El fascinant Día de Muertos

No soc gaire de Halloween, com segur que ja he comentat altres anys, i la castanyada és bastant avorrida, almenys pel que fa a dissenys amigurumi. En canvi, em fascina el Día de Muertos, la tradició mexicana que no fa de la mort un tabú i que celebra el record dels que ja no hi són per damunt de l'oblit.

No he fet mai un altar –tot i que he de reconèixer que m'ha passat pel cap– però entre flors de cempasúchil, calaveres de sucre i papel picado de colors, imagino perfectament aquest divertit esquelet de Valentin Carlettini.

El disseny és una fabulosa obra d'enginyeria, des de la calavera i la pelvis fins a les flors passant per les cames i els braços. A més, inclou diverses possibilitats: pots fer l'esquelet sencer o només una calavera i decorar-la o no a l'estil de la Catrina del Día de Muertos.

Evidentment una de les claus del patró és el que Valentin Carlettini anomena l'ànima: aquesta peça base de color lila que permet teixir les costelles amb punts invisibles i brodar les vèrtebres. Llàstima que no tenia una cartolina per al fons de la foto més semblant al meu Cotton Nature 3.5 d'Hilaturas LM en el color 4197. Com has pogut comprovar, en el meu cas el joc visual és una mica potiner.

Si tens memòria, potser recordes aquestes flors de cempasúchil –molt aconseguides però falses– que ja em van servir d'atrezzo fa força anys per presentar-te una calavera dissenyada per Lanas y ovillos.

I tu també reutilitzes l'atrezzo de les teves fotos? I el més important, et fascina tant com a mi el Día de Muertos?

Feliz Día de Muertos, happy Halloween i bona castanyada!

Sempre m'ha fet por la mort. Jo crec que és un trauma infantil que es remunta a la primera mort que vaig viure. Quina paradoxa, no? Va ser la mort de la meva àvia paterna quan jo tenia set anys. Tot va ser molt tabú i molt secret. Per descomptat ni vaig anar a l'enterrament ni me'n vaig poder acomiadar de cap manera. He de confessar també que amb el pas dels anys, ja vora la cinquantena i amb els pares octogenaris, de vegades la mort em ve al pensament. Més vegades de les que jo voldria.

Per tot plegat em desperta molta curiositat la tradició mexicana del Día de Muertos, una tradició prehispànica que consisteix a retre culte a la mort i a recordar els éssers estimats. Concretament, m'admira la naturalitat amb què la mort es considera una part de la vida mateixa i l'alegria amb què es recorden els difunts. Tot el contrari del que vaig viure a la meva infantesa.

En els altars del Día de Muertos, hi ha des de fotografies dels difunts i espelmes fins a sal i fruita passant per calaveres de sucre i cempasúchil, que és el nom asteca per a aquesta flor de color carabassa que aquí anomenem clavell de moro.

Així que enguany el meu amigurumi és aquesta calavera, un disseny gratuït de Lanas y ovillos.

El patró de la calavera és facilíssim. Amb la combinació adequada d'augments i disminucions va agafant forma. Tampoc tinc res a dir de les flors dels ulls. Però les fulles van resultar ser massa petites i la resta de flors tenien els pètals poc definits. Així que vaig acabar improvisant les fulles i adaptant per a les flors un model de 100 minifiguras tejidas a ganchillo de Kamuran Simsek. Vista ara, crec que la meva calavera és un pèl massa sòbria i que necessita més flors i algun brodat, que en el seu moment i amb les meves rudimentàries habilitats per brodar no vaig tenir ganes de fer.

Evidentment, i deixant ja els amigurumis, hi ha altres opcions per a aquests dies. D'una banda, la castanyada: una tradició catalana –per cert, sense cap referència a la mort– que consisteix a trobar-se amb amics per menjar castanyes i panellets. Per la seva banda, Halloween –però això ja ho saps– és la celebració que ens arriba dels països anglosaxons. És cert que té un origen celta directament relacionat amb la mort –més aviat amb la por a les ànimes dels morts– però actualment és com una festa infantil de disfresses.

Per si de cas, bona castanyada, happy Halloween i feliz de Día de Muertos!