Kikiriki

Cada vegada hi ha més gent que opta per abandonar la ciutat i viure en un entorn rural, a la recerca d'una millor qualitat de vida en tots els sentits. Són els neorurals, que a més solen tenir un hort i fins i tot algunes bèsties de corral per aconseguir ser autosuficients. Aquest és el cas d'un amic meu, que ja fa anys es va traslladar a un poble de 300 habitants, on conrea un hort per a l'autoconsum i té unes quantes gallines. 

Ja se sap que no es pot anar de convidat a casa d'algú amb les mans buides i que cadascú té la seva especialitat. Per això, el dia que aquest amic ens va convidar a casa seva, el Sr. Descabdello va fer unes coques de crema i pinyons i jo, un amigurumi –concretament, un gall amigurumi per fer companyia a les seves gallines–. La veritat és que el meu amic, com a bon neorural, és un home pragmàtic i que li van agradar més les coques que el gall. Ja m'ho temia però jo el vaig fer amb molta il·lusió.

Només tenia tres dies. Així que vaig haver de decidir-me de pressa. Al final, vaig optar per aquest gall d'Elisa's Crochet. En realitat, es tracta d'en Hei Hei, un gall bastant ximplet que apareix a la pel·lícula Moana –Vaiana en la versió doblada a l'espanyol–. Evidentment, no vaig dir-li al meu amic que el seu gall estava basat en un personatge de Disney o li hauria agafat una al·lèrgia.

Si has vist la pel·lícula, estaràs d'acord amb mi que el resultat és una reproducció fantàstica del personatge d'en Hei Hei, però pel que fa al patró he de dir que és una mica pobre. Per exemple, no hi ha cap indicació per cosir les més de 20 peces que el componen. I això, al meu parer, és un dels mínims que cal esperar en un patró de pagament.

Durant el procés, hi he fet diversos canvis que potser no cal detallar: el cap, el pit, la cresta... Només per posar un exemple, he modificat les ales perquè, si les feia com detalla el patró, havia de cosir-ne una del dret i l'altra del revés. 

Pel que fa a les potes, al final no he fet els espolons, que em quedaven molt grossos amb el meu fil habitual. I tampoc he brodat ni el bec ni les urpes, ja que el resultat em semblava masa recarregat.

En definitiva, és clar que la qualitat i la quantitat estan renyides –amb més 160 patrons a la venda no és possible destacar pel detall en les indicacions–, però també és cert que aquest Hei Hei en versió amigurumi és molt divertit. 

Em pregunto què en deu haver fet, del gall, el meu amic neorural. No he gosat preguntar-li-ho... I a tu, qui t'ha despertat aquest primer dilluns de setembre? Un gall o un despertador estrident?