Qui fos un camaleó...

Qui fos un camaleó... No per tenir escates, ni una llengua llarga i enganxosa sinó per la seva capacitat d'adaptar-se al medi. Com tothom sap, aquests rèptils es mimetitzen amb l'entorn i canvien de color en només uns segons quan se senten amenaçats. Jo, avui, voldria tenir la seva capacitat d'adaptació. Total, a aquest camaleó amigurumi, un altre disseny amb el segell inconfusible de Superwooly, no li fa falta perquè res no l'amenaça.

He tingut l'oportunitat de testar aquest patró per una sèrie de coincidències. Fa unes setmanes, mentre enllestia un caragol amigurumi també disseny de Superwooly, li vaig escriure per comentar-li una indicació que no em quadrava. Xerrant, xerrant, li vaig confessar que estava enamorada del camaleó, del qual la Lidia ja havia publicat alguna foto a Instagram. Va ser llavors que em va proposar testar-ne el patró i vet aquí el resultat. De moment, Superwooly està fent venda privada a través d'Instagram però ben aviat posarà el patró a la venda a Etsy.

El resultat és aquest camaleó divertidíssim, molt estil Superwooly, entre altres coses per aquests ulls enormes. En resum, és un patró genial per fer un amigurumi diferent. Ara bé, he suat una mica. De fet, un dels suggeriments que li vaig fer després de testar el patró va ser qualificar-lo almenys de dificultat intermèdia i no baixa, com constava en la primera versió del patró. Curiosament, però, la dificultat no són els punts ni el patró en si –la base és la de sempre: anell màgic, punts baixos i algun punt alt– sinó l'enginyeria de la cua i de les potes.

És veritat que ara, en foto, la cua no sembla tan difícil: una peça llarga i estreta. En tot cas, la dificultat és teixir més de deu fileres de només 6 punts amb un filferro ja a l'interior. Les potes, en canvi, ja són una altra història, sobretot perquè per fer-les l'habilitat amb el ganxet no serveix per a res. Cal dir que la Lidia dona indicacions molt precises sobre com modelar l'estructura de filferrro i com folrar-la després amb fil, però del dit al fet... Tot això empitjora si a més una és perfeccionista com jo i no s'acontenta amb el primer intent. Però només cal una mica de paciència i repetir el procés unes quantes vegades per aconseguir unes potes que podràs manipular perquè el camaleó s'agafi fort a la seva branca. 

Quant als colors, he optat per un verd bastant convencional. Superwooly proposa fer unes ratlles de colors al llom de camaleó. Jo ho vaig descartar però després em faltava una mica de color, cosa que vaig voler contrarestar amb aquestes berrugues.

Tornant a l'actualitat, crec que aquestes últimes setmanes tothom ha descobert la seva gran capacitat d'adaptació però l'haurem de desenvolupar més encara per enfrontar-nos al que s'anomena la nova normalitat. Tota una contradicció des del meu punt de vista. Si és normal, no pot ser nou. I viceversa. A més, he de reconèixer que en aquesta muntanya russa de sensacions –això de muntanya russa és un dir perquè generalment vaig de la preocupació a l'estabilitat però mai arribo a l'eufòria– últimament tinc l'ànim baix. Però intento centrar-me en coses positives i adaptar-me als canvis, talment com un camaleó. I a tu, encara et queda capacitat d'adaptació?