Un disseny de concurs

Si em segueixes, ja saps que des de l'any 2015, un any després de començar a fer ganxet i d'estrenar aquest blog, cada tardor em presento al concurs de disseny que convoca Amigurumi patterns. Enguany el tema és la prehistòria. Pfff! Quan ho vaig saber em va decebre una mica. Vaig pensar que tot es limitaria a dinosaures, troglodites i algun mamut. I potser no soc l'única decebuda perquè a hores d'ara, només 10 dies abans que s'acabi el termini per presentar-se al concurs, hi ha poc més de 200 dissenys, quan per exemple l'any passat es van superar els 700.

Però si cada any em plantejo aquest concurs com un repte nou, i no pas amb la intenció d'obtenir més vots que les dissenyadores consagrades que s'hi presenten, vaig pensar que havia d'acceptar el repte. Això sí, sense pressa, perquè soc de les que creu que potser sí que la inspiració t'ha d'agafar treballant, però que no la pots estar esperant sinó que més aviat arriba per sorpresa. I efectivament, a poc a poc, una idea va anar agafant forma: un dinosaure sortint de la closca.

Posats a triar, vaig decidir fer un dinosaure ben extravagant: un parasaurolophus. No tinc ni idea de dinosaures però Google em va donar un cop de mà. Ara bé, no deu ser tan extravagant com jo em pensava –o més d'una ha tingut la mateixa pensada que jo– perquè ja t'avanço que hi ha més d'un parasaurolophus a concurs. 

El parasaurolophus és un gènere de dinosaure herbívor que va viure a l'Amèrica del Nord en el Cretaci superior, entre 75 i 65 milions d'anys enrere. La principal peculiaritat del parasaurolophus és una cresta cranial que podia fer més d'un metre i mig dels 10 metres totals de llargada del cos. Hi ha diverses hipòtesis sobre la funció d'aquesta cresta cranial, però sembla que els paleontòlegs estan d'acord que era un ressonador natural per emetre senyals sonors i comunicar-se amb altres membres de la mateixa espècie.

Però no vull fer-te una classe de paleontologia sinó explicar-te el procés de disseny. Un cop tinc una idea, el primer pas és pensar per quina peça començaré. Si és indiferent l'ordre en què s'han de fer les peces, com en aquest cas, acostumo a començar pel cap. Tenia clar que el meu dinosaure havia de tenir uns narius prominents i uns ullets endormiscats. Per fer la cresta, vaig necesitar dos o tres prototips, però curiosament, quan dissenyo un nou amigurumi, no trigo gaire a donar per definitiva la primera peça. La resta, en aquest cas el cos i sobretot la closca de l'ou, ja va costar una mica més malgrat semblar més fàcil. Ah! I el xumet va ser una idea d'última hora per a la qual vaig necessitar 10 prototips diferents!

Per als colors vaig voler defugir el verd típic dels dinosaures i vaig optar pel carabassa i un dels meus colors fetitxe: el corall. Però si ara fos a fer potser optaria pel blau, que per cert no és gens habitual en la meva paleta de colors.  

Ah! Entre finals de novembre i primers de desembre està prevista la votació popular per triar els dissenys guanyadors. No t'ho perdis i, si quan has vist el meu bebè parasaurolophus no has pogut evitar un ooohhh, reserva-li un dels 10 vots que pots atorgar.

Després de la votació, el meu bebè parasaurolophus es va classificar en la posició 304 d'un total de 567 participants.

Des de la prehistòria

Fa unes setmanes t'explicava quins amigurumis feien cua per arribar al blog. Et vaig avançar que hi havia un un cuc amb la seva poma, que ja et vaig presentar en l'última entrada del blog, i un extraterrestre, però que un altre personatge en procés, al qual només faltaven les potes i les banyes, també tenia pressa. Doncs, efectivament, aquest personatge ha passat pel davant de l'extraterrestre. És en George, el triceràtops.

N'estic absolutament enamorada. Feia temps que em rondava pel cap fer un dinosaure però no trobava cap patró que em robés el cor. Potser et semblarà una ximpleria però quan es tracta d'amigurumis jo crec en l'amor a primera vista. En realitat, hi crec sempre, quan es tracta d'amigurumis i quan no. Per sort, quan vaig descobrir en George a Instagram vaig saber que ja tenia el meu dinosaure.

És un disseny de Yarn Handmade, una dissenyadora brasilera bastant desconeguda aquí però amb força seguidors a Instagram. La qüestió és que, després d'escriure'ns a través de les xarxes, la Vanessa i jo vam decidir fer un intercanvi de patrons: el triceràtops per la papallona i la libèl·lula. Això és el que passa quan es combina gent encantadora com la Vanessa, el món dels amigurumis i les xarxes socials.

El patró és fantàstic i el resultat és un dinosaure molt autèntic, que sembla arribat directament des de la prehistòria, però molt tendre. En un principi, això de teixir el cap i el cos per separat i després cosir-los punt per punt no m'acabava de convèncer, però vaig voler seguir les indicacions del patró i m'ha encantat el resultat. Tot i que també em feia por l'acabat de les potes cosides al cos, és sorprenent que bé que queden. De fet, crec que són una de les claus del patró. Això sí, jo soc partidària del menys és més i, tot i que ho tenia a punt, al final ni li he brodat el somriure ni li he cosit unes galtes ben rosades.

De tota manera, estic segura que entre tu i en George també sorgirà amor a primera vista.