La Lucy és una elefanta molt presumida. I ja pot presumir, ja, amb el que m'ha costat fer aquestes peces de roba per a les potes... És un disseny de Lilleliis, que és tot un referent en el món dels amigurumis. He de confessar que a mi mai m'havia cridat gaire l'atenció aquesta dissenyadora d'Estònia, potser perquè els seus amigurumis són molt infantils, però aquesta elefanta em va enamorar.
El patró és fantàstic. I és que l'experiència és un grau. L'únic canvi que hi he fet és teixir unes flors més petites que les que proposa el disseny original.
En un primer moment em va sorprendre que aquest patró estigués qualificat de nivell avançat: a banda d'una trompa bastant original, l'arquitectura d'aquest amigurumi sembla força clàssica. Però quan va ser l'hora de fer les potes vaig entendre el perquè del nivell avançat.
He perdut el compte però crec que en vaig fer sis prototipus fins que vaig aconseguir dues potes similars i acceptables. Per començar, la base no es fa en espiral sinó que s'ha de tancar cada filera amb un punt invisible i començar la següent amb una cadeneta. I per a mi, que he après a fer ganxet amb la tècnica amigurumi, això és un problema: el prototipus 1 no em quadrava amb el patró i els prototipus 2 i 3 em van quedar diferents. Així doncs, tocava fer el prototipus 4 a veure si coincidia amb el 2 o el 3.
Un cop superat el primer escull, em vaig haver de barallar amb el paper termoadhesiu que vaig estrenar per fer l'os Bjorn. I és que ja no em recordava que cal planxar-lo per les dues cares: primer per fixar el paper a la roba i, després, per fixar la peça de roba al seu lloc definitiu, en aquest cas a la base de les potes. En aquest procés, vaig destrossar el prototipus 3.
Però encara quedava un pas fonamental: cosir les peces de roba amb punt de festó. Després de mirar un parell de tutorials a YouTube m'hi vaig atrevir, però a mig fer em vaig adonar que no havia triat bé el fil. Quan vaig comprar aquesta roba de floretes de color morat –sí, la foto no li fa justícia–, vaig triar un fil a conjunt, però el resultat no tenia cap gràcia. Aleshores se'm va acudir que havia de cosir-les amb un fil que contrastés, per la qual cosa finalment vaig optar per aquest color salmó del mateix to que algunes de les floretes de l'estampat. I sí, aquest va ser el moment en què vaig descartar el prototipus 4.
Malgrat la meva epopeia, m'encanta aquesta elefanta presumida. I si em decideixo a fer els seus col·legues –el mico i el lleó–, crec que ja tindré el procés per la mà. A més, m'he guardat la plantilla de cartró per fer les peces de roba per a les potes.
Ah! Per si t'estàs preguntant el mateix que em vaig preguntar jo, sí, algunes femelles d'elefant tenen ullals. Concretament, les femelles de l'elefant africà, mentre que en el cas dels elefants asiàtics només solen tenir-ne els mascles. Ho sabies?
