De gats i apostes

Continuo fent proves per trobar un gat amigurumi bonic, petit i senzill. Però he tornat a fallar. Aquest disseny de Leamigurumi prometia molt però, un cop acabat, no m'entusiasma. 

El primer que crida l'atenció d'aquest patró amigurumi és el cos. Si has observat mai un gat assegut tranquil·lament mirant per la finestra, sabràs reconèixer que la forma és bastant realista. Però cal dir que jo l'he simplificada una mica ja que en la proposta original la forma del pit era una mica massa exagerada.

Per a les que odieu cosir, aquest patró té alguns avantatges: la cua s'incorpora sense cosir i les potes es fan  amb puff stitch, amb un resultat força divertit malgrat haver-ne eliminat alguns punts en jacquard que al meu parer embrutaven el disseny. Llàstima que la base és una simple esfera i per tant l'amigurumi és molt poc estable.

Quant al rostre, s'ha de reconèixer que l'expressió d'aquest gat és força tendra. No és pas gràcies a les celles, que com pots comprovar em vaig oblidar de brodar. La gràcia és aquest musell de color marfil, molt fàcil de fer fins i tot per a les que teniu al·lèrgia al jacquard ja que només cal fer canvis de color en dues fileres. 

Això sí, i continuant amb el cap, crec que la forma és original però millorable. Per exemple, el musell hauria de ser una mica més exagerat i caldria afegir dues o tres fileres al cap, que és una mica massa pla en relació amb el cos.

Pel que fa a les orelles, la dissenyadora proposa teixir en fileres dues peces triangulars bicolors, però el resultat en una peça tan petita era una mica barroer per al meu gust. Així que vaig optar per fer dues peces en espiral i superposar-hi un petit triangle.

I acabo amb el llaç. Sí, és poc original i molt socorregut això de posar un llaç al coll d'un gat. En defensa de l'amigurumi original, he de dir que porta una mena de bandana de ganxet que a mi no m'acabava de convèncer.

En definitiva, aquest patró de Leamigurumi –amb el qual per cert podràs teixir, a més d'aquesta versió, altres races de gat, com un british shorthair o un ragdoll– té, des del meu punt de vista, molts encerts però també alguns aspectes millorables. De tota manera, no descarto tornar a fer aquest amigurumi amb els canvis que ja he comentat. Tot depèn de si quan vagi a un mercat d'artesania –això serà ja al setembre– el venc en un tres i no res, que sol ser un bon indicador de l'èxit de vendes d'un amigurumi. S'admeten apostes.