6 de desembre del 2021

Temps de Nadal

No sé per què relacionem els ants amb l'hivern i el Nadal. A casa encara no ens hem posat amb la decoració nadalenca, però és cert que el Nadal ja s'intueix arreu. Així que de moment, per escalfar motors la setmana vinent torno amb un patró amigurumi de Nadal, estrenem el desembre amb en Marty, aquest ant amigurumi de Lilleliis.

Aquesta no serà la primera vegada que diré meravelles d'un patró de Lilleliis. Si em segueixes ja sabràs que em van entusiasmar el mico Mambo i l'elefanta Lucy. I això que, abans de descobrir aquesta col·lecció d'animals amb retalls de roba a les potes, els seus dissenys em semblaven bastant infantils i avorridots.

Fer les potes buscar els retalls de roba, planxar el paper termoadhesiu, cosir els retalls amb punt de festó... és bastant entretingut però són el senyal d'identitat d'aquest disseny. I no s'acaben aquí els elogis, perquè les banyes però sobretot el musell llàstima que a mi m'ha quedat una mica tort són una autèntica obra d'enginyeria.

D'entrada vaig pensar de fer les banyes amb un fil efecte peluix però al final vaig desistir. Ja saps que amb els fils de fantasia en lloc de comptar punts més aviat s'intueixen i em va semblar que era un risc que no calia córrer.

Segur que repetiré amb aquesta col·lecció de Lilleliis. Potser, per variar, em decantaré per un clàssic com l'osset. Però abans toca muntar l'arbre de Nadal. I tu, ja ho has fet?

8 comentaris:

  1. Que bonito ese alce, me gusta mucho y el morro un pelín torcido le da una expresión curiosa, le imprime carácter!! Tienes razón con lo de las lanas peluche,he hecho algún amigurumi con ellas y te las ves y te las deseas para encontrar los puntos!
    Sí, yo ya tengo toda la casa adornada, es lo que me gusta de la Navidad!!
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ay, las lanas efecto peluche! Qué tortura! Jajaja. Yo he tardado un poquito pero también ha llegado la Navidad a casa. Eso sí, la decoración es un poco minimalista, que con dos gatos adolescentes... 😉 Muchas gracias, Pilar! Un beso!

      Elimina
  2. Una preciosidad de reno, lindo y lleno de ternura!
    Besos

    ResponElimina
  3. Es una monada! Esas patitas son geniales... le dan un toque tan dulce...
    A mi me gusta el morrito así torcido...
    Besos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sííí! Estos amigurumis de Lilleliis son geniales! Y las patitas dan mucho juego! Lo del morrito... Bueno... Hice un esfuerzo por superar mi TOC con el perfeccionismo... 😉 Muaks!

      Elimina
  4. Precioso! Y el detalle de la tela queda genial! Son toques que aunque dan un currazo, se obtienen resultados muy chulos...me encanta.
    Un osito?... estoy deseando verlo, que yo soy muy fan ;-))
    Muuuaks....ah! Yo ya tengo un pequeño arbolito iluminado junto a un Belén muy mini, pero muy kuki!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fíjate tú si me gustan estos amigurumis de Lilleliis que me voy a animar con el osito... Jajaja. Y lo de los parches de tela es verdad que supone salir de la zona de confort pero es que quedan geniales... Mis adornos de Navidad también son pocos y minimalistas, que los gatos creen que son juguetes nuevos. Jajaja. Gracias, Ani! Un beso!

      Elimina