Benvingut, hivern! Aquesta foca i jo t'estàvem esperant per molts motius: l'hivern és sinònim de Nadal, no se sua i fa el temps ideal per quedar-se a casa –i això vol dir fer ganxet durant hores i hores–.
Tenint en compte això, hauria d'estar contenta com un pèsol, no? Doncs no ho estic gaire, entre altres coses perquè aquesta foca d'Elisa's Crochet m'ha aixafat la guitarra. Fins i tot he estat a punt de no publicar-la.
Per sort ahir a la nit em va agafar un rampell: vaig descosir el musell, que crec que no havia cosit al lloc idoni, i hi vaig tornar. Com pot canviar un amigurumi cosint una peça una mica més amunt o una mica més avall!
Malgrat aquest canvi d'última hora, segueixo descontenta amb la forma del cos, que té algunes imperfeccions: l'amigurumi es va eixamplant progressivament des de la cua fins al cap però de vegades el patró proposa massa augments en una mateixa filera, amb la qual cosa hi ha alguna ondulació en el teixit. Tampoc no em fa el pes la forma final del cap, poc arrodonida.
Però no em queixo més, que per fi és hivern i la foca i jo ens hem reconciliat.
I a tu, t'agrada l'hivern? I el més important, ets conscient que cosir cada peça en el lloc ideal és clau?
