No sé per què relacionem els ants amb l'hivern i el Nadal. A casa encara no ens hem posat amb la decoració nadalenca, però és cert que el Nadal ja s'intueix arreu. Així que de moment, per escalfar motors –la setmana vinent torno amb un patró amigurumi de Nadal–, estrenem el desembre amb en Marty, aquest ant amigurumi de Lilleliis.
Aquesta no serà la primera vegada que diré meravelles d'un patró de Lilleliis. Si em segueixes ja sabràs que em van entusiasmar el mico Mambo i l'elefanta Lucy. I això que, abans de descobrir aquesta col·lecció d'animals amb retalls de roba a les potes, els seus dissenys em semblaven bastant infantils i avorridots.
Fer les potes –buscar els retalls de roba, planxar el paper termoadhesiu, cosir els retalls amb punt de festó...– és bastant entretingut però són el senyal d'identitat d'aquest disseny. I no s'acaben aquí els elogis, perquè les banyes però sobretot el musell –llàstima que a mi m'ha quedat una mica tort– són una autèntica obra d'enginyeria.
D'entrada vaig pensar de fer les banyes amb un fil efecte peluix però al final vaig desistir. Ja saps que amb els fils de fantasia en lloc de comptar punts més aviat s'intueixen i em va semblar que era un risc que no calia córrer.
Segur que repetiré amb aquesta col·lecció de Lilleliis. Potser, per variar, em decantaré per un clàssic com l'osset. Però abans toca muntar l'arbre de Nadal. I tu, ja ho has fet?
