És clar

Havva Designs és una patum en el món del disseny amigurumi, amb més d'una dècada d'experiència. Mai m'havien cridat gaire l'atenció els seus dissenys. De fet, crec que ara, al costat de les propostes de dissenyadores emergents, semblen antics. Però aquest os rentador a punt per anar d'acampada m'ha robat el cor. El que no sé és quin especialista en màrqueting de pacotilla ha aconsellat a aquesta dissenyadora turca canviar el nom de la seva botiga a Etsy per Mishi Berry.

És clar que, es digui com es digui la botiga, l'experiència és un grau: el disseny és fabulós i no deixa res a la improvisació.

És clar també que la motxilla i la màrfega, malgrat que jo he simplificat la primera, són la cirereta del pastís i donen un aire molt divertit a aquest os rentador.

És clar, per acabar, que els colors poden marcar la diferència. Crec que aquest negre rentat del ja descatalogat Tex Cotton de la casa Hilaturas LM dona molt més joc que el negre, deixant de banda que des del meu punt de vista el verd pistatxo sempre és un encert.

I tu, què n'opines de les patums, del màrqueting de pacotilla, dels ossos rentadors i del verd pistatxo?

Sobre zoologia i ganxet

Feia molt de temps que buscava un patró d'os rentador (mapache en espanyol). Quan ja gairebé m'havia decidit per un altre, vaig descobrir aquest disseny de Zip Zip Dreams, la marca de la dissenyadora turca Elif Tekten. El patró també està publicat a Zoomigurumi 8, llibre que no m'he comprat perquè, a banda del rentador i de la guineu de la mateixa dissenyadora, la resta d'amigurumis em deixa bastant indiferent, per dir-ho de forma delicada.

Aquests petits mamífers, que són originaris de l'Amèrica del Nord, són omnívors: en entorns naturals mengen plantes i fruites, a més de petits animals com rèptils o rosegadors, i en àrees urbanes acostumen a saquejar la brossa i a robar el menjar de les mascotes. Sigui com sigui, el que els caracteritza i els dona el nom en català és que si tenen aigua a prop tenen el costum de rentar els aliments abans d'ingerir-los.

Però deixem ja la classe de zoologia i tornem al ganxet perquè he d'explicar-te que el patró és fantàstic. Evidentment el que em va fer decantar per aquest disseny és com resol Elif Tekten el característic antifaç dels ossos rentadors: ni jacquard, ni ratlles ni feltre sinó tot de peces superposades. No et negaré que té la seva dificultat –per exemple, les instruccions són diferents per a cada ull– però paga la pena. Ah, el que he descartat són les galtes de color rosa. Ja m'agradava així, sense, i cosir les galtes em va semblar un excés de peces superposades.

Les orelles també estan molt aconseguides. I per sort, l'únic nas de seguretat que tenia en ple confinament –no acostumo a utilitzar-ne però me'n quedava un– li va que ni pintat.

Pel que fa a la resta, el patró és molt senzill: un cos amb una mica de panxa i la clàssica cua anellada. L'únic canvi que he fet és escurçar les cames i els braços.

Independentment de la classe de zoologia sobre els ossos rentadors –si continues investigant descobriràs per exemple que a Europa estan considerats una espècie invasora–, la veritat és que resulten adorables. I en versió amigurumi, encara més. No t'ho sembla?