No sé si desfullar una margarida és un bon mètode per saber si algú t'estima. Jo diria que no. Però no em vaig poder resistir a aquest disseny gratuït de Nansy Oops.
Si remenes una mica per Internet, descobriràs que aquesta dissenyadora russa està especialitzada en els amigurumis en miniatura. Per exemple, la seva margarida, amb un ganxet d'1 mm, fa 4,50 cm d'alçada. Com et pots imaginar, jo vaig treballar amb el meu ganxet habitual de 2,5 mm, amb la qual cosa la meva versió fa vora 10 cm.
I malgrat no optar per fer una margarida en miniatura, t'asseguro que aquest disseny és una obra d'enginyeria, entre altres coses per l'estructura de filferro que permet articular la flor com si busqués el sol. De tota manera, no sé si l'embolic paga la pena. Personalment, hauria preferit una margarida amb més estabilitat encara que fos estàtica.
També són un repte el nasset i les parpelles, més encara quan el patró no dona cap indicació per fer-los. Però he deduït que estan fets amb el mateix punt de brodat que els narius i les parpelles del meu drac de Sant Jordi.
L'altra curiositat és que l'Anastasia Kirs proposa teixir algunes peces, com el botó groc, del revés. He de confessar que, en això, jo que no suporto veure amigurumis del revés –error per cert bastant comú–, no li vaig fer cas. Sí que vaig haver de claudicar amb els pètals ja que només teixits del revés agafen la inclinació adequada.
Parlant dels pètals, sort que el patró inclou un videotutorial perquè, tot i que potser no són el més difícil, tenen una arquitectura molt original que només amb les indicacions escrites no acabava d'entendre.
El color dels pètals mereix un capítol a part. En el disseny original cada pètal és d'un color diferent. T'asseguro que jo també ho vaig intentar però em vaig estressar molt buscant 12 colors harmònics i al final em vaig decantar per l'opció fàcil: una clàssica margarida amb els pètals en blanc.
I quan em pensava que ja havia superat tots els obstacles possibles, va arribar el moment de fer les cames i els braços. Quina decepció quan em vaig adonar que eren enormes i que calia donar-hi forma amb més filferro!
Un cop descartada la proposta original, se'm va acudir teixir unes fulles. Després de buscar inspiració per Internet, vaig acabar adaptant aquestes fulles bicolor d'Attic 24, un dels blogs més veterans en el món del ganxet. Llàstima que les fotos, per la perspectiva i per la meva poca traça, donen poc joc i les fulles passen gairebé desapercebudes.
Sigui com sigui, espero que a ningú se li acudeixi desfullar la meva margarida. Com si no hi hagués altres maneres de saber si algú t'estima...
