Fa temps que la Mafalda de Quino era a la meva llista d'amigurumis pendents. El seu pacifisme, la seva consciència social, el seu odi per la sopa... són inoblidables i universals. Però descartava tots els patrons que trobava pel cabell, habitualment fet amb llana feltrada. Fins que vaig descobrir aquest disseny de Virreinata, argentina, com Mafalda i Quino, i coneguda pels seus amigurumis 2D.
No negaré que el disseny del cap i del cabell són una obra d'enginyeria, però no m'ha entusiasmat això dels amigurumis 2D. Si ja trobo que és difícil encertar-la amb la quantitat de cotó sintètic, en aquest cas la cosa es complica exponencialment. D'altra banda, un cap d'aquestes dimensions i un cos en 2D desafien totes les lleis de la física: és impossible que se sostingui dret ni amb un pal de fusta a l'interior.
Si compares la meva Mafalda amb l'original, crec que descobriràs només un canvi substancial: els ulls. Virreinata proposa fer els ulls amb dues peces de ganxet però ni em convencia la mida ni el resultat. Així doncs, amb el cap tancat només em quedava l'opció de brodar els ulls. Hi ha marge de millora en la meva tècnica per brodar però no estic descontenta de la mirada de la Mafalda.
La Mafalda va aparèixer per primera vegada en una revista argentina el 1964. L'èxit internacional li va arribar als anys 70, igual que al personatge que et presentaré d'aquí a uns dies. Si, com jo, ets de la generació X no te'l pots perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada