara que estic escrivint m'adono que he oblidat el toc de rosa a les galtes abans de fer la foto. 

Sigui com sigui, la meva Heidi amigurumi m'ha transportat a les tardes d'infantesa davant del televisor. I tu, també ets de la dècada dels 70 i berenaves amb la Heidi?

És tan flonget!

Sí, la cosa torna a anar de personatges de films d'animació. En aquest cas es tracta de l'Agnes, una de les tres òrfenes que canvien la vida de Gru, el protagonista de Gru, el meu dolent preferit, que a més de no ser tan dolent va catapultar els mínions a la fama.

L'Agnes és la petita de les tres germanes i una gran fan de les coses adorables. Un dels seus moments estel·lars és quan en Gru li regala per fi un unicorn i ella diu: "És tan flonget que me'l menjaria!".

Tot això justifica plenament que hagi triat aquest disseny de Ginansilyo ni Marya per teixir l'Agnes.

El patró d'aquesta dissenyadora filipina de nom impronunciable és fantàstic. Per exemple, les vambes són molt originals i els pantalons de peto són fàcils i divertits, tot i que jo hi he fet un petit canvi: en la meva versió els tirants van de darrere cap endavant, al revés que en el model original.

Això sí, com sol passar el cabell no s'ajusta al meu amigurumi de cap de les maneres. Segur que hi ha molts factors en joc: la tensió, la quantitat de cotó sintètic, el punt baix en V... I per això mateix crec que és inevitable. Així que toca prendre paciència i improvisar. Posats a fer, en lloc de teixir el cabell en mitjos punts alts, tal com proposa la Marya, jo em vaig mantenir fidel al punt baix.

Per rematar la meva versió de l'Agnes, uns botonets microscòpics de color fúcsia, tot i que en la versió original són vermells, igual que la goma de la cua de cavall, per allò d'anar a conjunt amb l'unicorn.

I sí, parlem de l'unicorn, que és la gran decepció d'aquest patró. Un cop descarregat l'arxiu en PDF, començo a passar pàgines i descobreixo que no hi ha les indicacions per fer-lo. Cooom? És cert que en la descripció del patró no diu enlloc que el patró de l'unicorn estigui inclòs però tampoc diu el contrari, amb la qual cosa jo ho donava per fet. 

Cal dir, i això la disculpa, que la dissenyadora suggereix el patró gratuït de Sweet N' Cute Creations per fer l'unicorn. Vaig fer un cop d'ull a aquest disseny però entre que no és res de l'altre dijous, que vaig sospitar que seria massa gros i que no s'assembla gens al peluix de la pel·lícula, el vaig descartar i vaig decidir dissenyar un unicorn que fes dir a l'Agnes: "És tan flonget que me'l menjaria!".

No m'ensabonis. Hem de reconèixer que, amb uns quilos de més, capgròs i aquests ulls sortints, bonic bonic no ho és. Però crec que sí que és bastant fidel a l'unicorn d'aquest èxit del cinema d'animació. I per això comparteixo el patró amb tu.

Gru, el meu dolent preferit, a més de ser la preqüela d'Els mínions, s'ha convertit en una saga. En un moment de la tercera entrega, en Gru diu: "De vegades volem un unicorn i la vida ens dona una cabra". Per sort per a l'Agnes, ella té un unicorn, encara que sigui de peluix. I tu? Has trobat més unicorns que cabres?

Boo

Estic segura que la reconeixeràs. És la petita protagonista de Monstres, SA que en Sulley i en Mike anomenen Boo. I és un disseny molt aconseguit de Mi Mundo Unicornio.

No és la meva primera experiència amb aquesta disenyadora argentina. Si ho recordes, fa uns mesos et vaig presentar la seva Caputxeta Vermella, que té algunes similituds amb la Boo. Per exemple, és un amigurumi d'una sola peça des del cap fins als peus.

El gran encert d'aquest disseny és la textura del serrell i de les cuetes. Es tracta de teixir en back loops amb un petit truc que no desvelaré, és clar. És molt fàcil i el resultat és espectacular. Això sí, jo vaig haver de fer algunes modificacions en el serrell, ja que seguint les indicacions del patró quedava massa petit. Ah, i molta atenció a cosir-lo en el lloc precís. Ja saps que no hi ha indicacions infal·libles: agulla cap aquí i agulla cap allà fins que t'arrenqui un ooohhh.

Capítol a part mereix el vestuari de la Boo. Com ja vaig descobrir amb la Caputxeta Vermella, la Roxana Spaciuk té certa tendència a complicar-se la vida. Fixa't si es complica que la seva proposta és teixir el cap i el cos en punt baix en X –amb la qual cosa el teixit queda més atapeït i l'amigurumi resultant és més petit– i les peces de roba –tant la samarreta com els pantalons, que en el disseny original són una peça a banda–, en punt baix en V. 

Però a mi no em va això de complicar-me la vida, que ja es complica prou bo i sola. Així que vaig fer alguns canvis en la samarreta, que a més no és tan baldera com el disseny original. Pel que fa als pantalons, no he fet la peça independent sinó que senzillament he fet algunes fileres des de la cintura fins a mitja cama en el color lila dels pantalons.

Cansada d'anar improvisant, per fer els braços vaig decidir seguir el patró fil per randa. L'estructura és bastant complicada i això de començar els braços per l'espatlla no m'acaba de fer el pes ja que resulta difícil cosir-los. Però cal reconèixer que són originals.

Sigui com sigui, és clar que els amigurumis de Mi Mundo Unicornio destaquen per la seva atenció al detall. Això es fa evident sobretot en l'expressió: uns ulls ben grossos, el punt rococó per nas, una mica de maquillatge... I en aquesta ocasió he de donar la raó a la Roxana Spaciuk: les orelles –que vaig descartar en la Capuxeta Vermella– són un encert.

La cirereta del pastís és el petit monstre de peluix que porta a les mans aquesta versió amigurumi de la Boo, inspirada en la seva rèplica Funko Pop!, les figures col·leccionables de vinil que arrasen arreu del món.

Ja veus que, tal com vaig prometre, el blog no fa vacances. De fet, d'aquí a unes setmanes tornaré amb un altre personatge del cinema d'animació amb algunes coincidències amb la Boo, com les orelles o portar un peluix a les mans. No t'ho perdis!

Un viatge al voltant del món

Fa mesos que em vaig encapritxar de la col·lecció de nines del món de la dissenyadora Ochepots: 28 nines de diversos confins del planeta, des de Mèxic, el Panamà i l'Argentina fins a l'Índia, Hawai i Ghana passant per Rússia, Escòcia i Holanda. 

És clar que no les podia fer pas totes. Així que vaig pensar que en faria una de cada continent: ja havia triat la japonesa, l'índia americana, la massai i l'aborigen australiana però no em decidia per una nina que representés Europa. Al final, vaig canviar de plans i només en vaig fer tres: la Miku, la nina japonesa; la Tamaya, l'índia americana, i l'Uki, la nina inuit.

Com a atrezzo per a la foto, no se'm va acudir res millor que el planeta de Kaper Crochet que ja vaig fer fa alguns anys. I sort que al final només havia fet tres nines perquè la feina va ser meva a encabir-ho tot a la foto.

Poca cosa puc tornar a dir del disseny de Kaper Crochet. És absolutament meravellós, malgrat el grau de dificultat. La llàstima és que quan faig algun amigurumi gran i complex amb tapestry se'm deforma una mica, de manera que Galileu deu estar remugant davant d'aquesta Terra que no acaba de ser rodona.

Pel que fa a les nines, és cert que tenen un disseny particular. Aquest és, de fet, el senyal d'identitat d'Ochepots. Però, si t'agrada allunyar-te dels models més clàssics, t'asseguro que t'encantarà. 

Un dels encerts del disseny és aquesta forma de bitlla. L'arquitectura no és tan simple com sembla. De fet, amaga un secret que no et desvelaré, és clar, i que dona certa estabilitat a la nina. Ah! I si no t'agrada cosir, aquest disseny és ideal per a tu.

En el cas de la Miku vaig triar un color de pell molt clar i el rosa fúcsia. Per a l'obi, vaig utilitzar el mateix fil de perlé amb què havia brodat els detalls del quimono. 

L'únic problema que vaig tenir va ser el cabell. Són peces que cal cosir a l'esfera de la cara però a mi em quedaven massa ajustades. Així que, per força, hi vaig haver de fer alguns canvis. 

Amb el cabell de la Tamaya vaig tenir el mateix problema. Res que no es pugui solucionar amb algun augment de més. Pel que fa a les trenes, són bastant entretingudes, no aptes per a qui gaudeix només de fer un punt baix rere un altre i no de tot el procés de producció d'un amigurumi.

Vaig fer algun altre petit canvi en aquesta nina, com la cinta del cabell. Ah! I així com amb la Miku em vaig atrevir a brodar amb punt de cadeneta, fer punt Herringbone –del qual mai havia sentit a parlar– em va superar i vaig optar per brodar un zig-zag molt simple per a la decoració del vestit de la Tamaya.

L'Uki va ser l'última de la colla. Potser per això em vaig atrevir a fer-hi algun canvi més. D'una banda, el disseny original proposa brodar el serrell, però no m'agradava la idea que l'estil de les meves tres nines fos tan diferent. Així que vaig adaptar el serrell de la Miku per a la meva nina inuit.

L'altre canvi important són els detalls de l'abric. La sorpresa va ser descobrir que s'havien de fer amb loop stitch –sí, justament el punt que vaig aprendre a fer per a la cua de l'os formiguer–, amb la diferència essencial que en el cas de la nina calia tallar la baga resultant del loop stitch. Jo ja havia previst aprofitar les restes d'un fil amb efecte peluix que tenia al calaix dels cabdells i així ho vaig fer.

I fins aquí el meu viatge amigurumi al voltant del món. I tu, on aniries de viatge?

Enamorar-se a primera vista o deixar-se captivar a poc a poc

En les publicacions del blog molt sovint et parlo d'amor a primera vista en descobrir un amigurumi. En aquesta ocasió, el procés ha sigut a la inversa. Aquesta iaia amigurumi de Dunaeva Toys em va caure a les mans en un d'aquells intercanvis que fem de vegades les col·legues ganxetaires. He de confessar que jo potser no l'hauria triat però em va semblar un repte interessant –cal reconèixer que el disseny és original– i vaig posar fil a l'agulla –ai, al ganxet!–.

I l'amor va anar sorgint a poc a poc fins que vaig quedar absolutament captivada. I és que a més de ser original, fins i tot més del que semblava, el patró és genial i molt divertit.

El que més em va sorprendre de l'arquitectura –i no és fàcil de detectar a primer cop d'ull– és que el cos s'ha de tancar completament i després s'hi ha de cosir el cap, de manera que aquesta iaia amigurumi fins i tot fa gepa.

També és un dels senyals d'identitat de Dunaeva Toys aquest cap amb un nas ben peculiar, emmarcat per les orelles i unes galtes rosades. És cert que no respon als cànons de bellesa amigurumi però crec que precisament aquest és un dels seus valors.

Seguint amb el cos, t'he d'advertir que cal posar filferro als braços, un pas imprescindible per subjectar el gos i la bossa de la compra. Per a mi, l'únic inconveninent és que l'amigurumi resultant, amb aquestes cametes i un cos amb uns quilos de més, és bastant inestable.

I la diversió no s'acaba aquí perquè, un cop enllestida la iaia, és el torn del gos i de la bossa de la compra plena de taronges. Tot i que vaig haver de fer alguns canvis en aquests dos elements perquè tant l'un com l'altre em quedaven massa grossos, cal dir que són la cirereta del pastís.

I tu? Ets de la que s'enamora a primera vista o de les que es deixa captivar a poc a poc?

Juliol de 2022: Actualment, a causa de les sancions a Rússia, Dunaeva Toys no té a la venda els seus patrons.

Hola, Abril!

Res millor, per donar la benvinguda a aquest mes que tot just comença, que la fada Abril, un disseny molt elegant de La Crochetería.

El resultat final, amb uns 35 cm, és espectacular. Llàstima que el cap, amb 60 punts baixos de diàmetre, és poc estable. Ah, i la meva fada encara tindria algun centímetre més d'alçada si no hagués fet cinc fileres menys a les cames, que em semblaven exageradament llargues.

Capítol a part mereix la construcció de la faldilla, que és molt original i més fàcil del que sembla. Per contra, no m'han agradat gaire les ales. Sobretot les inferiors no m'han quedat com esperava. A més, tant l'ala dreta com l'esquerra són iguals, la qual cosa vol dir que n'has de cosir una del dret i una del revés. Això deixant de banda que a les fotos de la Leticia Delgado, la dissenyadora de Jaén que hi ha darrere els dissenys de La Crochetería, tant les ales com els pètals de la faldilla tenen una forma perfecta. Em pregunto si realment el Natura Just Cotton de DMC, que és el fil utilitzat en el model original i que jo no suporto, té aquesta virtut o és que la Leticia va emmidonar les peces per a la sessió de fotos.

Ironia a banda, el patró està molt bé en general, tot i que potser hi ha indicacions una mica vagues per a l'ensamblatge, especialment pel que fa a les ales, la trena i les flors. Parlant de les flors, em vaig enredar bastant amb tant de claudàtor i tant de parèntesi. A vegades hi ha més feina a entendre els símbols que a fer la peça de ganxet en si. Però, amb una mica de fe en el patró, les flors queden molt bé. I m'agrada molt la idea de les fulles com a detall entre les flors.

Pel que fa als colors, vaig estar dubtant molt. Tenia clar el verd pistatxo per al cos i les sabates, però per a la faldilla i les ales vaig estar barallant diverses possibilitats: salmó, carabassa... Al final, estic encantada amb el morat de la faldilla i no tant amb el lila de les ales, que és una mica massa clar però era el que tenia per casa.

L'altre gran dubte va ser el cabell. La primera idea era fer una fada de cabells castanys, que soc jo molt realista i poc amiga dels cànons de bellesa, per la qual cosa el blau del model original o una cabellera rossa estaven descartats. Però la combinació quedava una mica apagada. Així que al final, entre el Sr. Descabdello i les que em seguiu a Instagram, em vau convèncer de fer una fada pèl-roja. Crec que va ser la decisió més encertada.

I l'Abril, aquesta fada de les flors, ja vola d'aquí cap allà, a punt per fer la seva màgia abans de l'estiu.

Una icona feminista, en versió amigurumi

Fa molt de temps que la idea de fer la versió amigurumi d'aquesta icona feminista em bullia al cap. I per fi avui, just una setmana abans del 8 de març –el Dia de la Dona–, puc presentar-la en societat.

És la Rosie, la protagonista d'un pòster dels anys 40 que representa les dones dels Estats Units que van treballar a les fàbriques durant la Segona Guerra Mundial per substituir els homes que combatien al front. En les últimes dècades, la Rosie s'ha convertit en icona de la lluita feminista, per la frase "We can do it" i per simbolitzar l'empoderament de la dona. 

Els temps avancen i algunes feministes critiquen el pòster per anacrònic –el seu primer objectiu era animar les dones a incorporar-se al món laboral– i per promoure la idea que en qualsevol situació una dona s'ha de preocupar per la bellesa. Però s'ha de reconèixer que aquesta potent imatge ja forma part de l'imaginari col·lectiu.

Per això, si vols fer la teva Rosie, aquí tens el patró a punt per descarregar-te'l.

Jo m'he imaginat la Rosie vestida amb una granota de treball, amb tot de detalls com la cremallera i les butxaques. Això sí, per donar-hi color he triat unes sabates vermelles.

Tot i que les meves nines amigurumi, com la Frida Khalo, la princesa Leia o l'Anna de Teules Verdes, són bastant petites –només uns 16 cm– tenia clar que havia d'aconseguir el gest de fer múscul amb el braç. Alguns augments i algunes disminucions estratègicament pensats són suficients, però si vols també hi pots posar un filferro a l'interior.

Tenia clar que els reptes serien els rínxols i el mocador de cap. Pel que fa als rínxols, tenia algunes idees estrambòtiques però, de vegades, amb el ganxet a la mà les coses són més fàcils del que sembla. Per al mocador vaig descartar fer-lo de roba perquè si vols teixir la teva Rosie no hagis d'anar a comprar un retall vermell amb puntets blancs. Però segur que tens fil vermell i també una mica de fil blanc. Tot i que és una mica entretingut brodar els puntets, crec que el resultat val la pena.

Encara tens una setmana per teixir la teva Rosie. Sigui com sigui, és clar que les dones encara tenim molt a reivindicar. We can do it!

Vora el mar

No és que m'agradin especialment els reptes però sí que m'agraden els amigurumis diferents. El problema és que de vegades dificultat i originalitat van unides. Això és el que m'ha passat amb aquest mariner barbut de Lysenko Crochet, que a Etsy trobaràs com a Magic Filament.

Efectivament, és dels amigurumis més difícils que he fet en els últims temps. Ja et pots imaginar que la dificultat rau a esculpir el nas i a brodar les celles i els ulls. De fet, he hagut de repetir les dues operacions. I quan dic repetir no vull dir dues vegades. Per exemple, crec que no va ser fins al quart intent que el resultat de les celles em va semblar mínimament acceptable. 

A això cal afegir-hi que, entre esculpir el nas i brodar unes celles ben espesses, els punts comencen a tibar, amb la qual cosa l'acabat final no és apte per a perfeccionistes com jo.

Les altres característiques essencials del meu mariner són la barba i el bigoti. El bigoti, que només cal cosir amb una mica de traça per donar-hi volum, és genial. La barba també queda molt bé però m'ha donat algun maldecap. Intueixo que no està teixida en espiral, com sí que s'especifica per exemple en les indicacions per a les cames. El fet és que a mi se m'anava inclinant el teixit, amb la qual cosa vaig haver d'improvisar per mantenir als extrems i al mig de la barba els mitjos punts alts que li van donant forma.

Pel que fa a la resta, no hi ha cap gran dificultat. Això sí, crec que el cap és una mica massa gros en proporció al cos. A més, unes cames escanyolides i molt separades tampoc hi ajuden. Quant al patró, una de freda i una de calenta: la freda és que hi ha algun error sense importància en les indicacions de les ratlles de la samarreta i la calenta és que, molt intel·ligentment, el canvi de color queda en un lateral i, per tant, dissimulat un cop s'hi ha cosit el braç.

I el meu mariner, ara que s'ha aixecat el confinament municipal, va anar fins al moll de Cambrils per a la sessió de fotos. Llàstima que amb les xarxes velles i la manca de llum no llueix tant com em pensava. Per exemple, la gorra és molt autèntica i passa completament desapercebuda amb aquesta perspectiva. Però almenys tan ell com jo vam poder veure el mar després de setmanes...

Ganxet i meditació

Vaig començar a fer meditació en plena pandèmia, durant el confinament més estricte. No et faré una llista de tots els avantatges de meditar, que segons els experts són molts. Només et diré que per a mi els més importants –i els més immediats– són el descans mental i la consciència del present. Des que vaig començar, i malgrat alguns parèntesis, he continuat amb aquesta pràctica, tot i que encara soc una principiant. De fet, com a principiant, acostumo a fer meditacions guiades amb l'ajut d'alguna de les moltes apps entre les quals pots triar, com Petit Bambou o Pura Mente, perquè la meditació lliure encara és un repte per a mi.

I tot això per què t'ho explico? Doncs perquè crec que la meditació m'ha ajudat en aquests mesos difícils per a tothom –més encara per a persones que solen preocupar-se excessivament, com jo–. Així que, quan vaig descobrir aquest disseny d'Amiimaker, vaig pensar que l'havia de fer sí o sí.

El patró m'ha encantat. En realitat, no té cap dificultat. Com et pots imaginar, la clau és la llargada tant de les cames com dels braços i també la forma de col·locar-los i cosir-los.

Pel que fa al cabell, he anat bastant a la meva. A més d'algun canvi en el monyo i en el serrell, hi he afegit els rínxols de la Rey de Star Wars. També he reduït la corona de fulles i flors a una sola floreta, per allò que menys és més, que ja saps que és una de les meves màximes. 

I si ets més de cabellera llarga, el patró proposa l'alternativa d'una trena, però evidentment vaig descartar la tècnica de posar cabell per cabell que tant odiem la majoria de ganxetaires.

Pel que fa als colors, he estrenat les meves noves adquisicions de Cotton Nature 3.5: el gris marengo i aquest altre color que Hilaturas LM anomena color mel però que jo encara no sé com anomenar.

L'únic que em va donar algun maldecap va ser el coixí. Amb el cul pelat de seguir patrons, he de reconèixer que de vegades llegeixo les indicacions en diagonal. Això em va passar amb el coixí, que un cop acabat va resultar ser minúscul. En rellegir el patró, vaig localitzar ràpidament el meu error: cal teixir el coixí amb doble fil i un ganxet més gran.

Ho vaig provar però això dels dos fils no em resultava gens còmode i no m'agradava gaire el resultat, molt més bast. Així que senzillament vaig adaptar el patró per fer el coixí més gran, però amb un sol fil i el meu ganxet habitual.

El toc final són uns ulls brodats amb una xic de traça i una mica de color a les galtes, en el meu cas amb un retolador amb base d'alcohol.

Estic contenta d'haver adoptat aquest nou hàbit però l'estona de fer ganxet continua sent una de les millors del dia. I tu, prefereixes meditar o fer ganxet?

En Pinotxo, en versió amigurumi

No tinc cap obsessió especial amb el personatge d'en Pinotxo. De fet, ni tan sols he vist la pel·lícula que en va fer Disney ni tampoc he llegit el clàssic del segle XIX de Carlo Collodi en el qual es va basar. Però, no em preguntis per què, em vaig encapritxar d'aquest Pinotxo amigurumi de la dissenyadora turca Sedef Bay. Per si tu també te n'encapritxes tinc una mala notícia. I és que acabo de descobrir que ara mateix el patró no està a la venda a la seva botiga d'Etsy, By Sedef. 

I si el patró no està a la venda, d'on ha sortit aquest Pinotxo? Doncs resulta que el vaig comprar el desembre de l'any passat però que el vaig haver d'aparcar fins fa unes setmanes per problemes amb el material. I és que no sé si te n'has adonat però aquest amigurumi té una peculiaritat: els cabells no estan fets de ganxet sinó amb la tècnica de needle felting, que consisteix a donar forma a un ble de llana natural amb una agulla especial, molt esmolada i amb una sèrie d'osques.

El problema en concret és que em va costar trobar llana negra per treballar amb aquest tècnica. He de confessar que al problema per trobar el material s'hi va afegir que em feia bastanta peresa treballar amb una tècnica que desconec completament. De fet, vaig estar a punt de fer-me enrere i improvisar uns cabells de ganxet però al final vaig agafar el toro per les banyes. Això sí, després de mirar un parell de tutorials a YouTube. 

El procés va ser un mica estressant: sense haver practicat mai em vaig llançar a fer els cabells d'un amigurumi amb el risc de destrossar-lo. A més, a mig fer ja vaig trencar la primera agulla, segurament per la mateixa inexperiència, i vaig haver de comprar recanvis. Però no és tan difícil com sembla i el resultat m'agrada prou, tot i que potser el meu Pinotxo està massa repentinat i no he aconseguit reproduir el característic serrell del personatge de Disney. Ara bé, no tinc intenció d'utilitzar aquesta tècnica de forma habitual, sobretot perquè el resultat és força delicat i no apte per a nadons. 

Com que molt em temo que el patró no tornarà a estar disponible, no cal que m'allargui gaire en la resta de les meves vicissituds en el procés de fer aquest amigurumi, però sí que vull dir que el patró és fantàstic. Per exemple, els pantalons i el barret li queden com un guant al meu Pinotxo, la qual cosa no acostuma a passar. També m'agraden molt la forma que va adquirint el cap, que no és una simple esfera, i l'expressió de la cara amb el senzill brodat que proposa la dissenyadora.

I tu, coneixes la tècnica de needle felting? I el més important, què et sembla la combinació amb la tècnica amigurumi?

Juliol de 2022: Actualment aquest patró està diponible de forma gratuïta a la botiga de Sedef Bay a Ravelry.

The Princess Leia crochet pattern, in english

Princess Leia is one of the characters from the classic Star Wars trilogy. George Lucas could not have imagined it, but Leia became an icon for desmystifying princesses. She was a princess, but rebel and warrior. 

After publishing the pattern in catalan, here is the english translation. Happy crocheting!

Get more english patterns. 

De regals i guineus

Aquests dies de confinament i tristesa, algú que sap molt bé que m'encanten les guineus em va regalar aquest patró de la dissenyadora francesa Lulu Compotine. Aquest algú és la Glòria, que va ser de les primeres a seguir el meu blog i que ara ja és una amiga. Evidentment, la Glòria em va alegrar no el dia sinó la setmana sencera.

Com et pots imaginar, i tot i que jo no soc gaire de nines, el patró de la Lou i la seva petita guineu em va entusiasmar. A aquesta nina, que està teixida d'una peça des dels peus i fins al cap, no li falta cap detall: botes, bufanda... En el patró original fins i tot porta uns guants que jo finalment no he fet.

Ah, i per si no ets una amant de les guineus com jo, a més de la Lou i la guineu, amb el mateix patró podràs fer una altra versió de la Lou i un petit llop.

El que m'ha portat més maldecaps són els pantalons de peto: es comença teixint en fileres, s'acaba teixint en espiral i tot això amb ratlles, un dels pitjors malsons de qualsevol ganxetaire. Ara bé, cal dir que no he hagut de fer-hi ni un sol canvi. I crec que, en una peça de roba, això és la primera vegada que em passa.

Capítol a part mereix la gorra, per a la qual no he fet ni cas del patró, que proposa teixir una tira de punt elàstic en fileres i, després, reincorporar el fil en un dels laterals i continuar en espiral per anar disminuint. Jo, en canvi, he anat per lliure: he començat amb un anell màgic i he acabat amb tres fileres de rib crochet, ara que ja hi tinc la mà trencada després de la gorra d'en Bonny el fraret i del jersei d'en Kevin el pingüí.

Per rematar la nina, uns quants cabells estratègicament col·locats per emmarcar la cara –res de complicades i interminables tècniques per fer els cabells– i uns ulls de seguretat perquè no confio gaire en les meves habilitats per brodar.

La companya inseparable de la Lou és aquesta petita guineu, graciosa però molt simplista perquè ni tan sols té potes. No vaig improvisar unes potes, tot i que em va passar pel cap, però sí que hi vaig fer alguns canvis: per exemple, el cap és més petit i per fer la cua he utilitzat el punt espigat, que vaig aprendre amb Gallimelmas i la família Zorrito.

Quant als colors, me les vaig haver d'arreglar amb el que queda per casa després de tants dies de confinament. Per exemple, jo hauria triat un color caldera –i, per tant, més fosc– per a la guineu i la gorra, però em va fer por no tenir-ne prou i vaig optar per aquest color coure. I combinat amb el gris i el blanc del patró original, per fi he estrenat un cabdell de color blau petroli que feia temps que era al calaix i per al qual encara no havia trobat el destí ideal.

I seguint amb el material, tot i que mai utilitzo fils diferents en un amigurumi, més que res perquè normalment només tinc fil de cotó, en aquest cas he de reconèixer que teixir les peces de roba amb moher o alpaca, tal com proposa el patró original, hauria estat tot un encert.

Però malgrat no tenir moher o alpaca, estic enamorada de la Lou i la seva guineu. Amb amigues i regals així, el confinament és més suportable. Gràcies un cop més, Glòria.

Anne with an e, en versió amigurumi

Ja estic impacient per l'estrena aquest estiu de la tercera temporada de la sèrie Anne with an e, la versió que ha fet Netflix de la novel·la Anne of Green Gables, de l'escriptora canadenca Lucy Maud Montgomery, un clàssic de la literatura infantil que jo, tot i ser des de petita una àvida lectora, no he llegit mai. Però deixa'm tornar a la sèrie de Netflix, que em va enamorar, i a la seva protagonista, l'Anne Shirley, que avui et presento en versió amigurumi.

La sèrie és una defensa del dret a ser diferent i una crítica als prejudicis. Però, a més, toca molts altres temes com els drets de les dones, el racisme o l'homosexualitat. I la protagonista de tot això és l'Anne, una preadolescent amb una imaginació desbordant i un gran amor per la natura i la bellesa de les coses petites. Jo l'he representat amb una corona de flors de les que es fa per anar a l'escola, on la titllen d'extravagant, i amb la guineu que sovint es troba al bosc, una guineu solitària amb el pelatge fosc, en el que per mi torna ser una metàfora del fet de ser diferent.

Però aquest blog va de ganxet i no de sèries. Així que, tot i que podria comentar moltes altres coses sobre Anne with an e, deixaré que les descobreixis tu mateixa i et parlaré del patró, en el qual he tornat a versionar la castanyera, la Frida Kahlo o la princesa Leia per convertir-les en l'Anne. A més de les diferències obligatòries, com les trenes o el vestit, hi ha algun altre element que m'ha portat més d'un maldecap, com les botes o la corona de flors. El toc final són les pigues que he fet amb un retolador tèxtil Alpino.

Capítol a banda mereix la guineu, de només 9 cm d'alçada però composta per 12 peces, sense comptar ni els ulls ni els elements brodats. Aquí el gran dubte ha sigut la tria de colors. Tres prototips després, aquesta és la versió final d'un dels meus animals preferits.

Si a tu també t'han enamorat l'Anne i la guineu, aquí tens el patró a punt per descarregar-te'l.

I per cert, ara que ja tinc la guineu, endevines quin serà el meu pròxim personatge?

Des de la selva amazònica

No crec que ningú tingui un dia la necessitat de posar-se a buscar patrons per fer la versió amigurumi d'un indi de l'Amazones. Tampoc va ser el meu cas. En realitat vaig descobrir aquest patró de Karline Konfetti per un cúmul de casualitats, però ja no vaig poder parar fins a aconseguir-lo.

Primera casualitat: La Karline va ser una de les guanyadores del sorteig que vaig fer a Instagram el mes de juny per celebrar els 1.000 seguidors. I de fet, va ser molta casualitat perquè ella ni tan sols em seguia però una amiga seva sí. I el premi va ser per a l'amiga i les dues persones que havia esmentat en els comentaris, una de les quals va ser la Karline. Segona casualitat: Arran d'això, aquesta dissenyadora alemanya i jo vam començar a seguir-nos mútuament. Tercera casualitat: L'algoritme d'Instagram resta visibilitat a un compte quan els seus seguidors interaccionen poc i no solen fer like ni escriure comentaris. No és el meu cas i, per tant, vaig seguir els progressos que feia la Karline en el procés de disseny d'aquest amigurumi. Quarta casualitat: Finalment, la Karline va anunciar que el patró ja estava a la venda a Etsy, de moment en alemany, i que aviat estaria disponible en anglès. Després d'unes setmanes esperant, vaig voler comprovar si ja hi havia la traducció a l'anglès i vaig descobrir que el patró estava disponible també en espanyol! Cap problema! També en sé, d'espanyol! Cinquena casualitat: Es veu que vaig comprar el patró en el moment oportú perquè ara, quan volia posar l'enllaç a Etsy, sembla que la Karline Konfetti ha tancat la seva botiga. Quina llàstima!

I, tot i que potser no té gaire sentit que ressenyi un patró que ja no pots adquirir, no vull deixar de dir que el patró és fantàstic i que no hi he fet ni una sola modificació. És veritat que la traducció a l'espanyol era una mica macarrònica en algun fragment però res que no es pugui solucionar amb una mica d'intuïció. Això sí, el cabell m'ha quedat una mica just: era difícil preveure el resultat final abans de cosir i no ho vaig poder evitar. El patró, a més, inclou les instruccions per fer en Pip, aquest moixó amic d'en Yari, l'indígena que jo m'imagino a la selva amazònica.

I tu, qui t'agrada més? En Yari o en Pip?

Princesa, però rebel

Ja m'ha quedat clar en altres ocasions en què he publicat amigurumis inspirats en els personatges de Star Wars –concretament el robot BB-8 i els porgs– que moltes no sou fans de la saga. Però aquesta vegada és diferent: es tracta d'un disseny meu, d'un patró gratuït, d'un personatge de la trilogia clàssica i, a més, dona. Es tracta, en definitiva, de la princesa Leia, que –poc s'ho pensava George Lucas– es va acabar convertint en una icona per allò de desmitificar les princeses. Era una princesa, sí, però rebel i guerrera.

Si em segueixes ja t'hauràs adonat que el patró base de la princesa Leia coincideix amb el d'altres personatges que he dissenyat els darrers anys: el casteller, la castanyera, la Frida Kahlo i en Tintín. En aquesta ocasió, els requisits eren un vestit blanc estret de coll alt, amb caputxa i unes mànigues de quimono –que van ser precisament els grans reptes del patró–, un cinturó platejat i, per descomptat, els monyos. Tot plegat, ho trobaràs en aquest arxiu en PDF a punt per descarregar-te'l.

I després de la princesa Leia ja tinc en ment altres variants per al patró. La pròxima serà segur l'Anna de Teules Verdes –m'ha enamorat la sèrie de Netflix basada en aquest clàssic de la literatura anglosaxona–. I també em balla pel cap fer el petit príncep en versió amigurumi. Què et sembla? Tens alguna altra proposta?

Abans de posar-m'hi, però, he hagut de resoldre un problema de subministrament. I és que en aquesta princesa Leia he utilitzat l'últim parell d'ulls ovalats de 6 mm que em quedava. En vaig comprar molts ja fa temps en una botiga en línia que ara només es dedica a la costura i m'ha costat molt trobar una altra botiga que en tingués en estoc. El problema és la mida. Hi ha diverses botigues que venen ulls ovalats però no de 6 mm. Després de molt remenar, en vaig descobrir una però vaig tenir goig sense alegria: un cop vaig rebre la meva comanda, va resultar que els ulls eren de 4 x 6 mm quan jo els buscava de 6 x 8 mm. Un error de càlcul! Finalment, els he hagut de comprar una mica lluny: a la botiga Frog and Toad Creations, a través d'Etsy. Així que els meus nous ulls ovalats han vingut de França, però per sort amb despeses d'enviament gratuïtes.

Ja sé que ho estàs pensant i, sí, tens raó: seria més fàcil utilitzar ulls rodons, d'aquells que pots trobar pràcticament a tot arreu, però ves a a saber per què jo m'he encaparrat de fa temps a fer els meus amigurumis humans amb ulls ovalats. Segur que tu també tens alguna mania. Confessa...

Get the english pattern.

Juliol de 2022: Actualment la botiga Frog and Toad Creations no té a la venda ulls de seguretat.

Superheroïna al poder

Ja vaig avisar que aquest estiu havia pogut dedicar força temps al ganxet i que durant una temporada publicaria una entrada setmanal. Doncs vet aquí la d'avui: una superheroïna, disseny de Yarn Society.

Encara no fa ni dos mesos ja et vaig parlar d'aquesta dissenyadora estatunidenca. Sí, sí, recordes el gos amb una bandana vermella d'estrelles? De fet, ja veus que la superheroïna és del mateix estil: un cap enorme amb una encertada distribució dels augments per donar forma a les galtes. En aquesta ocasió, però, hi vaig fer algun ajustament perquè la forma que adoptava el cap conforme l'acabava no em convencia.

El gran maldecap de la meva superheroïna van ser els colors. Estava decidida a fer-la amb una combinació de colors ben atrevida. Dons tons de rosa o dos tons de lila eren una aposta segura però estava descartat. Em vaig decidir per combinar rosa i carabassa, però quan vaig arribar a la cintura, potser pel contrast amb el negre, vaig començar a desfer. I vaig seguir provant altres tons de rosa i altres tons de carabassa. Però res. A tu et passa allò que saps que l'has encertat per què se't dibuixa un somriure als llavis? Doncs cap combinació de colors em feia somriure. Així que al final vaig recórrer un cop més al meu color salvador. I és que quan no sé quin color triar, el corall sempre és infal·lible.

Per acabar, i no menys important, t'he d'explicar que tots els guanys per la venda d'aquest patró estan destinats a l'Andrew Weishar Foundation i a l'Alex's Army, dues entitats que donen suport a nens i joves amb càncer i les seves famílies als Estats Units. Així que bravo per Yarn Society. De fet, aquest és un dels motius pels quals en el patró original el superheroi no té cabell. Però jo, que per sort no l'havia de regalar a cap nen amb càncer, n'hi vaig posar. És que vist des del darrere aquell clatell no em convencia. Vaig pensar de posar-li la caputxa com a qualsevol altre amigurumi, però llavors no encaixava amb els ulls i el nas. Així que aquesta va ser l'única solució de compromís que se'm va acudir, malgrat que impliqués perdre el valor simbòlic del superheroi sense cabell.

Sigui com sigui, amb cabell o sense, tota la força des d'aquest racó de la blogosfera a les persones malaltes, les autèntiques superheroïnes.