Després d'en Wall-e i l'Eva, havia promès una altra parella de l'estudi d'animació Pixar i vet-la aquí: són en Woody i la Jessie de Toy Story, versionats per Hidarikiki Crochet.
Els patrons –per cert gratuïts– d'aquesta dissenyadora andalusa que es presenta com a ganxetaire esquerrana i que fa honor a la presentació perquè inclou indicacions específiques per a aquest col·lectiu–una reivindicació pendent en el món amigurumi– són senzillament genials. Peeeeerò... això no vol dir que no hi hagi fet modificacions.
Com sempre, el problema principal són les dimensions. I no és només que jo continuï tossuda amb el meu Cotton Nature 3.5 i el meu ganxet de 2,5 mm, tot i que la dissenyador recomana un ganxet de 2 mm. Això, en tot cas, explica que el seu Woody faci 17 cm d'alçada i el meu 10 cm més. El que no s'explica és que en la proposta original el cap tingui un diàmetre de 68 punts baixos i que jo l'hagi hagut de reduir a 54 perquè era absolutament desproporcionat respecte del cos i també respecte dels ulls de 12 mm –habitualment no en tinc pas de més grossos–. Curiosament el barret de cowboy, per al qual vaig seguir fil per randa les indicacions del patró, li va fins i tot just.
Com sempre, el problema principal són les dimensions. I no és només que jo continuï tossuda amb el meu Cotton Nature 3.5 i el meu ganxet de 2,5 mm, tot i que la dissenyador recomana un ganxet de 2 mm. Això, en tot cas, explica que el seu Woody faci 17 cm d'alçada i el meu 10 cm més. El que no s'explica és que en la proposta original el cap tingui un diàmetre de 68 punts baixos i que jo l'hagi hagut de reduir a 54 perquè era absolutament desproporcionat respecte del cos i també respecte dels ulls de 12 mm –habitualment no en tinc pas de més grossos–. Curiosament el barret de cowboy, per al qual vaig seguir fil per randa les indicacions del patró, li va fins i tot just.
A conseqüència d'aquest canvi, vaig haver d'ajustar el cabell, és clar, però pel que fa a la resta insisteixo que el patró és genial. Per exemple, m'agrada molt l'arquitectura de les botes i també la forma del barret, en el qual per cert per primera vegada me'n vaig sortir amb el crab stitch, que mai havia aconseguit entendre.
Amb la Jessie, ja tenia clar quina era la proporció adequada del cap i també tenia clar que la tècnica d'acabar el coll en una mena de tub per introduir-lo al cap no és suficient per donar estabilitat a l'amigurumi sense el socorregut pal de fusta. El que també vaig modificar va ser el cabell. Carmen Lago proposa posar un per un més de 40 brins de fil per fer després la trena, però estaràs d'acord amb mi que fer tres tires de punts baixos per després trenar-les requereix molt menys temps i dona també un bon resultat.
El personatge de la Jessie també em va donar algun maldecap amb la camisa. No va ser fàcil unir els braços al cos amb el tapestry pel mig i hi havia detalls que no em convencien, com la franja vermella, els brodats o els punys. En canvi, les chaparreras de pell de vaca han quedat prou bé pintades amb un retolador amb base d'alcohol, igual que l'armilla d'en Woody.
Sigui com sigui, m'encanten aquests dos grans amics de la gran pantalla. Yee-haw!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada