Tot a punt?

És hora de començar a feinejar per tenir-ho tot a punt per Nadal. Més enllà dels àpats nadalencs, dels quals per sort no m'he de preocupar ja que el Sr. Descabdello és cuiner professional, la decoració és el primer que canvia a totes les cases per anunciar el Nadal. I jo enguany he optat per aquest gnom de Firefly Crochet.

És un patró molt divertit en què a la forma ovoidal de base s'incorporen tot de detalls com una gorra encasquetada fins al nas o unes clàssiques sabates de gnom que, això sí, vaig haver de modificar perquè eren massa grans.

La clau del disseny, és clar, és aquesta barba teixida amb loop stitch, que malgrat ser bastant entretingut per a una neòfita com jo és evident que funciona igual de bé per a cues d'esquirol que per a barbes de gnom.

Capítol a part mereixen les ratlles. D'una banda, m'ha encantat la senzilla tècnica per fer les ratlles grises en aquestes cames i aquests braços escanyolits. Quant a les ratlles de la gorra, no tenen cap secret però si ets observadora t'hauràs adonat que les del disseny original són només de dues fileres. En canvi, jo, per economia del temps i per una mica de TOC amb els canvis de color, sempre que el disseny ho permet les faig una mica més gruixudes.

I a tu t'agrada fer ratlles en els amigurumis? I el més important, ja ho tens tot a punt per Nadal?

Amélie, en versió amigurumi

Poca gent hi deu haver que no hagi vist Amélie, una pel·lícula francesa que combina fantasia i quotidianitat per explicar la història d'aquesta jove somiadora que decideix millorar la vida dels altres. Això, combinat amb una estètica inconfusible i la banda sonora de Yann Tiersen, ha convertit aquest film del 2001 en un clàssic modern.

No tenia cap intenció de fer una versió amigurumi del personatge d'Amélie Poulain. Malgrat que tot pot tenir una versió amigurumi, en el camp del cinema les propostes solen imitar-se als personatges d'animació. Però quan vaig ensopegar amb aquest disseny de la brasilera JP Crochê ho vaig tenir clar. 

El patró és molt correcte i incorpora alguns detalls originals, com les botes o les mànigues. Això sí, el cap de 54 punts de diàmetre era excessiu per a un cos de tot just 10 cm. Començo a sentir-me com una jívara del ganxet, especialitzada a reduir caps desproporcionats...

Del disseny original de JP Crochê, em feia mooolta peresa el cabell. La tècnica de fer mil i un blens i cosir-los al cap és avorrida i està molt vista. És clar que vaig haver de recórrer als blens per simular el característic tallat estil bob de l'Amélie, però per al serrell vaig optar per versionar el disseny de Mi Mundo Unicornio per al personatge de la Boo a Monstres SA. Amb tot plegat, he de reconèixer que el resultat final no m'entusiasma.

No et deu haver passat desapercebut que el patró de JP Crochê inclou el gnom viatger, protagonista de les fotos que el pare d'Amélie rep des de diversos llocs del món, des de San Francisco fins a Moscú passant per les piràmides d'Egipte, per animar-lo a sortir de casa. El disseny del gnom és molt divertit, tot i que –com no!– vaig haver d'ajustar el cap i el barret, i també improvisar un bigoti, per al qual suposo que per un descuit el patró no dona indicacions, a més de fer-li un nas rodonet, més propi d'un gnom com cal.

Capítol a part mereix el paraigua, també inclòs en el disseny de la Jacquelline Priscila. Em va sorprendre l'enginyós truc per aconseguir marcar les varetes i creia que seria la cirereta del pastís. Però, ai las! No comptava amb la dificultat per fer l'estructura de filferro. No me'n vaig sortir i vaig haver de descartar el paraigua, que encara tinc pendent de desfer en un racó. 

Malgrat el meu descontentament amb el personatge de l'Amélie i malgrat haver hagut de prescindir del paraigua, aquests dos personatges amb l'skyline de París al fons són un petit homenatge de ganxet a una pel·lícula que, com la ciutat que la inspira, mereix ser visitada almenys una vegada.

Benvinguda, tardor!

Si em segueixes, ja sabràs que fa temps que friso perquè arribi la tardor. La tardor de veritat, la d'abrigar-se i prendre un te calentet. I per fi, tot i que encara anem amb màniga curta a les hores centrals del dia, sembla que ja s'acosta. Per donar-li la benvinguda, ningú millor que en Fungo, el gnom del bosc, un disseny de Sameko Design.

Fa temps que aquest disseny em va robar el cor però el reservava per a la tardor i primer em vaig decidir per un altre amigurumi de Sameko Design: en Bruno, l'os que adora la mel. De manera que quan fa unes setmanes vaig començar a teixir el gnom del bosc no em vaig divertir tant com em pensava. El patró és perfecte però tots els dissenys de Sameko Design són idèntics. És el problema de les dissenyadores amb un estil tan marcat. Almenys a mi m'avorreixen una mica.

Tot i això, en Fungo és molt tendre. Hi contribueixen aquestes celles amb expressió tristoia. De vegades opto per no brodar-les –jo crec fermament en allò que menys és més– però aquest cop eren imprescindibles. És més, fins i tot, després d'una enquesta a Instagram Stories, vaig decidir brodar-li un mig somriure. En definitiva, les meves seguidores a Instagram van donar la raó al Sr. Descabdello, que va dir que a aquesta cara de pa de quilo li feia falta una boca. Ah! I també he estrenat uns ulls de seguretat plans. Els vaig comprar per error però m'agrada el resultat i potser repetiré.

I si en Fungo és el gnom del bosc, calia anar al bosc a fer-li una sessió de fotos. Dit i fet, la setmana passada el vaig posar a la motxilla i ens en vam anar a les muntanyes de Prades. Llàstima que, en la pujada sense alè a l'ermita de l'Abellera, la sessió de fotos va quedar reduïda a una de sola. Però aquella estona al bosc, entre molsa, falgueres, la pedra vermella de les muntanyes de Prades, les últimes mores de l'estiu i alguna papallona, va ser tota una injecció per començar la tardor amb força.

Benvinguda, tardor!