De realisme i amigurumis

He de confessar que els últims llibres de la col·lecció Zoomigurumi d'Amigurumi.com no m'entusiasmen, però em vaig encapritxar d'aquest disseny de Sundot Attack publicat en exclusiva al que és de moment l'últim llibre de la col·lecció: Zoomigurumi 10. 

Crec que el resultat d'aquest goril·la, més realista que kawaii, paga la pena però la veritat és que he patit una mica. Tot i que només fa uns 23 cm d'alçada, les diferents parts són bastant voluminoses, com ho demostren els 72 punts de diàmetre per al cap, els 54 per al cos o els 30 per als braços. A més, cosir peces com els braços i les potes, quan ja estan tancades i ben plenes de cotó sintètic, i fer-ho en el lloc adequat perquè el goril·la tingui aquest posat té la seva dificultat.

L'altra clau d'aquest disseny –per cert, poc vist a les xarxes– és la cara, que està composta, d'una banda, per una peça ovalada que fa de boca i aquesta mena d'antifaç per als ulls, tot això en una sola peça, i d'altra banda pel nas. Tot i que l'arquitectura és força original, he de dir que vaig improvisar alguns canvis en l'antifaç, que un cop acabat no em convencia del tot. Pel que fa al nas, va ser una decepció descobrir que és una simple peça triangular que cal pintar de color rosa i que cal cosir amb gràcia, tot i que no hi ha cap indicació per fer-ho.

I si es tractava d'aconseguir realisme, el cul del goril·la era indispensable. Ja saps que perdo la paciència en les sessions de fotos i que quan n'he aconseguit una de decent acostumo a plegar, però en aquest cas vaig pensar que valia pena dedicar una foto a aquest cul, també molt ben dissenyat.

I tu, has fet alguna vegada un amigurumi amb cul?