'Stranger things', en versió amigurumi

Sí, jo també he vist Stranger things, la sèrie dels germans Duffer que ha polvoritzat rècords a Netflix. Arran de l'útima temporada, estrenada a finals de l'any passat, van tornar a aparèixer a les xarxes mil i un dissenys dels personatges de la sèrie. D'entre tots els personatges, he triat l'Eleven i el Demorgorgon. I d'entre tots els dissenys, he triat els de Massimartz. Tos dos són gratuïts, però l'un està disponible a YouTube i l'altre, a Instagram.

Els patrons d'aquesta dissenyadora llatinoamericana són senzills i alhora originals. Fer els dits del Demogorgon i les sabatilles esportives de l'Eleven ha sigut molt més fàcil del que semblava. La boca de pètals del Demogorgon també té el seu mèrit: Massimartz aconsegueix simplificar el que sembla d'allò més difícil.

El que m'he vist inacapaç de fer és unir les dues peces de la boca de pètals amb un filferro entremig. Així que en el meu Demogotgon la boca no és articulada. També m'he negat rotundament a la tècnica del cabell en blens per a l'Eleven. Si tu també odies fer mil i un blens per després cosir-los, benvinguda al club. En aquest cas potser hauries improvisat, com jo, un cabell rapat per a l'Eleven, que –modèstia a banda– crec que queda molt millor que la versió original.

En relació amb la versió original, hi ha un altre canvi evident que et repto a descobrir...

Clica l'original!

Exacte! El cap de la meva Eleven –i també del meu Demogorgon, tot i que a la foto no es pot apreciar– no té forma de cogombre –per cert, una de les meves crítiques més recurrents als patrons d'Amour Fou Crochet– sinó que és molt més rodó. Diguem-ne marca de la casa.

I tu també has vist la sèrie? O no t'atreveixes a endinsar-te al Món del Revés?

Sobre desertització i guineus

Cada vegada em costa més asseure'm davant de la interfície de Blogger i posar-me a escriure sobre l'última creació amigurumi per explicar-te si m'ha encantat, m'ha decebut o m'ha tret de polleguera... El motiu principal és que sembla que la blogosfera està afectada per la desertització i que totes les blogueres, ganxetaires o no, han fugit a un planeta més amable, a l'òrbita d'Instagram. Però em sap greu deixar morir el blog per inanició i, a més, aquesta guineu de Pica Pau, un altre disseny gratuït que pots trobar al web de Hobbii, bé que es mereix un presentació com cal.

Si no fos per alguns detalls en jacquard al musell i a les orelles, aquest amigurumi, construït al més pur estil Pica Pau: d'una peça des del cap i fins als peus, podria etiquetar-se de molt fàcil. Res a veure amb els complicats animals que habiten els seus últims llibres. Atenció, que ja està preparant el següent i crec que tindrem una sobredosi de jacquard i tapestry.

Tampoc és gens difícil el vestit, però sí força entretingut, ja que són més de 40 fileres i no idèntiques sinó alternes. Quan em vaig adonar que per fer la bufanda necessitaria també dos o tres capítols de Netflix, pel cap baix, vaig optar per simplificar tant en l'amplada com en la llargària.

I arribem als descarts, que també n'hi ha. En primer lloc, les galtes. Quan es tracta de peces de ganxet cosides acostumo a obviar-les perquè tenen massa volum. I en segon lloc, les botes, que no puc qualificar sinó d'horroroses, sense exagerar.

I què? Quina vida creus que tindrà aquesta guineu en el desert de la blogosfera?

Malgrat el canvi climàtic...

Malgrat el canvi climàtic, els ninots de neu continuen formant part de la iconografia nadalenca. I jo no m'he pogut resistir a aquest patró gratuït de Dos Marías y Un Juan.

És un amigurumi molt divertit en el qual només he trobat una pega. I és que aquesta dissenyadora de l'Uruguai proposa teixir-lo de baix a dalt. De baix a dalt? Ni parlar-ne! Potser soc jo però les disminucions mai queden tan polides com els augments. Així que va tocar llegir les instruccions al revés, cosa que no és tan fàcil com sembla.

Fora d'això, el patró és ideal: les sabates, els tres flocs de cabell, aquesta rialleta múrria i fins i tot aquest nas, que d'entrada no em convencia i que és força original.

Pel que fa a la bufanda, la proposta original és fer una cadeneta i després punts invisibles. Com que em semblava que passaria fred si finalment l'hivern es digna a fer acte de presència, primer vaig voler fer un i-cord, però no recordava gens la tècnica i no tenia ganes de començar a rebuscar tutorials de YouTube. Així que vaig optar per mitjos punts alts.

I tu, ja coneixes aquesta dissenyadora relativament novella que ja trepitja fort en el món del disseny amigurumi? I el més important, també esperes el fred amb candeletes?

Sobre mussols i tapestry

Ja saps que no soc una gran fan de Pica Pau. Reconec que ha marcat un abans i un després en el món del disseny amigurumi, però la publicació de tres llibres seguits en poc més de 5 anys, del 2017 al 2022, amb amigurumis grans, complexos i força similars en estil m'ha saturat. Per a mi, el millor és el primer Animal friends of Pica Pau. A partir d'aquí, el màrqueting va descobrir la gallina dels ous d'or i la va acabar matant. En realitat, en va matar la màgia. Estic segura que les vendes no han fet més que augmentar.

Tot això t'ho explico perquè em va sorprendre que aquest mussol de Pica Pau m'enamorés. És un disseny gratuït que pots trobar al web de Hobbii, una coneguda marca de fil i llana.

El patró és genial. Amb només 11 fileres de tapestry i una bona tria de colors pots aconseguir aquest efecte tan divertit. La resta no té gaires secrets.

Això sí, jo vaig fer alguns canvis en la boina i vaig descartar la bufanda per tal que el tapestry no perdés protagonisme.

I tu, formes part de l'exèrcit de fans de Pica Pau?

Goku, en versió amigurumi

En Goku, el protagonista de la icònica sèrie d'anime Bola de drac, és tot un clàssic que un dia o altre havia de teixir en versió amigurumi. Quan vaig descobrir aquest disseny de Knitoys & Crafts vaig tenir la certesa que havia arribat el moment.

És un disseny molt professional, tot i ser gratuït, i també molt original. M'agraden especialment les botes i la morfologia del cos. A més, els cabells, comparats amb altres versions amigurumi d'aquest guerrer saiyajin, són prou fàcils de fer. El que potser provaré de canviar és la mida del cap: tot i que aquest Goku és una versió Funko –ja ho saps: aquelles figures col·leccionables de vinil que arrasen arreu del món–, crec que amb uns quants punts menys dels 51 del disseny original n'hi hauria prou.

Em sembla recordar, però no n'estic segura, que he fet alguns canvis en el disseny del peto, la qual cosa és habitual en les peces de roba. On són més evidents les meves modificacions és en els braçalets de combat. No és una qüestió estètica sinó senzillament que soc incapaç de fer punts invisibles en back loops en una peça de 6 punts baixos de diàmetre.

Si has fet clic a l'enllaç, ja deus haver vist que aquest patró de Knitoys & Crafts, una consolidada dissenyadora peruana però amb no prou reconeixement en el món amigurumi, està disponible gratuïtament a YouTube. Però, com que no hi ha res que em faci més peresa que seguir un videotutorial per fer ganxet i preveig haver de fer algun altre Goku, he pres notes del patró.

I sí, tot i estar en ple agost, ja veus que el blog no fa vacances. Torno d'aquí a uns dies amb un altre personatge, també de còmic però res a veure amb el manga. No te'l perdis!

Splashhh...

En plena onada de calor, jo només puc pensar a submergir-me, encara que sigui a l'aigua a 25 ºC del Mediterrani. Això m'inspira aquesta llúdriga, un disseny gratuït de Bastet Art en col·laboració amb la marca brasilera Fios Pingouin. 

Encara que no ho sembli per la perspectiva de la foto, aquest patró té la seva dificultat ja que cal treballar en jacquard algunes fileres tant del cap com del cos. Però el pitjor és que en el disseny original de Bastet Art aquesta llúdriga s'ha de teixir d'una sola peça des del cos i fins al cap, a la qual cosa jo em nego rotundament si no és que després l'amigurumi té cabells o porta gorra, que com és evident no és el cas d'aquesta llúdriga. Si tu també fas ganxet, suposo que entens perfectament el motiu: l'acabat de les disminucions és sempre, per més que t'hi esforcis, molt menys polit que el dels augments. És per això que jo vaig fer cos i cap per separat i, a més, vaig invertir les instruccions per teixir el cap. Això, sumat al jacquard, va ser un bon maldecap.

També vaig haver de fer algun retoc al musell, que no em quedava gens bé. Pel que fa al nas, la primera intenció era brodar-lo però al final vaig optar per posar-hi un ull de seguretat, com en la proposta original, tot i que bastant més petit ja que no tenia altra alternativa al meu stash.

Amb tot això, la meva idea de fer un flotador divertit, en forma d'ànec o de flamenc, va quedar descartada i vaig seguir el patró original per fer aquest salvavides en blanc i vermell.

I tu, com portes la calor? També passaries l'estiu en remull?

Tres entre mil i un

Sí, ho sé: hi ha mil i un patrons per fer pops amigurumi però, ves per on, jo m'he encapritxat d'aquest disseny gratuït de Dos Marías y Un Juan. I no en vaig tenir prou amb un sinó que en vaig fer tres.

Com et pots imaginar és un patró molt senzill, ideal per a les tardes caloroses d'estiu i per jugar amb els colors. Sobre això últim, jo ho vaig tenir clar: verd aigua, salmó i groc pastel, per lluir un cop més l'àmplia carta de 52 colors de Cotton Nature 3.5 de la casa Hilaturas LM. El que no tinc tan clar és si la posició dels ulls, entre les fileres 13 i 14, és la més encertada o haurien d'anar una filera més amunt.

D'altra banda, s'ha de reconèixer que el patró no és gaire fidel a la morfologia d'aquest mol·lusc cefalòpode octopodiforme –sí, he tirat de Viquipèdia–, ja que no té 8 tentacles sinó 12.

Sigui com sigui, aquesta dissenyadora originària de l'Uruguai que ha irromput fa relativament poc en el món del disseny amigurumi promet molt i jo ja tinc diverses creacions seves a la llista. Te les perdràs?

Bon any nou!

Estem a punt a punt de començar un nou any. Després dels últims, una mica accidentats, desitjo que el 2025 sigui tant per a tu com per a mi un any meravellós. I per conjurar la bona fortuna et porto aquesta branqueta de vesc, un disseny gratuït de Lalylala.

Com ja t'he avançat, el vesc era per als celtes un amulet de la bona sort i es penjava a les portes de les cases per allunyar-ne els mals esperits. La tradició de fer-se un petó sota el vesc ja és més pròpia de les pel·lícules romanticones de Hollywood. I en el que hi ha divisió d'opinions és en si el vesc de l'any anterior s'ha de cremar per Santa Llúcia, el 13 de desembre, o per Sant Joan. Sigui com sigui, no està de més intentar tenir la fortuna de cara.

Sobre el patró, poc tinc a dir. És força senzill i la baia en punts alts té un acabat molt original. Gairebé es triga més a amagar els fils –que avorrit!– que a teixir aquest detall nadalenc. Un cop acabada la branqueta, només cal posar-hi un llaç i enviar-la amb els millors desitjos a família i amics.

Bon any nou!

Una altra parella Pixar

Després d'en Wall-e i l'Eva, havia promès una altra parella de l'estudi d'animació Pixar i vet-la aquí: són en Woody i la Jessie de Toy Story, versionats per Hidarikiki Crochet. 

Els patrons –per cert gratuïts– d'aquesta dissenyadora andalusa que es presenta com a ganxetaire esquerrana i que fa honor a la presentació perquè inclou indicacions específiques per a aquest col·lectiu –una reivindicació pendent en el món amigurumi– són senzillament genials. Peeeeerò... això no vol dir que no hi hagi fet modificacions.

Com sempre, el problema principal són les dimensions. I no és només que jo continuï tossuda amb el meu Cotton Nature 3.5 i el meu ganxet de 2,5 mm, tot i que la dissenyador recomana un ganxet de 2 mm. Això, en tot cas, explica que el seu Woody faci 17 cm d'alçada i el meu 10 cm més. El que no s'explica és que en la proposta original el cap tingui un diàmetre de 68 punts baixos i que jo l'hagi hagut de reduir a 54 perquè era absolutament desproporcionat respecte del cos i també respecte dels ulls de 12 mm –habitualment no en tinc pas de més grossos–. Curiosament el barret de cowboy, per al qual vaig seguir fil per randa les indicacions del patró, li va fins i tot just.

A conseqüència d'aquest canvi, vaig haver d'ajustar el cabell, és clar, però pel que fa a la resta insisteixo que el patró és genial. Per exemple, m'agrada molt l'arquitectura de les botes i també la forma del barret, en el qual per cert per primera vegada me'n vaig sortir amb el crab stitch, que mai havia aconseguit entendre.

Amb la Jessie, ja tenia clar quina era la proporció adequada del cap i també tenia clar que la tècnica d'acabar el coll en una mena de tub per introduir-lo al cap no és suficient per donar estabilitat a l'amigurumi sense el socorregut pal de fusta. El que també vaig modificar va ser el cabell. Carmen Lago proposa posar un per un més de 40 brins de fil per fer després la trena, però estaràs d'acord amb mi que fer tres tires de punts baixos per després trenar-les requereix molt menys temps i dona també un bon resultat.

El personatge de la Jessie també em va donar algun maldecap amb la camisa. No va ser fàcil unir els braços al cos amb el tapestry pel mig i hi havia detalls que no em convencien, com la franja vermella, els brodats o els punys. En canvi, les chaparreras de pell de vaca han quedat prou bé pintades amb un retolador amb base d'alcohol, igual que l'armilla d'en Woody.

Sigui com sigui, m'encanten aquests dos grans amics de la gran pantalla. Yee-haw!

Imprescindibles

En l'era en què ens comuniquem més per WhatsApp o per Instagram que en directe, resulten imprescindibles aquests simpàtics elements que representen una emoció i que ens ajuden a expressar l'estat d'ànim de l'emissor o a matisar el to del missatge. Són tres emojis tan imprescindibles que no em vaig poder estar de fer realitat aquest patró gratuït de Day Dreaming Maker que pots trobar a Instagram.

Sí, emojis. I és que no és el mateix una emoticona que un emoji. Una emoticona està formada per símbols del teclat, com signes de puntuació o parèntesis, i produeixen resultats tan coneguts com aquest: ;) Però, amb la irrupció de WhatsApp i els telèfons intel·ligents, les emoticones semblen ja una mica antigues i en general optem pels emojis: divertits pictogrames que utilitzem per representar sobretot emocions humanes 🤗 però també qualsevol altra cosa, des d'un animal 🐞 fins a un cor 💔 passant per un taco mexicà 🌮 o una paella valenciana 🥘.  

I encara hi hauríem d'afegir els kaomojis, que són emoticones d'origen japonès, molt més complexes que les seves cosines occidentals, i que donen lloc a símbols com aquest: (*.*) 

També hi ha moltes teories sobre el significat dels diferents emojis –per exemple, tu quan utilitzes la flamenca 💃🏻 ?–, però almenys els tres emojis que proposa Day Dreaming Maker no admeten gaires dubtes.

Si m'he entretingut en aquesta dissertació, és perquè tenia poc a dir d'aquest patró gratuït. És fàcil i de la mida ideal per fer un clauer o un charm per a la motxilla. Ah! I la tècnica per fer el cor, que a mi sempre em queden com un bunyol, és ideal. 

I ara, explica'm: quin emoji no falta mai en els teus missatges?

En No Face, en versió amigurumi

Ja vaig avançar que en els amigurumis d'aquest mes la combinació de blanc i negre tindria un protagonisme especial. El que no et vaig advertir és que em falta temps per a tot. No cal que el dia tingui més hores, que no ho resistiria. Però potser si la setmana tingués més dies... 

Així doncs, vaig tard però compleixo la promesa amb aquest disseny gratuït que trobaràs al compte d'Instagram de Crochet Art by Mau. Es tracta de Kaonashi o No Face, un personatge de la pel·lícula El viaje de Chihiro, produïda pel mític Studio Ghibli i guanyadora d'un Oscar el 2002.

En No Face és una ombra negra amb màscara. Segons els experts en la filmografia de Hayao Miyazaki, el director d'aquest clàssic de l'anime japonès, en No Face és un esperit que representa les persones que no troben el seu lloc al món i que busquen desesperadament la seva identitat.

Analitzar El viaje de Chihiro, una pel·lícula entre la màgia, la fantasia i el surrealisme amb mil i una metàfores, seria molt complicat. Per això val més que em centri en el patró de Crochet Art by Mau, una ganxetaire poc coneguda amb alguns patrons gratuïts.

Feia temps que buscava un patró d'aquest personatge misteriós i vaig ensopegar amb aquest disseny per casualitat. Malgrat no ser res de l'altre món, em van agradar la simplicitat i la mida –34 fileres per al cos amb un diàmetre màxim de 28 punts–.

La clau, evidentment, és la traça que puguis tenir a brodar la màscara, més encara tenint en compte la mida. En el meu cas, tenir el projecte aparcat i decidir-me a brodar un dia, amb calma i una mica d'inspiració, va ser un encert i no estic gens descontenta amb el resultat.

En No Face aprèn a fer mitja al llarg de la pel·lícula amb un cabdell vermell. Tot i que sempre dic que no m'agrada fer mitja, volia representar-lo, igual que Crochet Art by Mau, concentrat en la seva nova afició. Al capdavall, teixir i fer ganxet, tot i que les eines siguin diferents, són processos bastant similars.

La proposta del patró original és simular el teixit amb una peça quadrada de ganxet però jo ho vaig voler fer com cal. Això sí, a escala i, per tant, amb dos escuradents. I si ja em resulta difícil amb les agulles de fer mitja, imagina't amb els escuradents... Però s'ha de reconèixer que és la cirereta del pastís per rematar aquesta versió amigurumi d'en No Face.

I tu, coneixies aquest esperit aficionat a teixir?

Decoració de Nadal

A dues setmanes de Nadal encara tens temps, com jo, de fer algun detallet de Nadal, per decorar o per regalar com a felicitació nadalenca, que és el destí d'aquesta espelma, un disseny gratuït de Petit Cutie.

Vaig descobrir aquest patró a Instagram ja fa uns quants anys, però quan hi vaig tornar per fer la meva espelma em vaig trobar que aquesta dissenyadora russa havia esborrat la publicació. No em preguntis com però, googlejant googlejant, vaig ensopegar amb una pàgina web en rus que reproduïa el patró. I amb l'ajut del traductor, una mica d'intuïció i un pessic d'inventiva, aquí en tens l'adaptació a punt per descarregar-te-la.

No és fàcil traduir un patró del rus. Per això la inventiva és part de l'equació, especialment pel que fa als degotims de cera, que em vaig acabar inventant perquè no entenia ni un borrall de les instruccions.

Segur que detectaràs algun altre canvi respecte de l'original. D'una banda, els brodats són diferents: m'agrada mantenir la tradició japonesa dels amigurumis sense boca i, en canvi, crec que les celles sempre aporten un extra d'expressivitat. I, d'altra banda, tot i que la meva adaptació inclou les instruccions per fer l'espalmatòria original, l'he descartat per a l'espelma de la foto.

Si ets de les que creu que sempre hi ha lloc per a un altre guarniment de Nadal, en mitja tarda podràs enllestir aquesta espelma. I si abans que arribi Nadal ja n'estàs tipa, tingues una mica de paciència, que el meu últim amigurumi de l'any encara serà de temàtica nadalenca. No te'l perdis!

Heidi, en versió amigurumi

Com et pots imaginar, una nena nascuda la dècada dels anys 70 té un gran record de Heidi, la sèrie d'anime japonès basada en la novel·la de Johanna Spyri. Si he trigat tant a fer aquest personatge en versió amigurumi és perquè no trobava cap disseny que m'agradés prou fins que vaig descobrir aquest patró gratuït d'Enjoygurumis.

I la veritat és que no tinc cap crítica al patró, però he de reconèixer que hi he fet mil i un canvis.

Per començar, tenia molt clar que la meva Heidi havia d'anar descalça. És com la recordo: corrent sense sabates pels prats del Tirol. D'entrada, vaig pensar que nomes caldria teixir els peus de color carn en lloc de color marró, però seguint el patró original el resultat eren uns peus de Bigfoot, poc apropiats per a una nena de cinc anys.

El segon canvi que segur que detectes a primer cop d'ull és el cabell. Enjoygurumis proposa un cabell amb blens teixits, un mètode ja molt corrent en el món amigurumi. Des del meu punt de vista, és l'opció fàcil a l'hora de dissenyar però és molt pesat haver de cosir els blens un per un i que, a més, cobreixin tot el cap. I com que de totes maneres aquesta proposta no em semblava gaire fidel a la Heidi original, vaig improvisar el cabell i també les orelles, que em van semblar imprescindibles. El resultat, tot i que és senzill, no em pot agradar més. Per això, ara em fa molta ràbia no haver pres ni una sola nota. 

Per a la roba de la Heidi, vaig deixar d'improvisar i vaig seguir el patró. Tot i que els tirants tenen una forma estranya i és imprescindible cosir per aquí i per allà, la brusa i el vestit són una obra d'enginyeria. L'ull expert, però, segur que s'haurà adonat, que tot i seguir el patró, no ho vaig fer fil per randa. I és que jo soc molt fan del punt baix, ben teixit i ben atapeït, i sempre el prefereixo enfront del punt alt que proposa el patró original per a la faldilla.

Per rematar la Heidi, crec que aquesta puntada brodada en negre damunt dels ulls li dona infinitament més expressivitat que la típica puntada amb fil blanc al costat o sota. Llàstima que ara que estic escrivint m'adono que he oblidat el toc de rosa a les galtes abans de fer la foto. 

Sigui com sigui, la meva Heidi amigurumi m'ha transportat a les tardes d'infantesa davant del televisor. I tu, també ets de la dècada dels 70 i berenaves amb la Heidi?

'El petit príncep', en versió amigurumi

No sé si ho he dit o ho he insinuat ja alguna vegada, però el 2022 ha sigut un dels pitjors anys de la meva vida. Segurament per aquest motiu, tot i que per descomptat no he deixat de fer ganxet, ha sigut el primer any des que existeix Descabdello que no he dissenyat ni un sol patró.

Per tot això, he volgut començar el 2023 invertint la tendència i per fi he materialitzat aquest disseny que fa mooolt de temps que tenia al cap. Segur que reconeixeràs el petit príncep, la guineu, l'asteroide B 612 i la rosa. I és que El petit príncep és tot un clàssic que tothom, petit o gran, ha de llegir almenys una vegada a la vida. 

Però tornem al ganxet i al meu patró, que et pots descarregar gratuïtament en PDF.

Com et pots imaginar, els grans reptes a l'hora de dissenyar aquesta versió del petit príncep eren els pantalons i el cabell. Per als pantalons, vaig fer alguna prova però de seguida em vaig adonar que, malgrat no ser l'opció més fàcil, el més realista per reproduir aquests camalls de pota d'elefant era teixir una peça de roba a banda.

Quant als cabells, vaig posar el focus a aconseguir un resultat divertit i desenfadat sense complicar-te gaire la vida amb rínxols i costures. Tot i que és una mica entretingut, només una mica, crec que he acomplert l'objectiu.

Això sí, el meu petit príncep fa tot just 17 cm, amb la qual cosa fer la corbata de llacet o cosir uns botons de 6 mm de diàmetre són tasques de precisió gairebé quirúrgica.

Apassionada com soc per les guineus, no podia faltar aquest personatge central en la novel·la de Saint-Exupéry. De fet, no és un disseny nou: si ho recordes, vaig dissenyar aquesta petita guineu, tot i que en altres colors, per a la meva Anna de Teules Verdes. I tonem-hi amb la precisió quirúrgica, perquè aquest amigurumi està compost per 12 peces, sense comptar els ulls ni els elements brodats, però fa només 9 cm d'alçada.

Em podia haver limitat al príncep i la guineu, els dos personatges que revelen algunes de les veritats més essencials sobre la naturalesa humana que conté el llibre. Però no em vaig poder estar de dissenyar també l'asteroide B 612 i la presumida rosa que hi viu.

Ves quines casualitats, aquesta novel·la de l'aviador i escriptor francès Antoine de Saint-Exupéry es va publicar per primera vegada el 1943. Per tant, just enguany fa 80 anys. Crec que fer-ne la versió amigurumi és una bona manera de celebrar-los. T'hi animes?

Estiu, encara...

Només fa quinze dies que no publico al blog però, entre el final de les vacances i la tornada a la rutina, sembla una eternitat. Tenia reservada per a aquesta ocasió un amigurumi força estiuenc encara –i això que ja estic ben avorrida de la calor–: es tracta d'aquest guacamai, un disseny gratuït de Stip & Haak.

Aquesta marca holandesa, tot i no aixecar passions com Pica Pau o Lalylala –per esmentar una dissenyadora de cada banda de l'Atlàntic–, és tot un clàssic en el món dels amigurumis que es distingeix sobretot pels seus dissenys plens de color. Si busques patrons gratuïts, al seu web en trobaràs per triar i remenar. Això sí, per descarregar-te'ls abans t'hi hauràs de registrar.

Però tornem al guacamai, un disseny senzill i divertit, ideal si no tens gaires ganes de complicar-te la vida, perquè la Herriet és d'aquelles dissenyadores de les d'abans, com dic jo, que no estan per instruccions enrevessades, ni tapestry, ni altres birimboies.

Personalment m'ha encantat la tècnica per fer l'oval dels ulls i també el disseny de les potes. Potser m'ha decebut una mica el bec, que és un con normal i corrent al qual has de donar forma amb les mans. Però en aquest patró tot encaixa. Només he fet una mica més curtes les ales i les plomes de la cua.

Tot i que els dissenys de Stip & Haak sempre inciten a jugar amb els colors, jo m'he cenyit bastant als colors d'un guacamai: blau, vermell, verd i groc. I he descartat els pics en feltre del disseny original. Per peresa de cosir, principalment, però també per fidelitat a aquesta au originària d'Amèrica.

I tu? Ja has tornat a la rutina? I el més important, la teva rutina inclou el ganxet? La meva sí, per descomptat. Així que torna ben aviat, que els pròxims amigurumis poden ser tot un descobriment.

Els flamencs i l'estiu

No sé per què els flamencs fan estiu. És fàcil trobar-los en decoració, papereria, moda... Fins i tot en forma de flotador inflable. Jo fa temps que tenia clissat aquest patró gratuït que va publicar Enredadas a Instagram però, com no podia ser d'altra manera, he esperat a l'estiu per posar-m'hi. I com que un estava molt sol no em vaig poder estar de fer-li un col·lega.

És un patró molt senzill i el resultat és un petit flamenc d'encara no 10 cm sense comptar les potes. Jo hi he fet alguns canvis –el coll més llarg, el bec ganxut...– que comparteixo amb tu.

Malgrat aquesta adaptació, vull posar en valor el patró de la Pao i la Caro, les dues components d'Enredadas. És un patró de 10. Per exemple, han enginyat l'ala dreta i l'ala esquerra de manera que no n'hagis de cosir una del revés, cosa que no he trobat en patrons de pagament com el de Hei Hei d'Elisa's Crochet o el de la fada Abril de La Crochetería.

Només un altre consell: prepara la planxa de vapor per corregir el tirabuixó de les potes. I a gaudir de l'estiu si la calor t'ho permet!

La Caputxeta Vermella, en versió amigurumi

Vaig prometre un altre personatge de conte en versió amigurumi i, com que tractes són tractes, vet aquí la Caputxeta Vermella.

Es tracta d'un patró gratuït de Mi Mundo Unicornio, una dissenyadora que es dedica sobretor a crear nines amb cabells impossibles i pestanyes postisses. Ja saps que a mi les nines no em van gaire, i menys encara si per fer-les no n'hi ha prou amb el fil de cotó i la tècnica amigurumi, però aquesta Caputxeta Vermella em va robar el cor.

Vaig començar, com sempre, seguint el patró fil per randa. Però ja a l'alçada del coll –aquest amigurumi es fa des del cap fins als peus, a l'estil de Pica Pau– vaig començar a fer canvis: els mitjons, les sabates, el vestit i fins i tot el cabell, per al qual vaig copiar les cues de la Dorothy d'El mag d'Oz.

De tota manera, el canvi més important és la caputxa. En realitat, en la meva versió la caputxa està feta amb punt d'arròs, tal com proposa el disseny de Mi Mundo Unicornio, i seguint el patró, però només fins a la filera 18. He de confessar que no acabava d'entendre la resta d'instruccions i que tampoc em convencia com anava quedant. Així que vaig optar per aquesta simplificació, que vaig rematar amb ondes de 5 mitjos punts alts, recuperant les instruccions del patró, i uns cordons a l'alçada del coll.

Com a detall final, he improvisat un cistellet amb rib crochet per donar-hi textura. Ah! I si fas un cop d'ull a la Caputxeta Vermella original segurament detectaràs que la meva no té orelles. T'asseguro que volia provar de fer-les, però em devia trair l'inconscient –això de les orelles dels amigurumis, a excepció dels animals, no és habitual– i me'n vaig oblidar.

El mal és que vaig anar apuntant tots aquests canvis de qualsevol manera i que ara amb prou feines entenc les meves anotacions. Ja em sap greu, ja... Amb el que m'agrada aquesta versió de la Caputxeta Vermella...

I a tu, t'agrada aquesta Capuxeta Vermella? I el més important, t'ha passat això de prendre notes i, al cap del temps, no entendre ni un borrall del que has escrit? 

Els tres porquets, en versió amigurumi

Aquesta setmana els protagonistes del blog són aquests personatges de conte: els tres porquets, a partir d'un patró gratuït de Mi cajita de sueños a Instagram.

S'ha de reconèixer que el disseny és molt graciós. De fet, només tinc afalacs per a aquest patró. D'una banda, les formes tant del cap com del cos no es limiten a simples esferes i estan molt aconseguides. La resta de detalls –el musell, les orelles i la cua– són la cirereta del pastís. I amb un brodat molt simple per a les celles la mirada del porquet pot entendrir qualsevol llop ferotge.

En la proposta original de la Cintia Ferrer, un porquet porta gorra; l'altre, un llacet, i l'últim una diadema. És una proposta molt original i, fent broma, gens discriminatòria pel que fa a gènere, però jo he optat per teixir una gorra per a cada porquet.

El que ha sigut més difícil és fer una foto acceptable. Entre haver d'encabir tota la colla a la caixa de llum i aquesta postura divertida però amb una perspectiva complicada, m'ho vaig veure negre. I és que cada cop tinc més clar que jo em diverteixo fent ganxet i compartint el que faig. Per això, algunes altres tasques imprescindibles com fer fotos o lluitar contra l'algoritme a les xarxes de vegades es fan una mica costa amunt.

Sigui com sigui, vet aquí el meu homenatge a aquesta fàbula clàssica, les primeres edicions de la qual daten del segle XIX tot i que es calcula que el conte és molt més antic.

Aviat tornaré amb un altre personatge de conte. No te'l pots perdre...

Caga, tió

Ja saps que la meva felicitació de Nadal a família i amics no és una felicitació convencional en paper, amb alguna il·lustració inspirada en el Nadal i purpurina. Res a veure. La meva felicitació de Nadal –no podia ser d'altra manera– és de ganxet. I enguany, ha tocat un personatge de la tradició catalana de Nadal: el Tió.

Per descomptat, a les que ja teniu el Tió a casa des de fa dies, ben abrigadet amb la manta i ben alimentat a base de taronges i mandarines, no cal que us expliqui aquesta tradició i podeu descarregar-vos el patró directament.

A les que no coneixeu aquesta tradició, us en faig cinc cèntims. El Tió de Nadal no és altra cosa que un tronc de fusta, però és màgic. Se’l representa amb potes, tapat amb una manta, una cara alegre i la barretina catalana. 

Uns dies abans de Nadal, les famílies s'endinsen al bosc per buscar el Tió. Un cop a casa, els nens tenen l'encàrrec d’alimentar-lo. El Tió menja a la nit, quan la resta dorm. I és important que mengi força perquè com més mengi, més grans seran els regals que cagarà després.

La nit de Nadal, la família es reuneix al voltant del Tió de Nadal. És llavors que els nens canten la cançó “Caga, Tió” i li donen cops amb un bastó perquè comenci a cagar els regals. Quan s'acaba la cançó, els nens aixequen la manta i troben els regals que el tió ha cagat.

Els catalans som una mica estranys, és veritat. Però el Tió de Nadal és una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern.

I, després d'aquesta classe de folklore català, tornem al ganxet. És evident que el patró no té cap secret: és un cilindre amb dues potes. En tot cas, la clau són els colors i els brodats. I és que els tions amigurumi que vaig trobar per les xarxes feien una mica de por. Jo t'aconsello triar marrons clars i fer uns brodats delicats: aquests ulls tan senzills donen al meu tió un aspecte somrient i el nas, amb la socorreguda tècnica del nus francès, és la cirereta del pastís.

A hores d'ara, el meu petit exèrcit de tions de Nadal està viatjant d'aquí cap allà. No sé si cagaran gaires regals però el meu desig és que portin un somriure i una mica d'il·lusió a les cases de la família i els amics.

I tu, com felicites el Nadal?

Bons amics

Tenia ganes de provar algun patró d'Amour Fou Crochet, que com saps ha creat amigurumis de diversos personatges, des de Leonardo da Vinci fins a Amelia Earhart passant per Charles Chaplin. D'entre totes les possibilitats, vaig triar Mozart. Això sí, ben acompanyat per una bona amiga, aquesta nota musical, un disseny gratuït de Storyland Amis.

No tinc res a dir de la nota musical. Tot i que sempre fa peresa teixir en negre, és un disseny divertit i fàcil. A més, l'arquitectura del pal i la banderola està molt ben trobada.

Però Mozart... Ai, Mozart! No n'estic gens convençuda, sobretot perquè crec que el cap ha quedat massa petit en proporció al cos. Vaig pensar que m'havia equivocat però, en revisar-ho, vaig corroborar que segons el patró el cap té un diàmetre màxim de 42 punts. Així que vaig continuar, pensant que amb la perruca posada la percepció visual seria diferent. Però la veritat és que, com més me'l miro, menys m'agrada.

Parlant de la perruca, he de dir que és dificilíssim cosir-hi els rínxols i que el patró, escàs en fotos i indicacions, no hi ajuda gaire. Tampoc em vaig acabar d'aclarir amb el punt picot dels punys de la camisa, que crec que no està ben explicat.

Amb tot això, i tenint en compte que no és la primera vegada que tinc algun problema amb els patrons d'aquesta dissenyadora, és clar que Amour Fou Crochet i jo no som bones amigues, a diferència de la música i Mozart.