Dissenys que desesperen

Ja m'ho pots dir del dret i del revés, que no canviaré de parer. Per molt que sigui un conillet i per molt que estigui dormint, per a mi no és un tendre amigurumi sinó un disseny que m'ha desesperat durant el procés. Si l'acabo publicant només és per mantenir el blog amb vida, un blog que ja és dels pocs supervivents en una blogosfera fagocitada per les xarxes socials en l'era de la immediatesa.

És un disseny de Nina's Time 4U, una dissenyadora alemanya que em va entusiasmar amb el seu lleó i el seu pingüí. No ha passat el mateix, ni de bon tros, amb aquest conillet. 

La meva poca traça és en bona part la culpable: el tancament de la gorra estil beanie m'ha quedat fatal i brodar adorables musells de conillet és la meva assignatura pendent. Tampoc he aconseguit la forma del cap del disseny original i menys encara esculpir el musell.

Capítol a part mereix la granota del conillet. Nina Wegner fa mil i una propostes de complements, des de pantalons de peto fins a bressadores, a més de llacets i volants. Jo vaig triar la granota. I aquí em vaig tornar a encallar amb una arquitectura particular i un resultat una o dues talles inferiors a la que caldria. Però és que, per rematar la jugada, no se'm va acudir altra cosa que versionar la granota: en lloc de fer-hi un volant i uns tirants amb llaçada vaig optar per un model més convencional. 

Si ets de les que odia cosir, aquest patró t'encantarà, perquè només cal cosir les orelles. La resta és tota una peça des dels peus i fins al cap. En canvi jo, que he après a gaudir del moment de cosir per donar vida als amigurumis, hauria preferit poder descosir per refer les potes, deformades ja després de posar i treure mil vegades una granota massa petita, i els braços, massa curts per al meu gust.

I després de tot el procés, venia el moment de la foto, per a la qual, amb aquest excés de verd, tampoc vaig estar gaire inspirada, deixant de banda que fer fotos d'amigurumis dormint no és el més fàcil.

Però, com et deia, no cal que hi insisteixis: ja he assumit que no és dels meus millors amigurumis i ja estic embrancada en nous projectes que espero que m'entusiasmin –i a tu també– més que aquest.

Matrícula d'honor en amigurumis

Triar un nou projecte de ganxet és emocionant i alhora complicat perquè hi intervenen molts factors. Personalment, m'agraden els amigurumis originals però això sovint implica alguna dificultat afegida. No és el cas d'aquesta conilleta, amb una relació dificultat-encant espectacular. Sí, aquest és el meu nou paràmetre per qualificar amigurumis. I aquest disseny de Hello Lady Ellie es mereix matrícula d'honor.

La conilleta en conjunt no té cap dificultat. I malgrat això, no és un patró avorrit: les orelles punxegudes i la forma del cap, que no és una simple esfera, hi donen un toc diferent. A més té la mida ideal per a mi, que no suporto els amiguruis enormes: 23 cm comptant les orelles. 

Vaig començar a tremolar quan va ser el torn del vestit. Ja saps què sol passar: li va petit, li queda enorme, has de fer servir un fil diferent, necessites un ganxet d'una altra mida... Doncs res de tot això em va passar amb el vestit d'aquesta conilleta, que a més de quedar-li com un guant té una arquitectura molt original. 

Una de les claus és que no es comença amb una cadeneta d'inici, que ja saps que és poc elàstica, sinó directament amb un filera de punts baixos, el que la Karlina Luo anomena foundation single crochet. Què més es pot demanar? Un patró genial amb el qual aprendràs una tècnica nova! Ah, i no t'amoïnis, que el patró inclou l'enllaç a un videotutorial.

En definitiva, un patró de matrícula d'honor que et recomano molt i molt. Però no pateixis, que no m'he estovat: en la pròxima publicació podràs llegir una crítica ferotge a una dissenyadora bastant de moda. T'ho perdràs?

Una conilleta a-do-ra-ble

D'acord. Ho retiro. Sempre dic que no soc d'ossets i conillets però enguany ja te n'he ensenyat un de cada i encara tinc més ossos en cartera. I és que segur que coincideixes amb mi: aquesta conilleta és a-do-ra-ble! És un disseny de Lulu loves the moon, una dissenyadora austríaca no gaire coneguda que ha triomfat amb aquest patró.

I si la foto enamora, el patró també. No hi puc posar cap pega. És un patró senzill i amb un resultat impecable. A més, inclou tres possibilitats per fer ulls. Jo vaig triar l'opció fàcil, que són els ulls de seguretat, la més recomanable quan una no té grans habilitats per brodar.

Generalment, soc partidària del menys és més però en aquesta ocasió no m'hi vaig poder resistir i la Peaches –aquest és el nom de la conilleta– porta tots els seus complements: el jersei amb volant i la gorreta pixie. Això sí, vaig haver d'ajustar el volant i sobretot la gorra. El cert és que amb les peces de roba sempre he de fer ajustaments i encara no entenc per què. No crec que sigui ni pel fil ni pel cotó sintètic. Potser és per la tensió a l'hora de teixir? Tu què en penses?

Pel que fa als colors, tenia en ment el rosa però, perquè no fos un rosa clàssic, vaig triar aquesta mena de rosa vi. El resultat m'encanta, tot i que queda una mica apagat.

Per alegrar la foto, res millor que aquesta flor artificial que em van deixar a la meva floristeria habitual quan els vaig confessar que el preu em semblava molt alt tenint en compte que l'únic objectiu era la sessió de fotos. I és que vaig enllestir la Peaches en ple hivern –per tant, no era temps de peònies– però la foto va quedar tan primaveral que l'he reservat per donar la benvinguda a la primavera.

I tu, com portes la primavera?

De conillets i contradiccions

L'altre dia, quan et vaig presentar en Bruno, l'os disfressat d'abella, em vantava de defugir l'excés d'ossets i conillets que habiten el món amigurumi i resulta que avui aparec amb aquest conillet. Tot plegat és força contradictori, no? I ara que hi penso, un dels amigurumis que espero enllestir aviat és també un os; en aquest cas, el personatge d'una pel·lícula. Endevines quin? 

Però anem al gra, que no vull treure més protagonisme a aquest conillet, disseny de Topito de Luna: petit, senzill i versàtil. Petit perquè fa poc més de 10 cm, senzill perquè les formes són molt bàsiques i versàtil perquè només canviant la posició de les orelles o el colors el resultat és completament diferent.

Pel que fa al patró, només hi he fet, per gust personal, algun canvi; en concret, a les orelles i als braços. Ah! I hi he afegit una cua! Ni t'imagines la quantitat d'amigurumis en què he hagut d'improvisar una cua perquè al patró no hi havia cap indicació! A tu també t'ha passat? Des d'aquí reivindico una mica més de rigor anatòmic per als amigurumis!

Bromes a banda, el patró d'aquesta dissenyadora força seguida a Instagram però potser no gaire coneguda pels seus dissenys m'ha encantat.

I tu, ets d'ossets, de conillets o de contradiccions, com jo?

En Jumpy, la gravetat i el rock

Aquest és un dels meus descobriments a Instagram: en Jumpy, un disseny de Little happy crochet. No buscava pas un conill i menys encara amb auriculars però em va semblar molt divertit i en un rampell em vaig comprar el patró.

És un disseny molt senzill. Només és que és una mica contradictori: amb 37 cm d'alçada no té res de petit. El cap té una circumferència màxima de 102 punts, de manera que és interminable! I això que el vaig reduir a 96 punts perquè passar dels 100 em semblava un atemptat contra la llei de la gravetat. Efectivament, la pega que té aquest amigurumi un cop acabat és que res s'aguanta dret: ni el cap ni tampoc les orelles, que déu-n'hi-do!

Per fer la foto, vaig rescatar uns quants discos de vinil de la casa familiar: rock del bo dels anys 80 i 90! I ja m'ha passat pel cap comprar-me un tocadiscos. La qüestió és on el podríem posar en aquesta casa de 70 metres quadrats, on en Jumpy, amb aquest cap tan gros, ja n'ocupa una petita part. Hauré de continuar-hi pensant...

Un tendre conillet

Aquest conillet blanc amb tocs de color és un regal molt tendre. Fa uns 18 cm d'alçada. Fes la teva comanda a descabdello@gmail.com per 12 euros.

Disseny: Tejiendo Perú

Vols fer un conill de ganxet?

Aquest preciós conill de ganxet és un patró de Tejiendo Perú. El que no m'agrada és que en aquest tutorial les peces no estan teixides en espiral, però es pot fer perfectament, a excepció de les potes, en què mentre hi ha canvis de color cal tancar cada filera amb un punt invisible. Parlant de les potes, les que proposa Tejiendo Perú, que són ovalades, no sempre em quedaven prou bé. Així que finalment en vaig fer una adaptació que comparteixo amb tu.

Si ets principiant, no temis els canvis de color ja que no és tan difícil com sembla i el resultat és espectacular. A més, pots fer totes les combinacions cromàtiques que vulguis. Només un consell: fixa't en la foto per fer el canvi de color. Si no ho fas així, el resultat és poc polit.

Un cop has enllestit totes les peces, és força entretingut cosir-les totes i a més de forma simètrica, però segur que el conill encantarà al seu destinatari.