La tardor és el moment ideal per estrenar aquesta tote bag de núvols, disseny d'Ameskeria, la reina del tapestry almenys a casa nostra, ja que en l'àmbit internacional la corona i el ceptre són per a la finlandesa Molla Mills.
I tot i que l'estreno a la tardor, tot va començar a l'estiu, buscant un projecte en el qual ens poguéssim embrancar juntes una bona amiga, que fa només uns mesos s'ha aficionat al ganxet, i jo. La seva dèria és fer coses útils, com ella en diu. Amb el que m'agraden a mi les coses inútils com els amigurumis! Per acontentar-la, li vaig proposar unes quantes tote bags entre les quals va triar aquesta.
L'objectiu principal, a més de fer ganxet i adquirir unes nocions de tapestry, era passar el dia juntes. Tal dit, tal fet. Vam passar un gran dia entre cabdells, rialles i alguna copa de vi. El que no et pots imaginar és que al final del dia i després d'haver fet ja unes 12 fileres –que tampoc són tantes després de tot el matí i mitja tarda– la vaig convèncer de desfer tot el que havíem fet perquè la tote bag ens quedava massa estreta, amb la qual cosa ni tindria gaire capacitat ni utilitzaríem els cinc cabdells de Velvet per a ganxet de 6 mm de la marca Casa Sol que havíem comprat cadascuna seguint les recomanacions del patró.
Crec que la decisió d'última hora va ser un encert. Al final, en lloc de tres núvols en cada cara en vam fer quatre. Però no va ser l'única modificació al patró original ja que en lloc de cinc fileres de núvols en vam fer sis. Amb tot plegat, la nostra tote bag fa uns 36 cm d'amplada i uns 34 cm d'alçada.
Això sí, vam haver d'acabar-la en solitari, cadascuna a casa seva. Un cop la vam acabar, ja tornàvem a tenir una excusa per quedar: havíem de comprar unes anses i també roba per al folre. Quant a les anses, jo estava encaparrada amb unes anses de pell natural de color clar, però no en vam trobar i ens vam haver de conformar amb aquestes anses de pell sintètica. Per sort, les venen a metres, amb la qual cosa vaig poder fer unes anses ben llargues, tal com m'agrada a mi portar la tote bag.
I quant al folre, jo potser pensava en una tela llisa de color blau o un estampat de núvols, però només entrar a la merceria la meva amiga va clissar aquest rotlle de tela i la veritat és que el color turquesa dels peixets conjuntava tan bé amb el fil blau de la tote bag que aviat ens vam decidir. I a l'hora de cosir? Doncs sí, ho confesso: totes dues vam recórrer a les mares respectives i a les seves habilitats de costura. Fins i tot ens han fet unes butxaques a l'interior! L'únic que puc dir en descàrrec meu és que he cosit jo mateixa el folre a la bossa.
La història de moment no continua perquè, deixant de banda les vacances, no coincideixo amb la meva amiga tant com voldria. Ja he intentat temptar-la amb un altre projecte de ganxet però encara no ho he aconseguit.
Amb ella o sense, ja tinc a la llista de projectes pendents no una nova bossa de ganxet sinó tres. Quina deurà ser la següent?
