El tema recurrent de conversa aquests dies és el fred que fa. Jo no hi insistiré: si em queixo de la calor a l'estiu, no tindria gaire sentit que també em queixés del fred a l'hivern. Però és veritat que les temperatures gèlides d'aquests dies em serveixen d'excusa per presentar-te el meu os polar amigurumi. Per si no ets gaire observadora, torna-t'hi a fixar: sí, sí, un os polar sobre un iceberg.
Després de dirigir la teva atenció cap a la foto –que no té gaires secrets més enllà d'unes hores d'antelació al congelador–, ja em puc centrar en el procés per fer realitat aquest disseny de One & Two Company.
La veritat és que és un patró molt divertit. Com pots intuir, l'arquitectura per teixir el cos i les potes en una sola peça és molt original. Llàstima que en aquests casos cal fer moltes disminucions seguides, amb la qual cosa el resultat final no és tan polit com li agradaria a una perfeccionista com jo.
També és molt original l'encaix del cap al cos, tot i que el coll m'ha quedat una mica massa llarg. Ja ho veia venir, però vaig voler seguir el patró fil per randa perquè els dissenys de la Carolina Guzmán sempre són una garantia, tot i alguna raresa que sempre em despista, com no comptar l'anell màgic inicial com la filera 1 de la peça.
El que m'ha resultat més difícil és el tancament de les potes –encara no sé com me n'he sortit només amb algunes fotos i sense un tutorial en vídeo– i el musell, que he hagut d'improvisar perquè no entenia les indicacions. I no era una qüestió d'idioma perquè els patrons de One & Two Company solen tenir versió en espanyol.
I tot i que, com sempre, el procés d'esculpir els ulls ha sigut un desastre, hi ha alguna cosa molt tendra en l'expressió d'aquest amigurumi. No sé si són les celles brodades, els rínxols del cap o les galtes rosades el que fa oblidar que l'os polar és en realitat un animal ferotge que se situa als nivells més alts de la cadena tròfica.
Per fer la bufanda, molt necessària a l'Àrtic, el patró proposa un punt nou per a mi però molt senzill i que segur que té un nom que desconec. Es tracta de saltar un punt i de teixir al punt següent un punt baix i un punt alt. La textura final és similar a la del moss stitch, en què s'ha de saltar un punt i teixir un punt baix i una cadeneta. Això sí, jo he fet dues fileres a la bufanda perquè amb una de sola era bastant ridícula per lluitar contra la meteorologia àrtica.
Evidentment, una de les gràcies d'aquest disseny és la postura realista de l'os, lluny de les versions més infantils estil Teddy bear. En el patró original, la Carolina Guzmán proposa fer una funda de roba de la mida del cos i omplir-la de polly-pellets –un material de plàstic amb una mica de pes, especial per a manualitats– per donar estabilitat a l'amigurumi. Com que cosir no és el meu punt fort ni sabia on comprar polly-pellets ni tenia temps de fer una comanda per Internet, vaig descartar aquesta opció.
La meva alternativa als polly-pellets va ser fer quatre peces de pasta FIMO –una pasta per modelar molt utilitzada en manualitats– de vora 2 cm d'alçada que vaig col·locar a les potes abans de tancar-les. I l'experiment va anar prou bé: amb només aquesta mica de pes, el meu os polar manté l'equilibri sobre un iceberg.
Jo m'havia fet el propòsit de no complicar-me la vida amb els projectes amigurumi d'enguany però encara no s'ha acabat gener i ja t'estic parlant de patrons originals, polly-pellets i pasta FIMO. Ves a saber amb què et sorprendré el mes vinent...
