Qui esperava l'estiu amb candeletes? Jo no. Ja he explicat motes vegades que no m'agrada la calor i menys encara les nits tropicals, en què la temperatura mínima no baixa dels 20 ºC. Però és evident que l'estiu té alguns avantatges. Un és la platja. Això sí, a petites dosis, a primera hora del matí, sota un para-sol i amb factor de protecció 50.
L'objectiu de totes aquestes lamentacions és introduir un nou amigurumi, arribat des del fons marí. Es tracta d'aquest cavallet de mar, un disseny inconfusible de Lulu loves the moon.
És un disseny de 10, com és habitual en aquesta creadora austríaca. En concret, jo he al·lucinat amb la cua, no només per la forma sinó també per la textura, que crec que s'aprecia a la foto. Malgrat que no és fàcil treballar amb punts invisibles, sobretot per a les que teixim amb una tensió extrema com jo, ha valgut la pena.
També és força original l'arquitectura de la trompa. I no tinc cap queixa de la cresta ni tampoc del cap, que en algun disseny de Lulu loves the moon m'ha fet anar de corcoll.
Només puc criticar les aletes, que no dec haver acabat d'entendre perquè no s'assemblaven gens a les originals. Així que al final va tocar improvisar.
Pel que fa als colors, em vaig encaparrar amb aquest verd aigua. I per a la cresta, com que volia donar-hi un toc diferent, em vaig atrevir amb aquest fil daurat Gatsby de Katia que tenia per casa. Si més no, la combinació és original.
Ah! Me n'oblidava! Un altre dels avantatges de l'estiu són les vacances, que per cert jo començo la setmana vinent. Però el blog no tanca a l'estiu. Així que ves passant per aquí, que m'hi trobaràs.


