Fred, jacquard i costures

Res millor en ple hivern que dormir arraulit en una manta. Tot i que en aquestes latituds, com sempre explico, el fred és poc intens, no em vaig poder resistir a aquesta petita guineu de Melealine.

És un patró molt senzill. Fins i tot el jacquard de la cua, amb només tres fileres, és apte per a principiants en aquesta tècnica a la qual tenen aversió moltes ganxetaires expertes.  

A més, cap i cos són d'una sola peça i no cal ni cosir les potes. Segurament aquesta és la construcció ideal per a les que odieu cosir, però a mi no m'acaba de convèncer. I és que, quan no cuso el cap i el cos, la transició fa un efecte estrany i el cap no és perfectament esfèric. Així que la bufanda, que d'entrada em feia peresa però que amb la tècnica de Melealine m'encanta, es va convertir en imprescindible.

Per rematar la guineu, uns ullets somnolents brodats, que són la marca de la casa de Melealine.

I tu, què és el que més odies? El fred, el jacquard o cosir?

Una vegada i una altra

Ja ho veus! He resistit només uns mesos sense teixir una guineu. En aquesta ocasió, he sucumbit davant d'aquest disseny d'Azuliê Crochê. 

És un patró senzill que fins i tot defuig el jacquard per limitar-se a una proposta bicolor tant per al cap i el musell com per a la cua. La forma original del cap tampoc té cap dificultat. En tot cas, el que pot suposar algun maldecap per a les més novelles en la tècnica amigurumi és l'anell màgic bicolor i el punt d'espiga per a la cua.

Això sí, el patró només està disponible en portuguès, però això no és pas un impediment quan se t'ha posat al cap que has de fer aquest amigurumi peti qui peti. Amb una mica d'intuïció, sobretot tractant-se d'una llengua romànica, aprendràs en un tres i no res que una correntinha és una cadeneta o que un ponto baixissimo és un punt invisible.

Un dels grans atractius del disseny són els pantalons de peto. Llàstima que, com sol passar amb les peces de roba, he hagut d'ajustar-los, a més de fer alguns canvis en l'arquitectura dels tirants i en l'obertura per a la cua.

Els brodats mereixen un capítol a part. I és que, pel que fa als diferents detalls de la cara, no he fet gaire cas de la proposta original i he anat a la meva. El que sí que he copiat és la idea de brodar un arc de Sant Martí als pantalons, tot i que amb les meves rudimentàries habilitats, i que potser no l'he encertat amb la tria dels colors, potser no és el detall que més crida l'atenció en aquest amigurumi.

Sigui com sigui, no em penedeixo gens d'haver sucumbit a aquesta guineu. I tu, davant de quin amigurumi sucumbeixes una vegada i una altra?

De daltabaixos i passions

Les darreres setmanes hi ha hagut alguns canvis a la meva vida –canvis d'aquells que suposen un daltabaix, per molt que estiguessin anunciats–, però avui reprenc el blog amb una cosa que no ha canviat gens: la meva passió per les guineus amigurumi. En aquesta ocasió, es tracta d'un disseny de Dudefsworld que em va captivar.

Fora del jacquard, del qual és impossible escapar si vols fer una guineu com cal, el disseny no té grans dificultats i sí bastants encerts, com l'original construcció dels peus. 

He de reconèixer, però, que aquest cos panxut –i t'asseguro que a la foto la panxa queda bastant dissimulada– no m'acabava de fer el pes. De fet, crec que ha sigut determinant per descartar les peces de roba que proposa per a la guineu aquesta dissenyadora turca poc coneguda tot i la qualitat i l'originalitat dels seus dissenys.

El patró original inclou les indicacions per fer un abric o un vestidet. A més, Dudefsworld va publicar a Instagram el patró gratuït per fer-li uns pantalons. D'entrada, jo vaig optar pels pantalons, però entre la falta de concentració i que amb aquesta panxota li quedaven com un sac, al final vaig improvisar un dels complements de vestuari més socorreguts: una corbata de llacet.

Pel que fa als colors, no podien faltar aquest color caldera infal·lible per teixir una guineu i el gris marengo per suavitzar el clàssic negre. Per a la corbata de llacet no m'hi vaig trencar gaire el cap: qualsevol to de blau, tot i no ser un dels meus colors habituals, serviria per contrastar.

Després del daltabaix, el pas del temps és un bon aliat. I no hi ha millor manera de passar el temps que fent ganxet. Així que per aquí tot continuarà igual. Torna quan vulguis!

Guineus i més guineus

Amb el confinament, vaig arribar a acumular fins a tres guineus: la de Hello Lady Ellie, la de Tra Nguyen Ami i la de Foxy Crochet, sense comptar la Lou i la seva petita guineu, disseny de Lulu Compotine. Per sort, sembla que hi ha molta gent, com jo, enamorada d'aquest animal salvatge amb mala fama als boscos perquè els últims mesos, en què han tornat els mercats d'artesania habituals, les he venut totes. 

Sense existències de guineus, ja podia triar-ne una altra entre totes les que tinc anotades a la llista de projectes pendents. D'entre set opcions –sí, sí, hi ha set patrons de guineus a la cua–, vaig triar aquest de Little Fish Crocheterie, una dissenyadora potser no gaire coneguda i amb pocs patrons propis però que a partir d'ara sense dubte et recomano.

I és que el patró és fabulós: les formes són molt originals i el jacquard –tècnica que hauràs d'aplicar tant al cap i les orelles com al cos i la cua– està perfectament calculat.

L'únic problema amb aquesta adorable guineu va ser la meva poca-traça amb els ulls. En el procés d'esculpir-los ja saps que només hi ha una oportunitat: si no queden bé a la primera, ja l'has espifiada, que és justament el que em va passar a mi. 

D'altra banda, fer brodats al voltant dels ulls –i Little Fish Crocheterie en proposa dos: una puntada inferior blanca i una puntada superior negra per donar-hi més expressivitat– sempre em resulta difícil. Tot i que ho he provat de totes les maneres –tant abans de col·locar les platines dels ulls com després–, rarament me'n surto. I menys encara si pel mig hi ha el fil per esculpir-los.

Sigui com sigui, crec que la meva manca de destresa no resta mèrits a aquest meravellós disseny de Little Fish Crocheterie.

Que si faré les sis guineus que queden a la llista de projectes pendents? Per descomptat. El que t'has de preguntar no és si tornaré a fer una guineu sinó quant trigaré a fer-la.

Una altra guineu per a la col·lecció

La meva col·lecció de guineus amigurumi continua creixent, en aquest cas amb aquest disseny de Foxy Crochet, al qual no em vaig poder resistir. De fet, es tracta d'un patró doble per teixir la mare guineu i la seva cria, tot i que jo he optat per fer només la mare.

Els amigurumis de Foxy Crochet són poc convencionals: tenen forma de bitlla, i acostumen a no tenir potes, excepte si les vols brodar. El patró també és poc convencional per la forma en què està escrit, però és molt detallat. L'altra característica que contribueix a l'originalitat del patró és que dona moltes opcions per triar: per exemple, per a la cinta del cap, per als ulls, per al jacquard del coll...

Parlant del jacquard, ja saps que aquesta tècnica no m'espanta però quan vaig veure que l'Ellie Richards fa el punt baix en X i no en V em vaig preocupar. Ja vaig haver de capitular i teixir el Totoro de Shino Craft en punt baix en X. I no tenia cap ganes de repetir. Però va ser una falsa alarma: teixint en front loops, és a dir, agafant només la baga del davant, el jacquard va quedar perfecte. 

Per cert, i seguint amb el jacquard, la dissenyadora proposa diversos punts aleatoris aquí i allà per imitar el pelatge del coll, però jo vaig optar per fer un triangle normal i corrent. Potser queda una mica més avorrit que el model original però en aquestes alçades ja deus saber que el meu perfeccionisme és gairebé patològic.

El que em va donar algun maldecap són les orelles, que estan teixides en fileres i no en espiral. A més, abans de posar-m'hi vaig haver de descobrir què coi és el mig punt central o split half double crochet. Per sort no és un punt difícil però un cop acabades les orelles les vaig repetir per fer-hi un parell de canvis: d'una banda, vaig decidir teixir la part posterior tota en carabassa i no bicolor, com proposa el patró, i de l'altra no vaig tancar la base les orelles perquè el procés de cosir-les fos una mica més fàcil.

El remat perfecte per a la meva guineu va ser aquesta divertida cua en tres colors i una mica de tapestry. Pel que fa als colors, sempre m'encanta el resultat quan trio Tex Cotton, aquest cotó amb efecte rentat de la casa Hilaturas LM.

I l'últim detall és la banda al cap amb tres plomes de colors. Entre les flors i les plomes que proposa el patró original ho vaig tenir clar, tan clar com que aquesta guineu havia de formar part de la meva col·lecció.

Amant de les guineus o tocada del bolet

Segur que no et sorprendrà que torni amb una altra guineu amigurumi. En aquesta ocasió, és un disseny de Tra Nguyen Ami. Vaig comprar el patró el mes d'abril, en ple confinament, quan aquesta dissenyadora vietnamita era encara poc coneguda a les xarxes, però la meva guineu ha hagut d'esperar fins a la tardor, quan Tra Nguyen frega ja els 20.000 seguidors a Instagram, entre altres coses perquè el mes d'abril ja n'havia fet dues més, una de Hello Lady Ellie i l'altra de Lulu Compotine. Una cosa és ser una amant de les guineus i una altra de ben diferent, semblar tocada del bolet (o estar como un cencerro, per a les que em llegiu en la traducció a l'espanyol).

Em feia una mica de por arriscar-me amb una dissenyadora poc coneguda –suposo que per una de les meves últimes experiències, concretament amb una marieta i una altra dissenyadora vietnamita–, però el patró és molt correcte i el resultat m'encanta. I això que hi havia alguns factors en contra, com un cap enorme de 78 punts de diàmetre i que no he tingut gaire traça a esculpir els ulls.

El patró, amb bastantes fotos del pas a pas, té grans encerts, com els brodats i la cua amb tapestry. Tot i això, hi he fet, com sempre, alguns canvis aquí i allà: els braços més llargs, la cua més curta... També he afegit una filera a les orelles, que em quedaven massa petites. De fet, mirant amb atenció les fotos del disseny original, jo crec que també tenen una filera més del que indica el patró.

Pel que fa als colors, com que ja havia pogut renovar el meu stash després del confinament, he tornat a triar aquest color caldera tan bonic. Per a la samarreta, en la qual per cert he desestimat les ratlles desiguals del patró original, el color mostassa i per a la corbata de llacet, un color rosa vell, una combinació que darrerament repeteixo sempre que puc.

Tot i que intento dissimular-ho, segur que en aquestes alçades, amb tres guineus amigurumi en un any, estàs convençuda que estic tocada del bolet. Per si encara tens dubtes, he de confessar que a la meva llista d'amigurumis pendents hi ha almenys quatre guineus més. Però no et preocupis, que les aniré dosificant.

De regals i guineus

Aquests dies de confinament i tristesa, algú que sap molt bé que m'encanten les guineus em va regalar aquest patró de la dissenyadora francesa Lulu Compotine. Aquest algú és la Glòria, que va ser de les primeres a seguir el meu blog i que ara ja és una amiga. Evidentment, la Glòria em va alegrar no el dia sinó la setmana sencera.

Com et pots imaginar, i tot i que jo no soc gaire de nines, el patró de la Lou i la seva petita guineu em va entusiasmar. A aquesta nina, que està teixida d'una peça des dels peus i fins al cap, no li falta cap detall: botes, bufanda... En el patró original fins i tot porta uns guants que jo finalment no he fet.

Ah, i per si no ets una amant de les guineus com jo, a més de la Lou i la guineu, amb el mateix patró podràs fer una altra versió de la Lou i un petit llop.

El que m'ha portat més maldecaps són els pantalons de peto: es comença teixint en fileres, s'acaba teixint en espiral i tot això amb ratlles, un dels pitjors malsons de qualsevol ganxetaire. Ara bé, cal dir que no he hagut de fer-hi ni un sol canvi. I crec que, en una peça de roba, això és la primera vegada que em passa.

Capítol a part mereix la gorra, per a la qual no he fet ni cas del patró, que proposa teixir una tira de punt elàstic en fileres i, després, reincorporar el fil en un dels laterals i continuar en espiral per anar disminuint. Jo, en canvi, he anat per lliure: he començat amb un anell màgic i he acabat amb tres fileres de rib crochet, ara que ja hi tinc la mà trencada després de la gorra d'en Bonny el fraret i del jersei d'en Kevin el pingüí.

Per rematar la nina, uns quants cabells estratègicament col·locats per emmarcar la cara –res de complicades i interminables tècniques per fer els cabells– i uns ulls de seguretat perquè no confio gaire en les meves habilitats per brodar.

La companya inseparable de la Lou és aquesta petita guineu, graciosa però molt simplista perquè ni tan sols té potes. No vaig improvisar unes potes, tot i que em va passar pel cap, però sí que hi vaig fer alguns canvis: per exemple, el cap és més petit i per fer la cua he utilitzat el punt espigat, que vaig aprendre amb Gallimelmas i la família Zorrito.

Quant als colors, me les vaig haver d'arreglar amb el que queda per casa després de tants dies de confinament. Per exemple, jo hauria triat un color caldera –i, per tant, més fosc– per a la guineu i la gorra, però em va fer por no tenir-ne prou i vaig optar per aquest color coure. I combinat amb el gris i el blanc del patró original, per fi he estrenat un cabdell de color blau petroli que feia temps que era al calaix i per al qual encara no havia trobat el destí ideal.

I seguint amb el material, tot i que mai utilitzo fils diferents en un amigurumi, més que res perquè normalment només tinc fil de cotó, en aquest cas he de reconèixer que teixir les peces de roba amb moher o alpaca, tal com proposa el patró original, hauria estat tot un encert.

Però malgrat no tenir moher o alpaca, estic enamorada de la Lou i la seva guineu. Amb amigues i regals així, el confinament és més suportable. Gràcies un cop més, Glòria.

La meva obsessió per les guineus

Ja ho he tornat a fer. Només uns mesos enrere et presentava la família Zorrito i avui torno amb una altra guineu, en aquest cas disseny de Hello Lady Ellie.

Potser pensaràs que no n'hi ha per tant i que això no es pot titllar d'obsessió, però és que abans d'aquestes guineus també hi ha hagut en Henry J. Fox de Pica Pau, la guineu de peluix de la pel·lícula d'animació El petit príncep i la guineu amiga de l'Anna de Teules Verdes, en aquest cas disseny meu. No he fet un rànquing de guineus versus gats però és probable que hi hagi un empat.

I per què aquesta obsessió? No ho sé del cert, però com t'he dit altres vegades sospito que té molt a veure amb les metàfores de la guineu a El petit príncep de Saint-Exupéry. No em puc resisitir, un cop més, a citar-ne un fragment: "Si em domestiques, tindrem necessitat l'un de l'altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món".

Però tornem al ganxet. La Karlina Luo, la dissenyadora, és del Japó, bressol dels amigurumis. Potser per això aquesta guineu té les formes i la simplicitat pròpies de la tècnica amigurumi. I jo encara l'he simplificat més perquè ni tan sols li he fet la bufanda original.

El patró és perfecte. Tot i això, he fet alguns canvis; per exemple, a les orelles i als braços. Ah! I a la cua he utilitzat el punt espigat, que vaig aprendre amb Gallimelmas i el seu patró de la família Zorrito. El que menys m'ha agradat és que, a les fileres finals del cos, totes les disminucions es concentren al mateix lloc, amb la qual cosa són poc discretes, però també he anat improvisant perquè no es notessin tant.

I a tu, t'agraden les guineus? I el més important, tens alguna obsessió amigurumi?

La família Zorrito

Tinc debilitat per les guineus. Crec que, a banda de la bellesa d'aquest animal, és per tot el que ensenya la guineu al petit príncep en el clàssic de Saint-Exupéry. Per això quan vaig descobrir aquesta família, disseny de Gallimelmas e imaginancias, no me'n vaig poder estar. 

A més, la idea de teixir la família Zorrito amb fil Velvet, amb un efecte vellutat, em va encantar. Així que vaig comprar el kit complet, que ara ja no està disponible, amb el patró i tot el material. En pocs mesos, doncs, he provat en dos projectes diferents aquest fil de la marca Casa Sol: el fil per a ganxet de 6 mm per fer la tote bag de núvols i el fil per a ganxet de 3 mm per fer la família Zorrito. El resultat és genial i treballar-hi no és tan difícil com sembla. Al contrari, és molt més difícil treballar amb altres fils de fantasia, com els que tenen efecte peluix.

Seguint amb el material, el cotó per a les peces de roba –la corbata de llacet, el vestit i els pantalons– era Supreme L també de la marca Casa Sol. M'han encantat el pistatxo de la corbata de llacet –tot i que jo posaria un altre nom a aquesta tonalitat de verd– i el groc or del vestit. En definitiva, aquest kit m'ha creat la necessitat d'incorporar aquest fil de cotó al meu stash, si més no per tenir aquests dos colors. Llàstima que malgrat ser una casa de fils gironina i amb més de 200 anys d'història no en puc trobar en cap merceria de Reus –a poc més de 160 km– i en canvi l'he comprat per Internet a Andalusia. Coses de la globalització.

Evidentment el pare i la mare estan teixits amb el mateix patró. Per un moment vaig pensar que no tindria prou fil Velvet per al fill, però la veritat és que és més petit del que em pensava i evidentment la Mel havia calculat bé el fil necessari. Quant al patró, no tinc res a dir-ne. Els patrons de Gallimelmas solen ser una garantia. Només hi he fet un canvi per gust personal. I és que en lloc de cosir l'obertura del cap a l'obertura del cos, m'agrada més tancar l'esfera del cap i després cosir-hi el cos. 

A primer cop d'ull em va semblar que els ulls eren massa petits: de 6 mm per al pare i la mare, i de 5 mm per al fill. Però el resultat ja m'agrada. Això sí, estic segura que en la versió original els ulls estan una mica enfonsats, però no hi ha cap indicació per fer-ho i jo, tot i seguir algun tutorial, mai me n'acabo de sortir. Així que ni ho vaig intentar.

Els brodats, almenys per a mi, tenen la seva complicació. Sigui perquè soc perfeccionista o sigui per les meves rudimentàries habilitats, normalment els he de repetir. A més, com que vaig brodar tres peülles en cada pota en lloc de dues em va faltar una mica de fil rosa.

Però anem personatge per personatge. El pare es distingeix per aquesta corbata de llacet del color de la qual ja t'he parlat. L'he fet una mica més petita que l'original, que em va semblar massa exagerada. I el que m'ha encantat és que per fer-la he après un punt nou: el punt molsa o moss stitch. Facilíssim i amb un resultat molt original. Però no només he après a fer aquest punt sinó també el punt espigat en la transició de color de la cua. La Mel té raó quan diu que amb els seus patrons s'aprèn moltíssim.  

Fer la mare semblava més fàcil després d'haver teixit ja el primer membre de la família Zorrito. El problema va venir amb el vestit. Un cop fet, vaig decidir repetir-lo perquè era massa gran. Era la millor decisió per lluir el sistema de frunzir el vestit ideat per la Mel.

I arribem al petit de la família, amb el qual es va repetir el problema però a l'inrevés: els pantalons no li anaven grans sinó petits. Així que tocava versionar el patró original.

Sigui com sigui, estic enamorada de la família Zorrito i almenys, després d'aquest empatx de guineus amigurumi, deixaré de teixir guineus durant un temps. I a tu, t'agraden tant com a mi?

Anne with an e, en versió amigurumi

Ja estic impacient per l'estrena aquest estiu de la tercera temporada de la sèrie Anne with an e, la versió que ha fet Netflix de la novel·la Anne of Green Gables, de l'escriptora canadenca Lucy Maud Montgomery, un clàssic de la literatura infantil que jo, tot i ser des de petita una àvida lectora, no he llegit mai. Però deixa'm tornar a la sèrie de Netflix, que em va enamorar, i a la seva protagonista, l'Anne Shirley, que avui et presento en versió amigurumi.

La sèrie és una defensa del dret a ser diferent i una crítica als prejudicis. Però, a més, toca molts altres temes com els drets de les dones, el racisme o l'homosexualitat. I la protagonista de tot això és l'Anne, una preadolescent amb una imaginació desbordant i un gran amor per la natura i la bellesa de les coses petites. Jo l'he representat amb una corona de flors de les que es fa per anar a l'escola, on la titllen d'extravagant, i amb la guineu que sovint es troba al bosc, una guineu solitària amb el pelatge fosc, en el que per mi torna ser una metàfora del fet de ser diferent.

Però aquest blog va de ganxet i no de sèries. Així que, tot i que podria comentar moltes altres coses sobre Anne with an e, deixaré que les descobreixis tu mateixa i et parlaré del patró, en el qual he tornat a versionar la castanyera, la Frida Kahlo o la princesa Leia per convertir-les en l'Anne. A més de les diferències obligatòries, com les trenes o el vestit, hi ha algun altre element que m'ha portat més d'un maldecap, com les botes o la corona de flors. El toc final són les pigues que he fet amb un retolador tèxtil Alpino.

Capítol a banda mereix la guineu, de només 9 cm d'alçada però composta per 12 peces, sense comptar ni els ulls ni els elements brodats. Aquí el gran dubte ha sigut la tria de colors. Tres prototips després, aquesta és la versió final d'un dels meus animals preferits.

Si a tu també t'han enamorat l'Anne i la guineu, aquí tens el patró a punt per descarregar-te'l.

I per cert, ara que ja tinc la guineu, endevines quin serà el meu pròxim personatge?

El petit príncep i la guineu

"Les persones ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les botigues. Però com que de botigues d'amics no n'hi ha, les persones ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica'm."

No m'he pogut resistir a compartir un dels meus passatges favorits d'El petit príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry, i potser també la raó de la meva passió per les guineus. 

Encara fullejo de tant en tant la meva senzilla edició –això sí, dedicada– i he de confessar que vaig plorar molt amb la pel·lícula d'animació El petit príncep, amb direcció de Mark Osborne i guió d'Irena Brignull. Va ser en aquesta pel·lícula que vaig descobrir aquesta guineu de peluix. La troba la petita protagonista de la història entre les moltes andròmines de l'aviador i des d'aleshores l'acompanya en la resta de l'aventura.

Em va robar el cor fins a tal punt que vaig remenar i remenar per Internet fins que vaig trobar el patró de Happy Coridon, una dissenyadora italiana. Estic encantada amb el resultat però la veritat és que m'hi vaig haver de barallar bastant. 

En el primer combat em vaig haver d'enfrontar al cos, que segons el patró s'ha de teixir amb punt rus. Perdona? Punt què? No tenia ni idea de què coi era el punt rus però cal dir que al patró està molt ben explicat. Aquesta tècnica consisteix a teixir dues peces en fileres però amb la dificultat afegida que cal tallar el fil després de cada filera i tornar a començar, en lloc de girar la peça. Després cal cosir les dues peces –en aquest cas, una de carabassa i una de blanca– de manera que s'aconsegueix una peça bicolor amb el mateix efecte que teixint en espiral. Però per molt ben explicat que estigués, per la meva inexperiència o ineptitud, l'acabat no m'agradava gens. Així que després de diverses proves vaig teixir el cos amb la tècnica amigurumi i després hi vaig cosir una peça blanca teixida en fileres.  

L'altra decepció va ser que el cos és en realitat un tub i que la inclinació del coll només s'aconsegueix a força de doblegar-lo. A tot això cal afegir-hi alguna altra petita dificultat, per exemple per fer les orelles o trobar els botons adequats. 

I per ser fidel al peluix que em va robar el cor, vaig teixir la cua amb dos fils junts –el meu fil habitual de cotó i un fil de perlé del número 8– i vaig brodar unes estrelles a l'esquena amb el mateix fil de perlé.

La meva guineu de peluix m'ha fet pensar també en l'Scrump, la nina vudú de la Lilo, a la pel·lícula Lilo & Stitch. Dec tenir tenir debilitat pels peluixos que tenen un petit paper a les pel·lícules d'animació però hi he estat pensant i no en recordo cap més. I tu, en recordes algun?

Des del bosc

Des del bosc arriba aquesta adorable guineu, vestida per a una ocasió especial, amb corbata de llacet i tot. 

Fa uns 25 cm d'alçada i val 15 euros. Fes la teva comanda a descabdello@gmail.com.

Disseny: Pica Pau

Vols fer una guineu de ganxet?

El seu estil és inconfusible. Efectivament, aquest patró és de Pica Pau. Fa només uns mesos la Yan Schenkel va publicar el llibre El mundo de Pica Pau, que amb 22 patrons s'ha convertit en un autèntic objecte de desig per a la gent que teixeix amigurumis.

Jo, contràriament al que puguis imaginar, no m'he comprat el llibre. Encara. No ho descarto ja que alguns dels seus personatges, com el pingüí, la gavina, el teckel o la girafa, em semblen molt originals. Però d'altres són una mica avorridots, potser per l'estil tan marcat d'aquesta col·lecció de Pica Pau: tots amb les potes llargues, el seu jersei de ratlles... 

No em malinterpretis. La Yan Schenkel és una gran dissenyadora i a més el seu blog compleix tots els requisits que busco: entrades molt personals i de tant en tant algun patró gratuït. Però encara no he decidit si comprar-ne el llibre. Per això, quan vaig veure que al número 35 de la revista Simply crochet es publicava el patró de la guineu vaig pensar que era la meva oportunitat de teixir un dels personatges de Pica Pau que més m'agraden. A més, es tracta d'una versió remasteritzada, amb detalls en blanc en el pelatge i, pel que fa al vestuari, un jersei teixit amb la tècnica del tapestry i una corbata de llacet. El personatge porta per nom Henry J. Fox. I com m'ho vaig fer per comprar una revista que es publica a la Gran Bretanya? Molt fàcil: en vaig comprar l'edició digital a través de la plataforma Zinio.

I au, a treballar! El resultat m'encanta. Ara bé, he de confessar que he fet algunes modificacions en el patró original. Les menys importants, a les orelles i a la cua. Però també he modificat les dimensions del cap. El patró original proposa teixir una circumferència màxima de 54 punts, però en el procés em va semblar monstruosament gros i el vaig reduir a un màxim de 42 punts. Ara me'n penedeixo...