Tota cuca viu, encara

Almenys en aquestes latituds encara no s'ha acabat l'estiu metereològic, tot i que no és un setembre tan abrusador com altres anys, i per tant encara és temps de cuques i bestioles de tota mena, com aquesta eruga, convertida en un sonall per Dudefsworld.

Feia temps que volia teixir aquest sonall que va triomfar a Instagram un parell d'anys enrere –fins i tot diria que va suposar el llançament d'aquesta dissenyadora turca–. M'hi resistia perquè una col·lega ganxetaire que sap que no m'agraden els amigurumis sobredimensionats em va advertir de la mida. Però al final m'hi vaig llançar. I sí, ratifico que és un sonall enorme, no apte per a la meva anella de 70 mm de diàmetre. Així que va tocar fer-ne una adaptació, amb la qual vaig passar de les 52 fileres d'un diàmetre màxim de 42 punts baixos del disseny original a les 33 fileres d'un diàmetre màxim de 24 punts baixos. Déu-n'hi-do!

També vaig fer modificacions en la fulla, que jo he teixit d'una sola peça. Qualsevol cosa per no haver de cosir tres peces minúscules, com proposa Kezban Ermiş.

Sigui com sigui és un sonall molt divertit amb el qual podràs deixar volar la teva creativitat per jugar amb els colors.

I tu, com portes el final de l'estiu?

A l'estiu, tota cuca viu

L'estiu, que ha començat fa tot just uns dies, és temps de cuques i bestioles diverses. Fora d'abelles, marietes i papallones, que són algunes de les cuques més amables, els insectes no són les bestioles més habituals en el món amigurumi, però jo, ves per on, em vaig encapritxar d'aquesta eruga d'Aquariwool, que destaca pels seus dissenys divertits i coloristes.

El cos, que va agafant a poc a poc la forma de cada segment abdominal, és una obra d'enginyeria. Això sí, cal reconèixer que no és fàcil ni fer punts baixos sobre punts invisibles ni fer tantes disminucions seguides. De fet, fins i tot em vaig fer mal al dit índex de la mà esquerra, que amb la meva manera de teixir rep les envestides del ganxet.

Per rematar la meva eruga encara em faltava teixir 10 potes minúscules i cosir-les al lloc adient. Així que vaig aparcar el projecte uns dies, fins a recuperar-me de la ferida i fins a recuperar les ganes d'enllestir aquest complicat projecte.

La foto tampoc no va ser fàcil. Per moltes potes que tingui l'eruga, com et pots imaginar vaig haver de fer les mil i una per sostenir-la dreta. En realitat, he de confessar que no ho hauria aconseguit sense la utilitat per esborrar elements del programa d'edició de fotos.

Però, malgrat totes les peripècies, el patró d'aquesta dissenyadora vietnamita tan original és de 10 i la meva eruga és divertidíssima.

I tu, estàs a punt per a l'estiu i els insectes?