Tota cuca viu, encara

Almenys en aquestes latituds encara no s'ha acabat l'estiu metereològic, tot i que no és un setembre tan abrusador com altres anys, i per tant encara és temps de cuques i bestioles de tota mena, com aquesta eruga, convertida en un sonall per Dudefsworld.

Feia temps que volia teixir aquest sonall que va triomfar a Instagram un parell d'anys enrere –fins i tot diria que va suposar el llançament d'aquesta dissenyadora turca–. M'hi resistia perquè una col·lega ganxetaire que sap que no m'agraden els amigurumis sobredimensionats em va advertir de la mida. Però al final m'hi vaig llançar. I sí, ratifico que és un sonall enorme, no apte per a la meva anella de 70 mm de diàmetre. Així que va tocar fer-ne una adaptació, amb la qual vaig passar de les 52 fileres d'un diàmetre màxim de 42 punts baixos del disseny original a les 33 fileres d'un diàmetre màxim de 24 punts baixos. Déu-n'hi-do!

També vaig fer modificacions en la fulla, que jo he teixit d'una sola peça. Qualsevol cosa per no haver de cosir tres peces minúscules, com proposa Kezban Ermiş.

Sigui com sigui és un sonall molt divertit amb el qual podràs deixar volar la teva creativitat per jugar amb els colors.

I tu, com portes el final de l'estiu?

Sobre embolics i crancs

La història d'aquest cranc amigurumi és un bon embolic i jo, per casualitat, n'he sigut espectadora des del principi. Ja fa força temps vaig ensopegar a Instagram amb un sonall en forma de cranc. Era un disseny de Rebeca Para. De fet, crec que va ser la seva palanca de l'èxit en aquesta xarxa a la qual hem anat a raure totes les ganxetaires. Evidentment, aquest disseny tan divertit em va enamorar. Tant, que li vaig preguntar a Rebeca Para si tenia pensat posar el patró a la venda, però vaig rebre una negativa. La seva resposta va ser que ella es dedica a vendre amigurumis i no patrons, tot i que fa poc ha obert una botiga a Etsy.

Temps després, també a Instagram, Mariya Kostychenko, que ja em va captivar fa temps amb els seus sonalls, va publicar un disseny molt similar. Però a Instagram, encara que de vegades ho sembli, no tot són flors i violes –fa ben poc, dos grans dissenyadors com Pica Pau i Príncipe del crochet es van tirar els plats pel cap–. Així que es veu que la Rebeca i la Mariya, l'una des de Burgos i l'altra des de Sant Petersburg, se les van tenir, amb acusacions de plagi pel mig. La cosa devia acabar com el rosari de l'aurora, perquè la Mariya ha retirat del seu compte d'Instagram totes les fotos d'aquest sonall.

A hores d'ara Rebeca Para només té a la venda tres tristos patrons de cactus a la seva botiga d'Etsy –ni rastre dels seus originals dissenys de sonalls– i la Mariya ha hagut de tancar House Sleeping Toys, la seva botiga a Etsy, perquè Pay Pal ha deixat d'operar a Rússia com a represàlia per la guerra a Ucraïna.

Així doncs, com és que jo he fet aquest amigurumi? Doncs perquè en algun moment de tot aquest procés la Mariya va posar a la venda el patró i jo el vaig comprar. És allò de ser en el lloc oportú en el moment oportú.

I tot i que no sé si té gaire sentit ressenyar un patró que no pots comprar, no puc deixar de dir que el disseny és genial, tot i que he improvisat algun canvi, com fer la base de les pinces més ampla per donar-hi més estabilitat. Fins i tot crec que m'agraden més aquests ulls endormiscats, senyal d'identitat de Mariya Kostychenko, que no la proposta colorista de Rebeca Para.

En aquest cas, és clar que la línia entre el plagi i l'originalitat és molt fina perquè Rebeca Para mai ha publicat el patró del sonall i per tant Mariya Kostychneko com a molt, però molt probablement, s'hi va inspirar. D'altra banda, cal reconèixer que la idea de Rebeca Para és genial però que Mariya Kostychenko li ha donat el seu estil propi. Per si ho vols comprovar, tot i que ja no en pots veure cap foto ni a Instagram ni a Etsy, a Pinterest n'ha quedat alguna de perduda.

El resultat de tot plegat és un sonall que m'encanta i un bon embolic. Tu què en penses?

Un sonall tropical

Entre el meu estoc per anar a fires i mercats –d'aquí a menys de tres setmanes, si no l'anul·len per l'índex de contagi, tinc una de les meves cites preferides de l'any– sempre m'agrada tenir amigurumis aptes per a nadons. I entre aquests, els sonalls són un encert segur. Per això quan Iradumi va posar a la venda aquest sonall lloro no m'ho vaig pensar gens.

És un sonall molt divertit en què tot està molt pensat. Per exemple, la idea de l'anella de la fusta i les ales és genial. També m'han encantat les diferents textures, sobretot la banda central en punt d'arròs. Tot això combinat amb unes coloraines tropicals, entre les quals he canviat el negre del bec per un gris marengo, dona com a resultat un alegre sonall, lluny dels clàssics ossets i dels colors pastel.

Així doncs, aquesta vegada no hi ha cap però? Sí, hi ha un però, tot i que no té res a veure amb el patró sinó amb el material. El problema és que, en el model original, l'Stefy Plun, l'alter ego d'Iradumi, utilitza un ganxet de 2 mm. Jo, fidel al Cotton Nature 3.5 d'Hilaturas LM i al meu ganxet de 2,5 mm, vaig pensar que no hi hauria gaire diferència, però la veritat és que el resultat més que un sonall apte per a les mans d'un nadó semblava una arma llancívola. Així que vaig haver de fer alguns canvis. Per sort, ja tenia a punt l'anella de fusta de 56 mm que recomana el patró i que em va servir de guia per ajustar les dimensions del sonall.

Malgrat això, el patró –per cert amb una maquetació preciosa– mereix un 10 sens dubte. 

I tu, coneixies els sonalls d'Iradumi?

Sonalls amigurumi i bones idees

Aquest any de confinament, distància i rebrots s'han cancel·lat les poques fires i mercats als quals acostumo a anar amb la meva parada d'amigurumis. Però ja veus que no deixo de treballar. L'avantatge és que per al pròxim mercat –el de Nadal encara no s'ha cancel·lat però pinten bastos– tindré un gran estoc d'amigurumis. Entre tot aquest estoc, vaig pensar que em faltaven més amigurumis especialment per a nadons. Així que quan vaig descobrir els sonalls de la Mariya Kostychenko ho vaig tenir clar.

Després de triar i remenar a House Sleeping Toys, que és el nom de la botiga d'aquesta dissenyadora russa a Etsy, em vaig decidir per un moixó que jo he convertit en aneguet.

Tot i que no tinc cap crítica al patró, hi he fet diversos canvis. El primer és que el meu aneguet és més petit, senzillament perquè em va semblar més proporcional a l'anella de fusta de 70 mm de diàmetre. L'altre canvi evident és que he folrat l'anella de fusta en vertical en lloc de fer-ho en horitzontal. És a dir, en lloc de fer 9 fileres de 20 punts baixos jo n'he fet 25 de 8 punts baixos. I és que, potser perquè tinc poca traça per fer qualsevol cosa que no comenci amb un anell màgic, trobo que els laterals d'un teixit en fileres tenen un acabat menys polit.

Pel que fa als detalls, he eliminat les floretes i les fulles del disseny original i, com ja t'he dit, he improvisat un bec d'ànec.

Potser pensaràs que, amb tants canvis com he fet, no calia comprar el patró però jo soc de les que creu que les bones idees s'han de pagar. I m'encanta el senyal d'identitat dels sonalls de la Mariya Kostychenko, que són aquests ullets adormits tan fàcils de brodar.

Ara bé, també he de confessar que un cop vaig tenir l'aneguet enllestit, em vaig animar a fer-ne la versió osset. Només cal substituir les plomes i el bec per unes orelles i un musell.

Amb quin et quedes?

Juliol de 2022: Actualment, a causa de les sancions a Rússia, House Sleeping Toys no té a la venda els seus patrons.

Bbbzzz...

Només fa tres dies que treballo després de dues setmanes de vacances i ja vaig de bòlit. Estic cansadíssima i gairebé no he pogut dedicar cap estona al que m'agrada. Només per posar un exemple, ja fa dies que he d'anar a la merceria a comprar fil i altres endergues i no trobo el moment. I això és un símptoma molt greu! Sí, l'estona de fer ganxet és sagrada: des de després de sopar fins a l'hora d'anar a dormir, i si puc abans de sopar també, és el meu moment per fer ganxet. Però ahir m'adormia i tot amb el ganxet a la mà.

Fixa't si vaig de bòlit que he hagut d'endarrerir fins avui l'entrada que tenia previst publicar dilluns. Però val més tard que mai i per fi t'ensenyo aquesta abella, disseny de Superwooly. 

És un amigurumi molt senzill però molt graciós, sobretot per aquestes ales en forma de cor i aquests ulls, que per cert són una de les senyes identificatives d'aquesta dissenyadora. Per fugir del groc, massa vist, i del negre, poc infantil, jo hi vaig voler donar un altre aire amb Tex Cotton, de la casa Hilaturas LM, un fil amb un efecte de cotó rentat.

La idea del sonall també és de Superwooly. Quan el vaig veure a Instagram ja vaig avançar a la Lidia que li copiaria la idea. Dit i fet. Però per saber de quina mida havia de comprar l'anella de fusta vaig haver de consultar l'Stefy, a qui vaig recórrer com a experta en sonalls en vista de les preciositats que recentment ha publicat al seu blog: Iradumi. Finalment, entre totes les opcions que tenia a Puntos de fantasía, l'escollida va ser una anella de 7 cm. Ah! I aquesta vegada sí que vaig poder utilitzar una de les capsetes-plenes-de-no-sé-què-que-sona que havia comprat feia molt a la mateixa botiga en línia i que van resultar ser massa grosses per als sonalls en forma d'eriçó que vaig regalar a les tres bessones. Encara més, perquè sonés ben fort no n'hi vaig posar una sinó dues. 

Després només va caldre improvisar una peça rectangular per cobrir l'anella i cosir-hi algunes flors, com les dels cabells de la Frida Kahlo.

I en ben poc temps l'abella ja ha marxat volant. Una àvia se'n va enamorar per a la seva neta. Ai, les àvies, quin bon gust que tenen!

Juliol de 2022: Actualment els blogs Superwooly i Iradumi no estan disponibles i la botiga Puntos de fantasía està tancada.

Tres sonalls per a les tres bessones

Aquest mes de setembre han de néixer tres bessones: l'Abril, l'Alba i l'Arlet. Per donar-los la benvinguda al món vaig decidir fer un sonall per a cadascuna. N'havia vist molts però el típic cap de conillet o d'osset no em convencia. Així que em vaig decidir per un model poc convencional: l'eriçó de One & Two Company.

És un patró molt senzill i només hi he fet algun canvi; per exemple, en el disseny del cap. Ah! I en lloc de brodar-los hi he posat uns ulls de 6 mm. 

I com fer que soni un sonall? Jo, molt previsora, vaig fer una cerca per Internet i vaig comprar prèviament uns artilugis però va resultar que la capseta plena de no sé què que sona era massa grossa per al meu eriçó. Així que finalment he optat per un cascavell. L'he posat a l'interior del cap, tal com recomana el patró. La veritat és que el sorollet, amb el cascavell envoltat de cotó sintètic, és molt discret, però suposo que per cridar l'atenció d'un nadó és suficient.

Quant als colors, també he volgut ser poc convencional i evitar massa rosa. Què et semblen els tres sonalls per a les tres bessones?