'El petit príncep', en versió amigurumi

No sé si ho he dit o ho he insinuat ja alguna vegada, però el 2022 ha sigut un dels pitjors anys de la meva vida. Segurament per aquest motiu, tot i que per descomptat no he deixat de fer ganxet, ha sigut el primer any des que existeix Descabdello que no he dissenyat ni un sol patró.

Per tot això, he volgut començar el 2023 invertint la tendència i per fi he materialitzat aquest disseny que fa mooolt de temps que tenia al cap. Segur que reconeixeràs el petit príncep, la guineu, l'asteroide B 612 i la rosa. I és que El petit príncep és tot un clàssic que tothom, petit o gran, ha de llegir almenys una vegada a la vida. 

Però tornem al ganxet i al meu patró, que et pots descarregar gratuïtament en PDF.

Com et pots imaginar, els grans reptes a l'hora de dissenyar aquesta versió del petit príncep eren els pantalons i el cabell. Per als pantalons, vaig fer alguna prova però de seguida em vaig adonar que, malgrat no ser l'opció més fàcil, el més realista per reproduir aquests camalls de pota d'elefant era teixir una peça de roba a banda.

Quant als cabells, vaig posar el focus a aconseguir un resultat divertit i desenfadat sense complicar-te gaire la vida amb rínxols i costures. Tot i que és una mica entretingut, només una mica, crec que he acomplert l'objectiu.

Això sí, el meu petit príncep fa tot just 17 cm, amb la qual cosa fer la corbata de llacet o cosir uns botons de 6 mm de diàmetre són tasques de precisió gairebé quirúrgica.

Apassionada com soc per les guineus, no podia faltar aquest personatge central en la novel·la de Saint-Exupéry. De fet, no és un disseny nou: si ho recordes, vaig dissenyar aquesta petita guineu, tot i que en altres colors, per a la meva Anna de Teules Verdes. I tonem-hi amb la precisió quirúrgica, perquè aquest amigurumi està compost per 12 peces, sense comptar els ulls ni els elements brodats, però fa només 9 cm d'alçada.

Em podia haver limitat al príncep i la guineu, els dos personatges que revelen algunes de les veritats més essencials sobre la naturalesa humana que conté el llibre. Però no em vaig poder estar de dissenyar també l'asteroide B 612 i la presumida rosa que hi viu.

Ves quines casualitats, aquesta novel·la de l'aviador i escriptor francès Antoine de Saint-Exupéry es va publicar per primera vegada el 1943. Per tant, just enguany fa 80 anys. Crec que fer-ne la versió amigurumi és una bona manera de celebrar-los. T'hi animes?

Caga, tió

Ja saps que la meva felicitació de Nadal a família i amics no és una felicitació convencional en paper, amb alguna il·lustració inspirada en el Nadal i purpurina. Res a veure. La meva felicitació de Nadal –no podia ser d'altra manera– és de ganxet. I enguany, ha tocat un personatge de la tradició catalana de Nadal: el Tió.

Per descomptat, a les que ja teniu el Tió a casa des de fa dies, ben abrigadet amb la manta i ben alimentat a base de taronges i mandarines, no cal que us expliqui aquesta tradició i podeu descarregar-vos el patró directament.

A les que no coneixeu aquesta tradició, us en faig cinc cèntims. El Tió de Nadal no és altra cosa que un tronc de fusta, però és màgic. Se’l representa amb potes, tapat amb una manta, una cara alegre i la barretina catalana. 

Uns dies abans de Nadal, les famílies s'endinsen al bosc per buscar el Tió. Un cop a casa, els nens tenen l'encàrrec d’alimentar-lo. El Tió menja a la nit, quan la resta dorm. I és important que mengi força perquè com més mengi, més grans seran els regals que cagarà després.

La nit de Nadal, la família es reuneix al voltant del Tió de Nadal. És llavors que els nens canten la cançó “Caga, Tió” i li donen cops amb un bastó perquè comenci a cagar els regals. Quan s'acaba la cançó, els nens aixequen la manta i troben els regals que el tió ha cagat.

Els catalans som una mica estranys, és veritat. Però el Tió de Nadal és una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern.

I, després d'aquesta classe de folklore català, tornem al ganxet. És evident que el patró no té cap secret: és un cilindre amb dues potes. En tot cas, la clau són els colors i els brodats. I és que els tions amigurumi que vaig trobar per les xarxes feien una mica de por. Jo t'aconsello triar marrons clars i fer uns brodats delicats: aquests ulls tan senzills donen al meu tió un aspecte somrient i el nas, amb la socorreguda tècnica del nus francès, és la cirereta del pastís.

A hores d'ara, el meu petit exèrcit de tions de Nadal està viatjant d'aquí cap allà. No sé si cagaran gaires regals però el meu desig és que portin un somriure i una mica d'il·lusió a les cases de la família i els amics.

I tu, com felicites el Nadal?

Els amics d'en Mic, en versió amigurumi

Tres anys enrere vaig compartir el patró gratuït d'en Mic, aquest titella de llana amb vambes. Ja sé que moltes no el coneixeu, però us asseguro que és una de les estrelles televisives de TV3, la televisió pública catalana. En les seves aventures, en Mic està companyat per la Mosca i pel Cargol. I vet aquí la colla al complet.

En principi, no tenia cap intenció de dissenyar aquests personatges, però van ser un encàrrec per a la Lluna. Així que, posats a fer, i un cop em van corroborar que la Lluna estava encantada amb els amics d'en Mic, vaig pensar que havia de compartir-ne els patrons.

Vaig començar amb la Mosca, que em va semblar la més divertida de la colla. 

El patró no té cap dificultat especial. Només cal una mica de paciència per fer les ratlles dels ulls. I també cal trobar el material ideal per fer les potes: cordó de cua de rata de color blau i unes boletes vermelles. 

Per imitar el filferro en espiral amb què està fet el titella original, tot el cos està teixit agafant només la baga del darrere, és a dir, en back loops. El toc final són les ales, que he remasteritzat respecte de la primera versió. Ho trobaràs tot explicat en aquest PDF.

L'altre membre de la colla és el Cargol. Aquí ja se'm van complicar una mica més les coses.

La closca del titella original està feta de paper i no se m'acudia com imitar la textura i alhora fer una espiral. Després de moltes proves, vaig optar per la tècnica de l'espiral en dos colors que explica molt bé Tejiendo Perú.

L'altra dificultat van ser les antenes, que en l'original són molt i molt fines. La solució va ser teixir-les amb fil de perlé i un ganxet d'1,5 mm. Això va resoldre el problema de les proporcions però vaig haver de recórrer al filferro –això sí, ben protegit– per donar-los la rigidesa imprescindible. Si t'hi animes, aquí tens el patró a punt per descarregar-te'l.

I ja tenim la colla d'en Mic i els seus amics al complet. I tu, coneixies aquests personatges?

'The queen's gambit' i la Beth Harmon en versió amigurumi

The queen's gambit, la història d'una jove prodigi dels escacs, és a dia d'avui la minisèrie més vista de Netflix. No és que jo sigui una gran fan ni de la sèrie ni dels escacs, però també em va atrapar la personalitat de la Beth Harmon, una òrfena brillant i obsessiva que triomfa en el món dels escacs, dominat –com gairebé tots els mons– pels homes, mentre lluita amb els seus problemes emocionals i algunes addiccions.

Després de veure aquesta minisèrie, basada en una novel·la de Walter Tevis publicada el 1983, vaig pensar que seria fàcil fer una versió de la Beth Harmon a partir de la meva nina base, de la qual han sortit ja molts personatges de ficció com l'Anna de Teules Verdes, la princesa Leia i en Tintín o algun personatge real com la Frida Kahlo. I la veritat és que m'he divertit molt dissenyant la meva Beth Harmon i la reina blanca dels escacs. No és casualitat que hagi triat la dama i les blanques perquè el gambit de dama, que dona títol a la sèrie, és un tipus d'obertura popular entre jugadors d'escacs de perfil agressiu en què les blanques sacrifiquen el peó de la reina a canvi d'un avantatge estratègic.

Si t'agrada la meva versió amigurumi, aquí tens el patró a punt per descarregar-te'l.

Com que la resta del patró és bastant simple, la cabellera pèl-roja havia de fer el personatge perfectament reconeixible. Però, per descomptat, estava descartada l'opció de posar cabells un per un. Així que vaig necessitar una bona dosi de creativitat i tres prototips fins a aconseguir aquest resultat, que té una estructura molt original. Això sí, he de reconèixer que, precisament perquè és poc convencional, no és del tot fàcil. Ja estic impacient per saber què t'ha semblat la tècnica si t'animes a teixir la teva Beth Harmon.

L'altra clau del patró és trobar la mida adequada dels ulls –en el meu cas, 6 mm– i brodar la línia de l'eyeliner. Res a veure amb els impressionants ulls de l'Anya Taylor-Joy, l'actriu que interpreta la protagonista de la sèrie, però, com sempre li dic al Sr. Descabdello, és amigurumi i no màgia.

El més divertit, i més per a mi, que m'encanta anar més enllà de les esferes amigurumi i jugar amb les formes, ha sigut dissenyar la reina dels escacs. Quatre peces, un nus francès, un cartró a la base i... voilà!

I tu, ets fan d'aquesta minisèrie de Netflix? Si no és així, no et preocupis. La meva creativitat està en ebullició i tornaré aviat amb nous personatges dissenyats per mi.

Una icona feminista, en versió amigurumi

Fa molt de temps que la idea de fer la versió amigurumi d'aquesta icona feminista em bullia al cap. I per fi avui, just una setmana abans del 8 de març –el Dia de la Dona–, puc presentar-la en societat.

És la Rosie, la protagonista d'un pòster dels anys 40 que representa les dones dels Estats Units que van treballar a les fàbriques durant la Segona Guerra Mundial per substituir els homes que combatien al front. En les últimes dècades, la Rosie s'ha convertit en icona de la lluita feminista, per la frase "We can do it" i per simbolitzar l'empoderament de la dona. 

Els temps avancen i algunes feministes critiquen el pòster per anacrònic –el seu primer objectiu era animar les dones a incorporar-se al món laboral– i per promoure la idea que en qualsevol situació una dona s'ha de preocupar per la bellesa. Però s'ha de reconèixer que aquesta potent imatge ja forma part de l'imaginari col·lectiu.

Per això, si vols fer la teva Rosie, aquí tens el patró a punt per descarregar-te'l.

Jo m'he imaginat la Rosie vestida amb una granota de treball, amb tot de detalls com la cremallera i les butxaques. Això sí, per donar-hi color he triat unes sabates vermelles.

Tot i que les meves nines amigurumi, com la Frida Khalo, la princesa Leia o l'Anna de Teules Verdes, són bastant petites –només uns 16 cm– tenia clar que havia d'aconseguir el gest de fer múscul amb el braç. Alguns augments i algunes disminucions estratègicament pensats són suficients, però si vols també hi pots posar un filferro a l'interior.

Tenia clar que els reptes serien els rínxols i el mocador de cap. Pel que fa als rínxols, tenia algunes idees estrambòtiques però, de vegades, amb el ganxet a la mà les coses són més fàcils del que sembla. Per al mocador vaig descartar fer-lo de roba perquè si vols teixir la teva Rosie no hagis d'anar a comprar un retall vermell amb puntets blancs. Però segur que tens fil vermell i també una mica de fil blanc. Tot i que és una mica entretingut brodar els puntets, crec que el resultat val la pena.

Encara tens una setmana per teixir la teva Rosie. Sigui com sigui, és clar que les dones encara tenim molt a reivindicar. We can do it!

Mr. Potato, en versió amigurumi

Quan fa uns mesos, abans de la pandèmia, vam anar a Galícia a visitar els sogres i la resta de la família, vaig aprofitar per preguntar a la Carmela i al Lucas, a qui cada any per Nadal envio un amigurumi, quin voldrien enguany. La Carmela m'ho va posar fàcil perquè va voler un gat, però es veu que el Lucas, amb cinc anys, és un gran fan de Mr. Potato i això és justament el que va demanar.

Vaig estar remenant per Internet i, malgrat que hi ha força patrons gratuïts de Mr. Potato, la veritat és que em semblaven tots bastant barroers. En aquests casos toca esperar la inspiració i tenir a mà una llibreta per fer anotacions. 

He de confessar que no tenia unes expectatives gaire altes, segurament perquè el personatge tampoc no m'entusiasma. En realitat, pensava fer un Mr. Potato per acontentar el Lucas i sortir del pas. Però quan, un cop enllestida la patata, vaig començar a fer totes les peces de la cara –el nas, els ulls, el bigoti...– em vaig adonar que potser sí que m'havien vingut a visitar les muses.

Com pots veure, el meu Mr. Potato està més inspirat en el personatge de Toy Story que en la joguina, creada la dècada de 1950. De fet. m'agrada tant el resultat que fins i tot m'atreveixo a compartir amb tu el patró.

T'asseguro que el patró no és gens complicat. Només cal una mica de traça per cosir totes les peces: 11 en total sense comptar ni els braços, ni les sabates ni el barret. Sí, ja sé que això dels ulls de feltre també fa peresa, però al patró et dono totes les indicacions per posar-t'ho fàcil.

Evidentment, amb aquesta versió amigurumi el Lucas no podrà jugar a moure'n les peces, però jo crec que li farà il·lusió. I a tu, què et sembla?

En Bart, el ratpenat

A aquest ratpenat no li agraden ni els insectes ni la sang. Li agraden els cupcakes! Es diu Bart i és el meu nou disseny amigurumi, ja disponible a Etsy. En total, 10 pàgines amb més de 35 fotos del pas a pas, com sempre en català però també en espanyol i anglès.

Quan et vaig presentar en Keanu, el koala que adora els koales, vaig prometre que no trigaria un any a publicar el meu pròxim patró prèmium. De fet, ja el tenia en ment. I no he trigat un any, no, sinó més encara: concretament, un any i un mes! I és que posar un patró a la venda requereix el seu temps. No és tant el disseny, que en realitat és la part més divertida, sinó tot el que segueix després: essencialment, fer fotos del pas a pas, editar-les, escriure el patró en tres llengües, maquetar-lo... Hi dedico tant de temps que acabo publicant només un patró prèmium a l'any. 

Tornant a en Bart, feia temps que volia fer un ratpenat i com que no trobava cap ratpenat amigurumi que em fes el pes tocava posar a treballar la imaginació. El primer pas és fer algun dibuix i, després, intentar traslladar-lo a 3D amb fil i ganxet. Però he de confessar que els dibuixos són per a mi només un punt de partida. Després, el fil agafa vida pròpia i el resultat mai és fidel a l'esborrany inicial. 

En aquest amigurumi, les formes poc convencionals tornen a ser protagonistes. A més de les ales i el nas, que jo tenia molt clars en la meva imaginació però que no va ser fàcil idear, la clau d'aquest patró és esculpir els ulls. Al llarg d'aquests anys fent amigurumis, he vist alguns tutorials i he fracassat moltes vegades en aquest procés. De fet, crec que algunes dissenyadores es guarden el secret. Així que en aquest patró he intentat explicar a bastament aquesta tècnica. Segur que cadascú té el seu truc però jo m'he centrat en el que a mi em funciona.

Pel que fa als colors, els tenia decidits molt abans del primer esborrany: el negre rentat de Tex Cotton i el rosa pal de Cotton Nature 3.5, sempre fidel a Hilaturas LM.

Així que si busques algun amigurumi per Halloween o senzillament busques un ratpenat grassonet amb cara de "M'has enxampat!", en Bart t'està esperant.

Mentrestant, jo tinc en ment un parell de dissenys més, però seran gratuïts. I alguna altra idea em balla pel cap. Però aquest cop no em poso terminis que sempre incompleixo. Tot arribarà... Et quedes per veure-ho? 

The Princess Leia crochet pattern, in english

Princess Leia is one of the characters from the classic Star Wars trilogy. George Lucas could not have imagined it, but Leia became an icon for desmystifying princesses. She was a princess, but rebel and warrior. 

After publishing the pattern in catalan, here is the english translation. Happy crocheting!

Get more english patterns. 

La Rey i en BB-8, en versió amigurumi

Volia començar l'any amb un patró de disseny propi i a més gratuït. He de confessar que tenia una altra idea, que em reservo per a més endavant, però al final la meva protagonista és la Rey, la jedi que pren el relleu a Luke Skywalker en l'última trilogia de Star Wars. La tinc en ment des de la primera entrega de la trilogia, El despertar de la força, i ho havia anat posposant. Però, amb l'estrena de L'ascens de Skywalker, l'última pel·lícula d'aquesta saga mítica, he pensat que era el moment oportú.

Evidentment, la Rey no podia venir sola. El seu inseparable BB-8 també l'acompanya. Si tens una mica de memòria, recordaràs que fa uns anys ja vaig fer un BB-8, amb un patró gratüit fantàstic de la Casey Barnes, però la meva Rey fa només 17 cm i, per tant, necessitava un BB-8 a escala. És clar que no és tan espectacular com el disseny de la Casey Barnes. Amb només 7 cm el que he fet és una aproximació al personatge. 

La Rey –ja t'ho deus imaginar– és una nova versió del meu patró base. A base de customitzar-lo ja n'han sorgit personatges tan diferents com la Frida Kahlo, en Tintín o l'Anna de Teules Verdes, a més de la princesa Leia. Aquí tens l'arxiu en PDF amb el patró tant de la Rey com d'en BB-8 a punt per descarregar-te'l.

M'he divertit molt amb aquesta nova customització. El vestuari no ha sigut especialment difícil. Això sí, he triat el blanc amb què es vesteix la Rey en l'última entrega de Star Wars en lloc dels tons terra de les seves anteriors aparicions. 

La clau d'aquest patró havia de ser el cabell. I és que igual que la seva antecessora, la princesa Leia, el pentinat de la Rey és peculiar. No tenia gens clar com reproduir-lo amb fil de cotó i un ganxet. Només havia decidit que havia de ser fàcil però que el personatge havia de ser perfectament reconeixible: els tres monyos darrere i els dos rínxols als laterals. I estic contenta amb el resultat.

Deixant de banda el ganxet, alguns –no sé si molt freaks de la saga o molt intel·lectuals– han criticat fins a la sacietat aquesta última entrega. No és el meu cas. Espectadora una mica forçosa de Star Wars –el Sr. Descabdello és un fanàtic de la ciència-ficció–, tinc clar que és senzillament un divertiment, amb una explosió per aquí i una nau espacial per allà, unes quantes batalles amb espases làser i algun monstre per fer riure els espectadors en el moment oportú. I tu, creus que Star Wars i el ganxet estan renyits?

Keanu, el koala que adora els koales

Ta-txaaan! Per fi, després de moltes setmanes de feina, et presento en Keanu, el koala que adora els koales. És el meu nou patró prèmium i ja està disponible a Etsy. En total, un arxiu de 12 pàgines i més de 45 fotos, com sempre en català però també en espanyol i anglès. I tot per menys de 4 euros.

Fa poc més d'un any que no publicava un patró prèmium. L'últim va ser en Rainbow, el faune. I no és pas per falta d'idees sinó per falta de temps. No he calculat quantes hores hi he dedicat en total però sí que sé que només per fer les fotos del pas pas, sense comptar l'estona d'editar-les, he necessitat 6 hores.

Però tornem a en Keanu i en concret a la seva samarreta. Tenia ganes d'introduir el jacquard o el tapestry en el patró. Crec que aquestes tècniques provoquen el pànic en moltes ganxetaires però sobretot per desconeixement. I jo, modestament, he volgut treure-hi ferro i compartir tot el que he après sobre aquestes tècniques els últims anys amb Pica Pau –que per cert ja ha amenaçat amb tapestry a dojo en el seu pròxim llibre–, Gallimelmas o El duende de los hilos. 

Per exemple, saps la diferència entre jacquard i tapestry? El jacquard és la tècnica per fer canvis de color en una zona concreta, com la cara o el musell de l'Audrey Gazelle o la samarreta d'en Keanu, salvant les distàncies. En canvi, en la tècnica del tapestry s'aplica el mateix sistema però al llarg de tota la filera per crear sanefes, com en el patró d'en Bonny, el fraret. Així doncs, quina és l'única diferència? Doncs que quan es treballa amb la tècnica del tapestry cal anar arrossegant dins el teixit els fils amb què no es treballa per recuperar-los quan convé. Per contra, en el jacquard, com que la tècnica s'aplica de forma més localitzada, no cal.

I si en el patró d'en Keanu s'ha d'utilitzar la tècnica del jacquard, havia de compartir el truc per evitar que els punts s'inclinin cap a la dreta. Quan el vaig descobrir gràcies a un tutorial d'El duende de los hilos vaig tenir la sensació que és un d'aquells trucs que tothom sap però que poques comparteixen: teixir en front loops. Alguna top del tapestry com Ameskeria proposa teixir en back loops amb el mateix objectiu, però en el cas dels amigurumis fer-ho en front loops és habitualment la millor opció.

Tot això, que també explico en el patró, és imprescindible per fer la samarreta d'en Keanu. Són només 6 fileres amb la tècnica jacquard i, per tant, una fita assequible tant si es té experiència amb aquesta tècnica com si no. 

Seguint amb el disseny i deixant de banda el jacquard, crec que té algunes característiques que són ja marca de la casa, com unes potes i uns braços bastant originals, més enllà de la forma bàsica de la tècnica amigurumi. Ah, i m'he adonat que tinc tendència a dissenyar amigurumis asseguts: la papallona, la libèl·lula i també en Berndt i la Judy, els monstres. Crec que això mereix una anàlisi de personalitat... Pot ser un reflex de la meva aversió a fer esport, contra la qual intento lluitar pel bé de la meva salut?

Prometo que el meu pròxim patró prèmium no estarà assegut. Això sí, espero que no hagis d'esperar un any per veure'l. De fet, jo ja el tinc en ment i, per cert, no estarà assegut però tampoc dret. Endevines de quin animal es tracta?

Anne with an e, en versió amigurumi

Ja estic impacient per l'estrena aquest estiu de la tercera temporada de la sèrie Anne with an e, la versió que ha fet Netflix de la novel·la Anne of Green Gables, de l'escriptora canadenca Lucy Maud Montgomery, un clàssic de la literatura infantil que jo, tot i ser des de petita una àvida lectora, no he llegit mai. Però deixa'm tornar a la sèrie de Netflix, que em va enamorar, i a la seva protagonista, l'Anne Shirley, que avui et presento en versió amigurumi.

La sèrie és una defensa del dret a ser diferent i una crítica als prejudicis. Però, a més, toca molts altres temes com els drets de les dones, el racisme o l'homosexualitat. I la protagonista de tot això és l'Anne, una preadolescent amb una imaginació desbordant i un gran amor per la natura i la bellesa de les coses petites. Jo l'he representat amb una corona de flors de les que es fa per anar a l'escola, on la titllen d'extravagant, i amb la guineu que sovint es troba al bosc, una guineu solitària amb el pelatge fosc, en el que per mi torna ser una metàfora del fet de ser diferent.

Però aquest blog va de ganxet i no de sèries. Així que, tot i que podria comentar moltes altres coses sobre Anne with an e, deixaré que les descobreixis tu mateixa i et parlaré del patró, en el qual he tornat a versionar la castanyera, la Frida Kahlo o la princesa Leia per convertir-les en l'Anne. A més de les diferències obligatòries, com les trenes o el vestit, hi ha algun altre element que m'ha portat més d'un maldecap, com les botes o la corona de flors. El toc final són les pigues que he fet amb un retolador tèxtil Alpino.

Capítol a banda mereix la guineu, de només 9 cm d'alçada però composta per 12 peces, sense comptar ni els ulls ni els elements brodats. Aquí el gran dubte ha sigut la tria de colors. Tres prototips després, aquesta és la versió final d'un dels meus animals preferits.

Si a tu també t'han enamorat l'Anne i la guineu, aquí tens el patró a punt per descarregar-te'l.

I per cert, ara que ja tinc la guineu, endevines quin serà el meu pròxim personatge?

Princesa, però rebel

Ja m'ha quedat clar en altres ocasions en què he publicat amigurumis inspirats en els personatges de Star Wars –concretament el robot BB-8 i els porgs– que moltes no sou fans de la saga. Però aquesta vegada és diferent: es tracta d'un disseny meu, d'un patró gratuït, d'un personatge de la trilogia clàssica i, a més, dona. Es tracta, en definitiva, de la princesa Leia, que –poc s'ho pensava George Lucas– es va acabar convertint en una icona per allò de desmitificar les princeses. Era una princesa, sí, però rebel i guerrera.

Si em segueixes ja t'hauràs adonat que el patró base de la princesa Leia coincideix amb el d'altres personatges que he dissenyat els darrers anys: el casteller, la castanyera, la Frida Kahlo i en Tintín. En aquesta ocasió, els requisits eren un vestit blanc estret de coll alt, amb caputxa i unes mànigues de quimono –que van ser precisament els grans reptes del patró–, un cinturó platejat i, per descomptat, els monyos. Tot plegat, ho trobaràs en aquest arxiu en PDF a punt per descarregar-te'l.

I després de la princesa Leia ja tinc en ment altres variants per al patró. La pròxima serà segur l'Anna de Teules Verdes –m'ha enamorat la sèrie de Netflix basada en aquest clàssic de la literatura anglosaxona–. I també em balla pel cap fer el petit príncep en versió amigurumi. Què et sembla? Tens alguna altra proposta?

Abans de posar-m'hi, però, he hagut de resoldre un problema de subministrament. I és que en aquesta princesa Leia he utilitzat l'últim parell d'ulls ovalats de 6 mm que em quedava. En vaig comprar molts ja fa temps en una botiga en línia que ara només es dedica a la costura i m'ha costat molt trobar una altra botiga que en tingués en estoc. El problema és la mida. Hi ha diverses botigues que venen ulls ovalats però no de 6 mm. Després de molt remenar, en vaig descobrir una però vaig tenir goig sense alegria: un cop vaig rebre la meva comanda, va resultar que els ulls eren de 4 x 6 mm quan jo els buscava de 6 x 8 mm. Un error de càlcul! Finalment, els he hagut de comprar una mica lluny: a la botiga Frog and Toad Creations, a través d'Etsy. Així que els meus nous ulls ovalats han vingut de França, però per sort amb despeses d'enviament gratuïtes.

Ja sé que ho estàs pensant i, sí, tens raó: seria més fàcil utilitzar ulls rodons, d'aquells que pots trobar pràcticament a tot arreu, però ves a a saber per què jo m'he encaparrat de fa temps a fer els meus amigurumis humans amb ulls ovalats. Segur que tu també tens alguna mania. Confessa...

Get the english pattern.

Juliol de 2022: Actualment la botiga Frog and Toad Creations no té a la venda ulls de seguretat.

Ja has guarnit l'arbre de Nadal?

Ja és tradició a casa, des que vaig començar a fer ganxet, fa gairebé cinc anys, desitjar bon Nadal i feliç any nou a família i amics amb un detall fet de ganxet en lloc de fer-ho amb una postal. Any rere any, procuro anar alternant elements més infantils, com un ninot de neu o un Pare Noel –per cert, tots dos dissenys meus–, amb detalls més sobris, com un arbre de Nadal o una pinya d'un color daurat molt nadalenc. Enguany ha tocat una bola de Nadal per a l'arbre.

És un disseny molt senzill però la foto no li fa justícia. El blau, de la nova gamma de Cotton Nature 3.5, és molt bonic però també és clau l'efecte brillant que li dona el fil Night en el color 201 de la casa Filatura di Crosa, que és un fil finíssim i platejat. L'altra peculiaritat d'aquesta bola per a l'arbre de Nadal és que no és completament esfèrica sinó una mica xata. El motiu és que uns quants dels meus detalls de ganxet de cada any han de viatjar a més de 1.000 km de distància, a la riba de l'Atlàntic.

Si t'agrada i et falta algun guarniment per a l'arbre, encara hi ets a temps. En un parell d'horetes la tens enllestida.

Com et pots imaginar, fer una vintena de boles per a l'arbre de Nadal, més els prototips obligatoris abans de donar el disseny per definitiu, no és bufar i fer ampolles. Per això acostumo a posar en marxa el meu pla per a Nadal entre maig i juliol. De moment ja tinc un parell d'idees que em ballen pel cap per a l'any vinent però potser és massa aviat per començar, no?

Per cert, bon Nadal!

Santa Claus is coming...

Christmas is coming but but you are still in time to crochet your Santa Claus.

I published the pattern in catalan a year ago and now here is the english translation by Ginette from Canada. Happy crocheting!

Get more english patterns. 

Hedwig o el mussol de Harry Potter

He de confessar que no he llegit ni un sol dels llibres de la col·lecció de Harry Potter –quan es van començar a publicar ja no tenia edat per a la literatura infantil i juvenil– i que fins aquesta tardor, que les estan reposant els dissabtes i diumenges a la tarda en no sé quin canal de TV, no havia vist cap pel·lícula sencera. Espero que no siguis una gran fan de Harry Potter o això et semblarà un sacrilegi.

Llavors, per què dissenyar la versió amigurumi de Hedwig, el mussol de Harry Potter? És molt senzill: per fer un regal a la Jana, que segons em van xerrar els seus pares és una gran fan de la saga. I un cop enllestit el disseny, per què no compartir-lo?

Tot i que, amb el patró davant, no és un amigurumi difícil, la veritat és que dissenyar els ulls, les ales i les potes em va donar més d'un maldecap. I per decidir el disseny del bec, que és ben senzill, vaig necessitar mil i un prototips.

Un cop enllestit el meu mussol, només faltava una bufanda amb els colors de Gryffindor, una de les quatre cases del Col·legi Hogwarts. Ja veus que m'he hagut de documentar.

També he descobert que als estudiants de Hogwarts se'ls permet tenir un mussol, un gat, una rata o un gripau. Jo, per descomptat, hauria triat un gat. En concret, Hedwig és un exemplar femella del que en català s'anomena duc blanc i en espanyol, búho de las nieves, una espècie pròpia de la tundra, tant d'Amèrica com d'Europa.

I tu, ets fan de Harry Potter?

Un disseny de concurs

Si em segueixes, ja saps que des de l'any 2015, un any després de començar a fer ganxet i d'estrenar aquest blog, cada tardor em presento al concurs de disseny que convoca Amigurumi patterns. Enguany el tema és la prehistòria. Pfff! Quan ho vaig saber em va decebre una mica. Vaig pensar que tot es limitaria a dinosaures, troglodites i algun mamut. I potser no soc l'única decebuda perquè a hores d'ara, només 10 dies abans que s'acabi el termini per presentar-se al concurs, hi ha poc més de 200 dissenys, quan per exemple l'any passat es van superar els 700.

Però si cada any em plantejo aquest concurs com un repte nou, i no pas amb la intenció d'obtenir més vots que les dissenyadores consagrades que s'hi presenten, vaig pensar que havia d'acceptar el repte. Això sí, sense pressa, perquè soc de les que creu que potser sí que la inspiració t'ha d'agafar treballant, però que no la pots estar esperant sinó que més aviat arriba per sorpresa. I efectivament, a poc a poc, una idea va anar agafant forma: un dinosaure sortint de la closca.

Posats a triar, vaig decidir fer un dinosaure ben extravagant: un parasaurolophus. No tinc ni idea de dinosaures però Google em va donar un cop de mà. Ara bé, no deu ser tan extravagant com jo em pensava –o més d'una ha tingut la mateixa pensada que jo– perquè ja t'avanço que hi ha més d'un parasaurolophus a concurs. 

El parasaurolophus és un gènere de dinosaure herbívor que va viure a l'Amèrica del Nord en el Cretaci superior, entre 75 i 65 milions d'anys enrere. La principal peculiaritat del parasaurolophus és una cresta cranial que podia fer més d'un metre i mig dels 10 metres totals de llargada del cos. Hi ha diverses hipòtesis sobre la funció d'aquesta cresta cranial, però sembla que els paleontòlegs estan d'acord que era un ressonador natural per emetre senyals sonors i comunicar-se amb altres membres de la mateixa espècie.

Però no vull fer-te una classe de paleontologia sinó explicar-te el procés de disseny. Un cop tinc una idea, el primer pas és pensar per quina peça començaré. Si és indiferent l'ordre en què s'han de fer les peces, com en aquest cas, acostumo a començar pel cap. Tenia clar que el meu dinosaure havia de tenir uns narius prominents i uns ullets endormiscats. Per fer la cresta, vaig necesitar dos o tres prototips, però curiosament, quan dissenyo un nou amigurumi, no trigo gaire a donar per definitiva la primera peça. La resta, en aquest cas el cos i sobretot la closca de l'ou, ja va costar una mica més malgrat semblar més fàcil. Ah! I el xumet va ser una idea d'última hora per a la qual vaig necessitar 10 prototips diferents!

Per als colors vaig voler defugir el verd típic dels dinosaures i vaig optar pel carabassa i un dels meus colors fetitxe: el corall. Però si ara fos a fer potser optaria pel blau, que per cert no és gens habitual en la meva paleta de colors.  

Ah! Entre finals de novembre i primers de desembre està prevista la votació popular per triar els dissenys guanyadors. No t'ho perdis i, si quan has vist el meu bebè parasaurolophus no has pogut evitar un ooohhh, reserva-li un dels 10 vots que pots atorgar.

Després de la votació, el meu bebè parasaurolophus es va classificar en la posició 304 d'un total de 567 participants.

En Tintín, en versió amigurumi

En Tintín és un personatge de ficció creat pel dibuixant belga Hergé. Poc t'ho penses però en Tintín té gairebé 100 anys ja que va ser creat el 1929. Els còmics de Tintín van arribar a Catalunya a la dècada dels 60 i van tenir un gran èxit. Força anys més tard jo en vaig llegir algun però mai vaig tenir la sort que me'n regalessin cap.

Però això no va de la meva infantesa sinó de la d'un amic, molt i molt tintinaire. Aquest Tintín en versió amigurumi és un regal per a ell.

Vaig trobar algun patró a Internet però no m'agradava. Així que vaig recórrer una vegada més al patró base d'altres personatges, com el casteller, la castanyera o la Frida Kahlo. Només cal customitzar-lo amb uns pantalons de golf a la moda dels anys 30, un jersei blau arromangat i un coll blanc de camisa –això sí que em va donar algun maldecap–. Pel que fa a la resta, només falten els cabells amb aquest color coure nou de trinca de Cotton Nature 3.5, un nasset amb puff stitch i una mica de traça per brodar les celles i la boca, amb aquesta expressió característica d'en Tintín. Tot plegat, ho tens en aquest arxiu en PDF a punt per descarregar-te'l.

I tu, ets tintinaire?

En Rainbow, el faune que viu allà on neix l'arc de Sant Martí

En Rainbow, el faune, va ser la meva participació en el concurs de disseny de criatures màgiques d'Amigurumi patterns i ara està disponible a la meva botiga d'Etsy.

Tot i que l'he tingut aparcat uns mesos, la meva última de setmana de vacances vaig fer les fotos del pas a pas i aquestes últimes setmanes he editat les fotos i he enllestit el patró. En total, un arxiu de 12 pàgines i més de 35 fotos, com sempre disponible en català però també en espanyol i anglès.

És cert que en el concurs no va quedar especialment ben classificat –concretament es va classificar en la posició 268 d'un total de 707 participants– però ja saps que el nivell és molt alt i que la competència és ferotge. Deixant de banda les classificacions i les comparacions, i amb tota la modèstia, crec que el meu faune és força original. De fet, la meva primera norma a l'hora de dissenyar un amigurumi, tant gratuït com prèmium, és no dissenyar res que ja estigui dissenyat; això sí, ben dissenyat. 

Tornant a l'originalitat del faune, ja saps que m'agrada jugar amb les formes i no limitar-me a encaixar peces més o menys esfèriques i més o menys allargades. Així que m'encantava el repte de les potes de cabra, d'un cos amb alguna forma accentuada, com el cul o la panxa, d'uns braços moldejats... En aquesta ocasió, a més, els colors i les textures també han contribuït a l'originalitat: el cos verd menta, les banyes dels colors de l'arc de Sant Martí i el fil tipus peluix per fer el cabell.

El resultat de tot plegat és en Rainbow, el faune que viu allà on neix l'arc de Sant Martí. Tot un repte que no se m'hauria acudit si no fos pel concurs de disseny d'Amigurumi patterns, que per cert està a punt de publicar un llibre amb una selecció dels amigurumis presentats a concurs. Impacient per assumir un nou repte, ja em pregunto quin serà enguany el tema del concurs.