Sí, ho has endevinat. Em vaig comprar Animal friends of Pica Pau tan bon punt va sortir a la venda. De fet, me'l vaig comprar en prevenda, unes setmanes abans que es publiqués. Així com encara no m'he comprat El mundo de Pica Pau, ni sé si me'l compraré, els personatges d'aquest segon llibre, editat per Amigurumi patterns –o Meteoor Books, que és el mateix– em van robar el cor. En el primer llibre, fora del pingüí, la gavina, el teckel o la girafa, la resta de personatges em semblaven un pèl avorridots: tots amb les potes llargues, el seu jersei de ratlles... Els nous dissenys de Pica Pau, en canvi, em semblen molt divertits. A més, la majoria d'aquests personatges porten alguna peça de roba per vestir-los i desvestir-los, des de gorres, bufandes i guants fins a ponxos, vestits i armilles.
D'entre tots, de seguida vaig tenir clar que el primer havia de ser l'Audrey, la gasela. I és que m'encanten els animals però més encara els de l'Àfrica. De fet, un dels meus plans pendents és fer un safari fotogràfic a Kenya. No sé si mai aconseguiré fer realitat el somni. Ens ha costat anys i panys poder fer reformes a la cuina –ara mateix, mentre escric sobre l'Audrey, el Sr. Descabdello es discuteix amb l'electricista a la cuina convertida en zona zero– i crec que haurem d'estar uns anys més sense poder fer despeses extraordinàries.
Però deixem el safari i les reformes. Ja tinc a la llista de pendents l'os bru, l'os panda, l'ornitorrinc, el llop, el picot, el fraret, el Jack Russell i potser algun més. Si tots els patrons són tan fantàstics com el de l'Audrey no em cansaré mai d'aquest llibre.
Estava una mica espantada perquè el jacquard i el tapestry tenen un protagonisme fonamental en aquests nous dissenys de Pica Pau i a mi, que soc autodidacta, no sempre em quedava prou bé. Així que abans de posar-m'hi vaig investigar una mica per Internet. Si a tu et passa el mateix estaràs tan contenta com jo de saber que el truc, que vaig descobrir en aquest tutorial d'El duende de los hilos, és facilíssim: només cal teixir a la baga del davant, és a dir, en front loops. Tal com t'ho dic. La pregunta és per què fins ara tothom havia guardat el secret i a mi no m'ho havia dit ningú. Això sí, la peça, teixida en front loops, queda molt menys rígida que de la forma habitual i potser els punts, si no vas amb compte, es poden obrir una mica, però val la pena perquè el resultat és perfecte.
A més, amb el llibre de Pica Pau he après la diferència entre el jacquard i el tapestry. El jacquard és la tècnica per fer canvis de color en una zona concreta: per exemple, a la cara i al musell de la gasela. En canvi, en la tècnica del tapestry s'aplica el mateix sistema però al llarg de tota la filera per crear sanefes. Aquest és el cas de la samarreta de l'Audrey. Així doncs, quina és l'única diferència? Doncs que quan es treballa amb la tècnica del tapestry cal anar arrossegant dins el teixit els fils amb què no es treballa per recuperar-los quan convé. Per contra, en el jacquard, com que la tècnica s'aplica de forma més localitzada, no cal.
I tu, has sucumbit als nous dissenys de Pica Pau?
A més, amb el llibre de Pica Pau he après la diferència entre el jacquard i el tapestry. El jacquard és la tècnica per fer canvis de color en una zona concreta: per exemple, a la cara i al musell de la gasela. En canvi, en la tècnica del tapestry s'aplica el mateix sistema però al llarg de tota la filera per crear sanefes. Aquest és el cas de la samarreta de l'Audrey. Així doncs, quina és l'única diferència? Doncs que quan es treballa amb la tècnica del tapestry cal anar arrossegant dins el teixit els fils amb què no es treballa per recuperar-los quan convé. Per contra, en el jacquard, com que la tècnica s'aplica de forma més localitzada, no cal.
I tu, has sucumbit als nous dissenys de Pica Pau?
