La família Zorrito

Tinc debilitat per les guineus. Crec que, a banda de la bellesa d'aquest animal, és per tot el que ensenya la guineu al petit príncep en el clàssic de Saint-Exupéry. Per això quan vaig descobrir aquesta família, disseny de Gallimelmas e imaginancias, no me'n vaig poder estar. 

A més, la idea de teixir la família Zorrito amb fil Velvet, amb un efecte vellutat, em va encantar. Així que vaig comprar el kit complet, que ara ja no està disponible, amb el patró i tot el material. En pocs mesos, doncs, he provat en dos projectes diferents aquest fil de la marca Casa Sol: el fil per a ganxet de 6 mm per fer la tote bag de núvols i el fil per a ganxet de 3 mm per fer la família Zorrito. El resultat és genial i treballar-hi no és tan difícil com sembla. Al contrari, és molt més difícil treballar amb altres fils de fantasia, com els que tenen efecte peluix.

Seguint amb el material, el cotó per a les peces de roba –la corbata de llacet, el vestit i els pantalons– era Supreme L també de la marca Casa Sol. M'han encantat el pistatxo de la corbata de llacet –tot i que jo posaria un altre nom a aquesta tonalitat de verd– i el groc or del vestit. En definitiva, aquest kit m'ha creat la necessitat d'incorporar aquest fil de cotó al meu stash, si més no per tenir aquests dos colors. Llàstima que malgrat ser una casa de fils gironina i amb més de 200 anys d'història no en puc trobar en cap merceria de Reus –a poc més de 160 km– i en canvi l'he comprat per Internet a Andalusia. Coses de la globalització.

Evidentment el pare i la mare estan teixits amb el mateix patró. Per un moment vaig pensar que no tindria prou fil Velvet per al fill, però la veritat és que és més petit del que em pensava i evidentment la Mel havia calculat bé el fil necessari. Quant al patró, no tinc res a dir-ne. Els patrons de Gallimelmas solen ser una garantia. Només hi he fet un canvi per gust personal. I és que en lloc de cosir l'obertura del cap a l'obertura del cos, m'agrada més tancar l'esfera del cap i després cosir-hi el cos. 

A primer cop d'ull em va semblar que els ulls eren massa petits: de 6 mm per al pare i la mare, i de 5 mm per al fill. Però el resultat ja m'agrada. Això sí, estic segura que en la versió original els ulls estan una mica enfonsats, però no hi ha cap indicació per fer-ho i jo, tot i seguir algun tutorial, mai me n'acabo de sortir. Així que ni ho vaig intentar.

Els brodats, almenys per a mi, tenen la seva complicació. Sigui perquè soc perfeccionista o sigui per les meves rudimentàries habilitats, normalment els he de repetir. A més, com que vaig brodar tres peülles en cada pota en lloc de dues em va faltar una mica de fil rosa.

Però anem personatge per personatge. El pare es distingeix per aquesta corbata de llacet del color de la qual ja t'he parlat. L'he fet una mica més petita que l'original, que em va semblar massa exagerada. I el que m'ha encantat és que per fer-la he après un punt nou: el punt molsa o moss stitch. Facilíssim i amb un resultat molt original. Però no només he après a fer aquest punt sinó també el punt espigat en la transició de color de la cua. La Mel té raó quan diu que amb els seus patrons s'aprèn moltíssim.  

Fer la mare semblava més fàcil després d'haver teixit ja el primer membre de la família Zorrito. El problema va venir amb el vestit. Un cop fet, vaig decidir repetir-lo perquè era massa gran. Era la millor decisió per lluir el sistema de frunzir el vestit ideat per la Mel.

I arribem al petit de la família, amb el qual es va repetir el problema però a l'inrevés: els pantalons no li anaven grans sinó petits. Així que tocava versionar el patró original.

Sigui com sigui, estic enamorada de la família Zorrito i almenys, després d'aquest empatx de guineus amigurumi, deixaré de teixir guineus durant un temps. I a tu, t'agraden tant com a mi?