'El petit príncep', en versió amigurumi

No sé si ho he dit o ho he insinuat ja alguna vegada, però el 2022 ha sigut un dels pitjors anys de la meva vida. Segurament per aquest motiu, tot i que per descomptat no he deixat de fer ganxet, ha sigut el primer any des que existeix Descabdello que no he dissenyat ni un sol patró.

Per tot això, he volgut començar el 2023 invertint la tendència i per fi he materialitzat aquest disseny que fa mooolt de temps que tenia al cap. Segur que reconeixeràs el petit príncep, la guineu, l'asteroide B 612 i la rosa. I és que El petit príncep és tot un clàssic que tothom, petit o gran, ha de llegir almenys una vegada a la vida. 

Però tornem al ganxet i al meu patró, que et pots descarregar gratuïtament en PDF.

Com et pots imaginar, els grans reptes a l'hora de dissenyar aquesta versió del petit príncep eren els pantalons i el cabell. Per als pantalons, vaig fer alguna prova però de seguida em vaig adonar que, malgrat no ser l'opció més fàcil, el més realista per reproduir aquests camalls de pota d'elefant era teixir una peça de roba a banda.

Quant als cabells, vaig posar el focus a aconseguir un resultat divertit i desenfadat sense complicar-te gaire la vida amb rínxols i costures. Tot i que és una mica entretingut, només una mica, crec que he acomplert l'objectiu.

Això sí, el meu petit príncep fa tot just 17 cm, amb la qual cosa fer la corbata de llacet o cosir uns botons de 6 mm de diàmetre són tasques de precisió gairebé quirúrgica.

Apassionada com soc per les guineus, no podia faltar aquest personatge central en la novel·la de Saint-Exupéry. De fet, no és un disseny nou: si ho recordes, vaig dissenyar aquesta petita guineu, tot i que en altres colors, per a la meva Anna de Teules Verdes. I tonem-hi amb la precisió quirúrgica, perquè aquest amigurumi està compost per 12 peces, sense comptar els ulls ni els elements brodats, però fa només 9 cm d'alçada.

Em podia haver limitat al príncep i la guineu, els dos personatges que revelen algunes de les veritats més essencials sobre la naturalesa humana que conté el llibre. Però no em vaig poder estar de dissenyar també l'asteroide B 612 i la presumida rosa que hi viu.

Ves quines casualitats, aquesta novel·la de l'aviador i escriptor francès Antoine de Saint-Exupéry es va publicar per primera vegada el 1943. Per tant, just enguany fa 80 anys. Crec que fer-ne la versió amigurumi és una bona manera de celebrar-los. T'hi animes?

El petit príncep i la guineu

"Les persones ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les botigues. Però com que de botigues d'amics no n'hi ha, les persones ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica'm."

No m'he pogut resistir a compartir un dels meus passatges favorits d'El petit príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry, i potser també la raó de la meva passió per les guineus. 

Encara fullejo de tant en tant la meva senzilla edició –això sí, dedicada– i he de confessar que vaig plorar molt amb la pel·lícula d'animació El petit príncep, amb direcció de Mark Osborne i guió d'Irena Brignull. Va ser en aquesta pel·lícula que vaig descobrir aquesta guineu de peluix. La troba la petita protagonista de la història entre les moltes andròmines de l'aviador i des d'aleshores l'acompanya en la resta de l'aventura.

Em va robar el cor fins a tal punt que vaig remenar i remenar per Internet fins que vaig trobar el patró de Happy Coridon, una dissenyadora italiana. Estic encantada amb el resultat però la veritat és que m'hi vaig haver de barallar bastant. 

En el primer combat em vaig haver d'enfrontar al cos, que segons el patró s'ha de teixir amb punt rus. Perdona? Punt què? No tenia ni idea de què coi era el punt rus però cal dir que al patró està molt ben explicat. Aquesta tècnica consisteix a teixir dues peces en fileres però amb la dificultat afegida que cal tallar el fil després de cada filera i tornar a començar, en lloc de girar la peça. Després cal cosir les dues peces –en aquest cas, una de carabassa i una de blanca– de manera que s'aconsegueix una peça bicolor amb el mateix efecte que teixint en espiral. Però per molt ben explicat que estigués, per la meva inexperiència o ineptitud, l'acabat no m'agradava gens. Així que després de diverses proves vaig teixir el cos amb la tècnica amigurumi i després hi vaig cosir una peça blanca teixida en fileres.  

L'altra decepció va ser que el cos és en realitat un tub i que la inclinació del coll només s'aconsegueix a força de doblegar-lo. A tot això cal afegir-hi alguna altra petita dificultat, per exemple per fer les orelles o trobar els botons adequats. 

I per ser fidel al peluix que em va robar el cor, vaig teixir la cua amb dos fils junts –el meu fil habitual de cotó i un fil de perlé del número 8– i vaig brodar unes estrelles a l'esquena amb el mateix fil de perlé.

La meva guineu de peluix m'ha fet pensar també en l'Scrump, la nina vudú de la Lilo, a la pel·lícula Lilo & Stitch. Dec tenir tenir debilitat pels peluixos que tenen un petit paper a les pel·lícules d'animació però hi he estat pensant i no en recordo cap més. I tu, en recordes algun?