A poc a poc...

Feia molt de temps que tenia aquest caragol de Superwooly a la llista d'amigurumis pendents. No sé què em va empènyer la setmana passada a posar-m'hi per fi: potser que van ser uns dies força plujosos per aquí o potser que la situació de confinament, 45 dies després, ens fa replantejar, entre moltes altres coses, el pas del temps. 

El patró és genial. En concret, el que em va fer triar aquest patró en lloc de qualsevol altre van ser el disseny de la closca i de la ventosa, que són una autèntica obra d'enginyeria. Per exemple, ja t'avanço que per fer la ventosa i per donar forma a la closca no cal cosir ni una sola puntada. 

L'altra prova de la dificultat d'aquest disseny és que és imprescindible utilitzar una mica de filferro per mantenir el coll de l'amigurumi dret. Malgrat tot, t'asseguro que amb només una mica de paciència i molt menys esforç del que sembla, el resultat és fantàstic.

Però en el procés de teixir un amigurumi hi ha moments de tot. He de reconèixer que al començament no em convencien ni la forma del cap ni aquests enormes ulls, que són precisament els signes d'identitat de Superwooly, però el conjunt és molt graciós. Això sí, no m'he pogut resistir a improvisar uns petits tentacles. 

Pel que fa als colors, tan sobris, són molt el meu estil. Superwooly proposa teixir la closca amb algun fil multicolor per aconseguir un efecte jaspiat però jo no en tenia cap a mà i vaig tirar pel dret amb aquesta combinació de mint i blau petroli.

Sembla que l'inici de la setmana tornarà a ser plujós i sembla també que les dades de contagis disminueixen, però molt a poc a poc. Per tant, haurem de continuar mirant la pluja des de la finestra, amb l'esperança que potser el cap de setmana, tant si plou com si fa sol, podrem passejar una estona. Jo en tinc moltes ganes. I tu?