Sí, sí i sí

Ja ha passat una setmana des de Pasqua, però sí, una conilleta i unes flors sempre són una bona idea per donar la benvinguda a la primavera. El disseny és de Sarah's Hooks and Loops, de qui ja em vaig declarar fan amb l'ossa Tilly.

El patró és senzill i alhora original, que és tota una fita en el món amigurumi. I sí, soc conscient que amb aquesta cua escarransida, si la compares amb l'original, la conilleta perd una part del seu encant però és la mida màxima que em permet el meu estri per fer pompons de la casa Clover.

Pel que fa als ulls, és la primera vegada que m'atreveixo amb aquest estil de brodat, però la Sarah ho explica tan bé en el pas a pas que sí, m'ha encantat el resultat a la primera i no descarto utilitzar la tècnica en altres amigurumis.

I tu, també diries sí a aquesta conilleta?

Ja és primavera

Pasqua o primavera, qualsevol excusa és bona per presentar-te aquesta conilleta de Jo Handmade Design que fa molt que esperava a la meva llista d'amigurumis pendents.

Evidentment, el gran encert del patró és l'arquitectura del cos. No només per la morfologia –amb un toc realista– sinó perquè els procediments d'aquesta dissenyadora italiana són molt originals. Per exemple, a excepció de les orelles no s'ha de cosir res més, ni tan sols la cua. Això sí, a mi em resulta impossible teixir peces de només 4 punts baixos de diàmetre, per la qual cosa he hagut d'adaptar els braços. 

Seguint amb l'arquitectura, ja saps que amb augments i disminucions es pot fer pràcticament màgia però també és veritat que la Giovanna Monfeli proposa, de forma opcional, fer servir netejapipes per a les potes i els braços. Ah! I també és imprescindible esculpir els ulls, tècnica que com sempre m'ha quedat així aixà.

L'altra clau del patró és el jacquard dels ulls. La veritat és que la perpectiva era complicada i la foto no li fa justícia: la Brandy –aquest és el nom que proposa la dissenyadora per a aquesta conilleta– és molt més bonica en directe.

A més, el patró inclou múltiples opcions: des d'una flor fins a una diadema passant per l'interior de les orelles de roba. Jo vaig provar de fer una diadema de ganxet però no em va acabar d'agradar. A última hora, en una visita a la merceria per comprar fil de cosir –la meva recent afició– vaig trobar de casualitat aquest tul i vaig pensar que aquestes coloraines escaurien molt a la Brandy. 

Ara com ara, les coloraines m'agraden tan poc com la foto. Però, sigui com sigui, ja és primavera! 

Amors i gripaus amigurumi

En el meu cas, l'amor a primera vista sol ser un motiu determinant per triar un patró amigurumi. I què passa amb els amors a primera vista? Doncs que de vegades el que semblava un príncep és un gripau. Això és el que m'ha passat amb aquest conill dissenyat per Dudefsworld.

He de reconèixer que en realitat no em vaig enamorar del conill en si sinó que vaig sentir amor a primera vista per aquests pantalons curts amb volantets. Llàstima que els pantalonets no llueixen gens en aquesta foto. És el que passa quan tens un conill de 43 cm d'alçada que no pots encabir de cap de les maneres a la caixa de llum i optes per anar a fer una foto en una rotonda d'una avinguda bastant cèntrica de Reus, amb tot de flors silvestres i amb el Sr. Descabdello apressant-te perquè no ens enxampin, encara que sigui un diumenge a primera hora del matí.

I si fer la foto va ser tota una aventura, el procés d'elaboració d'aquest amigurumi no es queda curt. Els 43 cm d'alçada ja són un indicador clar del temps –i de la quantitat de fil– que hi he hagut de dedicar. Per si vols una altra dada sobre dimensions, els peus tenen un diàmetre de 40 punts baixos. 

Si a tot això hi sumem diverses modificacions respecte del patró original, ja et pots imaginar que vaig acabar maleint aquest disseny que tantes ganes tenia de fer realitat. Per començar, la proposta original per al cap –una peça ovalada de 50 punts baixos de diàmetre– era molt estranya. Però el pitjor van ser els pantalons curts, dels quals vaig haver de fer fins a quatre prototips fins que la vaig encertar. Per tal que te'n facis una idea, només et diré que segons el patró d'aquesta dissenyadora turca calia començar-los amb 10 cadenetes i que en la meva versió final en van ser 22.

Ah, i quan ja estava a punt d'acabar em vaig adonar –jo, que soc tan previsora i sempre procuro tenir un cabdell de reserva de cada color– que el fil rosa pal que em quedava no seria suficient per acabar la brusa. Es pot tenir més mala sort? 

Potser els amigurumis són com la resta de coses a la vida. Tot té el seu moment i aquest no era el moment per al conill de Dudesfworld.

I tu, t'has trobat algun gripau amigurumi?

Un clàssic amigurumi

Després de diverses setmanes sense publicar –més de les que voldria– torno amb tot un clàssic amigurumi que sé que entusiasmarà a més d'una. I és que aquest conillet de Jojilie, amb els seus pantalons bombatxos i la seva pastanaga de reserva, és adorable.

El patró és molt senzill: un cap enorme amb uns brodats simples, un cos rabassut... Potser la simplicitat està portada a l'extrem en el cas dels braços –massa curts ara que els veig en perspectiva– i les cames. Les orelles, en canvi, són bastant originals amb aquest plec lateral però tenen l'inconvenient que, en cosir-les, és difícil que quedin ben dretes.

Evidentment l'atractiu del patró són els complements: d'una banda els pantalons bombatxos, per als quals he triat aquest to de blau fora d'estoc, de la desapareguda marca Lanas Stop, que m'encanta i del qual atresoro un parell de cabdells, i, de l'altra, la bossa bandolera amb la pastanaga.

Quant als bombatxos, tot i que els he començat més estrets perquè eren massa balders, he seguit el patró original des de la filera 5. Però crec que han quedat un pèl curts. I això que he seguit fil per randa les instruccions i els he fet amb un ganxet 0,5 mm més gran que la resta.

I per acabar, una anotació per si t'agrada la meva versió d'aquest conill i per si repeteixo amb aquest disseny: he col·locat els ulls una filera més amunt del que recomana el patró. Ah, i seguint amb l'expressió, he brodat les celles molt més avall.

Sigui com sigui, no hi ha millor manera de tornar a la rutina del blog que amb aquest clàssic amigurumi. M'has trobat a faltar?

Matrícula d'honor en amigurumis

Triar un nou projecte de ganxet és emocionant i alhora complicat perquè hi intervenen molts factors. Personalment, m'agraden els amigurumis originals però això sovint implica alguna dificultat afegida. No és el cas d'aquesta conilleta, amb una relació dificultat-encant espectacular. Sí, aquest és el meu nou paràmetre per qualificar amigurumis. I aquest disseny de Hello Lady Ellie es mereix matrícula d'honor.

La conilleta en conjunt no té cap dificultat. I malgrat això, no és un patró avorrit: les orelles punxegudes i la forma del cap, que no és una simple esfera, hi donen un toc diferent. A més té la mida ideal per a mi, que no suporto els amiguruis enormes: 23 cm comptant les orelles. 

Vaig començar a tremolar quan va ser el torn del vestit. Ja saps què sol passar: li va petit, li queda enorme, has de fer servir un fil diferent, necessites un ganxet d'una altra mida... Doncs res de tot això em va passar amb el vestit d'aquesta conilleta, que a més de quedar-li com un guant té una arquitectura molt original. 

Una de les claus és que no es comença amb una cadeneta d'inici, que ja saps que és poc elàstica, sinó directament amb un filera de punts baixos, el que la Karlina Luo anomena foundation single crochet. Què més es pot demanar? Un patró genial amb el qual aprendràs una tècnica nova! Ah, i no t'amoïnis, que el patró inclou l'enllaç a un videotutorial.

En definitiva, un patró de matrícula d'honor que et recomano molt i molt. Però no pateixis, que no m'he estovat: en la pròxima publicació podràs llegir una crítica ferotge a una dissenyadora bastant de moda. T'ho perdràs?

Els personatges de Beatrix Potter, en versió amigurumi

Segur que coneixes en Peter Rabbit, aquest conillet entremaliat amb jaqueta blava que els últims anys ha protagonitzat algunes pel·lícules d'animació. El que no sé si saps és que és un personatge clàssic, creat per la il·lustradora Beatrix Potter el 1902.

Ja et pots imaginar les dificultats que va tenir Beatrix Potter, en la societat britànica de finals del segle XIX i primers del segle XX, per ser una dona independent. Però aviat es va convertir en una il·lustradora d'èxit i, després d'en Peter Rabbit, el 1908, va arribar la Jemima Puddle-Duck, una ànega que fuig de la granja per poder incubar els seus ous.

I qui ha convertit aquestes il·lustracions clàssiques en amigurumis? Doncs ha sigut Airali Design, que va publicar al número 95 de la revista Simply crochet un suplement amb els patrons de quatre dels personages de Beatrix Potter: en Petter Rabbit, el seu cosí Benjamin Bunny, la Jemima Puddle-Duck i l'eriçó Mrs. Tiggy-Winkle.

M'he divertit molt amb aquests amigurumis. El patró d'en Peter Rabbit és prou fàcil. D'entrada el cap i el cos resulten una mica decebedors, però per sort tot millora en esculpir els ulls i cosir les orelles. Les potes són molt originals, tot i que és una mica difícil cosir-les. I és clar que la cirereta del pastís és la jaqueta blava d'en Peter, sobretot si trobes uns botons a escala, és a dir, ben petits.

La Jemima Puddle-Duck ja m'ha donat més maldecaps. I això que tenia més ganes de fer aquesta ànega amigurumi amb barret que no en Peter Rabbit. 

Per començar, el cos té una arquitectura complicada. A més, en alguna zona cal fer moltes disminucions seguides, la qual cosa sempre implica algunes imperfeccions. Però el pitjor han sigut el barret i el xal. Pel que fa al barret, que és força entretingut, encara ara no estic segura d'haver-lo entès del tot. El xal sembla més fàcil però no me'n vaig sortir de fer la tanca. La terminologia i les abreviatures emprades en el patró tampoc hi ajuden gaire: 4 tr cl? I això què coi és?

En Peter Rabbit, la Jemima Puddle-Duck i la resta de personatges de Beatrix Potter van sorgir del seu amor pel món rural i pels animals. No et sembla que també s'hauria enamorat d'aquestes versions amigurumi?

En Pumpkin i les pastanagues

Crec que només faltava jo: totes les ganxetaires del món mundial ja han fet en Pumpkin, aquest deliciós disseny de Lulu loves the moon. Feia molt que el tenia pendent però l'espera ha valgut la pena i he gaudit moltíssim, segurament perquè és un amigurumi amb una excel·lent relació dificultat-encant. 

En Pumpkin és cosí germà de la Peaches però no és pas el mateix patró. De fet, l'únic que s'assembla són les orelles. I si la Peaches ja em va agradar, en Pumpkin m'ha entusiasmat. Ho han dit moltes altres abans que jo, però el patró és 100% recomanable.

Això no vol pas dir que no m'hagin sorgit dubtes. Per exemple, primer vaig pensar que m'havia quedat una mica capgròs. Però m'encanta el resultat final. A més, he aconseguit un Pumpkin grassonet, amb uns pantalons més aviat estrets, que és el que volia després de veure'n moltes versions. Tot això rematat amb un botonet de fusta. Per cert, en els pantalons he estrenat l'altre color del cotó de Casa Sol que no vaig poder-me resistir a comprar: segons aquesta marca de moda és un color pistatxo però per a mi és un verd Chartreuse, és a dir, una barreja de verd i mostassa.

Amb el que sí que m'he barallat una mica és amb els ulls i la boca. La dissenyadora proposa, en paraules seves, esculpir-los. Fins i tot inclou indicacions i fotos del procés. No és una tècnica nova –ja ho he intentat diverses vegades– però no me n'acabo de sortir. Potser els ulls no estan del tot malament però la boca pràcticament no es nota.

I fins aquí la història d'en Pumpkin. Ara bé, per què Pumpkin –és a dir, carabassa en anglès– si en el meu imaginari li encanten les pastanagues? No tinc la resposta. De fet, el nom de la seva cosina germana, la Peaches –préssecs en anglès–, ja em va intrigar en el seu moment. Si ho esbrino, prometo explicar-t'ho.

De conillets i contradiccions

L'altre dia, quan et vaig presentar en Bruno, l'os disfressat d'abella, em vantava de defugir l'excés d'ossets i conillets que habiten el món amigurumi i resulta que avui aparec amb aquest conillet. Tot plegat és força contradictori, no? I ara que hi penso, un dels amigurumis que espero enllestir aviat és també un os; en aquest cas, el personatge d'una pel·lícula. Endevines quin? 

Però anem al gra, que no vull treure més protagonisme a aquest conillet, disseny de Topito de Luna: petit, senzill i versàtil. Petit perquè fa poc més de 10 cm, senzill perquè les formes són molt bàsiques i versàtil perquè només canviant la posició de les orelles o el colors el resultat és completament diferent.

Pel que fa al patró, només hi he fet, per gust personal, algun canvi; en concret, a les orelles i als braços. Ah! I hi he afegit una cua! Ni t'imagines la quantitat d'amigurumis en què he hagut d'improvisar una cua perquè al patró no hi havia cap indicació! A tu també t'ha passat? Des d'aquí reivindico una mica més de rigor anatòmic per als amigurumis!

Bromes a banda, el patró d'aquesta dissenyadora força seguida a Instagram però potser no gaire coneguda pels seus dissenys m'ha encantat.

I tu, ets d'ossets, de conillets o de contradiccions, com jo?

En Jumpy, la gravetat i el rock

Aquest és un dels meus descobriments a Instagram: en Jumpy, un disseny de Little happy crochet. No buscava pas un conill i menys encara amb auriculars però em va semblar molt divertit i en un rampell em vaig comprar el patró.

És un disseny molt senzill. Només és que és una mica contradictori: amb 37 cm d'alçada no té res de petit. El cap té una circumferència màxima de 102 punts, de manera que és interminable! I això que el vaig reduir a 96 punts perquè passar dels 100 em semblava un atemptat contra la llei de la gravetat. Efectivament, la pega que té aquest amigurumi un cop acabat és que res s'aguanta dret: ni el cap ni tampoc les orelles, que déu-n'hi-do!

Per fer la foto, vaig rescatar uns quants discos de vinil de la casa familiar: rock del bo dels anys 80 i 90! I ja m'ha passat pel cap comprar-me un tocadiscos. La qüestió és on el podríem posar en aquesta casa de 70 metres quadrats, on en Jumpy, amb aquest cap tan gros, ja n'ocupa una petita part. Hauré de continuar-hi pensant...

Un tendre conillet

Aquest conillet blanc amb tocs de color és un regal molt tendre. Fa uns 18 cm d'alçada. Fes la teva comanda a descabdello@gmail.com per 12 euros.

Disseny: Tejiendo Perú

Vols fer un conill de ganxet?

Aquest preciós conill de ganxet és un patró de Tejiendo Perú. El que no m'agrada és que en aquest tutorial les peces no estan teixides en espiral, però es pot fer perfectament, a excepció de les potes, en què mentre hi ha canvis de color cal tancar cada filera amb un punt invisible. Parlant de les potes, les que proposa Tejiendo Perú, que són ovalades, no sempre em quedaven prou bé. Així que finalment en vaig fer una adaptació que comparteixo amb tu.

Si ets principiant, no temis els canvis de color ja que no és tan difícil com sembla i el resultat és espectacular. A més, pots fer totes les combinacions cromàtiques que vulguis. Només un consell: fixa't en la foto per fer el canvi de color. Si no ho fas així, el resultat és poc polit.

Un cop has enllestit totes les peces, és força entretingut cosir-les totes i a més de forma simètrica, però segur que el conill encantarà al seu destinatari.