Sobre oques i bombes de rellotgeria

Els meus motius per afegir un disseny a la meva llista d'amigurumis pendents són una bomba de rellotgeria. Últimament són bàsicament l'amor a primera vista i l'originalitat. I s'ha de reconèixer que això és molt arriscat, tot i que en aquesta ocasió, mal m'està dir-ho, me n'he sortit prou bé.

I és que aquesta oca, disseny de Straw Animals, té una arquitectura absolutament sorprenent. Per començar, poc em podia pensar que és justament allà on es fan les disminucions que cal posar els ulls de seguretat i cosir el bec. Sé que costa d'imaginar sense saber res més del disseny i potser, com jo quan vaig comprar el patró, no ho intueixes a partir de la foto, però t'asseguro que aquesta és la proposta de la dissenyadora. 

La idea em feia pànic perquè això de les disminucions invisibles és una quimera: sempre ho són, de visibles! Vaig estar a punt de desistir abans de començar i tot, però al final, entre alguna filera de més per no haver de fer moltes disminucions seguides i que un cop cosit el bec també es dissimulen les últimes disminucions, encara ho vaig poder trampejar. Això sí, no hi ajuda gaire que hi hagi poques indicacions per col·locar els ulls de seguretat i per cosir el bec.

El cos és bastant més convencional fins que et trobes amb el cap i el coll per una banda i el cos per l'altra. És el moment de cosir-los punt per punt, amb la qual cosa l'acabat no és perfecte i queda una mena de cicatriu perfectament visible a la foto. 

S'ha de dir que el disseny original proposa teixir una bufanda, segur que per dissimular aquesta cicatriu, però jo vaig optar per no fer-la essencialment per dos motius, tot i que la peresa també hi va tenir alguna cosa a veure: el primer és que no sé teixir amb dues agulles, motiu pel qual odio que quan compro un patró de ganxet em proposin fer una peça de mitja, i el segon és que no trobava cap color que combinés bé amb els que ja havia triat per als pantalons, el barret i la bossa. 

Capítol a part mereixen les potes i el bec, amb un disseny senzill però eficient. Això sí, crec que en les potes hi ha un error perquè no em sembla que calgui teixir la segona filera en back loops. 

I la cirereta del pastís són els pantalons, el barret i la bossa. Tot i que he hagut de fer-hi algun ajustament i que m'ha costat triar els colors, crec que han quedat molt divertits. I, francament, no trobo a faltar la bufanda. 

Deixa'm fer un últim apunt sobre la maquetació del patró, que és absolutament nul·la. De fet, triar la lletra Comic Sans és una blasfèmia que posaria els cabells de punta a qualsevol dissenyador gràfic.

Però, malgrat algunes crítiques puntuals, no es pot negar que el disseny és molt original. Per sort, la bomba de rellotgeria no m'ha explotat...