Un clàssic amigurumi

Després de diverses setmanes sense publicar –més de les que voldria– torno amb tot un clàssic amigurumi que sé que entusiasmarà a més d'una. I és que aquest conillet de Jojilie, amb els seus pantalons bombatxos i la seva pastanaga de reserva, és adorable.

El patró és molt senzill: un cap enorme amb uns brodats simples, un cos rabassut... Potser la simplicitat està portada a l'extrem en el cas dels braços –massa curts ara que els veig en perspectiva– i les cames. Les orelles, en canvi, són bastant originals amb aquest plec lateral però tenen l'inconvenient que, en cosir-les, és difícil que quedin ben dretes.

Evidentment l'atractiu del patró són els complements: d'una banda els pantalons bombatxos, per als quals he triat aquest to de blau fora d'estoc, de la desapareguda marca Lanas Stop, que m'encanta i del qual atresoro un parell de cabdells, i, de l'altra, la bossa bandolera amb la pastanaga.

Quant als bombatxos, tot i que els he començat més estrets perquè eren massa balders, he seguit el patró original des de la filera 5. Però crec que han quedat un pèl curts. I això que he seguit fil per randa les instruccions i els he fet amb un ganxet 0,5 mm més gran que la resta.

I per acabar, una anotació per si t'agrada la meva versió d'aquest conill i per si repeteixo amb aquest disseny: he col·locat els ulls una filera més amunt del que recomana el patró. Ah, i seguint amb l'expressió, he brodat les celles molt més avall.

Sigui com sigui, no hi ha millor manera de tornar a la rutina del blog que amb aquest clàssic amigurumi. M'has trobat a faltar?