De ruquets i descobriments

Feia molt de temps que volia fer un ruquet amigurumi. De fet, tenia un parell de dissenys a la llista d'amigurumis pendents però suposo que no m'agradaven prou perquè mai eren una prioritat fins que vaig descobrir aquest ruquet de Cutie Me Store, que els va desbancar en un tres i no res.

En aquestes alçades, tinc clar que si no m'entusiasma un disseny és que no és la millor tria. Així que m'alegro d'haver esperat a trobar un ruquet que m'entusiasmés, perquè el patró és genial. I venint de mi, que soc bastant crítica amb els patrons, això és molt dir.

No et pensis, que després del gat d'Airali Design i de la llama d'Aukillu em feia força peresa tornar a fer un amigurumi a quatre potes. Pero m'he trobat amb una autèntica obra d'enginyeria, amb un resultat impressionant que fins i tot m'he atrevit a fotografiar.

L'altre gran atractiu d'aquest patró, sobretot per a les que odien cosir –jo cada vegada menys–, és que les potes i les orelles s'incorporen en el procés de teixir amb una precisió matemàtica i que per tant no s'ha de cosir pràcticament res: només el cap i la cua.

Parlant del cap, potser és un pèl gros per al meu gust, però també és veritat que no l'he acabat d'encertar a l'hora de cosir perquè havia de quedar una mica més inclinat. El disseny també és genial quant al cos, que va fent la forma de la gropa. Això sí, amb tantes disminucions seguides cal vigilar la tensió per evitar forats indesitjats. La cua també es molt divertida. Per rematar-la, una borla que aquesta dissenyadora ucraïnesa proposa fer amb una forquilla.

El toc simpàtic s'aconsegueix amb un serrell mig despentinat. El patró fins i tot indica quants fils necessites i de quina llargada.

El resultat de tot plegat és un ruquet molt simpàtic i un gran descobriment en el món del disseny amigurumi.