11 de setembre de 2017

En Jumpy, la gravetat i el rock

Aquest és un dels meus descobriments a Instagram: en Jumpy, un disseny de Little happy crochet. No buscava pas un conill i menys encara amb auriculars però em va semblar molt divertit i en un rampell em vaig comprar el patró.


És un disseny molt senzill. Només és que és una mica contradictori: amb 37 cm d'alçada no té res de petit. El cap té una circumferència màxima de 102 punts, de manera que és interminable! I això que el vaig reduir a 96 punts perquè passar dels 100 em semblava un atemptat contra la llei de la gravetat. Efectivament, la pega que té aquest amigurumi un cop acabat és que res s'aguanta dret: ni el cap ni tampoc les orelles, que déu-n'hi-do!

Per fer la foto, vaig rescatar uns quants discos de vinil de la casa familiar: rock del bo dels anys 80 i 90! I ja m'ha passat pel cap comprar-me un tocadiscos. La qüestió és on el podríem posar en aquesta casa de 70 metres quadrats, on en Jumpy, amb aquest cap tan gros, ja n'ocupa una petita part. Hauré de continuar-hi pensant...

16 comentaris:

  1. que bonic !! donen ganes de posar música. Let 's rock

    ResponElimina
  2. Super divertit...quines mans tens!! Felicitats...miraré de posar-lo a la cua de pendents per a fer!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, aquestes llistes interminables! Hahaha. Moltes gràcies, Esther.

      Elimina
  3. Algo grande si es, pero yo creo que eso es lo que le hace muy achuchable😍
    Hay amores a primera vista, y se nota que este lo ha sido...precioso Judith!
    Besotes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Anni. Es cierto que fue un amor a primera vista. Lo malo de los flechazos es que luego vienen los chascos. Jajaja. No, en serio, es muy achuchable y me ha encantado tejerlo, pero los amigurumis grandotes me dan tanta pereza... Y luego hay que pelear con ellos en la sesión de fotos para que se queden derechos. Jajaja.

      Elimina
  4. Me chifla!!! Qué ganas de hacer uno!!!
    Los patrones de Little Happy son muy chulos... pero es verdad que son grandecitos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Más bien grandotes. Jajaja. No sé qué me pasa últimamente que me encapricho de amigurumis grandes, con la pereza que me da luego tejerlos. Pero es verdad que éste es muy chulo. Un beso y gracias por la visita, Ana.

      Elimina
  5. Jajaja si l'espai sempre és un problema. Però pensa que si cal estem disposats a fer adopcions temporals per acollir companys de vida tan divertits! Em sembla divertidissima la ideal dels cascs és un conill a la última moda. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha. Una gran idea, Mabel! Gràcies pel comentari i molts petons.

      Elimina
  6. jajaja que panzá de reír me he pegado con lo de la casa de 70 metros cuadrados y de que nuestro protagonista ya ocupa una parte... jajajaja

    Madre mía, es que se ve bien grandote, eh?? eso sí, te ha quedado genial, me encanta!! y la foto que le has sacado más ideal no puede ser!!

    Un beso musical!!! (de esos que atronan los oídos, pero va con cariño, eh? muuuuuuuuuuuaaaak)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaja. Es que el espacio es un problema con ese cabezón. Mil gracias, Steffy, y un besazo para ti también.

      Elimina
  7. Quina monada de conill, és molt divertit amb els auriculars. Mare meva, no m'estranya que no s'aguanti dret amb el cap que té....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha. No s'acabava mai aquest cap! Gràcies, Mònica.

      Elimina
  8. Super cute and love it. Thanks for visiting and commenting on Treat & Trick, hope to see you often..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Thank you, Nora. Cooking is not my strenght but I will come back.

      Elimina