El fred continua fent-se esperar però sí que arriben Halloween i Tots Sants amb la seva inseparable companya: la castanyada. Com sol passar quan es tracta d'amigurumis, en aquesta batalla desigual guanya Halloween. I és que enguany no vaig poder resistir-me a aquesta bruixa, disseny de Nina Hook Creations, i el seu petit fantasma.
És un disseny bastant original amb procediments poc habituals. Per exemple, les botes són una obra d'enginyeria i queden molt divertides en dos colors. El cos, en canvi, és una mica massa ample per al meu gust. De fet, crec que hi ha un canvi de volum massa brusc entre les cames i el cos, tot i que en la foto i sota la faldilla és imperceptible.
Però, com ja et pots imaginar, el gran malson en aquest disseny són els cabells. I no pas per hores de feina. De fet, he hagut de fer el cabell dues vegades. Així que fixa't si n'hi he invertit, de temps.
Els primers passos de la proposta original són els habituals: teixir una mena de casc en back loops. Fins aquí, res de nou. A continuació, aquesta dissenyadora grega proposa fer un punt baix, tres cadenetes i un altre punt baix en cada punt. Era evident que aquest cabell suposaria una gran despesa en fil. El que no m'imaginava era que amb dos punts baixos en cada punt –un augment, de fet– el casc que s'ajustava perfectament al cap en un inici, ja que tenia els mateixos punts de diàmetre, acabaria quedant enorme. I això per no parlar de com pesava.
Així que tocava buscar alternatives. Després de pensar-m'ho molt i d'algunes provatures, vaig optar per fer només un punt baix en cada punt i tres cadenetes, però no en totes les fileres del casc sinó només en fileres alternes. Potser el resultat no és tan espectacular com en el disseny d'Aikaterini Nikolaidou però crec que també queda divertit i, per descomptat, és molt més sostenible pel que fa a la despesa i al temps invertit.
Pel que fa a l'expressió, al començament no em convencia. Hi ha amigurumis que des del principi del procés et roben el cor i en d'altres has d'enllestir tots els detalls per saber que l'has encertat. Aquesta bruixa és dels segons. I és que no vaig somriure –senyal inequívoc que he aconseguit l'expressió ideal– fins que no vaig brodar les celles i sobretot la línia negra dels ulls, un recurs que vaig descobrir amb el Pinotxo de Sedef Bay i que crec que dona molta expressivitat als amigurumis. És clar que les orelles, el nas brodat –amb quatre puntades bàsiques i no amb punt rococó, com indica el patró– i les galtes rosades també hi van contribuir.
I tu, ets més de castanyada o de Halloween?
