Aquest any em vaig encaparrar a celebrar Sant Jordi amb un drac amigurumi. Ja fa temps vaig fer un drac amb un patró gratuït de Lanukas però no volia repetir amb aquest patró ja molt conegut a la xarxa i, com que no tenia cap més drac a la meva llista d'amigurumis pendents –bàsicament les publicacions d'Instagram que m'agraden i decideixo desar, que és una de les utilitats d'aquesta xarxa–, vaig reprendre un costum dels meus inicis en el món amigurumi, quan Instagram no era una eina imprescindible per descobrir nous dissenys: vaig estar remenant a Etsy fins que vaig ensopegar amb aquest drac de Fayni Toys, una dissenyadora ucraïnesa totalment desconeguda, almenys per a mi.
Com en tot a la vida, a l'hora de fer ganxet no m'agrada fer el que fa tothom, el que ara s'anomena mainstream. Per això no em fa por decantar-me per dissenyadores desconegudes, més encara quan jo mateixa soc absolutament desconeguda com a dissenyadora i tinc també un nombre discret de vendes a Etsy. I el patró de Fayni Toys ha sigut tot un encert: 16 pàgines amb moltes fotos del pas a pas i fins i tot alguns vídeos.
Crec que el que més em va cridar l'atenció d'aquest disseny van ser els narius i aquests ulls tristois. Ja m'imaginava que no seria fàcil però per sort el patró inclou els videotutorials per aprendre la tècnica. Això sí, en el meu drac el resultat és força discret, no sé si perquè era el meu primer intent o pel tipus de fil.
A més, el patró és ideal per a les que odieu cosir: si segueixes el patró original només s'han de cosir la panxa, les ales i la cua. Entre altres procediments més o menys originals, la clau és que el cos i el cap són una sola peça. I aquí justament és on vaig començar a fer canvis. Segur que estaràs d'acord amb mi que, si un amigurumi és d'una sola peça, és molt millor començar pel cap i acabar per les potes que a la inversa. I és que l'acabat, en el cas de les disminucions, mai no és perfecte. Per això jo vaig fer el cos per una banda i el cap per l'altra, encara que això impliqués haver de cosir.
Però com et deia, aquest va ser només el primer canvi. N'hi ha d'altres: he substituït les crestes laterals per unes banyes; he fet la panxa agafant només la baga del darrere, és a dir, en back loops, per donar-hi més textura, i ni les ales ni la cua són les del disseny original, sinó que optat per fer les de Toothless, el drac desdentegat protagonista de Com ensinistrar un drac, que vaig fer ja fa molts anys amb un patró gratuït de Sarselgurumi.
I no, haver fet tants canvis no és una contradicció amb el fet que el patró de Fayni Toys sigui impecable. M'encanta fer ganxet amb patrons d'altres dissenyadores. És molt més relaxant que dissenyar el teu propi amigurumi: fer, apuntar, desfer, provar... Però molt sovint les muses m'enreden amb mil i un canvis, per la qual cosa rarament segueixo un patró fil per randa. El que vull dir és que tots els canvis són perquè jo senzillament ho hauria fet diferent i no pas perquè el patró no estigui a l'alçada.
I tu, ets de les que segueixen els patrons fil per randa? I el més important, celebraràs Sant Jordi?
Me gustan muchísimo los dragones, por lo que es imposible que el que nos presentas me deje indiferente, es tan bonito ofreciendo la rosa, con su cara de bueno y un poco triste, como sabiendo toda la que está cayendo y que no será su santo, un año más, un día de celebración normal!
ResponEliminaY aunque a veces nos los presenten como criaturas que no dudan en arrasar con su fuego lo que se les ponga por delante, también son fieles a sus amigos y esa cualidad los hace maravillosos a mis ojos. De hecho uno de mis libros favoritos es : La historia interminable de Michael Ende, precisamente por Fújur su dragón blanco.
Aunque en Euskadi no celebramos San Jordi como en Catalunya a mi siempre me ha gustado regalar un libro en ésa fecha, cualquier disculpa es buena para leer y animar a la lectura.
Feliç Sant Jordi!
Besos.
Síííí, cada año nos empeñamos en matar al pobre dragón! Jajaja. No conocía esa cualidad de los dragones pero, claro, tienen sus cosas buenas y sus cosas malas, como todo el mundo. 😉 Qué bonito que adoptes un poco la tradición de Sant Jordi y regales un libro ese día! Yo creo que debería exportarse a todo el mundo. Muchas gracias, Pilar! Un beso fuerte!
Eliminaes adorable este dragoncito triste, con su rosa para regalar, me encanta!!! creo que soy incapaz de seguir un patron al cien por cien aunque me resulte perfecto y creo que es pq al final el gumi lo teje una misma y siempre ha de tener algo de mi, ser parte de mi , no??..un besito.maria:)
ResponEliminaMe consuela no ser la única incapaz de seguir un patrón al 100%. Jajaja. Gracias, María!
EliminaQué bonito Judith!!!
ResponEliminaMe encanta el detalle de los párpados y la nariz... no conozco la técnica!!! Queda GENIAL
Nosotros si celebramos San Jordi... con rosas y libros... pero este año... imposible repetir lo de siempre... así que las rosas que antes repartía Mr X... se quedan en casa... Y los libros en plural... se quedan en uno sólo... Llegarán tiempos mejores!
Vuelta al amigurumi... yo también prefiero separar la cabeza del cuerpo... aunque intento seguir el patrón al pie de la letra...
Y una cosa más... me encanta que nos enseñes todas esas fotos!!!
Un besote
Sí, esta vez no te quejarás: hay fotos desde todas las perspectivas. Te prometo que cuando empiezo me propongo seguir el patrón a rajatabla, pero en cuanto me despisto ya estoy improvisando. Jajaja. En cuanto a Sant Jordi, el de este año se ha parecido bastante a los anteriores pero sin lo peor de ese día: las aglomeraciones. Así que ha sido genial! Por supuesto que vendrán tiempos mejores, pero por mí ya podemos repetir formato cada año, que por lo menos he podido trastear entre libros sin agobios. Me alegro de que hayas tenido por lo menos una rosa y un libro. Muaks!
EliminaQue tierno! Me gusta la expresion dulce que tiene en sus ojos, pero tambien es por como lo has hecho.
ResponEliminaBesos
Muchas gracias, Diana! Es que esos ojitos...
EliminaEsa cara tristona espara robartelo! Je je
ResponEliminaUn precioso amigurumi para celebrar San Jordi
Ahh! Y tus cambios siempre son un acierto...y eso no es desmerecer a su diseñadora...la creatividad es lo que tiene...sumar y aportar siempre es bueno.
Muaks
Me gusta como lo vendes, Ani! A partir de ahora lo expresaré así también: se trata de sumar. Jajaja. Muchas gracias y un beso!
Elimina