Ja et vaig dir quan et vaig presentar els meus posagots de fruites que a mi el que em va són els amigurumis, però aquest estiu estic tan productiva que, després dels posagots, m'he atrevit amb un altre projecte de ganxet que no té ni cames, ni braços, ni ulls. De fet, és el projecte de moda a Instagram. Amb un patró o un altre, qualsevol aficionada al ganxet ha fet aquest estiu la seva bossa de malla. En el meu cas, he triat l'Edda Bag, que és un disseny de la Paula Strickt per a We Are Knitters.
El patró és gratuït i, tot i que per a les que ens limitem als amigurumis pot semblar una obra d'enginyeria, és prou fàcil. Per descarregar-lo només has d'obrir el teu perfil a We Are Knitters o registrar-t'hi si encara no ho has fet. Això sí, ja t'avanço que rebràs un correu electrònic de publicitat puntualment cada dia.
Per fer amigurumis utilitzo sempre el mateix fil. Això em permet tenir sempre tots els colors en estoc i evito tenir restes de cabdells per aquí i per allà. Actualment treballo amb Cotton Nature 3.5 de la casa Hilaturas LM i, per complementar la carta de colors, amb Keops de Valeria Lanas. Però quan el projecte que he d'emprendre no és un amigurumi, no sé mai per quin fil optar. Així que per assegurar el tret, vaig seguir la recomanació del patró i vaig comprar a We Are Knitters mateix dos cabdells de The Cotton, un fil fet amb cotó pima, que és una de les 50 varietats existents. Aquesta en concret és originària del Perú i es considera de gran qualitat. Ja ho pot ser, a 10 euros el cabdell! Sí que és evident la qualitat, però és una mica car, en la línia dels productes de We Are Knitters –de fet, el cotó és un dels productes més barats d'aquesta marca que causa furor sobretot entre les aficionades a fer mitja–. El que més greu em va saber és que es recomana comprar dos cabdells de 100 g per fer l'Edda Bag però me'n va sobrar pràcticament un de sencer.
Seguint amb el cotó pima, per la brillantor, el tacte i com s'obren els fils és molt semblant al Natura Just Cotton de DMC, fetitxe de moltes ganxetaires però que jo no suporto precisament per això que el caracteritza. És més gruixut, és clar; de fet, es recomana treballar-hi amb un ganxet de 5 mm. A més, no sé si per una excessiva tensió, crec que la meva Edda Bag és un pèl petita. No passa res perquè és molt flexible, i això en part és gràcies a la qualitat del cotó, però si en faig una altra intentaré que tingui més capacitat i una ansa més llarga.
Rellegint el que he escrit fins ara sembla que no estigui contenta amb la meva Edda Bag. Res d'això! M'encanta! Però tinc un esperit crític, la qual cosa potser és poc habitual en el món del ganxet, dels blogs i d'Instagram, en què crec que de vegades, entre un excés d'amiguisme i alguna influencer del ganxet –que també n'hi ha– patrocinada per les marques comercials, la crítica constructiva brilla per la seva absència.
Fixa't si estic contenta amb el meu projecte de We Are Knitters, malgrat l'excés de publicitat i el preu, que ja en tinc un altre entre mans. De fet, fa més d'un any que el tinc entre mans però m'he proposat enllestir-lo aquest setembre, que tinc uns dies de vacances. Quan l'hagi acabat descobriràs per què he tardat més d'un any a fer-lo realitat. Intrigada?
